Óscar Herrero: «Fer aquest viatge pel món em fa viure molt en poc temps»

Com ja vàrem explicar la setmana passada Òscar Herrero és un jove de 21 anys de Santa Maria de Palautordera que ho ha deixat tot per viatjar per tot el món amb un objectiu clar: Ser la persona més jove a visitar els 195 països reconegut per les Nacions Unides per aconseguir un Rècord Guiness, però és un viatge que també té la seva banda solidària ja que aprofita per recollir fons per l'¡ONG Metges Sense Fronteres. Hores d'ara ja ha visitat prop d'una cinquantena de països. En aquesta entrevista parlem d'una mica de tot.

- Expliques que el viatge que fas també té un costat solidari, respon la gent en aquest sentit?
 
- No és fàcil, per ara la recaptació supera el 120 euros pel que fa al enllaç que em va cedir MSF. Potser la cifra es més alta si sumem altres víes. El que sí he vist es que ara que he arribat a veure la pobresa mes crúa, ha estat més fácil concienciar. Pero això es el principi y espero tenir molta mes capacitat al final del projecte.
 
- Quines són les principals dificultats que et trobes quan arribes a algun país?
 
- Depèn de quins països. Alguns posen més problemes a la pròpia frontera. Filipines no va ser fácil ja que no tenia vol de tornada reservat, pero mostrant el projecte van ser més flexibles. Les dificultats a Rússia i Mongolia van ser el fred que hi feia quan hi vaig estar, no tenia espai a la motxilla per massa roba d'abrigar, així que en algun moment, a temperatures de -20 graus o més, va ser bastant dur i perillós. Altres països com la Xina l'idioma és una dificultat bastant forta també.
 
- Com et financies una aventura d'aquestes característiques?
 
- Per ara vaig tirant dels meus estalvis, al cap i a la fi ho faig tot molt low cost. D'altra banda estic negociant amb alguns sponsors. Tot i així quan tenia 19 anys vaig estar viatjant sense diners, i per tant vaig adquirir molta experiència en com viatjar sense res.
 

- Segons els teus càlculs, portes un bon ritme per aconseguir el Rècord Guiness?
 
- Porto bon ritme. El viatge per Europa va ser molt ràpid ja que d'aquesta manera podré passar més temps a llocs llunyans. Tot i així m'he estat uns dies de més a la Xina i Rússia que hauré de recuperar. Això només significa veure menys algun altre país, però vaig bé de temps.

"Mentre dormia en una hamaca a la serralada macedònica una vaca em va llepar a mitja nit"

 
- Alguna anècdota que es pugui explicar?
 
-  Mira, te n'explico un parell.
 
La primera és a Macedònia. Vaig contactar per Couchsurfing amb un home paquistanès demanant allotjament. Em va dir que aquell cap de setmana ell anava a les muntanyes a organitzar una cursa de bicis, pero que hi podia anar. Vam pujar amb un camió 4x4 i la nit la vam pasar al mig de la serralada macedònica. Ell dormia al camió i jo a una hamaca. A mitja nit vaig començar a escoltar una esquella. A poc a poc s'anava apropant, fins sentir l'alè de la vaca a l'esquena. En aquell moment em va llepar i després se'n va anar... Segurament no li va agradar el gust!
 
L'altra va ser a Noruegaquan  vaig pujar a Bodø, creuant el cercle polar àrtic, per intentar veure l'Aurora Boreal. La primera nit va estar ennuvolat així que no vaig poder veure res. No em podia permetre pagar allotjament. Així que vaig enviar un parell de sol·licituds a Couchsurfing preguntant per estar una nit més i tenir una altra oportunitat. Em va respondre un home dient que no estaria a casa seva aquesta setmana, però que tenia la clau amagada a un lloc, que la podía agafar i passar la nit allà. Increïble.
 
- Les xarxes socials i la tecnologia de la societat actual permetent estar constantment en connectat des de qualsevol punt del món. Segueixes l'actualitat política de Catalunya o de l'Estat espanyol? Hi estàs interessat?
 
- La veritat és que no. Al principi del viatge sí, l'1-O el vaig seguir minut a minut per twitter i les setmanes següents també. Pero com més m'anava allunyant més perdia l'interès. Al final la teva ment s'ocupa per altres coses i la distància fa de les seves. L'únic que segueixo d'allà és la Vida Moderna, per relaxar-me una mica i riure.
 
 
- Tens pensat com faràs el salt al continent americà, sense que això suposi una despesa molt gran?
 
- A Europa vaig deixar pendent Irlanda i Islàndia. Per fer el salt des d’Àfrica a l'illa Esmeralda i d'allà a Islandia. On un vol a Canadà són uns 100 euros i escaig. Tot i així sempre hi ha l'alternativa de pujar en algun vaixell.

"No només estic descobrint nous llocs. També a mi mateix, veure que sóc capaç de fer coses que no creia, adaptar-me a llocs que mai hauria pensat i superar pors que em pensava que eren cròniques..."

 
- Quina o quines són les satisfaccions que et reporta una experiència com la que estàs portant a terme?
 
- Bé, sempre m’ha encantat viatjar i l'aventura i això m'ho proporciona. Crec que és una manera de veure el món i apendre d'ell. A més tenir l'oportunitat d'ajudar a millorar-lo és molt satisfactori. Pero no només es descobreix nous llocs. També a mi mateix, veure que sóc capaç de fer coses que no creia, adaptar-me a llocs que mai hauria pensat estar, superar pors que creia que eren cròniques i descobrir emocions completament noves. Al cap i a la fi viatjar és viure, i sento que he viscut molt en poc temps.
 
- T'has penedit en algun moment d'haver pres aquesta decisió?
 
- En cap moment.