03
de juliol
del
2018
Actualitzat
a les
18:32h
L’economia catalana creix a un ritme superior al del conjunt d’Espanya i de la zona euro. Així es desprèn de l'Informe territorial de la demarcació de Barcelona, elaborat per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona (podeu consultar l'informe íntegre aquí). La setzena edició del document confirma els bons resultats socioeconòmics a la demarcació de Barcelona en el 2017.
L’economia catalana ha registrat durant el 2017 un creixement del 3,4%, superior tant al de l’estat espanyol (3,1%) com al del conjunt dels països de la zona euro (2,3%). Aquest creixement del PIB a Catalunya ha permès superar per tercer any consecutiu el nivell del PIB de l’any 2007. Un dinamisme de l’activitat econòmica que s’ha vist reflectit al mercat laboral creant ocupació i reduint l’atur gràcies sobretot a la demanda interna que continua sent el motor econòmic català.
A la demarcació de Barcelona, a l’any 2017 el nombre de persones aturades es continua reduint i també se segueix creant ocupació, amb una intensitat menor que els anys anteriors. Tot i així, entre 2013 i 2017 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 34,7% (-160.905), l’ocupada registrada ha crescut un 13,8% (+277.522), i les empreses han augmentat en un 8,5% (+14.549).
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix en el 2017 per cinquè any consecutiu (-8,5%, -28.156), però de manera menys intensa que els dos anys precedents. Els aturats registrats se situen en 302.000 persones a desembre de 2017, el mínim des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat de l‘11,4%. La mateixa dada d’aturats, però estimada, segons l’EPA dona resultats encara més positius amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 17,3% (-71.200), i una taxa d’atur estimat del 12,2%.
L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2017, per cinquè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Baix Llobregat (-11,5%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Berguedà (-0,6%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 14,5%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,5%, seguida d’Osona (10,3%) i el Barcelonès (10,5%).
L’economia catalana ha registrat durant el 2017 un creixement del 3,4%, superior tant al de l’estat espanyol (3,1%) com al del conjunt dels països de la zona euro (2,3%). Aquest creixement del PIB a Catalunya ha permès superar per tercer any consecutiu el nivell del PIB de l’any 2007. Un dinamisme de l’activitat econòmica que s’ha vist reflectit al mercat laboral creant ocupació i reduint l’atur gràcies sobretot a la demanda interna que continua sent el motor econòmic català.
A la demarcació de Barcelona, a l’any 2017 el nombre de persones aturades es continua reduint i també se segueix creant ocupació, amb una intensitat menor que els anys anteriors. Tot i així, entre 2013 i 2017 la població aturada registrada de la demarcació ha baixat un 34,7% (-160.905), l’ocupada registrada ha crescut un 13,8% (+277.522), i les empreses han augmentat en un 8,5% (+14.549).
Pel que fa al nombre de persones aturades registrades a la demarcació disminueix en el 2017 per cinquè any consecutiu (-8,5%, -28.156), però de manera menys intensa que els dos anys precedents. Els aturats registrats se situen en 302.000 persones a desembre de 2017, el mínim des del 2008, i que suposa una taxa d’atur registrat de l‘11,4%. La mateixa dada d’aturats, però estimada, segons l’EPA dona resultats encara més positius amb una caiguda del nombre d’aturats estimats del 17,3% (-71.200), i una taxa d’atur estimat del 12,2%.
L’atur registrat a la demarcació ha disminuït de forma generalitzada a totes les comarques el 2017, per cinquè any consecutiu. En termes relatius, el descens més important s’ha produït al Baix Llobregat (-11,5%) i per contra, el descens menys important s’ha donat al Berguedà (-0,6%). La comarca amb una taxa d’atur més elevada continua sent l’Anoia, amb el 14,5%, i la més baixa ha estat el Moianès, amb el 8,5%, seguida d’Osona (10,3%) i el Barcelonès (10,5%).