Govern

Torra, al lliurament de les Creus de Sant Jordi: «No ens aturarem fins aconseguir la llibertat»

Els familiars dels presos i els exiliats, Roger Español, Lucía Caram i l'ONG Proactiva Open Arms han estat distingides per la Generalitat

per Sara González , Barcelona, 23 de juliol de 2018 a les 13:04 |
Els presidents Torra i Torrent, amb els guardonats amb les Creus de Sant Jordi | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de juliol de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"No ens aturarem fins que els presos i els exiliats siguin lliures; i el nostre poble també". Ha estat la promesa que ha fet el president de la Generalitat, Quim Torra, durant el lliurament de les Creus de Sant Jordi d'enguany, marcats per la repressió de l'Estat arran del procés. Primer perquè el l'entrega dels premis ja es va haver d'ajornar mentre estava vigent el 155, i després perquè el Govern de la Generalitat ha apostat per premiar als familiars dels presos i exiliats polítics -la Creu l'ha recollit Meritxell Lluís, dona de Josep Rull- i l'activista Roger Español, que va perdre la visió d'un ull per una pilota de goma durant les càrregues policials de l'1-O. L'ONG Proactiva Open Arms també ha rebut aquest reconeixement.

Que la situació política és d'absoluta excepcionalitat s'ha visualitzat amb la intervenció de Carles Puigdemont a través d'un vídeo en el qual ha recordat, precisament, els efectes que ha tingut el 155 en el premi. Un dia després de l'assemblea del PDECat en què s'ha acordat supeditar el partit a la Crida Nacional per la República i en què s'ha aprovat implementar la República "al més aviat possible", Torra ha refermat el compromís amb aquest objectiu. "El nostre horitzó és fer efectiva la República", ha assegurat enmig de la gala celebrada al Palau de la Música.


El president s'ha esplaiat en la seva afirmació. Ha dit que és el seu "compromís" i la seva "raó de ser" començar allò que l'independentisme va començar amb l'1 d'octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre. "Cal un nou moment d'apoderament popular en què el poble salvi el poble", ha deixat anar. De fet, fa setmanes que fa referència a la necessitat de trobar una nova "finestra d'oportunitat" que representi un pas endavant en la consecució del dret a l'autodeterminació, que aquest dilluns ha lamentat que estigui "criminalitzat". Conscient de les diferències estratègiques entre Junts per Catalunya i ERC, accentuades la setmana passada al Parlament, ha reivindicat la fortalesa d'anar "junts" per aconseguir aquest objectiu. "Vivim dels somnis i il·lusions dels que ens han precedit. El nostre deure és continuar", ha assegurat sota l'atenta mirada del president del Parlament, el republicà Roger Torrent.
 

Roger Español:  "Feu-nos cas: ni un pas enrere"

Les referències a l'1 d'octubre, els presos i els exiliats ha estat una constant durant tota la gala. El públic, de fet, s'ha posat dempeus i ha reclamat llibertat quan la Creu ha estat lliurada a l'Associació Catalana pels Drets Civils i a Roger Español. L'activista, que ha intervingut en nom dels premiats, ha assegurat que el seu nom representa "a més de dos milions de persones que van defensar" les escoles l'1 d'octubre i ha recordat que l'esperit d'aquell dia passava per "la unitat del poble". És per això que ha demanat que la unitat es traslladi a nivell polític. "Feu-nos cas: ni un pas enrere", ha dit adreçant-se al president Torra i al president Torrent.


Sor Lucía Caram, que també ha estat guardonada, ha reivindicat que s'"obrin les presons injustes i s'alliberin els que estan sent oprimits". Ha demanat també que els catalans siguin "artesans de la pau" sense fer cap "claudicació" ni renunciar als seus anhels de llibertat.

31 personalitats i 24 entitats premiades

El Govern ha concedit la Creu de Sant Jordi a 31 personalitats i 24 entitats que han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. L'Associació Catalana pels Drets Civils, creada per les famílies dels presos i exiliats polítics com a plataforma d'actuació conjunta, és una de les entitats que ha rebut la Creu de Sant Jordi. Español ha estat guardonat pel compromís per fer complir el dret a l'autodeterminació i "la lluita cívica per la democràcia i les llibertats fonamentals". La religiosa i activista social Lucía Caram ha estat una altra de les personalitats reconegudes, pel seu compromís amb les persones més desafavorides com a promotora de la Plataforma Ciutadana de Solidaritat, creada al Convent de Santa Clara de Manresa, i la seva vinculació a la Fundació Privada Rosa Oriol.

Entre els ciutadans distingits destaquen també el submarinista Eduard Admetlla, la historiadora Victòria Almuni, el gastrònom Francesc "Xicu" Anoro, l'historiador i president de la Comissió per la Dignitat Josep Cruanyes, i l'economista Lucía Benería, entre d'altres. En el llistat d'entitats guardonades amb la Creu de Sant Jordi hi figuren l'ONG Proactiva Open Arms, que ha estat àmpliament ovacionada pel públic al Palau de la Música; la cooperativa Abacus, les associacions de defensa forestal i l'associació de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Puigcerdà.

La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya.

 

Participació