Marduix Teatre: «Rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2018 té un valor afegit»

Jordi Pujol (Barcelona 1941) i Joana Clusellas (Barcelona 1946) fa quaranta anys que viuen a Sant Esteve de Palautordera i ells són els creadors de Marduix Teatre, una de les entitats que dilluns d'aquesta setmana va rebre la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Una concessió que en cap moment s'esperaven però que han encaixat amb molta il·lusió i satisfacció. Una Creu de Sant Jordi que el Govern n'ha defensat la ductilitat i la bona convivència entre actors, ninots, objectes i música com a mostra de la qualitat del seu art. També per haver contribuït a projectar la llengua i la cultura catalanes durant més de quaranta anys.

- Jordi Pujol i Joana Clusellas, què representa per a Marduix Teatre rebre la Creu de Sant Jordi?

- Joana Clusellas: D'entrada una sorpresa, ja que és una d'aquelles coses que mai t'ha passat pel cap i quan t'ho donen dius "vols dir..." perquè ho estàs com processant i fer-te'n la idea i al final dius benvinguda sigui. Són moltes emocions, sensacions de sentir-te com responsable. Jo? Per la feina què has fet? Potser sí. De cop et passa la pel·lícula de tots aquests quaranta i escaig anys que hem estat treballant.

- Jordi Pujol: Ens ha fet molta il·lusió. Penses que hi ha molta gent que es mereix la Creu de Sant Jordi. Feina... sí que hem treballat pel país fent espectacles, dignificant segons quin tipus de coses. Potser sí que ens la mereixíem, però n'hi ha molts que també.

- Ho diu el Govern de la Generalitat, un reconeixement a la vostra feina...

- JC: Al tipus de feina que hem fet! Que el país et doni la Creu de Sant Jordi... home!, és el reconeixement més important en aquest aspecte. I reconeixement al nostre voltant del Baix Montseny, especialment a Sant Esteve de Palautordera i a Santa Maria de Palautordera, que és on nosaltres hem creat la nostra feina.

"Jordi Pujol: Quan vàrem fer a l'Ombra del Canigó vaig pensar que Verdaguer havia escrit coses perquè jo les representés"

- Heu estat els actors de Marduix Teatre però els ninots sempre us han acompanyat, han estat una part essencial dels vostres espectacles. Pel tipus d'algunes obres que heu fet podem endevinar que ja heu treballat amb mentalitat de país?

- JP: Mira, són coses que es porten a dins. Per exemple quan vàrem fer a l'Ombra del Canigó, de Jacint Verdaguer vaig dir-me aquest senyor ha escrit coses perquè jo les representi i una cosa semblant em va passar amb Tirant Lo Blanc. I sí, els personatges -els ninots- són especials per a cada muntatge.

- Podem dir que per Marduix el que ara coneixem com a procés català va començar molt abans, doncs?

- JC: Sí que és veritat perquè quan vàrem començar també era un temps molt especial després de quaranta anys de dictadura. L'any 1976 quan tot s'anava coent i tot va esclatar fèiem espectacles reivindicant moltes coses, als carrers, a les places on calgués. Sempre hem fet el que ens ha fet il·lusió de fer i mai perquè tocava. A partir d'aquí tot ha estat un procés. Vull dir, però, que nosaltres som dos però aquesta Creu de Sant Jordi l'hauríem de repartir amb tota la gent que ens ha seguit, els amics, els companys perquè sense ells no hauríem arribat on hem arribat.

"Joana Clusellas: Aquesta Creu de Sant Jordi l'hauríem de repartir entre moltes persones. Sense elles no hauríem arribat fins aquí"

- JP: Ara em ve a la memòria noms de persones com Joan Serra, Claret Papiol, Francesc Pujol -el meu germà-, els germans Castells, Jaume Arnella... han tingut molta paciència amb nosaltres. Quan fèiem segons quines obres anàvem a buscar especialistes.

- En la vostra trajectòria heu notat un públic receptiu?

- JC: A l'època de l'esclat que parlàvem fa una estona tot era molt receptiu. En aquell moment moltes festes majors organitzaven la Contra i nosaltres érem la Contra. Havíem de fer de tot per atraure el públic com ara cercaviles i després, és clar, fer l'espectacle.

- Comenceu la vostra trajectòria en un moment que a Catalunya es reclama "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" i us concedeixen la Creu de Sant Jordi reclamant independència...

- JP: Rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2018 té un valor afegit tal com estan les coses. El lliurament s'ha retardat i s'ha fet -això sí- un dia 23 però de juliol i no pas d'abril. Té un simbolisme especial, és clar que sí.

- Com va ser l'acte de concessió?

- JC: El Palau de la Música sempre impressiona. Estàvem en una sala on el president de la Generalitat, el president del Parlament i la consellera de Cultura ens van anar saludant un per un. Després vàrem anar desfilant cap a l'escenari i veure tota la gent de la platea del Palau de la Música dreta i aplaudint és una emoció immensa i més a nosaltres que, en tot cas, estem acostumats que els aplaudiments són al final de l'obra. A mi mateixa em vaig dir uf! Va ser un acte amb molta sensibilitat, segurament també per al moment que vivim i es notava. El públic aplaudint als que van parlar per tots nosaltres a l'Associació de Drets Civils, a Open Arms, a Roger Español, a Lucia Caram...

- JP: A nosaltres ens va tocar seure al costat dels representants d'Open Arms i ens vam intercanviar targetes -diu rient Jordi Pujol-. És tant humà el que estan fent que per això dic que hi ha molta gent i moltes entitats que es mereixen aquesta Creu de Sant Jordi.

- Ja sabeu on la posareu?

- JP i JC: No ho sabem! La guardarem amb molta estimació i la portarem al cor.