entrevista

Jordi Xena: «L'AMTU ha de ser un referent en l'àmbit del transport públic i urbà»

El president de l'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport urbà anuncia que Sabadell, Terrassa, Roses, Igualada i quatre ciutats més per decidir seran les primeres on es farà una prova pilot de bus sense conductor

per Jordi Purtí, 16 de juliol de 2018 a les 00:00 |
Jordi Xena, president de l'AMTU diu que el transport públic per definició és deficitari | Jordi Purtí
Jordi Xena (Santa Maria de Palautordera, 1962), des de fa tres anys és el president de l'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), i alcalde de Santa Maria de Palautordera des de fa dues legislatures.  En aquesta entrevista s'aborden qüestions de present i futur pel que fa a la mobilitat de les persones mitjançant el transport urbà entenent-lo com un servei dels ajuntaments i no pas com un negoci. També temes com el transport a la demanda o el futur bus urbà sense conductor.

- Què és l'AMTU?


-  És una associació municipalista i concretament l'Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà. La integren ciutats, municipis i poblacions que tinguin transport, o no, però que d'una manera o altra tinguin relació amb el transport públic i amb la mobilitat. També en forma part algun consell comarcal. Avui som un centenar d'associats a l'entitat.

- Els associats són tots d'una zona concreta o estan repartits per tot el territori català?

- En el passat mandat els associats eren de la zona roja metropolitana de Barcelona. Posteriorment, però, hi va haver un canvi en els estatuts i es va obrir la possibilitat a poder-hi entrar qualsevol municipi de Catalunya. Cert que venim d'on venim i el gran volum d'associats són de l'Àrea Metropolitana, però també n'hi ha de Girona i Tarragona.

- La mobilitat és un tema recurrent que ocupa i preocupa als responsables municipals. Quina és la funció què ha de fer un ajuntament en aquesta qüestió?


- Ho hem d'entendre com una aposta en el sentit que davant la necessitat que tenen les persones de moure's dintre del territori els hem de facilitar el transport públic de manera el més democràtica i social possible perquè tothom hi tingui accés.

"Hem de facilitar el transport públic a les persones de manera el més democràtica i social possible perquè tothom i tingui accés"


- El transport és car de mantenir...

- Sí que ho és, però l'hem d'entendre com un servei públic i no pas com un negoci. Per tant, hi ha d'haver un equilibri entre els ingressos tarifaris, que han de tenir un component social i polític, amb les despeses. Per definició i de manera generalitzada el transport públic és deficitari.
 

El president de l'AMTU defensa que tothom ha de tenir accés al transport públic Foto: Jordi Purtí


- Mesos enrere des de l'AMTU van posar el crit al cel perquè l'Agència Tributària els va reclamar el 10 per cent de l'IVA de les subvencions relacionades amb el transport. Ho han pogut solucionar?

- És un tema solucionat gràcies al lideratge de la nostra associació que es va resoldre al Congrés dels Diputats aconseguint una modificació de la llei de contractes i les subvencions al transport públic quedaven exemptes. Fins fa pocs anys no hi havia cap problema. En el nostre cas teníem un cost que descomptats els ingressos tarifaris generava un dèficit i nosaltres subvencionàvem a través de recursos propis de l'Ajuntament el transport públic del municipi. Això que estava claríssim, l'Agència Tributària en va fer un canvi d'interpretació i va considerar que havíem de tributar IVA. Aquesta situació suposava un cost incrementat de la despesa del 10 per cent a tots els ajuntaments de l'Estat. El cas el vàrem portar al Congrés dels Diputats i vàrem pactar amb els partits polítics i es va resoldre. Ara, des de l'AMTU, estem treballant per acabar de resoldre l'impàs entre el moment que s'aprova la modificació de la llei i la interpretació d'Hisenda. Hi ha uns diners que se'ns reclamen perquè la llei no es va aprovar amb efectes retroactius.

- En aquests tres anys que vostè és el president de l'AMTU qui són els principals problemes que ha hagut de solucionar?

- El que hem fet en aquest mandat és donar una orientació diferent a l'associació. Una de les seves finalitats és gestionar el programa de millora del transport urbà, que són uns diners que rebem de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), és a dir de la Generalitat, que es reparteixen entre els nostres associats perquè facin millores vinculades al transport públic. En els darrers anys li hem donat un plus per ser un referent per als nostres associats en qüestió d'assessorament tècnic pel que fa a mobilitat del transport públic i transport urbà. Per això més que dificultats el que hem fet és incorporar nous reptes.

- A Santa Maria de Palautordera d'on vostè és l'alcalde, però també a altres municipis de Catalunya, s'està implantant el que es coneix com a transport a la demanda. És aquesta una solució vàlida per donar resposta a les necessitats reals de mobilitat del ciutadà?

- El que ens trobem a Palau es pot ampliar a molts llocs del territori. Per una banda tenim la necessitat de donar un servei a la població apartada dels nuclis centrals dels municipis, però fer-ho amb un bus amb freqüències estàndards i fixes genera una despesa molt important per una demanda que tampoc no ho justifica, o una prestació del servei poc adequada del que seria una necessitat amb un mínim de sentit comú. Davant d'aquestes dues tipologies de donar un servei amb un bus pràcticament buit, o d'un bus amb poca freqüència en segons quins punts del municipi el transport a la demanda és una alternativa per donar resposta a les necessitats reals de la població pel que fa a la seva mobilitat.

- Expliqui què és el transport a la demanda?

- Per exemple a Santa Maria de Palautordera l'hem aplicat a Can Bosch. El nostre bus hi anava molt poc, gairebé era un viatge simbòlic, però el cert és que hi ha veïns de la urbanització que tenen necessitat de transport públic. La solució ha estat que el servei es fa sempre que se'n tingui necessitat i el transport es fa amb taxi establint un preu per recorregut i un punt de recollida. De moment és una prova pilot fins al mes de setembre que està funcionant força bé tot i que segurament cal consolidar-la una mica més. La finalitat és poder donar el servei i al mateix temps alliberar el bus.

"El transport a la demanda és una alternativa per donar resposta a les necessitats reals de la població pel que fa a la seva mobilitat"


- Una altra alternativa de futur immediat és el bus sense conductor, ja que l'any 2020 es preveuen que circulin els primers autobusos autònoms i aviat es faran les primeres proves pilot

- Va ser un dels temes que en la darrera Jornada Catalana de la Mobilitat es van posar sobre la taula. És una jornada important per la transcendència dels ponents que hi participen i aquest any s'ha celebrat a Castellolí (Anoia) en dos dies. El bus sense conductor va ser el tema central. A Europa i en alguns llocs de l'Estat espanyol ja s'han fet proves utilitzant aquest tipus de vehicle i més aviat que no pas tard s'anirà imposant en situacions molt concretes, no pas d'una manera generalitzada. La idea és poder circular de manera automàtica per la ciutat el 2020 i arribar a la cinquena fase d'automatització entre el 2025 i el 2030.

- Com funcionaran?

- El seu desenvolupament anirà lligat a la implantació de la tecnologia 5G, ja que aquests vehicles hi hauran d'estar permanentment connectats. Aquesta tecnologia suposa més amplitud de banda i una transmissió de dades molt important. Tot anirà molt més ràpid del que ens podem imaginar.

"La implantació del bus sense conductor serà més ràpida del que ens podem imaginar"


- La prova pilot es farà en vuit ciutats catalanes. Se sap quines seran?

- Estem acabant de lligar-ho. Són segures ciutats com Sabadell i Terrassa. També Roses i Igualada. Les altres quatre s'han d'acabar de decidir. El que es pretén és que durant una setmana un vehicle d'aquestes característiques circuli per un tram concret amb la finalitat que els viatgers s'hi familiaritzin, el vegin i observin com funciona. En definitiva serà una posada en escena d'aquesta tecnologia i la manera d'entendre la mobilitat i el transport públic del futur.
 

Jordi Xena, a l'esquerra de la imatge, en un autobús autònom en el marc de la Jornada Catalana de la Mobilitat Foto: AMTU



- També relacionat amb la mobilitat, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha escollit Palau per fer una prova pilot amb un nou concepte d'aparcament segur de bicicletes...

- Aquesta qüestió l'hem de relacionar amb l'acabament de la construcció del carril bicicleta que uneix el centre de la població amb l'estació ferroviària. Teníem un dèficit molt important i la bicicleta com a mitjà de transport respectuós, ecològic i saludable és una qüestió que està a l'ordre del dia. Per als veïns de Palau fer aquest desplaçament per la BV-5301 era jugar-se la vida per la densitat de trànsit -de fet malauradament ja vàrem tenir un accident mortal- i ara el podrà fer de manera segura. Un  cop dit això, també calia trobar una solució a les bicicletes de les persones que agafen el tren i, és en aquest sentit, que el Departament de Territori i Sostenibilitat, conjuntament amb l'Ajuntament, ha decidit instal·lar un aparcament de de bicicletes segur amb aquesta tipologia. La intenció és que en el futur es vagi implantant a altres municipis que es trobin amb una situació semblant a la nostra.

 

Participació