procés català

Josep Pagès: «L'1-O és un canvi de paradigma per a tots els catalans»

El lletrat celoní, un dels cinc juristes de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre anuncia que denunciaran el TC al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg

Tres membres de la sindicatura van proposar pagar la multa de 12.000 euros diaris

L'Estat espanyol ha perdut el nord en tot el procés català

Hi hagi l'escenari que hi hagi a l'Estat l'anhel de llibertat dels catalans ja no té marxa enrere

| 03/06/2018 a les 00:00h
Arxivat a: Entrevistes, entrevista, entrevistes, Sant Celoni, Sindicatura Electoral, Josep Pagès, referèndum, 1-O
El celoní Josep Pagès, un dels cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre
El celoní Josep Pagès, un dels cinc membres de la Sindicatura Electoral del referèndum de l'1 d'octubre | Jordi Purtí
Josep Pagès (Sant Celoni 1972). És un dels cinc juristes i politòlegs que el Parlament de Catalunya va nomenar, en el Ple del 6 de setembre de 2017, per formar part de la Sindicatura Electoral del referèndum del passat 1 d'octubre. és llicenciat en Ciència Política i Sociologia i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa com a lletrat de la direcció jurídica de la Gerència d'Urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona.

La il·lusió pel seu nomenament, les pressions del Tribunal Constitucional amb l'amenaça d'una multa coercitiva i la renúncia al càrrec, un judici pendent per una suposada usurpació de funcions i desobediència i el convenciment que el procés català no té marxa enrere es palesa en aquesta entrevista.



- Coneguen-lo una mica em fa la sensació que quan el van nomenar per formar part de la Sindicatura Electoral, per vostè va ser una satisfacció molt gran?

- I tant que sí les cinc persones que vàrem formar part de la Sindicatura Electoral, politòlegs i juristes, vam estar molt agraïts, contents i satisfets de fer aquest servei al país, en una qüestió tan demanada com és la celebració del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.

- Al seu lloc de treball van durar poc, van poder fer la feina?

- Sí, sí. A la pràctica vàrem poder fer la major part de la nostra feina sense advertiments del Tribunal Constitucional. Ens pertocava fer com un òrgan de control i garantia dels drets d'un procediment electoral. És veritat que vàrem tenir molts impediments però tot i estar molt pressionats vàrem aprovar el cens, el model de les butlletes, el model de campanya electoral, els requisits i les característiques de la campanya electoral.

- Dificultats perquè el Tribunal Constitucional els va voler deslegitimar. És així?

- El Tribunal Constitucional va voler-nos deslegitimar i treure'ns les competències.

- I coaccionar-los amb multes de 12.000 euros diaris...

- Sí. El Tribunal Constitucional amb la reforma del 2015 es va desnaturalitzar. És l'únic del món que executa les seves pròpies resolucions. D'alguna manera és jutge i part i això és una vulneració dels drets fonamentals. Tant és així que aquest mes de juny ho denunciarem al Tribunal de Drets Humans a Estrasburg, perquè considerem que s'han vulnerat els nostres drets com a ciutadans. A nosaltres ens va nomenar per majoria el Parlament de Catalunya en el ple del 6 de setembre de 2017, en la mateixa sessió que es va aprovar la Llei del referèndum.

"El Tribunal Constitucional d'alguna manera és jutge i part i això és una vulneració dels drets fonamentals"


- Estaven disposats a pagar la multa?

- Mira hi ha una anècdota que voldria explicar. Quan se'ns va notificar definitivament aquesta multa de 12.000 euros tres membres de la Sindicatura Electoral vàrem plantejar de resistir alguns dies pagant la multa i d'aquesta manera mantenir les màximes garanties democràtiques del referèndum. La proposta va ser refusada directament per Govern de Catalunya i el 22 de setembre se'ns va agrair la feina feta i se'ns va demanar de renunciar als nostres nomenaments.

- Entenen que va ser per protegir-los a vostès?

- Vam presentar la renúncia. Com ja he dit abans la part més substancial de la nostra feina ja estava feta. L'única decepció és no haver pogut ser l'òrgan que verifiqués el resultat del referèndum i el proclamés.

- A més de les multes, però vostè i els seus companys de Sindicatura encara han de fer front a una querella que els va interposar Ana Maria Magaldi, fiscal en cap de Barcelona?

- Sí això potser és poc sabut. La llavors fiscal en cap de Barcelona, Ana Maria Magaldi, ens va interposar una querella per suposada usurpació de funcions, malversació i desobediència. És una qüestió que ha tingut el seu recorregut. El mes de desembre vàrem anar a declarar i fa unes setmanes va saltar la sorpresa que la fiscalia va demanar allargar la fase d'aquest procediment penal amb l'argument que hi podia haver despeses injustificades i haver incorregut en malversació. Això és mentida. Tot el contrari hem posat diners de la nostra butxaca. El delicte de malversació no té fonament, segons un informe de la Guàrdia Civil.
 
 

Josep Pagès desvetlla que tres membres de la Sindicatura Electoral van proposar pagar la multa de 12.000 euros que els volia imposar el Tribunal Constitucional Foto: Jordi Purtí


- Però la carpeta no és tancada?

- ara quan acabi la fase d'instrucció penal vindrà el judici per usurpacions de funcions i desobediència que puc dir ben alt que no hem comès, però veurem com acaba això veient com actua el poder judicial des de l'1 d'octubre.

- Tal com va anar l'1 d'octubre, però, aquesta feina era força impossible?

- Efectivament, molt complicada per l'actitud d'injustificada repressió de l'Estat. Així i tot entenc que el Referèndum va ser un èxit democràtic total i l'1 d'octubre és un canvi de paradigma per tots els catalans. Com a síndic n'estic extraordinàriament orgullós d'haver pogut fer aquest servei al país.

- En el procés català qui creu que ha perdut el nord?

- Miri. Li faig una reflexió, no tant com a síndic i sí com a especialista en dret constitucional i públic. És evident que l'estat espanyol ha perdut el nord. L'estat que, a la vegada, és un conglomerat format pel Govern, els principals partits polítics de l'estat, la monarquia, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, cossos policials, el Ministeri de l'Interior... tots plegats han entrat en una deriva autoritària. Un Estat que no respecta ni la seva pròpia constitució. A Espanya s'ha reduït a la defensa de la unitat del territori.

- En aquest marc de vulneració de drets que explica, imagino que també hi inclou les persones escollides democràticament el 21 de desembre i no poden exercir els seus drets legítims?

- I tant que sí! És inacceptable que persones escollides democràticament no puguin ser investides com va passar amb Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Això és aberrant. Altres exemples és la utilització del dret penal per resoldre una qüestió política.

"És inacceptable que persones escollides democràticament no puguin ser investides com va passar amb Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Això és aberrant."


- La internacionalització del procés ho posa en evidència?

- Cert. No hi ha delicte de rebel·lió, ni de malversació, ni tampoc de sedició. Els polítics exiliats han posat en evidència aquest ús abusiu del dret i la prevaricació constant de l'estat espanyol.

- (L'entrevista es va fer el dia abans de la moció de censura a Mariano Rajoy)
Si prospera la moció de censura té confiança que les coses canviïn?


- Així no poden seguir. Si la moció de censura triomfa segur que hi haurà alguna cosa que canviarà i el Govern de l'estat rectificarà. Tothom ha de tenir clar que l'anhel del poble català de llibertat i d'independència no té marxa enrere hi hagi l'escenari que hi hagi a Espanya. És una qüestió sociològica, prèvia a la política.

- Els tribunals europeus estan posant les coses al seu lloc?

- Per molts juristes, en el primer congrés català de l'estat de dret que va tenir lloc a Barcelona el mes de maig, el poder judicial espanyol viu en una bombolla d'autoengany que l'ha punxada el tribunal de Schleswig-Holstein a Alemanya  i també la justícia belga. Estic segur que a Escòcia i a Suïssa passarà exactament el mateix i posaran ordre. No hi ha rebel·lió, ni sedició ni malversació de fons i sí unes persones perseguides per motivacions espúries que van més enllà del dret.

"No hi ha rebel·lió, ni sedició ni malversació de fons i sí unes persones perseguides per motivacions espúries que van més enllà del dret."


- I Catalunya ja té Govern. És el que ens calia?

- és el resultat d'una decisió pràctica perquè a dreta llei els consellers que havien estat nomenats pel president de la Generalitat, Quim Torra, i estan a la presó o a l'exili tenien tot el dret a ser-ho. L'Estat espanyol ha tornat a cometre prevaricació. La publicació era un acte degut. Una altra cosa és que un cop nomenats i publicats el Govern espanyol podria haver presentat un recurs.

- Però el més probable és que siguin inhabilitats...

- D'aquí a pocs dies ens trobarem amb una altra injustícia amb l'aplicació de l'article 384 bis de Llei d'Enjudiciament Criminal. S'impedirà que aquestes persones puguin exercir els seus drets polítics. Els tracten de rebels, una qüestió pensada només per grups terroristes. No vivim en un estat de dret.
 

Josep Pagès diu que el procés català no té marxa enrere Foto: Jordi Purtí

 
 




 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un contenidor cremat a la plaça del Bestiar de Sant Celoni
Un contenidor cremat a la plaça del Bestiar de Sant Celoni | Jordi Purtí
Jordi Purtí
01/01/1970
Els Bombers de la Generalitat també han hagut de rescatar un gos atrapat en una barana
Marcel Gual, Clàudia Molleví, Pol Casals i Mar Iglesias, atletes Sub16 del CA Sant Celoni que han fet podi en el Campionat de Catalunya
Marcel Gual, Clàudia Molleví, Pol Casals i Mar Iglesias, atletes Sub16 del CA Sant Celoni que han fet podi en el Campionat de Catalunya | @casantceloni
01/01/1970
També van fer podi Marcel Gual (plata) i Pol Anglada (bronze)
01/01/1970
Fins el moment, la investigació ha permès identificar tres persones relacionades amb els fets i recuperar 18 dels ordinadors sostrets