entrevista

Anna Anglisano: «El nivell dels estudiants estatals és molt alt però falten recursos»

La jove bredenca és mentora de l'equip que participa en les Olimpíades internacionals de Ciències de la Terra

per Jordi Purtí, 18 d'octubre de 2018 a les 07:00 |
Anna Anglisano, mentora de l'equip estatal d'estudiants que participen en les Olimpíades de Ciències de la Terra en l'àmbit internacional | Jordi Purtí
Anna Anglisano (Breda, 1993) és una llicenciada en Geologia, ha fet un màster de didàctica i ara està fent un doctorat que gira al voltant de les argiles i la terrissa. Però, una altra faceta de la seva vida és fer de mentora dels estudiants de l'estat que participen en les Olimpíades de Ciència de la Terra en l'àmbit internacional. De fet, enguany, per primera vegada un equip espanyol ha guanyat una medalla d'or i tres de plata a Tailàndia. A Catalunya són Olimpíades de Geologia perquè s'enfoca en aquest àmbit. En aquesta entrevista hem parlat una mica de tot.

- Com s'escullen els participants?


- Els participants són alumnes de 4t d'ESO i 2n de Batxillerat, es prioritza que hi puguin anar alumnes de 2n de batxillerat perquè els premis acostumen a ser beques universitàries i la selecció primer es fa per províncies i els millors se'n van a una final estatal i els quatre millors d'aquesta fase van al campionat internacional i competeixen amb estudiants d'arreu del món. Les fases provincials i estatals  les organitzen els membres de l'Associació Espanyola per a l'Ensenyament de les Ciències de la Terra (AEPECT), de la quan en formo part del comitè olímpic internacional, però també col·laboro en moltes de les activitats que porta a terme aquesta associació. Per tant, tot és possible gràcies a l'esforç i la devoció de les persones de l'AEPECT i dels professors dels instituts que decideixen portar els seus alumnes.

- Què un mentor i quina feina fa?

- A la fase internacional el càrrec que tinc és de mentor. Fa dos anys que tinc aquesta responsabilitat i consisteix a coordinar i organitzar el desplaçament dels estudiants des del seu lloc d'origen fins al país on es disputin les Olimpíades i un cop situats el que fem és acordar i preparar les proves en un comitè internacional que està format pels mentors i observadors - sense vot- de tots els països. També traduïm les proves pels alumnes.

- I les proves com es preparen?


- A la fase internacional hi ha una prova teòrica i una de pràctica. La teòrica són exàmens tipus test. N'hi ha dos i molt llargs de 80-90 preguntes que s'han hagut d'acordar amb el jurat internacional. El pràctic pot consistir, per exemple, a resoldre un problema de tipus geològic que tant pot ser a l'aire lliure com al laboratori i els faciliten instruments. De pràctics n'hi ha tres i de la suma de tots els dona una nota i l'opció a aconseguir una medalla o no.

"Mai un equip d'estudiants de l'Estat no havia aconseguit una medalla d'or i tres de plata en unes Olimpíades internacionals de Ciències de la Terra"


- Quin és el nivell dels estudiants estatals en relació amb els internacionals?

- És fantàstic. La veritat és que aquest any hem aconseguit el millor resultat que no havíem tret mai en una olimpíada científica i no només de geologia, perquè en aquestes olimpíades han hagut de superar matèries com la física, la química, la biologia o les matemàtiques. Hem tret una medalla d'or i tres de plata és una cosa que aquí no havia passat mai i de fet en Ciències de la terra hem estat els primers d'Europa, no hi ha hagut cap país europeu que hagi tret medalla d'or, que habitualment se les emporten els estudiants asiàtics però aquest any hi ha hagut dos americans, un australià, un espanyol i la resta asiàtics.

- La mentalitat dels asiàtics per competir en aquestes competicions és diferent de la resta?

- La veritat és que per ells és un esdevediment molt important perquè les olimpíades científiques els dona a conèixer i promociona al país i els dona una visió internacional que és molt bona. A l'Estat espanyol es van celebrar també les olimpíades internacionals, fa dos anys es van fer a França, l'any vinent es faran a Corea i el 2020 a Rússia, també s'han fet a Brasil... s'intenta que vagin canviant de país i de continent.
 

La geòloga Anna Anglisano assegura que el nivell dels estudiants és alt però calen més recursos Foto: Jordi Purtí



- Pels participants en unes olimpíades científiques que suposa?

- Resumint-ho molt podria dir que és la millor experiència de la seva vida fins al moment perquè no només formen part d'una elit d'estudiants amb un nivell increïble sinó que també tenen l'oportunitat de conviure i compartir experiències amb alumnes que són bons dintre del seu mateix àmbit, però és clar, pot compartir amb gent de cultures molt diferents en un sol lloc. Hi participen prop de quaranta països de tot el món que es vehiculen amb l'anglès i això enriqueix moltíssim.

"Per als estudiants participar en unes olimpíades científiques és la millor experiència de la seva vida fins al moment"


- També hi ha proves que no puntuen?

- Sí, són unes proves que no puntuen per les medalles però els aporta molt en l'àmbit personal perquè es fan per equips internacionals i han de superar unes proves de camp i altres d'investigació que ho han de treballar durant dos dies i han de fer exposicions orals, presentar uns pòsters.

-Si el nivell a l'Estat és alt deu ser perquè també hi aboca recursos?

- No, no. Trobar recursos costa molt i no només en l'àmbit estatal. La feinada que porta organitzar i coordinar una activitat d'aquesta envergadura és immensa i al final això funciona i és possible perquè hi ha persones que ho organitzen i hi ha professors que engresquen els seus alumnes perquè hi participin. Trobar recursos costa molt, sobretot pels desplaçaments perquè en alguns casos queda lluny i val diners. Confiem que l'Estat aquest any posi diners perquè si ja és participar en la fase nacional, imagina't portar-los a Corea. L'any passat l'ajuda va ser zero, però ara estem treballant amb el ministeri d'Educació i sembla que es mouen coses.

- Anna Anglisano s'està doctorant, com tens?

- Va estudiar Geologia, soc geòloga vaig fer un màster en didàctica i ara estic fent el doctorat en recerca. El meu doctorat, ja que soc de Breda, havia d'anar d'argiles i terrissa i consisteix en crear grups de referència en geoquímica a través de l'anàlisi química i ceràmiques i així poder ajudar als arqueòlegs, és a dir, quan ells trobin peces poden saber si són d'un lloc o d'un altre. Té poc a veure amb aquesta de divulgació didàctica. Per ara, estic seguint dos camins per una banda el d'investigació i per altra el de desenvolupar projectes de divulgació de la Geologia que també m'agrada molt.

"Estic molt contenta perquè a Breda s'ha inaugurat la ruta de les terreres, una idea que va sorgir mentre estava fent el treball de fi de carrera"


- I fa pocs dies s'ha inaugurat a Breda la ruta de les terreres?

- Sí, en el marc de la Fira de l'Olla. Estic molt contenta perquè va ser una idea que va sorgir fa tres anys quan estava fent el treball de final de carrera i ara s'ha fet realitat. Hi ha uns plafons instal·lats i es dona l'oportunitat a donar a conèixer aquest patrimoni cultural de les argiles i les terrisses que normalment no se li ha donat importància perquè s'ha centrat més en la terrissa, però jo faig un pas enrere i me'n vaig a la matèria primera.

- També publicaràs un llibre...

- Vaig aconseguir una beca del Centre d'estudis Selvatans i l'any vinent em publicaran un llibre. És un treball que he desenvolupat amb en Jordi Goñi, un historiador de Breda i m'ha ajudat en la part històrica que a mi se m'escapa i jo m'he centrat més en la part de les argiles i les ceràmiques. Hi estic molt a gust perquè soc molt patriota del meu poble.
 

Anna Anglisano està contenta perquè s'ha inaugurat Les terreres de Breda Foto: Jordi Purtí


 

 

Participació