entrevista

Josep Quitet: «Un dels principals reptes humanitaris de Creu Roja és combatre la pobresa crònica»

El president de Creu Roja a la demarcació de Barcelona assegura que cal treballar de manera transversal, adaptar-se a cada realitat individual per atacar les causes que provoquen l'exclusió social

per Jordi Purtí, 1 d'agost de 2018 a les 09:00 |
El president de Creu Roja a la demarcació de Barcelona assegura que les persones que atenen cobren entre 300 i 600 euros mensuals | Jordi Purtí
Josep Quitet Torner  (Manresa-Sant Celoni, 1955) fa 11 anys que és vicepresident 1r de Creu Roja Catalunya i president provincial de la Creu Roja a Barcelona. Durant 23 anys va presidir l'Assemblea de Creu Roja Sant Celoni – Baix Montseny. També forma part del Comitè Estatal de la Creu Roja Espanyola. En aquesta entrevista, calmada i densa, ens parla dels reptes de la institució en el present i en el futur i assegura que combatre la pobresa crònica és una de les feines que ha d'abordar Creu Roja, però també de la vulnerabilitat de les dones, la gent gran i també les persones migrants i refugiades .
 

- Imagino que deixar l'Assemblea de Creu Roja Sant Celoni – Baix Montseny, amb la qual encara i té una relació molt estreta i passar a presidir la demarcació de Barcelona i formar part de la junta de Creu Roja Catalunya i de la direcció estatal de Creu Roja a l'Estat, és un canvi enorme…

- Sí que pot semblar un canvi important, però, en essència, no ho és pas tant.  És a dir, quant al volum de tot plegat –econòmic, de persones participants, d'equip, d'àmbit o d'abast- és obvi que sí, però al cap i a la fi tots els projectes que es duen a terme en qualsevol assemblea local, comarcal o provincial es fan a partir dels mateixos plantejaments i protocols, únics a la Institució: des de la fase d'identificació de necessitats socials a atendre, amb les carències emergents de cada lloc, fins a la forma d’executar els programes i projectes posant sempre a  les persones participants en el centre de la nostra acció. I el més important, segueixes treballant amb els companys i companyes de l'Assemblea local, podent aportar-hi una visió més àmplia de la Institució. 

Per tant, el canvi sí que és destacable, però no ho és tant la manera d'abordar els reptes humanitaris, ja que se segueixen els mateixos enfocaments i Principis Humanitaris que ens vénen donats dins de la major xarxa humanitària mundial que és el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja arreu, i que es defineixen en els plans d'acció anuals de l'entitat.

- Combatre la pobresa és l'objetiu principal de Creu Roja en aquests moments. És crònica a Catalunya la pobresa?


- Efectivament, un dels principals reptes humanitaris que ens hem proposat abordar des de la Creu Roja des de fa ja una dècada però especialmente per als propers anys és combatre la pobresa crònica. Després de 10 anys d'acció humanitària en aquesta línia i d'haver fet molt i amb qualitat per a la dignitat dels partipants, hem detectat que prop d'un terç de les persones que ateníem ara fa un any, ara han trobat feina i se'n surten per si mateixos.

Ara bé, també hem vist que els que no en surten, del cercle de la pobresa, se'ls cronifica aquesta situació d'exclusió social. No només ho pateixen les persones que estan aturades, sinó també les que no tenen una feina digna, les que tenen fills menors a càrrec, que es veuen abocats al cercle viciós de la pobresa hereditària, però també els majors de 60 anys que no han cotitzat prou en els últims anys com per poder comptar amb una jubilació suficient per a cobrir les despeses mínimes.

A la Creu Roja no volem fer caritat. Nosaltres volem acompanyar les persones en aquesta etapa de la vida en la que pateixen serioses dificultats per poder fer-ho totes soles, però amb l'objectiu que puguin trobar una sortida digna.

"El 44,5% de les persones que atenem es troba en una situació de pobresa crònica"


- Ens podria donar les xifres que exempleritzen aquesta situació?

- Sí, al capdamunt de tot, les xifres ens ajuden a tenir una visió nítida i gens subjectiva de les situacions més preocupants. Com deia abans, el 44,5% de les persones que atenem es troba en una situació de pobresa crònica, de les quals el 84,5% és una situació de pobresa greu. Per grups d'edat que pateixen aquesta situació més preocupant, el més nombrós és el de 60 o més anys, amb un 84,5%, seguit pel grup d'edat d'entre 40 i 49 anys (77,47%) o el de 50-59 anys (73,58%).

- Què es pot fer per donar-hi la volta?

- Cal treballar de manera transversal, adaptar-se a cada realitat individual per atacar les causes que els provoquen l'exclusió social. Hem de tenir capacitat d'adaptació a cada demanda que ens arribi de qualsevol persona participant i en qualsevol punt del territori. Això significa que hem de tenir una capacitat adaptativa extraordinària, però és ben clar que no pots tractar de la mateixa manera un jove de 20 anys que no ha treballat mai, que no pas una mare de família que ja es troba en la quarantena d'anys, amb fills a càrrec i que té una feina de dues hores diàries.

L'èxit del treball amb aquestes persones i les seves situacions personals rau en el fet que la Creu Roja sigui prou elàstica com per saber oferir les eines especifiques per fer que puguin sortir-se'n.

- És una qüestió provocada només per l'atur, o hi ha altres elements que condicionen l'extrema vulnerabilitat?

- La principal raó és, en efecte, no tenir feina, però això cal matisar-ho i contextualitzar-ho bé. De fet, l'extrema vulnerabilitat no la provoca només l'atur, sinó la manca d'accés a un treball digne. Es tracta d'un fenomen relativament nou i és el que anomenem el dels "treballadors pobres".

Ens trobem sovint que moltes de les persones que hem d'atendre en els projectes de Lluita contra la Pobresa treballen, però en una situació molt precària, bé perquè treballen poques hores al dia, o perquè les condicions de contractacions són francament millorables. De fet, les persones que atenem ens diuen que els ingresos mensuals dels seus nuclis familiars oscil·len entre els 301 euros i els 600 euros, una xifra clarament insuficient per a fer front a les despeses bàsiques de la llar i de la família i que el 12,5% no disposa de cap ingrès estable, o bé que el 42,5% dels ingressos provenen de prestacions.

Aquesta situació, en un context de millora generalitzada de l'economia, no és, per tant, acceptable. No podem veure amb bons ulls com en una societat que volem que sigui equitativa, justa, generosa i solidària una part del món de l'empresa en quedi al marge. Per això fem una tasca constant, discreta, innovadora per trencar aquestes inèrcies, revertir mentalitats i mirar de crear oportunitats en el que tothom, absolutament tothom hi surti guanyant.

- La posició de les dones és pitjor que no pas la dels homes?

- En efecte, la situació de la dona en aquest escenari és clarament desigual i desfavorable per a elles. Del 70% de persones que atenem que es troben una situació de porbresa crònica - és a dir, que es troben en la pobresa en l'últim any i que en fa 3 o més que els atèn la Creu Roja-, la majoria són pares i mares amb fills i filles a càrrec.
D'aquestes, 1 de cada 4 són mares monoparentals que han de tirar endavant totes soles amb la situació. Per tant, si se li sumen les diferències salarials per raó de sexe, les dificultats d'accés en segons quins sectors productius, la responsabilitat exclusiva en l'atenció a la infànica… la dona és clarament el perfil més castigat en el context actual.

"En el moment més àlgid de la crisi vam arribar a atendre prop de 400.000 persones a tot Catalunya"


- Probablement aquesta situació ha obligat a la institució a reiventar-se. Què ha hagut de fer per poder atendre totes les necessitats?

- Com ja he dit, ara fa 10 anys que la Creu Roja va decidir d'entrar a alleugerir les situacions de patiment personal arran de la crisi. Tot i no ser els únics referents en la lluita contra la pobresa– sí que ho volem ser en el context de les emergències socials-, històricament els nostres programes d'intervenció social havien mirat de pal·liar situacions d'extrema vulnerabilitat. Però davant de l'enorme impacte de l'atur, la manca d'oportunitats laborals, el fet de no poder pagar despeses bàsiques de la llar com el submnistrament elèctric o de la llum, ens va convèncer a treballar decididament en aquesta línia. En el moment més àlgid de la crisi vam arribar a atendre prop de 400.000 persones a tot Catalunya en aquest tipus de programes socials, en els quals els ajudàvem a pagar despeses de la llar, els facilitàvem l'accés a una alimentació fresca, equilibrada i saludable a través de targes de prepagament, o bé garantíem que tots els infants en risc d'exclusió poguessin accedir a les beques de menjador escolar.

Ara, la xifra de persones ateses en programes de lluita contra la pobresa ha davallat a les 200.000 persones. Hem fet, malgrat les dificultats, molt i bona feina, però és obvi que encara ens falta molt per fer. No volem defallir i persitim en que totes les persones tinguin garantits els seus drets socials i la seva dignitat. A més, també hem hagut d'aprendre a combinar la tasca de proximitat amb les persones de l'entorn a causa d'aquesta situació d'empobriment d'una part de la població amb un altre repte humanitari inel·ludible que té la Creu Roja i que és la gran tragèdia humanitària causada per les crisis migratòries i de refugiats actuals que estem vivint com a societat.

- Creu Roja depèn molt, també, dels convenis i subvencions que signen amb les administracions. Han patit molt amb les retalladles?

- La Creu Roja és una entitat que es finança en tres potes que sempre mirem que es mantinguin en un equilibri exquisit. Les tres fonts de finançament són: per prestació de serveis a tercers, per convenis i subvencions públiques amb les administracions, i per donacions privades i empresarials -aquestes últimes serien les fonts de finançament pròpies, com ara les aportacions que ens fan els 240.000 socis a Catalunya, les empreses, el Sorteig d’Or o altres ingressos-. Per tant, per tal de poder preservar la nostra independència d'acció sempre mirem de mantenir aquestes tres fonts d'ingressos de manera equilibrada.

Dit això, hem de dir que les subvencions públiques amb les administracions no han patit retallades allà on la nostra acció ha hagut de ser piroritària: és a dir, per exemple, els acords s'han reforçat moltíssim per dur a terme projectes per combatre les desigualtats, per afavorir la inserció sociolaboral de les persones que participen en els nostres programes. D'altres partides que no es consideren tant imprescindibles en aquest context d'emergència social, evidentment que s'han vist afectats, però també ha estat fruit d'una estratègia de concentració en allò que la Creu Roja ha consiserat important i urgent d'abordar.

Val a dir i posar-ho totalment en valor que en els pitjors moments de la crisi, cap els anys 2014, 2015 o 2016 no vam parar mai de créixer en el nombre de socis nous que confiaven en la tasca de la Creu Roja. Tampoc van davallar les aportacions de les empreses, les quals van saber entendre quin era el pols social i quina havia de ser la seva funció. Sense aquesta base, sense aquest suport, la Creu Roja no hauria pogut fer front al repte humanitari que havia d'afrontar el país sencer.
 
 

Josep Quitet amb l'expresidenta de la Diputació de Barcelona i l'alcalde de Santa Maria de Palautordera Foto: Jordi Purtí

 

- Però els programes que vostès porten a terme són molt diversos i fa molt poc s’ha posat en marxa aquí a casa nostra, a Santa Maria de Palautordera un Centre de Suport Social dirigit a la gent gran i que Creu Roja el gestiona. En el seu primer mig any està sent un èxit d'afluència, de participació i de voluntariat. L’ha sorprès?

- La veritat és que no, i permeteu-me que ho justifiqui. Quan la Creu Roja entra a gestionar un nou equipament, al darrere hi ha moltes hores invertides en analitzar l'entorn, el context social que es dona en un indret concret i quina és la situació en la que es troben les persones en risc de vulnerabiltat.

En aquest cas, a Santa Maria de Palautordera feia molt de temps que es veia clarament la necessitat d'haver d'obrir aquest Centre de Suport Social, ja que la gent gran no podia gaudir d'un equipament d'aquestes característiques al municipi. Per part de l'Ajuntament  amb el seu seu alcalde en Jordi Xena al capdavant, tenien ja aquesta idea de fa molt de temps i es van implicar fortament des del principi en la consecució del centre. Amb la sinèrgia de moltes persones i voluntats i amb la suma de molts esforços és quan ens vam posar mans a l'obra els diversos agents: el propi Ajuntament, que ha liderat el projecte, les persones participants i usuàries del centre, la Creu Roja que els hem fet costat amb les més de 30 persones que formen part del voluntariat de la Creu Roja a Palau, així com també el personal laboral, la Presidència i el Comitè Comarcal de l'assemblea, i, com no, la Diputació de Barcelona. Entre totes les parts implicades hem treballat per configurar i equipar aquest espai de manera que faciliti al màxim l'estada de les persones que l'han de fer servir. 

"Hem vist clarament que les persones que es mantenen actives, que apofriten per fer exercici, per compartir experiències amb amigues i amics de la mateixa edat, que se socialitzen,… en definitiva, que són felices i veuen la vida positivament, viuen elles i el seu entorn molt millor que no pas les que no tenen aquesta actitud vital"


- El programa BVellesaActiva és una solució per a les persones majors de 65 anys?

- Sí, és una part important de la solució davant el procés d'envelliment de les persones. BVellesa activa pretén precisament que la persona gran visqui amb plenitud i amb plena consciència que el cos i la ment s'han d'entrenar per fer front en les millor condicions possibles el procés inexorable de la vida.

Hem vist clarament que les persones que es mantenen actives, que apofriten per fer exercici, per compartir experiències amb amigues i amics de la mateixa edat, que se socialitzen,… en definitiva, que són felices i veuen la vida positivament, viuen elles i el seu entorn molt millor que no pas les que no tenen aquesta actitud vital. Per tant, BVellesa activa és un projecte meravellós que fa una proposta decidida al benestar d'una part molt important de la nostra societat que, a més, va en augment com ens indiquen les dades demogràfiques.
 

Josep Quitet al Centre de Suport Social de Santa Maria de Palautordera, aquesta setmana Foto: Creu Roja


- Amb la posada en marxa d'aquest centre l'Assemblea de Creu Roja Sant Celoni – Baix Montseny té dos punts efectius a Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. A més del punt d'activitat puntual de Llinars. Passa també a altres comarques?

- Així és. És bastant normal que les 43 assemblees i 120 Punts d’activitat que tenim a la demarcació de Barcelona, la mes important de l'Estat, disposin de centres adscrits especialitzats en atendre persones amb situacions de vulnerabilitat, bé siguin de gestió cedida o fins i tot, es tracti de centres propis de la Creu Roja.

En el cas de la comarca del Baix Montseny, sí que vull remarcar que és molt motivador que més de 200 persones en formin part activa com a voluntariat. Sense aquestes persones que decideixen invertir el seu temps en tasques solidàries, la Creu Roja no podria existir. És bo que la ciutadania vegi la Creu Roja -que hi és present des de 1978- com una entitat útil, compromesa i  propera a les necessitats de les persones amb dificultats i per això segueixin dispositant-hi la seva confiança a l'hora de fer-se'n socis – gairebé 2.000 a la zona-, de col·laborar-hi amb patrocinis empresarials, o de confiar-hi la gestió de projectes i equipaments com estan fent els Ajuntaments de Sant Celoni i del Baix Montseny, com per exemple en l'equipament municipal del Centre de Santa Maria de Palautordera.

"En aquests moments és molt mediàtic el tema de la migració, i en aquests mesos últims han arribat a Catalunya mes de 1.500 persones procedents de l'estret"


- Quines tasques fa la Creu Roja amb les persones migrants i refugiades?
 
- La Creu Roja ha estat històricament una organització que atén les necessitats de les persones més vulnerables, i per tant, també de les persones migrants en situació de vulnerabilitat. Ho estem fent des de els nostres orígens i ho estem fent d'una manera discreta i preservant la intimitat i dignitat de les persones.

Principalment, treballem amb les persones refugiades i immigrants, en l'acollida, oferint una atenció bàsica humanitària per cobrir les necessitats bàsiques que qualsevol persona requereix en una situació de migració: salut, alimentació, roba, higiene i suport emocional. Així també, oferim assessorament i suport. També treballem amb les persones que es queden aquí, a través de programes d'integració.  
 
En aquests moments és molt mediàtic el tema de la migració, i en aquests mesos últims han arribat a Catalunya mes de 1.500 persones procedents de l'estret, però pensem que a Creu Roja estem atenent durant tot l'any a centenars i milers de persones migrades amb nens i dones. Per nosaltres l'atenció a les persones migrants forma part d'un conjunt de respostes que es vinculen a la nostra missió: estar cada cop més a prop de les persones més vulnerables.

 

Josep Quitet presentant el projecte de BVellesa Activa Foto: Jordi Purtí


 

 

Participació