06
de març
del
2018
Actualitzat
el
16
de juliol
a les
14:49h
Entrevistem al celoníMario Parra, president de la Federació de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC) del Maresme-Vallès Oriental que deixarà el càrrec a la propera Assemblea Territorial de dissabte 10 de març que se celebrarà a Premià de Mar.
- Quin balanç fas dels darrers divuit mesos com a representant de la FaPAC del Vallès Oriental – Maresme?
- Bé, la veritat és que el grup de quinze persones que vam constituir la Junta Territorial fa any i mig a Mollet del Vallès hem treballat força bé el territori i hem donat un servei a les AMPA/AFA. Estar en una entitat sense ànim de lucre i ajudar a la comunitat és una experiència que ens ha enriquit i que recomano a tothom. Després d'aquest temps tenim una foto clara i nítida de la situació de l'Educació al Vallès Oriental i al Maresme i això ens ha permès exposar problemàtiques, millores i solucions davant l'administració.
- Quines han estat les fites més importants assolides per aquesta Junta Territorial?
- Des que a Santa Maria de Palautordera va néixer la campanya "Abaixem les Ràtios" que va tenir una repercussió mediàtica espectacular amb adhesions per part de tota la comunitat educativa. Amb epicentre a Granollers, hem posat a la taula de qualsevol reunió amb Serveis Territorials, Ajuntaments, Diputació i Generalitat tot denunciant l'"apartheid" que viu Catalunya en qüestió de segregació escolar on hi ha escoles amb alt índex d'alumnes socioeconòmicament desfavorits i això és inadmissible l'any 2018. A Premià de Mar vam aconseguir aturar el tancament de l'Escola Mar Nova i a nombrosos municipis hem ajudat famílies a aconseguir els recursos necessaris per atendre els seus infants amb vetlladors. També hem denunciat la desinversió en educació pública, l'abolició dels barracons o l'estafa dels concerts educatius. Actualment estem donant suport a les famílies que es neguen a fer les proves de 3r i 6è.
- Aquesta vegada no has comentat res sobre els menjadors escolars i les beques...
- Nosaltres considerem que el menjador escolar hauria de ser universal i gratuït, ofert per personal de l'administració. Això té un cost d'uns 800 milions d'euros i si es complís la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que marcava una inversió en Educació del 6% ja ho tindríem. Ara mateix no arribem ni al 3%, queden clares per tant les prioritats de país. Teníem una ILP preparada per impulsar-ho des del Maresme però amb el canvi a la presidència de FaPaC la vam deixar aturada. N'estem tipes de la mercantilització de l'educació i que empreses reparteixin dividends amb el sobrepreu que paguem les famílies pel menú escolar.
Les beques menjador arriben per qui està regularitzat i en la majoria dels casos són del 50% de l'import, per tant, només dinen 2-3 dies a la setmana, inadmissible diem. Ara observem que aquestes beques tampoc arriben a alumnes amb famílies embargades.
- Quina valoració fas després que la llista que encapçalaves per presidir la FaPaC Nacional sortís perdedora a la darrera Assemblea Territorial de Molins a finals de l'any passat?
- Vam intentar en tot moment presentar una llista unitària per tal d'assegurar una continuïtat sobretot en el model territorial. Els centralismes de Barcelona tot sovint no s'entenen fora de l'Àrea Metropolitana. També consideràvem un punt diferenciador respecte l'altra llista el Servei i Atenció personalitzada a les AMPAs arreu del país però al final l'assemblea per uns quants vots va escollir una llista amb gent nova i molt preparada. Una AMPA és una Escola de Democràcia i crec que tothom en va aprendre de l'experiència.
- Com valoreu des de FaPaC la renovació dels Concerts Educatius a Catalunya?
- Tenim 300.000 alumnes a Catalunya que estan per sota del llindar de la pobresa i el 92% es concentren a l'escola pública. Fins i tot el Departament d'Ensenyament reparteix llet a aquests centres admetent un problema de desnutrició que hem denunciat amb l'ONG VFS Justícia Alimentària Global. No sembla doncs raonable mantenir fundacions i patronats on les famílies paguen una quota desorbitada al mes i a sobre la Generalitat amb els nostres impostos els paga el salari al docent. Aquestes escoles expulsen a cert alumnat i no accepta un correcte repartiment d'alumnat.
- Quines solucions proposeu?
- DESCONCERTAR, és el moment. I ho hem de fer per garantir la igualtat d'oportunitats. En un primer moment es poden integrar de manera voluntària al sistema públic centres concertats, hem de crear una única bossa de professorat i tenir establerta una única xarxa d'escoles pública i de qualitat en un període màxim de vuit anys. Hem d'acabar amb el mite de la lliure elecció de centre, ja que aquesta només existeix per les famílies que tenen recursos, qui no té recursos no pot escollir res. L'educació ha de ser gratuïta.
- Voleu dir que l'escola pública és gratuïta ara mateix?
- No, i ho denunciem, les famílies paguem material, excursions, colònies, i no totes ho poden pagar. Les AMPA/AFA suplim a l'administració pagant cortines, pissarres digitals, materials, manteniments, psicòlegs, tècnics d'educació infantil (TEI), neveres, excursions, etc. L'educació ha de ser pública, sense copagament.
- Com creieu que evolucionarà l'opció del castellà a la casella de matriculació pel proper curs?
- Mentre llençaven aquest globus sonda van renovar els concerts via 155 i de pas van fer un favor a moltes forces polítiques catalanes que no han fet res mai per acabar amb la doble xarxa pública/concertada. Generalment els polítics estan més propers a l'escola anglesa, alemanya o liceus italians que a l'Instituto Cervantes...
- I què ens dieu dels reptes que el sistema educatiu té per endavant?
- A part de la falta d'inversió per desplegar el Decret d'Inclusiva o mantenir els edificis en bon estat per exemple, la baixada de natalitat i el tancament de línies i escoles sobretot en zona rural és una de les majors preocupacions que tindrem als anys vinents. Tanmateix la massificació d'instituts i creació a corre-cuita d'escoles-instituts (3-16 anys) a la pública serà una qüestió també important. Les famílies cada cop estan més preocupades per la innovació i el treball per projectes. I el que és evident és que com a societat hem d'actuar per combatre l'enorme fracàs escolar que tenim. Aquí juga un paper molt important l'FP pública, eternament oblidada. Els anys vinents també hi haurà oposicions i esperem que els centres redueixin el personal interí o itinerant i que això contribueixi a la millora del sistema educatiu.
- A què et dedicaràs a partir de dissabte?
- Continuaré en el món de les AMPA/AFA, com a vocal de la Junta Territorial (JT), donant suport en un primer moment a la nova presidenta i secretària assegurant un bon traspàs de funcions. Tinc molta sort d'haver pogut coincidir amb l'equip actual de la JT. M'agradaria des del Baix Montseny donar suport a les meves companyes en tasques que elles soles van començar el curs passat com és la denúncia del PRODERAI (Protocol de Detecció de Radicalització Islamista), creació d'espais de debat com el de la reforma horària i jornada continuada o simplement potenciant les xarxes entre AMPAs.
- Quin balanç fas dels darrers divuit mesos com a representant de la FaPAC del Vallès Oriental – Maresme?
- Bé, la veritat és que el grup de quinze persones que vam constituir la Junta Territorial fa any i mig a Mollet del Vallès hem treballat força bé el territori i hem donat un servei a les AMPA/AFA. Estar en una entitat sense ànim de lucre i ajudar a la comunitat és una experiència que ens ha enriquit i que recomano a tothom. Després d'aquest temps tenim una foto clara i nítida de la situació de l'Educació al Vallès Oriental i al Maresme i això ens ha permès exposar problemàtiques, millores i solucions davant l'administració.
- Quines han estat les fites més importants assolides per aquesta Junta Territorial?
- Des que a Santa Maria de Palautordera va néixer la campanya "Abaixem les Ràtios" que va tenir una repercussió mediàtica espectacular amb adhesions per part de tota la comunitat educativa. Amb epicentre a Granollers, hem posat a la taula de qualsevol reunió amb Serveis Territorials, Ajuntaments, Diputació i Generalitat tot denunciant l'"apartheid" que viu Catalunya en qüestió de segregació escolar on hi ha escoles amb alt índex d'alumnes socioeconòmicament desfavorits i això és inadmissible l'any 2018. A Premià de Mar vam aconseguir aturar el tancament de l'Escola Mar Nova i a nombrosos municipis hem ajudat famílies a aconseguir els recursos necessaris per atendre els seus infants amb vetlladors. També hem denunciat la desinversió en educació pública, l'abolició dels barracons o l'estafa dels concerts educatius. Actualment estem donant suport a les famílies que es neguen a fer les proves de 3r i 6è.
- Aquesta vegada no has comentat res sobre els menjadors escolars i les beques...
- Nosaltres considerem que el menjador escolar hauria de ser universal i gratuït, ofert per personal de l'administració. Això té un cost d'uns 800 milions d'euros i si es complís la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) que marcava una inversió en Educació del 6% ja ho tindríem. Ara mateix no arribem ni al 3%, queden clares per tant les prioritats de país. Teníem una ILP preparada per impulsar-ho des del Maresme però amb el canvi a la presidència de FaPaC la vam deixar aturada. N'estem tipes de la mercantilització de l'educació i que empreses reparteixin dividends amb el sobrepreu que paguem les famílies pel menú escolar.
Les beques menjador arriben per qui està regularitzat i en la majoria dels casos són del 50% de l'import, per tant, només dinen 2-3 dies a la setmana, inadmissible diem. Ara observem que aquestes beques tampoc arriben a alumnes amb famílies embargades.
Mario Parra, a la dreta de la imatge, en un acte de la FApac Foto: NBM
- Quina valoració fas després que la llista que encapçalaves per presidir la FaPaC Nacional sortís perdedora a la darrera Assemblea Territorial de Molins a finals de l'any passat?
- Vam intentar en tot moment presentar una llista unitària per tal d'assegurar una continuïtat sobretot en el model territorial. Els centralismes de Barcelona tot sovint no s'entenen fora de l'Àrea Metropolitana. També consideràvem un punt diferenciador respecte l'altra llista el Servei i Atenció personalitzada a les AMPAs arreu del país però al final l'assemblea per uns quants vots va escollir una llista amb gent nova i molt preparada. Una AMPA és una Escola de Democràcia i crec que tothom en va aprendre de l'experiència.
- Com valoreu des de FaPaC la renovació dels Concerts Educatius a Catalunya?
- Tenim 300.000 alumnes a Catalunya que estan per sota del llindar de la pobresa i el 92% es concentren a l'escola pública. Fins i tot el Departament d'Ensenyament reparteix llet a aquests centres admetent un problema de desnutrició que hem denunciat amb l'ONG VFS Justícia Alimentària Global. No sembla doncs raonable mantenir fundacions i patronats on les famílies paguen una quota desorbitada al mes i a sobre la Generalitat amb els nostres impostos els paga el salari al docent. Aquestes escoles expulsen a cert alumnat i no accepta un correcte repartiment d'alumnat.
- Quines solucions proposeu?
- DESCONCERTAR, és el moment. I ho hem de fer per garantir la igualtat d'oportunitats. En un primer moment es poden integrar de manera voluntària al sistema públic centres concertats, hem de crear una única bossa de professorat i tenir establerta una única xarxa d'escoles pública i de qualitat en un període màxim de vuit anys. Hem d'acabar amb el mite de la lliure elecció de centre, ja que aquesta només existeix per les famílies que tenen recursos, qui no té recursos no pot escollir res. L'educació ha de ser gratuïta.
- Voleu dir que l'escola pública és gratuïta ara mateix?
- No, i ho denunciem, les famílies paguem material, excursions, colònies, i no totes ho poden pagar. Les AMPA/AFA suplim a l'administració pagant cortines, pissarres digitals, materials, manteniments, psicòlegs, tècnics d'educació infantil (TEI), neveres, excursions, etc. L'educació ha de ser pública, sense copagament.
- Com creieu que evolucionarà l'opció del castellà a la casella de matriculació pel proper curs?
- Mentre llençaven aquest globus sonda van renovar els concerts via 155 i de pas van fer un favor a moltes forces polítiques catalanes que no han fet res mai per acabar amb la doble xarxa pública/concertada. Generalment els polítics estan més propers a l'escola anglesa, alemanya o liceus italians que a l'Instituto Cervantes...
- I què ens dieu dels reptes que el sistema educatiu té per endavant?
- A part de la falta d'inversió per desplegar el Decret d'Inclusiva o mantenir els edificis en bon estat per exemple, la baixada de natalitat i el tancament de línies i escoles sobretot en zona rural és una de les majors preocupacions que tindrem als anys vinents. Tanmateix la massificació d'instituts i creació a corre-cuita d'escoles-instituts (3-16 anys) a la pública serà una qüestió també important. Les famílies cada cop estan més preocupades per la innovació i el treball per projectes. I el que és evident és que com a societat hem d'actuar per combatre l'enorme fracàs escolar que tenim. Aquí juga un paper molt important l'FP pública, eternament oblidada. Els anys vinents també hi haurà oposicions i esperem que els centres redueixin el personal interí o itinerant i que això contribueixi a la millora del sistema educatiu.
- A què et dedicaràs a partir de dissabte?
- Continuaré en el món de les AMPA/AFA, com a vocal de la Junta Territorial (JT), donant suport en un primer moment a la nova presidenta i secretària assegurant un bon traspàs de funcions. Tinc molta sort d'haver pogut coincidir amb l'equip actual de la JT. M'agradaria des del Baix Montseny donar suport a les meves companyes en tasques que elles soles van començar el curs passat com és la denúncia del PRODERAI (Protocol de Detecció de Radicalització Islamista), creació d'espais de debat com el de la reforma horària i jornada continuada o simplement potenciant les xarxes entre AMPAs.