10
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
9:27h
El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) ha presentat al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat les al·legacions al projecte de nou Decret sobre el Parc Natural del Montseny i sobre els espais PEIN al Montseny i Cingles de Bertí, que es troba en fase d'informació pública.
En el document, l'associació que aglutina els propietaris forestals de Catalunya, recorda que els espais forestals representen el 95% de la superfície de la proposta de Parc Natural del Montseny, un espai singular i de referència a Catalunya, però malauradament la implicació de la propietat privada es veu afectada per la manca d'un projecte consensuat que reculli una participació real i efectiva dels silvicultors, i reclamen més pes específic en els òrgans de govern de l'espai.
Històricament, l'activitat forestal i agrària han estat determinants per modelar i conservar els paisatges, ecosistemes i valors que conformen el privilegiat espai que coneixem actualment. Aquesta complicitat entre propietaris forestals i administracions ja queda recollida al decret vigent, que data del 1987 quan el Montseny va assolir la categoria de Parc Natural, però tant la Generalitat com les Diputacions de Barcelona i Girona, responsables de la gestió del Parc, l'han ignorat repetidament fins a dia d’avui.
Confusió entre ús públic i funció social de l'espai
D'altra banda, l'organització de silvicultors de Catalunya també reclama una regulació de l'ús social de l'espai que no atempti contra els drets dels titulars dels terrenys. El projecte de Decret reprodueix i reforça una confusió greu i molt estesa entre l'ús públic, la funció social inherent a la propietat forestal i l'ús social d'aquesta. Cal entendre, diuen des del Consorci, que l'ús públic va més enllà de la funció social de la propietat forestal, i s'interpreta com l'accés lliure dels ciutadans, indiscriminat i obert a tothom, sense més limitacions que el respecte dels elements subjectes a conservació.
Aquí s'hi suma l'alta popularitat de l'àrea del Montseny, que pateix una sobre freqüentació, fet que crea l'efecte contrari per l'impacte en la biodiversitat i en l'entorn.
El document del CFC també demana que la normativa contempli la divulgació i la transferència de coneixement vinculat a la conservació i a l'ús sostenible de l'espai, una estratègia fonamental per anar més enllà de la visió de postal del Montseny. En aquest sentit, també proposa la promoció d'activitats que, com la forestal, contribueixen a la millora de la seva qualitat, a la creació de riquesa i a la fixació de gent al territori.
Al mateix temps, els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada com una eina per la conservació de l’espai i pel desenvolupament econòmic, motiu pel qual el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge hauria d'establir instruments per garantir el pagament i la restauració dels serveis ambientals generats per les activitats forestal i agràries. Per això proposen la creació d'un òrgan específic que impulsi iniciatives vinculades al desenvolupament socioeconòmic del Montseny.
Finalment, el CFC considera que amb les mesures que proposa per aquest espai natural es solucionaria la paradoxa actual, que fa que pertànyer a una àrea protegida suposi una limitació per a fer-hi activitats que reverteixen en la millora del territori i, en conseqüència, un seguit de problemes als propietaris forestals i pagesos.
Per això proposen un major consens amb la normativa que ha de regir aquest espai forestal, i demana obrir un període de diàleg i debat amb les administracions (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments) responsables i vinculades a la gestió de l'espai.
En el document, l'associació que aglutina els propietaris forestals de Catalunya, recorda que els espais forestals representen el 95% de la superfície de la proposta de Parc Natural del Montseny, un espai singular i de referència a Catalunya, però malauradament la implicació de la propietat privada es veu afectada per la manca d'un projecte consensuat que reculli una participació real i efectiva dels silvicultors, i reclamen més pes específic en els òrgans de govern de l'espai.
Històricament, l'activitat forestal i agrària han estat determinants per modelar i conservar els paisatges, ecosistemes i valors que conformen el privilegiat espai que coneixem actualment. Aquesta complicitat entre propietaris forestals i administracions ja queda recollida al decret vigent, que data del 1987 quan el Montseny va assolir la categoria de Parc Natural, però tant la Generalitat com les Diputacions de Barcelona i Girona, responsables de la gestió del Parc, l'han ignorat repetidament fins a dia d’avui.
Confusió entre ús públic i funció social de l'espai
D'altra banda, l'organització de silvicultors de Catalunya també reclama una regulació de l'ús social de l'espai que no atempti contra els drets dels titulars dels terrenys. El projecte de Decret reprodueix i reforça una confusió greu i molt estesa entre l'ús públic, la funció social inherent a la propietat forestal i l'ús social d'aquesta. Cal entendre, diuen des del Consorci, que l'ús públic va més enllà de la funció social de la propietat forestal, i s'interpreta com l'accés lliure dels ciutadans, indiscriminat i obert a tothom, sense més limitacions que el respecte dels elements subjectes a conservació.
Aquí s'hi suma l'alta popularitat de l'àrea del Montseny, que pateix una sobre freqüentació, fet que crea l'efecte contrari per l'impacte en la biodiversitat i en l'entorn.
El document del CFC també demana que la normativa contempli la divulgació i la transferència de coneixement vinculat a la conservació i a l'ús sostenible de l'espai, una estratègia fonamental per anar més enllà de la visió de postal del Montseny. En aquest sentit, també proposa la promoció d'activitats que, com la forestal, contribueixen a la millora de la seva qualitat, a la creació de riquesa i a la fixació de gent al territori.
Al mateix temps, els silvicultors entenen la gestió forestal sostenible i planificada com una eina per la conservació de l’espai i pel desenvolupament econòmic, motiu pel qual el Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge hauria d'establir instruments per garantir el pagament i la restauració dels serveis ambientals generats per les activitats forestal i agràries. Per això proposen la creació d'un òrgan específic que impulsi iniciatives vinculades al desenvolupament socioeconòmic del Montseny.
Finalment, el CFC considera que amb les mesures que proposa per aquest espai natural es solucionaria la paradoxa actual, que fa que pertànyer a una àrea protegida suposi una limitació per a fer-hi activitats que reverteixen en la millora del territori i, en conseqüència, un seguit de problemes als propietaris forestals i pagesos.
Per això proposen un major consens amb la normativa que ha de regir aquest espai forestal, i demana obrir un període de diàleg i debat amb les administracions (Generalitat, Diputacions i Ajuntaments) responsables i vinculades a la gestió de l'espai.