13
de maig
del
2018
Actualitzat
a les
20:39h
"Potser és el moment de noves eleccions". La frase és de Quim Torra. La pronuncia l'1 de maig a la tarda, en el transcurs de la manifestació de la Intersindical-CSC a Barcelona, programada amb un lema inequívoc, Per la República dels drets socials. Torra se sent còmode amb la reivindicació que piloten el sindicat independentista i l'ANC. Falten deu dies perquè Carles Puigdemont el proposi com el candidat a 131è president però ell encara veu possible que l'atzucac acabi en nous comicis. De fet, en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio aquell mateix dia verbalitza que "no hi ha un pla D" i que Puigdemont "sap què toca fer". Però el seu nom ja feia dies que era al cap del president a l'exili.
L'escenari de comicis li ha escoltat al mateix Puigdemont, que sempre juga amb diversos escenaris. De fet, en diverses converses mantingudes els darrers mesos, a Brussel·les i Berlín, no ha amagat la possibilitat última de la nova cita amb les urnes, sempre que no hi hagi entesa de la majoria independentista o que l'Estat -per la via judicial- segueixi frustrant els plans parlamentaris. Com que l'escenari és emboirat, Torra manifesta el que veu i ha escoltat en les trobades amb el líder de Junts per Catalunya (JxCat).
Aquell 1 de maig, una desena de diputats d'ERC visita Brussel·les per tenir una sessió de treball amb Toni Comín i Meritxell Serret. Comín insisteix amb un missatge que ja havia reiterat en altres ocasions: que vol exercir com a conseller a distància i que, com Puigdemont, no té intenció de renunciar a l'escó. Això posa en alerta ERC conforme cal forçar la investidura abans del 16 de maig, quan el conseller torna a comparèixer davant el jutge belga, que pot denegar l'extradició. Aquest desenllaç podria posar en perill la delegació del vot.
Fins aquell moment, la primera data límit per trobar un candidat havia estat el 23 d'abril, però el revés de la justícia alemanya a l'euroordre de Pablo Llarena i la resolució de l'ONU avalant els drets polítics de Jordi Sànchez va deixar l'acord de JxCat i ERC en paper mullat.
2 de maig: ERC mou fitxa per sacsejar el debat
Com que JxCat no planteja encara alternatives a Puigdemont, un grup de dirigents d'ERC acorda forçar el ball de noms posant sobre la taula noms de possibles presidents "efectius". Aquell dimecres, l'adjunt a la presidència dels republicans, Pere Aragonès, concedeix una entrevista a Catalunya Ràdio i s'allarga lloant Elsa Artadi com a presidenciable. El d'Artadi és un dels noms que sectors del partit han decidit propulsar, pel fet de ser dona, jove i haver treballat bé amb Aragonès en l'anterior Govern. L'ara cap de files d'ERC recull el guant de Jordi Sànchez, que aquell dia també l'havia postulada en una entrevista manuscrita a l'ACN.
Artadi, mesurada en cada conversa i continguda en les declaracions, no veu clar figurar al capdavant. Tot i que a ERC sempre l'han considerada el pla original de l'entorn de Puigdemont, veus a l'òrbita de la candidatura insisteixen que el seu nom respon només a una "operació mediàtica".
Un dels noms en els quals ERC no insisteix en aquelles dates és el d'Ernest Maragall, que havia sonat en el ball de candidats. Dirigents republicans sostenen que ni ell mateix n'estava al cas i que els rumors no sortien del partit, tot i que a la seu del carrer Calàbria tampoc no s'esforçaven en negar-los. Maragall acaba d'anunciar que s'afilia a ERC, per reforçar l'estructura republicana en moments de dificultats, per l'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira.
3 de maig: Puigdemont i l'ANC mantenen l'aposta per fer República
Puigdemont controla la gestió del temps de la investidura. Aquell dijous té programada una reunió transcendent. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, es desplaça a Alemanya. Tots dos coincideixen en la necessitat de "refermar" el mandat de l'1-O i en "fer efectiva la República" -un missatge calcat al que es pronunciarà el 12 de maig en la primera sessió d'un debat d'investidura que aquell dijous encara sembla llunyà. Tant Puigdemont com Paluzie entenen que el discurs que comparteixen és l'única "garantia per superar la repressió i l'autoritarisme de l'Estat".
La trobada, feta pública per l'ANC i confirmada posteriorment per l'oficina del Govern a l'exili, serveix per abordar el calendari de la investidura. El missatge difós és que el president i Paluzie comparteixen que "el compromís amb la República catalana ha de ser irrenunciable". L'entitat sobiranista intenta forçar l'elecció de Puigdemont. No es divisa encara el pla D.
4 de maig: l'últim gest del Parlament per investir Puigdemont
El ple del Parlament debat la reforma de la llei de la Presidència, que obre la porta a la investidura a distància, pensant en atendre la legitimitat de Puigdemont. Serà l'últim gest de complicitat amb el president a l'exili a la cambra. L'informe del Consell de Garanties, però, ja adverteix que la reforma contravindria l'Estatut i la Constitució.
Albert Batet, que ara és un dels diputats de la màxima confiança de Puigdemont, defensa la reforma a l'hemicicle. Ho fa amb poca vehemència, conscient que tindrà poc recorregut i que el seu grup ja ha avançat que no desobeirà el Tribunal Constitucional (TC). El govern espanyol inicia els tràmits per tombar la norma poc després que l'hemicicle es buidi. Sense sorpresa, el TC barrarà la via Puigdemont dies després. Abans, però, els diputats de JxCat viatgen a Berlín per, liderats per Puigdemont, buscar una sortida al laberint. Aquell dissabte, tot i el missatge que s'acabarà verbalitzant, es començarà a desencallar el pla D.
5 de maig: la reunió de JxCat descarta eleccions
Puigdemont, al llarg de les últimes setmanes, es resisteix a descartar eleccions. Considera que és un últim recurs que no s'ha de menystenir. Assegura tenir a les mans una enquesta que li és favorable. Alguns dels seus col·laboradors més estrets, de fet, dinen als voltants del Parlament amb un militant del PDECat avesat a interpretar enquestes el 3 de maig per valorar els escenaris. No és fins el dissabte 5 de maig que, en la reunió de JxCat celebrada a Berlín, aquest escenari es descarta completament. Així s'encarreguen de comunicar-ho diputats del PDECat a la direcció del partit. Una altra de les decisions que es prenen és posar en marxa un comissionat per avaluar el 155 un cop arrenqui el Govern.
Durant la tarda del 4 de maig, quan el govern espanyol anuncia el recurs contra la llei de la Presidència, els moviments a l'entorn de Puigdemont ja s'han precipitat per posar data al pla D. A Berlín es pacta que el 14 de maig hi hagi un president investit per acabar amb el bloqueig, per bé que s'insisteixi -formalment- amb la investidura del president a l'exili. Tothom té ja al cap que no se'l podrà escollir i que el pla D s'haurà de posar en marxa en qüestió d'hores. En una compareixença que no acaba de ser diàfana, Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, anuncia la voluntat d'investir Puigdemont amb la reforma de la llei de la Presidència. És l'últim alè de vida d'una candidatura liquidada per l'Estat.
A la reunió de Berlín, que s'allarga gairebé quatre hores, s'han succeït les intervencions. Batet, que seu a la dreta de Puigdemont, apunta que cal anar a eleccions. El mateix president frena aquests missatges. En les darreres setmanes ha pres consciència que provocar comicis el pot perjudicar, d'entrada perquè no podria repetir com a candidat.
Uns minuts abans que Pujol comparegui per reiterar l'aposta en la via Puigdemont -almenys fins al 14 de maig-, Elsa Artadi truca Josep Maria Jové, una de les persones de confiança de Junqueras. El canal de comunicació Artadi-Jové és el més nítid entre JxCat i ERC -un altre interlocutor habitual és Pere Aragonès. La portaveu, que també s'ha reunit en privat amb Puigdemont, comunica la conclusió de la reunió de grup. ERC s'espera a escoltar Pujol. Minuts després, l'enuig creix.
6 de maig: el missatge de Pujol no té recorregut, ERC s'enfada
La insistència en explorar l'opció Puigdemont demora la investidura -ERC comptava desencallar-la la segona setmana de maig- i la situació no agrada els socis republicans. A JxCat tampoc hi ha unanimitat per considerar afortunada la compareixença de Pujol. De fet, un dels ideòlegs de la llista del president, Agustí Colomines, corregeix el portaveu a Twitter i aclareix el missatge que vol transmetre la llista de Puigdemont. A ERC, el tuit de Colomines no passa desapercebut.
L'escenari de comicis li ha escoltat al mateix Puigdemont, que sempre juga amb diversos escenaris. De fet, en diverses converses mantingudes els darrers mesos, a Brussel·les i Berlín, no ha amagat la possibilitat última de la nova cita amb les urnes, sempre que no hi hagi entesa de la majoria independentista o que l'Estat -per la via judicial- segueixi frustrant els plans parlamentaris. Com que l'escenari és emboirat, Torra manifesta el que veu i ha escoltat en les trobades amb el líder de Junts per Catalunya (JxCat).
"Potser és el moment de noves eleccions". La frase és de Quim Torra. La pronuncia l'1 de maig a la tarda. Nou dies després és proposat candidat
Aquell 1 de maig, una desena de diputats d'ERC visita Brussel·les per tenir una sessió de treball amb Toni Comín i Meritxell Serret. Comín insisteix amb un missatge que ja havia reiterat en altres ocasions: que vol exercir com a conseller a distància i que, com Puigdemont, no té intenció de renunciar a l'escó. Això posa en alerta ERC conforme cal forçar la investidura abans del 16 de maig, quan el conseller torna a comparèixer davant el jutge belga, que pot denegar l'extradició. Aquest desenllaç podria posar en perill la delegació del vot.
Fins aquell moment, la primera data límit per trobar un candidat havia estat el 23 d'abril, però el revés de la justícia alemanya a l'euroordre de Pablo Llarena i la resolució de l'ONU avalant els drets polítics de Jordi Sànchez va deixar l'acord de JxCat i ERC en paper mullat.
2 de maig: ERC mou fitxa per sacsejar el debat
Com que JxCat no planteja encara alternatives a Puigdemont, un grup de dirigents d'ERC acorda forçar el ball de noms posant sobre la taula noms de possibles presidents "efectius". Aquell dimecres, l'adjunt a la presidència dels republicans, Pere Aragonès, concedeix una entrevista a Catalunya Ràdio i s'allarga lloant Elsa Artadi com a presidenciable. El d'Artadi és un dels noms que sectors del partit han decidit propulsar, pel fet de ser dona, jove i haver treballat bé amb Aragonès en l'anterior Govern. L'ara cap de files d'ERC recull el guant de Jordi Sànchez, que aquell dia també l'havia postulada en una entrevista manuscrita a l'ACN.
Elsa Artadi, durant el ple del Parlament del 4 de maig Foto: Adrià Costa
Artadi, mesurada en cada conversa i continguda en les declaracions, no veu clar figurar al capdavant. Tot i que a ERC sempre l'han considerada el pla original de l'entorn de Puigdemont, veus a l'òrbita de la candidatura insisteixen que el seu nom respon només a una "operació mediàtica".
Un dels noms en els quals ERC no insisteix en aquelles dates és el d'Ernest Maragall, que havia sonat en el ball de candidats. Dirigents republicans sostenen que ni ell mateix n'estava al cas i que els rumors no sortien del partit, tot i que a la seu del carrer Calàbria tampoc no s'esforçaven en negar-los. Maragall acaba d'anunciar que s'afilia a ERC, per reforçar l'estructura republicana en moments de dificultats, per l'empresonament d'Oriol Junqueras i l'exili de Marta Rovira.
3 de maig: Puigdemont i l'ANC mantenen l'aposta per fer República
Puigdemont controla la gestió del temps de la investidura. Aquell dijous té programada una reunió transcendent. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, es desplaça a Alemanya. Tots dos coincideixen en la necessitat de "refermar" el mandat de l'1-O i en "fer efectiva la República" -un missatge calcat al que es pronunciarà el 12 de maig en la primera sessió d'un debat d'investidura que aquell dijous encara sembla llunyà. Tant Puigdemont com Paluzie entenen que el discurs que comparteixen és l'única "garantia per superar la repressió i l'autoritarisme de l'Estat".
Carles Puigdemont i Elisenda Paluzie, a Berlín Foto: ANC
La trobada, feta pública per l'ANC i confirmada posteriorment per l'oficina del Govern a l'exili, serveix per abordar el calendari de la investidura. El missatge difós és que el president i Paluzie comparteixen que "el compromís amb la República catalana ha de ser irrenunciable". L'entitat sobiranista intenta forçar l'elecció de Puigdemont. No es divisa encara el pla D.
4 de maig: l'últim gest del Parlament per investir Puigdemont
El ple del Parlament debat la reforma de la llei de la Presidència, que obre la porta a la investidura a distància, pensant en atendre la legitimitat de Puigdemont. Serà l'últim gest de complicitat amb el president a l'exili a la cambra. L'informe del Consell de Garanties, però, ja adverteix que la reforma contravindria l'Estatut i la Constitució.
Albert Batet, que ara és un dels diputats de la màxima confiança de Puigdemont, defensa la reforma a l'hemicicle. Ho fa amb poca vehemència, conscient que tindrà poc recorregut i que el seu grup ja ha avançat que no desobeirà el Tribunal Constitucional (TC). El govern espanyol inicia els tràmits per tombar la norma poc després que l'hemicicle es buidi. Sense sorpresa, el TC barrarà la via Puigdemont dies després. Abans, però, els diputats de JxCat viatgen a Berlín per, liderats per Puigdemont, buscar una sortida al laberint. Aquell dissabte, tot i el missatge que s'acabarà verbalitzant, es començarà a desencallar el pla D.
5 de maig: la reunió de JxCat descarta eleccions
Puigdemont, al llarg de les últimes setmanes, es resisteix a descartar eleccions. Considera que és un últim recurs que no s'ha de menystenir. Assegura tenir a les mans una enquesta que li és favorable. Alguns dels seus col·laboradors més estrets, de fet, dinen als voltants del Parlament amb un militant del PDECat avesat a interpretar enquestes el 3 de maig per valorar els escenaris. No és fins el dissabte 5 de maig que, en la reunió de JxCat celebrada a Berlín, aquest escenari es descarta completament. Així s'encarreguen de comunicar-ho diputats del PDECat a la direcció del partit. Una altra de les decisions que es prenen és posar en marxa un comissionat per avaluar el 155 un cop arrenqui el Govern.
Reunió de Junts per Catalunya a Berlín Foto: ACN
Durant la tarda del 4 de maig, quan el govern espanyol anuncia el recurs contra la llei de la Presidència, els moviments a l'entorn de Puigdemont ja s'han precipitat per posar data al pla D. A Berlín es pacta que el 14 de maig hi hagi un president investit per acabar amb el bloqueig, per bé que s'insisteixi -formalment- amb la investidura del president a l'exili. Tothom té ja al cap que no se'l podrà escollir i que el pla D s'haurà de posar en marxa en qüestió d'hores. En una compareixença que no acaba de ser diàfana, Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, anuncia la voluntat d'investir Puigdemont amb la reforma de la llei de la Presidència. És l'últim alè de vida d'una candidatura liquidada per l'Estat.
En la reunió de JxCat a Berlín, Puigdemont talla els missatges que proposen eleccions. Torra encara no és encara designat, però comença a desencallar-se el pla D
A la reunió de Berlín, que s'allarga gairebé quatre hores, s'han succeït les intervencions. Batet, que seu a la dreta de Puigdemont, apunta que cal anar a eleccions. El mateix president frena aquests missatges. En les darreres setmanes ha pres consciència que provocar comicis el pot perjudicar, d'entrada perquè no podria repetir com a candidat.
Uns minuts abans que Pujol comparegui per reiterar l'aposta en la via Puigdemont -almenys fins al 14 de maig-, Elsa Artadi truca Josep Maria Jové, una de les persones de confiança de Junqueras. El canal de comunicació Artadi-Jové és el més nítid entre JxCat i ERC -un altre interlocutor habitual és Pere Aragonès. La portaveu, que també s'ha reunit en privat amb Puigdemont, comunica la conclusió de la reunió de grup. ERC s'espera a escoltar Pujol. Minuts després, l'enuig creix.
6 de maig: el missatge de Pujol no té recorregut, ERC s'enfada
La insistència en explorar l'opció Puigdemont demora la investidura -ERC comptava desencallar-la la segona setmana de maig- i la situació no agrada els socis republicans. A JxCat tampoc hi ha unanimitat per considerar afortunada la compareixença de Pujol. De fet, un dels ideòlegs de la llista del president, Agustí Colomines, corregeix el portaveu a Twitter i aclareix el missatge que vol transmetre la llista de Puigdemont. A ERC, el tuit de Colomines no passa desapercebut.
De vegades cal saber interpretar els portaveus dels GP. Diria que @PujolBonell, portaveu ahir de @JuntsXCat, va dir que abans del 14 de maig s'investiria un president. Serà @KRLS si la llei de la Presidència està en vigor. I si no s'investirà algú altre, de qui no va dir el nom. pic.twitter.com/f6WPrnmQuA
— Agustí Colomines