Montse Morella: «Ser perruquera és una manera de viure i de sentir la vida»

Fa pocs mesos, l'abril d'aquest mateix any 2018, a NacióBaixMontseny vàrem començar una notícia dient que "Montse Morella, estilista de Sant Celoni, ha aconseguit posicionar-se a primera fila del sector de la bellesa gràcies a la nominació a Perruquer Espanyol de l'Any 2017, és l'única perruquera catalana que ho ha aconseguit". Era la segona vegada consecutiva que aquesta perruquera (Sant Celoni, 1969) optava al premi el que per si sol ja demostra que és una "top" del sector encara que no li agrada que li ho recordin. Aquesta i altres qüestions les explica en aquesta entrevista.

- Per què no li agrada que li diguin que és una perruquera "top"?

- Jo sóc una perruquera de poble, ni top ni no top. Tots aquests tòpics dels estilistes i els assessors d'imatge són, al cap i a la fi, perruquers i perruqueres.

- Però convindrà amb mi que no és habitual que una perruquera de poble, com diu vostè, arribi als nivells on està vostè situada ara mateix?

- Bé, a poc a poc he anat caminant, pujant esglaons i cada vegada més amunt i arriba un moment que se t'obren finestres i veus que arriba un tren i tens dues opcions: hi puges o el deixes passar. Jo he pujat en una sèrie de trens que m'han portat molt lluny.

- Uns trens que s'han de continuar pujant per seguir fent camí, no?

- Sí, i tant que sí. Hem de seguir treballant i apostant fort. Per exemple, d'aquí a quinze dies ens diran si optem a la tercera estrella de Q Hair, el màxim  que podem tenir en el món de la perruqueria. Tenim la consciència tranquil·la d'haver treballat molt i bé, els deures els hem fet.

- Vostè és la tercera generació d'una família de barbers i perruquers a Sant Celoni. Va començar el seu avi, després el seu pare i ara vostè. Què ha heretat d'ells?

- En primer lloc cal que digui que la tercera generació d'un negoci és qui se'l carrega. Per això la responsabilitat que hi tinc és molt alta. I anant a la pregunta diré que del meu avi, tot i que el vaig conèixer poc perquè es va morir quan jo només tenia quatre anys,  em sembla que he heretat molt el seu caràcter. Pel que m'han explicat era un pencaire i molt divertit que arribava a tothom i que era un dels barbers de la comarca amb més nom. Era un fenomen.

En canvi, el meu pare és i ha estat al meu costat, encara que fa quinze anys que és mort. Era el meu amic, el meu company de viatge, el meu professor. Ho era tot, un pare molt complet. D'ell he après l'esforç del dia a dia.

"Quan demana consell al meu pare sempre amb mirava molt seriosament i em dia que tot era millorable"

- També ha estat el seu principal crític?

- Sí molt fort. Tu el coneixies perfectament el meu pare. Abans d'obrir la perruqueria vaig treballar una temporada amb ell i sempre li demanava que li semblava aquest o aquell tall que feia o les mostres de colors pel tenyiment i la seva resposta, amb una mirada molt seriosa, sempre era la mateixa: Tot és millorable. El molt "cabró" amb el coi que tot és millorable m'ha ajudat a saber que les coses s'han de poder molt ben fetes.
 

- I vostè sembla que fa les coses molt ben fetes perquè des de l'any 2000 vostè ha rebut la Q de Qualitat, l'Estrella The Global Salon i l'Estrella de la Creativitat que atorga The Qhair. Una vegada arribada en aquest punt com segueix la història?

- Mira, tot el que són reconeixements en l'àmbit professional o el personal està molt bé i és molt idíl·lic, però nosaltres -tot el meu equip- comptem sempre amb la feina del dia a dia. El nostre següent pas, gràcies a l'ampliació que hem fet del local, és ampliar personal i seguir treballant perquè  el client gaudeixi i estigui a gust amb la nostra feina. És cert que també tenim projectes a l'estranger i aviat tenim previst fer una gira per Sud-amèrica durant tot un mes. El meu objectiu és poder compartit amb tot el món els coneixements que he anat adquirint en aquests trenta anys de professió.

- Montse Morella no és una perruquera a l'ús. No li ho pregunto en el sentit material de la paraula, però per vostè ser perruquera és una manera de viure?

- Ser perruquera és una manera de viure i de sentir que dintre teu vibri alguna cosa per poder transmetre aquest sentiment a la persona que ha confiat en tu perquè li facis un pentinat. De perruquers i perruqueres n'hi ha de dos tipus, els que neixen i els que es fan i tots molt respectables però a uns els costa més que als altres.

- A casa seva qui té la iniciativa la clientela o les professionals?

- Nosaltres amb els clients sempre seguim uns protocols. Què vol el client és el primer que volem escoltar, després comença dla nostra feina. No sempre el que ens agrada amb el que ens queda bé són termes sinònims. Una conversa prèvia de cinc o deu minuts sempre la tenim.

"Anar-me'n tres setmanes al Japó va representar un abans i un després en la meva carrera. Vaig aprendre l'ABC de la perruqueria"

- Arriba un dia que Montse Morella se'n va al Japó i sempre ha dit que va ser un punt d'inflexió en la seva vida. Un abans i un després. Què va passar?

- Ho saps prou bé. Aquesta experiència va ser certament un abans i un després en la meva carrera. Un bon dia vaig anar a un d'aquests xous que es fan arreu del món i vaig tenir la sort de conèixer a un perruquer japonès i li vaig dir que m'agradaria molt anar al Japó, però no pas a fer turisme, sinó a treballar. Ell va dir-me vine quan vulguis i em va semblar tot com molt màgic. Era el mes de gener i abans d'acabar l'any me'n vaig anar tres setmanes al Japó i vaig poder ordenar moltes de les idees que tenia força deslligades.

- Com què?

- Va ser quan vaig decidir-me a tenir un protocol de serveis i d'actuacions de cara la feina i els clients, com s'ha de treballar en equip i també, molt important, com es gestiona un negoci perquè moltes vegades els perruquers i les perruqueres no som empresaris. En definitiva vaig aprendre l'ABC de la perruqueria.

- Torno una mica al començament. Vostè no fa massa va ser nominada a millor perruquer de l'Estat de l'any 2017. Era l'única perruquera catalana...

- Això va ser la bomba.

- Sí, la bomba però em sorprèn que la majoria dels nominats siguin homes i no pas dones...

- Diuen que en el món de la perruqueria hi treballen un vuitanta per cent de dones i només un vint per cent són homes. Però en canvi en el món dels xous i la faràndula els percentatges s'inverteixen. A partir d'aquí és evident que per nosaltres, les dones,  no és un camí fàcil. Per això aquesta nominació per mi també és una gran responsabilitat, perquè sóc dona.
 
- Però creu que haurien de ser més visibles?

- Moltes vegades he pensat que les dones hem nascut per fer algunes coses i els homes unes altres que no necessàriament han de ser millors o pitjors. Tots tenim la nostra feina i que s'ha de fer és complementar-la. Jo per exemple, he tingut dos fills i, en el seu moment vaig haver-me d'apartar una mica de la feina més artística i dedicar-me més a la formació.

A banda d'això, també hi té molta importància el gust que tenim per fer les coses. Les dones per naturalesa embellim el món i els homes li fan una altra volta a la imatge. Són més sexuals, més provocadors, més potents. El resultat final, però, és que la imatge et provoqui un sentiment.

"Tot i que el vuitanta per cent de les professionals de la perruqueria som dones, no ho tenim gens fàcil"

- Són més presumits els homes?

- Ja fa molt temps que ho són molt. Els agrada arreglar-se i tot i que sovint mantenen aquella imatge del "tio" descuidat i penjat la veritat és que són els que van més a la perruqueria. Aquests homes més casuals demanen una línia de tall molt depurada i provoquen que treballem uns productes que sembla que no han anat a la perruqueria, però, en canvi, al darrera hi ha un treball molt gran.

- Sempre he pensat que els professionals de la perruqueria han de ser una mica psicòlegs?

- A mi m'agrada molt estar amb la gent i conèixer-la. El meu home sempre em diu que tinc atacs de sinceritat. Quan ve algú a casa meva i es vol fer un canvi d'imatge molt gran, però molt gran hem de saber la lletra petita que acompanya aquesta decisió però sense posar-se en la seva vida. Ens ho expliquen, ho escoltem, procurem entendre-ho i donem nova vida als cabells.

- Montse Morella també fa col·leccions, ja en porta unes quantes.

- Vàrem començar l'any 2000 amb en Mikel, el meu marit, que, a més de fotògraf, és el responsable de la part masculina de la perruqueria. Fins que un dia un altre gran fotògraf, en David Arnal, em va dir que volia fer una col·lecció amb mi i vàrem crear Marionettes, cosa que va representar també un abans i un després. Una col·lecció transgressora, una crítica a la societat, al menjar escombraria i a la tecnologia. Totes les col·leccions tenen un missatge social. Ho hem fet amb Sakura, Rope, Hide, LGTB...

- Però els pentinats que presenten són perquè la gent se'ls faci o com funciona això de les col·leccions?

- Mira, això és com el món de la moda. Els vestits que veiem en una desfilada no són pas els que es veuen al carrer. Amb les col·leccions que fem nosaltres passa el mateix. Són idees però que no són pas per fer un copiar i enganxar.