15
de febrer
del
2018
Actualitzat
a les
14:37h
Humana va recollir 55 tones de roba usada a Sant Celoni, Granollers durant el 2017, segons ha informat la fundació. Al conjunt dels municipis del Vallès Oriental on recullen, la xifra puja fins a les 589 tones. A la localitat on se'n va recollir més va ser l'Ametlla del Vallès, amb 68, seguida de Cardedeu (60), Granollers (56), Mollet del Vallès (42) i Parets del Vallès (33).
La roba procedeix dels 190 contenidors de color verd d'Humana on es diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen i als quals Humana dóna una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i eliminació dels residus sòlids urbans. L’objectiu de la Fundació és que la recollida selectiva de roba usada i la seva preparació per a la reutilització es consolidin com a part fonamental de la gestió de residus.
Segons Humana, "les donacions confirmen la confiança de la ciutadania per un model de gestió del residu tèxtil amb finalitat social. El tèxtil és la fracció recollida selectivament amb potencial d’aprofitament més gran, per sobre del vidre, el paper, l’orgànica o el plàstic".
Segons la responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, Àgata Soler-Roig, “cada vegada hi ha més interès per part de la ciutadania i de les administracions per a reduir la quantitat de residus i allargar la vida de la roba que està en bon estat. Mitjançant la recuperació de la roba usada, disminuïm el volum de residus impropis que acaben en altres fraccions, a més de possibilitar-ne la reutilització i recuperar-ne les matèries primeres. Ho fem per a dotar a aquests recursos d'una finalitat social, ja que la roba que què ens desfem és un actiu que, gestionat degudament, esdevé motor de progrés al territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l'hemisferi Sud”.
A Catalunya, l’entitat sense ànim de lucre ha recollit 5.082 tones al 2017. Després de l'orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans i la que presenta el percentatge de valorització més alt (per sobre del 90%). No obstant això, només una de cada 10 peces que ja no volem té una segona vida; a la resta no se li dóna un tractament apropiat cosa que n’impossibilita el reaprofitament. D'aquí la importància de conscienciar a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva.
Estalvi energètic i ocupació
Humana també ha destacat que la reutilització i el reciclatge del tèxtil contribueixen a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen els residus en els dipòsits controlats i en les plantes incineradores, així com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Cada kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l'emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comissió Europea. En el cas del Vallès Oriental, les 589 tones recollides representen un estalvi de 1.867 tones de CO2 a l’atmosfera.
D'altra banda, la gestió del residu tèxtil té dos grans beneficis socials: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat: Humana compta amb una plantilla en augment gràcies a que genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.
El segon és l'aportació de recursos a projectes de cooperació al desenvolupament. Després de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'hagin vist involucrades en els projectes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de socis locals.
La roba dipositada en els contenidors d'Humana tenen dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes preparació per a la reutilització de la Fundació (tres: a Madrid, l’Ametlla del Vallès i Granada) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
Les peces tractades tenen les següents destinacions:
-El 62% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues secondhand d'Humana al país i el 49% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
-El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
-El 6% es destina a valorització energètica.
-El 4% s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valoritzar energèticament.
La roba procedeix dels 190 contenidors de color verd d'Humana on es diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen i als quals Humana dóna una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i eliminació dels residus sòlids urbans. L’objectiu de la Fundació és que la recollida selectiva de roba usada i la seva preparació per a la reutilització es consolidin com a part fonamental de la gestió de residus.
Segons Humana, "les donacions confirmen la confiança de la ciutadania per un model de gestió del residu tèxtil amb finalitat social. El tèxtil és la fracció recollida selectivament amb potencial d’aprofitament més gran, per sobre del vidre, el paper, l’orgànica o el plàstic".
Segons la responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, Àgata Soler-Roig, “cada vegada hi ha més interès per part de la ciutadania i de les administracions per a reduir la quantitat de residus i allargar la vida de la roba que està en bon estat. Mitjançant la recuperació de la roba usada, disminuïm el volum de residus impropis que acaben en altres fraccions, a més de possibilitar-ne la reutilització i recuperar-ne les matèries primeres. Ho fem per a dotar a aquests recursos d'una finalitat social, ja que la roba que què ens desfem és un actiu que, gestionat degudament, esdevé motor de progrés al territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l'hemisferi Sud”.
A Catalunya, l’entitat sense ànim de lucre ha recollit 5.082 tones al 2017. Després de l'orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartró, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans i la que presenta el percentatge de valorització més alt (per sobre del 90%). No obstant això, només una de cada 10 peces que ja no volem té una segona vida; a la resta no se li dóna un tractament apropiat cosa que n’impossibilita el reaprofitament. D'aquí la importància de conscienciar a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva.
Estalvi energètic i ocupació
Humana també ha destacat que la reutilització i el reciclatge del tèxtil contribueixen a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen els residus en els dipòsits controlats i en les plantes incineradores, així com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Cada kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l'emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comissió Europea. En el cas del Vallès Oriental, les 589 tones recollides representen un estalvi de 1.867 tones de CO2 a l’atmosfera.
D'altra banda, la gestió del residu tèxtil té dos grans beneficis socials: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat: Humana compta amb una plantilla en augment gràcies a que genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.
El segon és l'aportació de recursos a projectes de cooperació al desenvolupament. Després de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'hagin vist involucrades en els projectes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de socis locals.
La roba dipositada en els contenidors d'Humana tenen dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes preparació per a la reutilització de la Fundació (tres: a Madrid, l’Ametlla del Vallès i Granada) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
Les peces tractades tenen les següents destinacions:
-El 62% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues secondhand d'Humana al país i el 49% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
-El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge per a què elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
-El 6% es destina a valorització energètica.
-El 4% s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valoritzar energèticament.