29
d'agost
del
2018
Actualitzat
a les
16:59h
Tot canvia, i no sempre cap on voldríem. I una vegada fet el canvi, ens acostumem a la nova realitat i la normalitzem. Però la successió de realitats no para, i constantment ens hem d’adaptar a la nova situació.
Ja sé que no dic res de nou, però he tornat d’unes vacances per la Vall d’Aran molt sorprès de l’abundància de genciana groga, una planta molt coneguda, més enllà de la seva bellesa, pels usos remeiers tradicionals. I el mateix succeeix al Pallars, a la Cerdanya i al Ripollès, on hi ha pastures amb poblacions notables de genciana groga.
I al Montseny?
Al Montseny la genciana groga és raríssima, fet que contrasta amb l’abundància de principis del segle XX a les parts altes del massís. Com s’explica que gairebé s’hagi extingit? Les raons són força clares, i tenen relació amb les propietats de la planta.
La genciana groga és una herba alta, dreta, robusta ique pot assolir el metre i mig d’alçària. La tija és simple, gruixuda i buida. Té les fulles grosses, oposades, d’un verd blavenc i amb 5-7 nervis longitudinals molt marcats. Les flors són grogues, agrupades en nivells separats a les axil·les de les fulles de la meitat superior de la tija.
La part aèria de la planta és d’una bellesa extraordinària, que atreu l’atenció de qui passi per les vores dels prats quan és florida; creix espontàniament als herbassars alts i pastures més o menys humides de l’estatge subalpí i al nivell superior de l’estatge montà. Sense flors també es fa notar per les fulles grosses i amples. Si no s’arrenca pot donar lloc a poblacions denses en els prats frescals pasturats de les nostres muntanyes perquè el bestiar no la vol.
He escrit bé això de si no s’arrenca, perquè és l’arrel la part de la genciana que s’empra per a usos medicinals. L’arrel és gruixuda, llarga i ramificada; pot pesar fins a 6 quilos. És utilitzada com a tònic estomacal i en la preparació de begudes aperitives i estimulants amargants. Se li atribueix propietats curatives nombroses, com antiinflamatòria, anticatarral, antisèptica, depurativa de la sang, hipotensora, protectora gàstrica i cicatritzant, entre altres. Per al seu ús s’obtenia una tisana per maceració, a vegades mitjançant decocció, d’un tros de rel seca amb aigua, i no rarament també amb vi. Cal dir que el resultat és una beguda molt amargant. S’emprava normalment per a cures humanes, però també s’aplicava als animals, sobretot per a desinfectar i cicatritzar ferides.
Si es consideren les múltiples virtuts que s’han atribuït a la rel de la genciana groga, serà fàcil comprendre la gairebé extinció d’aquesta planta al Montseny. Com que per treure’n profit cal arrencar la planta, i ha estat molt cercada per herbolaris, en molts indrets esdevingué rara, fins i tot extingida. El Montseny era la muntanya més propera a Barcelona on la genciana groga creixia espontàniament, de manera que era l’indret preferit per a recol·lectar-la. I els herbolaris en venien molta ja que era molt recomanada. Quan anaven al Montseny, se’n tornaven amb el sac ple, fins que pràcticament ja no en trobaren. Aleshores es dirigiren cap al Ripollès on era, i encara és, abundant, però calia un viatge més llarg i fa unes dècades molt més costós.
I ja no es tornà al Montseny a la cerca de genciana groga, amb la idea que no valia la pena pujar-hi, perquè no se’n trobava. La sort és que sí en van quedar alguns peus, els situats en sots feréstegues, relleixos de cingles i esqueis o canals poc accessibles. I a partir d’aquests peus no arrencats, la genciana groga s’ha anat recuperant pel Montseny, però molt de mica en mica.
Actualment és una planta molt rara, pel damunt dels 1.300 metres d’altitud, fet que contrasta amb el testimoni documentat en l’herbari de la família Salvador d’inicis del segle XVIII on consta que era molt freqüent al Montseny. El metge de Viladrau Antoni Ariet en la seva Topografia mèdica de Viladrau, editada el 1915, assenyala que és abundant al Matagalls. Pocs anys després esdevingué raríssima a causa de l’arrencada massiva per part d’herbolaris.
Fa un segle la genciana groga constituïa poblacions denses als vessants superiors del Montseny. Donava lloc a un paisatge molt diferent de l’actual. Ja ens hem acostumat a observar els prats de la Calma, del Matagalls i del Turó de l’Home sense les gencianes. Cal endinsar-se pels esqueis i canals per trobar-ne uns peus aïllats.
Ja sé que no dic res de nou, però he tornat d’unes vacances per la Vall d’Aran molt sorprès de l’abundància de genciana groga, una planta molt coneguda, més enllà de la seva bellesa, pels usos remeiers tradicionals. I el mateix succeeix al Pallars, a la Cerdanya i al Ripollès, on hi ha pastures amb poblacions notables de genciana groga.
I al Montseny?
Al Montseny la genciana groga és raríssima, fet que contrasta amb l’abundància de principis del segle XX a les parts altes del massís. Com s’explica que gairebé s’hagi extingit? Les raons són força clares, i tenen relació amb les propietats de la planta.
La genciana groga és una herba alta, dreta, robusta ique pot assolir el metre i mig d’alçària. La tija és simple, gruixuda i buida. Té les fulles grosses, oposades, d’un verd blavenc i amb 5-7 nervis longitudinals molt marcats. Les flors són grogues, agrupades en nivells separats a les axil·les de les fulles de la meitat superior de la tija.
La part aèria de la planta és d’una bellesa extraordinària, que atreu l’atenció de qui passi per les vores dels prats quan és florida; creix espontàniament als herbassars alts i pastures més o menys humides de l’estatge subalpí i al nivell superior de l’estatge montà. Sense flors també es fa notar per les fulles grosses i amples. Si no s’arrenca pot donar lloc a poblacions denses en els prats frescals pasturats de les nostres muntanyes perquè el bestiar no la vol.
He escrit bé això de si no s’arrenca, perquè és l’arrel la part de la genciana que s’empra per a usos medicinals. L’arrel és gruixuda, llarga i ramificada; pot pesar fins a 6 quilos. És utilitzada com a tònic estomacal i en la preparació de begudes aperitives i estimulants amargants. Se li atribueix propietats curatives nombroses, com antiinflamatòria, anticatarral, antisèptica, depurativa de la sang, hipotensora, protectora gàstrica i cicatritzant, entre altres. Per al seu ús s’obtenia una tisana per maceració, a vegades mitjançant decocció, d’un tros de rel seca amb aigua, i no rarament també amb vi. Cal dir que el resultat és una beguda molt amargant. S’emprava normalment per a cures humanes, però també s’aplicava als animals, sobretot per a desinfectar i cicatritzar ferides.
Si es consideren les múltiples virtuts que s’han atribuït a la rel de la genciana groga, serà fàcil comprendre la gairebé extinció d’aquesta planta al Montseny. Com que per treure’n profit cal arrencar la planta, i ha estat molt cercada per herbolaris, en molts indrets esdevingué rara, fins i tot extingida. El Montseny era la muntanya més propera a Barcelona on la genciana groga creixia espontàniament, de manera que era l’indret preferit per a recol·lectar-la. I els herbolaris en venien molta ja que era molt recomanada. Quan anaven al Montseny, se’n tornaven amb el sac ple, fins que pràcticament ja no en trobaren. Aleshores es dirigiren cap al Ripollès on era, i encara és, abundant, però calia un viatge més llarg i fa unes dècades molt més costós.
I ja no es tornà al Montseny a la cerca de genciana groga, amb la idea que no valia la pena pujar-hi, perquè no se’n trobava. La sort és que sí en van quedar alguns peus, els situats en sots feréstegues, relleixos de cingles i esqueis o canals poc accessibles. I a partir d’aquests peus no arrencats, la genciana groga s’ha anat recuperant pel Montseny, però molt de mica en mica.
Actualment és una planta molt rara, pel damunt dels 1.300 metres d’altitud, fet que contrasta amb el testimoni documentat en l’herbari de la família Salvador d’inicis del segle XVIII on consta que era molt freqüent al Montseny. El metge de Viladrau Antoni Ariet en la seva Topografia mèdica de Viladrau, editada el 1915, assenyala que és abundant al Matagalls. Pocs anys després esdevingué raríssima a causa de l’arrencada massiva per part d’herbolaris.
Fa un segle la genciana groga constituïa poblacions denses als vessants superiors del Montseny. Donava lloc a un paisatge molt diferent de l’actual. Ja ens hem acostumat a observar els prats de la Calma, del Matagalls i del Turó de l’Home sense les gencianes. Cal endinsar-se pels esqueis i canals per trobar-ne uns peus aïllats.