23
de juny
del
2018
L'Ajuntament de Breda ha ofert una sessió informativa sobre els diferents contenciosos administratius que manté oberts per qüestions urbanístiques. L'alcalde del municipi i regidor d'urbanisme de Breda, Dídac Manresa, ha estat l'encarregat de presentar tots els detalls dels diferents casos dels que s'ha parlat a la sessió, principalment dels tres que ja tenen sentència, sigui en primera o segona instància.
El primer litigi és amb la masia Can Seva, de la qual l'Ajuntament de Breda ha quedat exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial a l'espera de la resolució d'un recurs especial de cassació davant el Tribunal Suprem. Els fets es remunten al 2007, quan l'Ajuntament va atorgar una llicència d'obres majors, corresponents a una ampliació, en sol no urbanitzable sense informes preceptius clau. En el transcurs de les obres es va excedir d'allò emparat per la llicència, fet pel qual es va procedir a la paralització de les obres i donar nul·litat de llicència arran d'un informe del Departament d'Interior. Els propietaris de la finca afectada van presentar una reclamació patrimonial, que ha estat desestimada tant pel Jutjat Contenciós Administratiu de Girona com pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Construccions Pau Ortega, SL
Pel que fa als dos casos amb sentències desfavorables el més avançat és la reclamació patrimonial presentada per Construccions Pau Ortega S.L. L'Ajuntament de Breda va atorgar una llicència d'obres a la constructora l'any 2007. L'any 2008 es va suspendre la llicència de la primera fase de la promoció per greuges en l'habitabilitat d'habitatges. La suspensió es va aixecar l'any 2011 després que la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya aprovés en segona instància una modificació de les normes subsidiàries que van resoldre aquests greuges.
L'any 2012 l'empresa constructora va interposar una reclamació patrimonial a l'Ajuntament de Breda per valor de 120.000 euros en considerar-se perjudicada ja que en aquest temps va rescindir quatre contractes de compravenda. El consistori va denegar-la i el cas va derivar en un contenciós administratiu. El jutge de primera instància va condemnar l'Ajuntament a pagar 220.000 euros, sentència que l'Ajuntament va apel·lar. En les darreres setmanes el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès sentència sobre aquest recurs d'apel·lació, condemnant l'Ajuntament de Breda a pagar 120.000 euros més interessos. L'Ajuntament ha presentat un recurs especial de cassació al Tribunal Suprem, del qual encara s'ha d'esperar la sentència.
Reclamació patrimonial de la masia Can Patranga
La segona sentència contrària a l'Ajuntament de Breda correspon a la reclamació patrimonial de la masia Can Patranga, arran d'una llicència d'obra nova atorgada l'any 2007 en sol no urbanitzable i denunciada posteriorment pels Agents Rurals. En primera instància, el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona va condemnar l'Ajuntament a pagar 285.000 euros, sentència que el consistori va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En els darrers dies s'ha resolt aquest recurs, que condemna l'Ajuntament al pagament del 25% de la quantitat, uns 71.000 euros més interessos. Actualment el consistori està estudiant amb els seus serveis jurídics presentar recurs especial de cassació davant del Tribunal Suprem.
Les dues sentències contràries, que encara no són fermes, obligarien l'Ajuntament de Breda a pagar una xifra entre els 200.000 euros i els 250.000 euros en cas que no canviï la sentència un cop esgotats tots els recursos. L'Ajuntament farà front a aquests imports amb el romanent de tresoreria, actualment de 1.277.852,91 euros. No obstant, la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera no permet als ajuntaments utilitzar del romanent de tresoreria una quantitat superior al superàvit de l'exercici anterior, que l’any 2017 va ser de +111.014,90 euros.
Aquest fet obligaria l'Ajuntament de Breda a paralitzar les inversions previstes aquest 2018, i tampoc podria rebaixar deute bancari. Entre altres inversions es troben l'arranjament del rec del carrer Josep Aragay, la reparació de la vorera de l'Avinguda Catalunya, la instal·lació de càmeres de seguretat en zones problemàtiques o la instal·lació d'un "multijoc" al parc infantil de la plaça Lluís Companys.
El primer litigi és amb la masia Can Seva, de la qual l'Ajuntament de Breda ha quedat exonerat de qualsevol responsabilitat patrimonial a l'espera de la resolució d'un recurs especial de cassació davant el Tribunal Suprem. Els fets es remunten al 2007, quan l'Ajuntament va atorgar una llicència d'obres majors, corresponents a una ampliació, en sol no urbanitzable sense informes preceptius clau. En el transcurs de les obres es va excedir d'allò emparat per la llicència, fet pel qual es va procedir a la paralització de les obres i donar nul·litat de llicència arran d'un informe del Departament d'Interior. Els propietaris de la finca afectada van presentar una reclamació patrimonial, que ha estat desestimada tant pel Jutjat Contenciós Administratiu de Girona com pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Construccions Pau Ortega, SL
Pel que fa als dos casos amb sentències desfavorables el més avançat és la reclamació patrimonial presentada per Construccions Pau Ortega S.L. L'Ajuntament de Breda va atorgar una llicència d'obres a la constructora l'any 2007. L'any 2008 es va suspendre la llicència de la primera fase de la promoció per greuges en l'habitabilitat d'habitatges. La suspensió es va aixecar l'any 2011 després que la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya aprovés en segona instància una modificació de les normes subsidiàries que van resoldre aquests greuges.
L'any 2012 l'empresa constructora va interposar una reclamació patrimonial a l'Ajuntament de Breda per valor de 120.000 euros en considerar-se perjudicada ja que en aquest temps va rescindir quatre contractes de compravenda. El consistori va denegar-la i el cas va derivar en un contenciós administratiu. El jutge de primera instància va condemnar l'Ajuntament a pagar 220.000 euros, sentència que l'Ajuntament va apel·lar. En les darreres setmanes el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha emès sentència sobre aquest recurs d'apel·lació, condemnant l'Ajuntament de Breda a pagar 120.000 euros més interessos. L'Ajuntament ha presentat un recurs especial de cassació al Tribunal Suprem, del qual encara s'ha d'esperar la sentència.
Reclamació patrimonial de la masia Can Patranga
La segona sentència contrària a l'Ajuntament de Breda correspon a la reclamació patrimonial de la masia Can Patranga, arran d'una llicència d'obra nova atorgada l'any 2007 en sol no urbanitzable i denunciada posteriorment pels Agents Rurals. En primera instància, el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona va condemnar l'Ajuntament a pagar 285.000 euros, sentència que el consistori va recórrer davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En els darrers dies s'ha resolt aquest recurs, que condemna l'Ajuntament al pagament del 25% de la quantitat, uns 71.000 euros més interessos. Actualment el consistori està estudiant amb els seus serveis jurídics presentar recurs especial de cassació davant del Tribunal Suprem.
Les dues sentències contràries, que encara no són fermes, obligarien l'Ajuntament de Breda a pagar una xifra entre els 200.000 euros i els 250.000 euros en cas que no canviï la sentència un cop esgotats tots els recursos. L'Ajuntament farà front a aquests imports amb el romanent de tresoreria, actualment de 1.277.852,91 euros. No obstant, la llei d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera no permet als ajuntaments utilitzar del romanent de tresoreria una quantitat superior al superàvit de l'exercici anterior, que l’any 2017 va ser de +111.014,90 euros.
Aquest fet obligaria l'Ajuntament de Breda a paralitzar les inversions previstes aquest 2018, i tampoc podria rebaixar deute bancari. Entre altres inversions es troben l'arranjament del rec del carrer Josep Aragay, la reparació de la vorera de l'Avinguda Catalunya, la instal·lació de càmeres de seguretat en zones problemàtiques o la instal·lació d'un "multijoc" al parc infantil de la plaça Lluís Companys.