Gita de Bruixa: «Denunciar una agressió masclista té un cost emocional brutal»

Amb l'objectiu de promoure la prevenció de situacions de violència de gènere o masclista en contextos de festa i atendre'n possibles casos, Sant Celoni estrena aquesta Festa Major un Punt Lila. Estarà ubicat a l'espai de barraques i concerts durant les nits de divendres 7 a diumenge 9 de setembre i actuarà com a espai d'informació, assessorament i, si cal, d'activació del protocol que ha elaborat el col·lectiu Gita de Bruixa. Verònica Guix Ruiz (Santa Maria de Palautordera 1985) i Laia Arnau (Sant Celoni 1993), són dues de les seves impulsores amb qui hem parlat del procés que s'ha seguit per la seva elaboració, com s'aplica i quines són les intencions.

- La Festa Major de Sant Celoni està en marxa i aquest cap de setmana es començarà a aplicar el protocol que heu elaborat per prevenir situacions de violència de gènere o masclista. Imagino que era una necessitat?

- I tant que sí. Vivim en una societat patriarcal on les violències masclistes estan a l'ordre del dia. Per fer-hi front i donar una resposta podem dir que actualment és molt visible que no pas deu anys enrere que es vivia la mateixa realitat i, en canvi no era pas tan visible. En aquest sentit és positiu perquè vol dir que anem avançant.

- Per això neix Gita de Bruixa?

- Gita de Bruixa neix amb la intenció de buscar solucions al tema de les agressions masclistes i vàrem decidir que seríem un col·lectiu format només per dones i la millor manera per donar-hi resposta creiem que és disposar d'un protocol per actuar.

- I els espais festius és un lloc idoni per aplicar el protocol...

- La necessitat d'un protocol en espais festius és per això. No estan lliures de sexisme, ni de masclisme i també encara tenim moltes conductes naturalitzades, tant els homes com les dones, no sabem on és el límit d'una relació afectiva, una relació sexual, simplement una relació. La idea d'anar a un espai de festa és passar-nos-ho bé i gaudir-lo, però són moltes les agressions que es donen. Últimament hi ha hagut casos molt mediàtics, però també n'hi ha que no surten mai a la llum.

"Que ens vinguin pel darrera i ens toquin el cul és una situació que no podem normalitzar. Això tambés és una agressió."

- Un protocol d'aquestes característiques quines pautes segueix i com s'elabora?

- Nosaltres partim de la necessitat d'un protocol en espais lúdics i festius i al Baix Montseny. És un protocol que primer fa una anàlisi sobre agressions; Què són i quins nivells d'agressions. És veritat que quan es tracta d'una relació de violència de gènere tothom, més o menys, ho té clar, però quan parlem d'un espai de festa les situacions es normalitzen molt més i amb l'excusa de drogues i alcohol hi ha una capacitat de normalitzar coses -o no- que accentua molt més les agressions i no hi ha manera de denunciar-les perquè moltes vegades no disposem de l'espai, ni a través de la policia local o cossos de seguretat, per denunciar les agressions subtils i no tan subtils.
 
- I per primera vegada en una Festa Major del Baix Montseny hi haurà un Punt Lila...

- Sí. En aquest punt les dones agredides podran atansar-s'hi i rebre atenció. Hi haurà professionals de l'associació Cúrcuma que són especialistes en temàtica d'agressions i això per nosaltres és molt important. La professionalitat de l'atenció creiem que és necessària per fer un correcte acompanyament a les persones que puguin haver patit una agressió. Persones que es puguin visualitzar i fer una feina de conscienciació. Quan hi ha un punt d'aquestes característiques la gent ja entén millor que hi ha moltes maneres de violència. Per primera vegada el Punt Lila estarà present a les festes majors de Sant Celoni, Llinars del Vallès i Santa Maria de Palautordera.

- Però també cal formació dels actors que gestionen els espais festius, cert?

- Evidentment. A més de tenir la presència del Punt Lila també hi ha hagut formació en qüestions d'agressions de les persones de les diferents entitats que estan presents a Barraques amb la finalitat que puguin identificar si hi ha alguna agressió i conèixer quin és el paper que tenen dintre del protocol. Funciona bàsicament a través del Punt Lila però també amb una formació dels responsables de barraques perquè són les persones que poden detectar i veure la necessitat d'intercedir. No són les persones que han d'actuar directament però sí que poden adonar-se d'una situació concreta i, en aquest cas, avisar el Punt Lila per gestionar-ho.

"La conscieència és la base de tot."

- Què es fa en aquestes jornades de formació?

- Presa de consciència. Entre les persones que en prenen part segurament n'hi ha que ja estan conscienciades, però d'altres que no. Gent amb la idea que potser no cal el protocol, però el que es busca és conscienciació de la problemàtica i de saber veure que una situació que, per exemple, ens vinguin pel darrera i ens toquin el cul ens pot semblar normal que passi o que haguem de dir dues o tres vegades... cal tenir clar que això també és una agressió i no és cap cosa normal. La consciència és la base de tot.

- I quina és la resposta que heu tingut?

- Les jornades de formació les ha portades a terme la Cooperativa L'Esberla i assenyalar que primer de tot hi ha hagut un interès molt gran de la gent de barraques. Els tres municipis ens han acollit molt bé i s'ho han pres seriosament i amb ganes. A Sant Celoni hi ha vingut molta gent i ara començarem a fer-la a Llinars del Vallès i després a Santa Maria de Palautordera. Hi ha hagut debats molt interessants perquè una mateixa situació es veia de manera diferent, però s'han après moltes coses. Nosaltres, des de Gita de Bruixa estem portant a terme la campanya de comunicació. A Sant Celoni hi han participat sis barraques de set entitats i cap a una trentena de persones, a més de tècnics de l'Ajuntament. Estem contentes del resultat tot i que hem anat molt justes de temps.

- Una formació que també ha de servir per saber que una agressió no es limita a un dany físic, no?

- Com diem els debats han estat molt interessants i enriquidors perquè cada persona pot veure les coses de manera diferent però és cert que hi ha agressions no físiques, sinó que també n'hi ha de psicològiques, verbals, xantatge...

"Les administracions cada vegada estan més involucrades en les iniciatives que venen del moviment feminista"

- Per poder tirar endavant aquest protocol i aplicar-lo és vital que les administracions públiques siguin plenament conscients de la seva necessitat?

- D'uns anys cap aquí hi ha hagut un canvi molt bèstia pel que fa a les administracions. S'han involucrat més i fan més cas de les iniciatives que venen del moviment feminista, cosa que demostra que hem de treballar en aquesta línia i tenir clar que la perspectiva de gènere no és només en l'apartat lúdic i festiu, sinó que ha de ser un tema transversal en els espais d'un ajuntament i d'un municipi. S'està començant a visualitzar un canvi.
 

- Un canvi per qüestions socials o polítiques?

- En el nostre cas els tres ajuntaments han tingut interès des del principi i s'està veient que el feminisme és una qüestió social i també política. Les dones cada vegada més ocupen àmbits de poder i els protocols aviat s'hauran d'aplicar per llei. Nosaltres durant tot un any hem redactat un protocol i els ajuntaments ens han donat recursos i ens han obert les portes.

- Per què és tan difícil denunciar?

- Cert, no és fàcil. La millor intervenció és aquella que demana com intervenir, és a dir, en el moment que podem detectar i sospitar que s'està cometent una agressió. En aquesta situació el que hem de fer és apropar-nos a la persona i demanar-li si necessita alguna cosa, perquè la persona agredida és qui ens ha de marcar els passos a seguir. La resposta que podem rebre és que no cal ajuda, però si continuem convençuts que està passant alguna cosa cal que anem al Punt Lila a comunicar-ho.

Sempre hem de respectar fins on vol arribar la persona suposadament agredida i que en alguns casos pot ser que decideixi arribar a la denúncia, però no sempre és fàcil prendre aquesta decisió, ja que no hi ha un sistema de denúncia prou ben estructurat ni amb uns professionals al darrera prou ben formats per a poder dir que la denúncia és una cosa positiva.

- També per què hi ha un cost emocional posterior?

- Denunciar vol dir entrar en un procés que costa molts diners i que, efectivament, té un altre cost que és l'emocional i que a més és brutal i no sempre es tenen ni els mitjans ni s'està prou ben acompanyada. Podem dir que el nostre objectiu no és pas que les dones agredides arribin a la denúncia, però sí que ens agrada molt com treballa Cúrcuma perquè registra totes les maneres d'agressió que es poden donar i també les que s'han donat resposta.

- Al principi parlàvem del cas mediàtic, és evident que ens referíem a "La Manada". Una sentència decebadora...

- Si això no és una violació i no és violència què serà una violació? Tot això que hem vist i que la majoria veia clarament, per tant imagina't a altres nivells que no hi ha violència física i sense testimonis. Com podem denunciar-ho?

"Comencem en aquests tres municipis però la nostra idea és que tots els pobles del Baix Montseny se'l facin seu"

- Quina és l'estructura del protocol del Baix Montseny?

- Comencem en aquests tres municipis que ja hem anomenat però la nostra idea és que tots els pobles del Baix Montseny se'l facin seu. Nosaltres només demanem que es compleixin tres requisits: Que hi hagi un Punt Lila amb persones formades al darrera; Que es portin a terme tres sessions de formació per les persones de les entitats i també la Policia Local i la Creu Roja, és a dir, tots els actors que poden estar presents en un espai festiu; I tercer una campanya de comunicació. Per a l'administració implica una inversió econòmica i també en recursos humans.

- I més enllà de les festes majors, com encareu el futur des de Gita de Bruixa?

- Gita la Bruixa és un bolet, però sabem que crear un bolet no soluciona res per si sol i per tant la idea és continuar treballant més enllà de la Festa Major. Més formació, més activitats i altres temes com la paritat dalt de l'escenari, una circumstància absolutament desil·lusionant en totes les festes majors. També hem de treballar la distribució dels espais barraques que no estiguin aïllats, que tinguin llum... en definitiva treballar molt més enllà del Punt Lila.

- Com és el col·lectiu Gita de Bruixa?

- Som un col·lectiu de dones que ara mateix vivim a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Llinars del Vallès però que té les portes ben obertes i podem dir que som un grup heterogeni en l'edat. Hi ha gent jove d'entre 16 i 18 anys fins a dones més madures. Com a col·lectiu som set persones que impulsem les iniciatives, però quan cal som entre quinze i vint dones col·laborant en el que calgui.