Les dones no arriben al 12% a la zona metropolitana nord, on hi ha més agents de Catalunya

La presència de les dones en els àmbits laborals vinculats a la seguretat és, encara, una assignatura pendent per a l'administració pública. Es tracta, de fet, d'un dels sectors que més contribueix a dibuixar la ja coneguda bretxa de gènere, ja sigui pel poc significatiu nombre d'agents femenins en els cossos de seguretat, com per la seva baixa presència en els càrrecs de responsabilitat. Aquesta situació -ja històrica- ha estat constatada per les dades que recentment s'han publicat a l'Idescat, i també per les xifres d'inscripció que en el curs acadèmic 2018-2019 de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. 
 
A la Regió Policial Metropolitana Nord (RPMN), que aplega els Vallesos, Maresme i una part del Barcelonès nord, és una de les zones amb menys existència del gènere femení. De fet, es podria dir que lidera la classificació, ja que es l’àrea amb més efectius de tot Catalunya -2.938- i només l’11,57% són dones. És a dir, 340, segons dades del Departament d’Interior a les que ha tingut accés NacióDigital.
 
La majoria, un 90% -308-, són agents i si aquestes se li suma les 28 caporals, això significa que gairebé el 99% no tenen un rang alt dins el cos. No hi ha intendents, ni intendents majors, ni superintendents. Quan en el cas dels homes, a la plantilla sí que hi ha quatre intendents, cinc intendentes major i un superintendent. 
 
Si a les dades oficials de la RPMN se li afegeixen les obtingudes des de NacióBaixMontseny, tota aquesta part del territori queda amb un total de 348 dones policia. Vuit més, que es tradueixen en sis agents i dues caporals.
 
La presència als municipis
 
A Sabadell, dels 230 agents que té el cos de la Policia Municipal, només 32 són dones, un fet que suposa el 13,9% del total de la plantilla. De totes elles, una és sotsinspectora i dues són caporals, mentre que la resta desenvolupen altres funcions, com ara de seguretat ciutadana. 

L'entrada al cos va ser progressiva. No va ser fins al 1980 que les primeres dones es van enfundar l'uniforme a Sabadell, un total de vuit dones entre les quals Pepita Llonch, sotsinspectora del cos. "Quedava molt democràtic, però ens vam trobar amb que a l'hora de la veritat no sabien què fer amb les dones al cos, hi havia un punt de masclisme però també un sentiment paternalista, que feia que molts companys temessin que ens trobéssim en situacions de perill o que, a banda d'haver-se de defensar a ells mateixos, també ens haguessin de protegir a nosaltres", explica en declaracions a NacióSabadell.

El problema rau en què es tracta d'una feina on hi ha instaurada una visió molt masculina. "Mentre que hi ha molts nens que de grans volen ser policia, això no passa amb les nenes", apunta Llonch, que destaca que des de la ciutat s'està treballant per fer créixer l'interès en formar part del cos entre el gènere femení.

"De les vuit que vam començar ara en som unes 32, a les quals caldrà sumar les quatre agents que s'incorporaran l'any que ve al cos, l'objectiu és que del gairebé 14% que som ara arribem a ser, com a mínim, el 25% de la plantilla, s'haurà d'anar poc a poc", reconeix Llonch, que recorda que hi ha ciutats com Barcelona que s'han plantejat que al 2050 s'arribi a una equiparació del 50%.
  
A Terrassa, igual que a Sabadell, les primeres dones van entrar al cos de policia local l'any 1980. Una d'elles va ser Teresa Fernós, que actualment es dedica al departament de mediació amb la comunitat. Fernós explica que l'any 80 només eren sis les dones del cos. Una xifra que amb els anys ha anat augmentat però gairebé quaranta anys després només el 13,7% dels agents de la policia egarenca són dones. En concret 31 dels 225 agents.
 
"Vam ser les primeres dones policia de la ciutat i hi havia certa reticència per part de la població, no obstant això, la relació amb la resta dels companys sempre ha estat positiva, mai m'he sentit menyspreada sinó molt integrada al cos, des del primer moment", explica en declaracions a LaTorre.
 
Amb les últimes promocions d'agents locals ha augmentat el nombre de dones que es presenten. De fet en els pròxims mesos Terrassa tindrà cinc nous policies dels quals dues seran dones. "No sé per què les noies no opten per aquesta professió, per a mi és molt rica, t'ensenya moltes coses i ajudes a molta gent. Els 38 anys que porto sent policia local de Terrassa han estat molt enriquidors però hem de seguir trencant barreres i fent xerrades", afirma Fernós.

"Gairebé el 99% de les dones que hi ha les plantilles de les policials locals de la metropolitana nord no tenen un rang superior a caporal"

A Granollers, la Policia Local disposa de 95 efectius, dels quals només 13 -un 13,6%- són dones. Segons assenyalen fonts de l’ajuntament a NacióGranollers, de moment no hi ha cap dona comandament. Pel que fa a Mollet del Vallès, hi ha 74 agents, nou dels quals -un 12,1%- del gènere femení. D’aquestes, tres compten amb una reducció de jornada per conciliació familiar. Quatre del total són comandaments del cos i dues donen classes a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.
 
El consistori molletà precisa que “de cara a les properes convocatòries de policies organitzarem unes xerrades informatives i orientatives només per a dones per promoure la seva participació als processos de selecció i que s’animin a presentar-se”.
 
Pel que fa al Baix Montseny, la seva presència a les plantilles és més aviat escassa i el seu rang no passa de caporal. En els quatre municipis de la comarca natural que disposen de cos de seguretat com són Sant Celoni, Llinars del Vallès, Santa Maria de Palautordera i Sant Antoni de Vilamajor d’una quarantena d’efectius, vuit són dones: dues a Sant Celoni, tres a Llinars del Vallès i tres més a Santa Maria de Palautordera. D’aquestes vuit només dues són caporals, la resta són agents.
 
Tot i ser conscients que la presència de la dona en el cos de la Policia Local no és ni molt menys paritària, sí que des dels consistoris es té la percepció que la situació ha començat un camí, encara lent, per anar revertint aquesta situació i que en les darreres convocatòries s’ha notat un augment de dones que volen ser policies.

La situació a la resta del país

Les policies locals son els cossos policials que formen part d'un ajuntament i que, per tant, estan dirigits políticament des de l'alcaldia. Entre les seves funcions hi ha la vigilància del municipi i el control del trànsit, així com el compliment de les ordenances i les disposicions municipals. També han de protegir les autoritats, actuar com a policia judicial o administrativa en les competències municipals, tenir cura de la seguretat ciutadana, l'ordre públic i actuar com a policia comunitària en la convivència veïnal. 

La majoria de policies locals, però, són homes, i malgrat que la presència de dones va augmentant molt dissimuladament -del 2014 al 2017 s'ha passat de 1.047 a 1.273 dones- el percentatge no arriba al 12%. De fet, durant els últims anys l'increment de dones als cossos de la policia municipal ha estat a comptagotes, de manera dispar en el territori i amb una tendència feble d'evolució en positiu.

Dades recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya mostren com, del total de 10.850 agents locals al territori el 2017, només 1.274 són dones, de fet, un 11,7%. El percentatge baixa considerablement quan es calcula el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat. El 2017 eren 127 dones amb un càrrec major que el d'agent -6,2% del conjunt de càrrecs de responsabilitat-. D'ordre major a menor, no hi ha cap dona superintendent o intendent major, només hi ha dues intendents dels 27 que hi ha a Catalunya, tres inspectores dels 109 càrrecs d'inspecció, tres subinspectores del 146 totals, 18 sergents d'un total de 444 i 101 caporals dels 1.296 que hi ha a Catalunya. 

Efectius per comarques

El desplegament de les policies locals per comarques és dispar, en funció d'aspectes bàsicament demogràfics. En el marc legal que hi ha a Catalunya, només els municipis amb una població superior als 10.000 habitants poden crear cossos de policia local, tot i que hi ha algunes excepcions. No obstant això, aquesta no és l'obligació dels consistoris, que també poden escollir no tenir-ne. En el conjunt de les comarques catalanes, però, només 200 dels més de 900 municipis tenen policia municipal, tot i que el conjunt d'agents -concentrats en àrees més poblades- donen servei al 90% de la població. També hi ha diferència entre el nombre d'agents en cada cas: mentre que en alguns llocs l'equip no supera els cinc membres, la Guàrdia Urbana de Barcelona s'apropa a una plantilla de 3.000 efectius. 

Per comarques, el Barcelonès és on s'apleguen més agents (3.184 persones), seguit del Baix Llobregat (1.140), el Vallès Occidental (1.087), el Maresme (815) i el Vallès Oriental (621). És en aquests punts on, malgrat haver-hi un gran volum de població, s'incrementa també el percentatge de policies per cada mil habitants. El el cas del Barcelonès, on gairebé arreu hi ha policies, s'arriba a 1,6 agents per cada mil habitants. No obstant això, són comarques com el Baix Empordà (2,14 agents per cada mil), el Baix Penedès (2,01 agents) o el Maresme (1,84 agents) les que tenen una ràtio més elevada d'agents per habitant. La mitjana de Catalunya, però, tenint en compte també els habitants dels municipis on no hi ha aquest servei, és d'1,44 agents per cada mil habitants.