Francesc Aunión: «La hiperconnectivitat ens allunya del món físic, ens col·lapsa»

Francesc Aunión Julià diu que viu a parts iguals entre Sant Celoni i Santa Maria de Palautordera. Acaba de publicar el seu primer llibre Conóndromo i ens ha sorprès amb una novel·la de ciència ficció que comença el 18 de febrer de 2146, però que malgrat el seu esperit futurista ens planteja un munt de preguntes que necessiten reflexions calmades. De fet, al segle XXII la immortalitat ja no és una utopia. Ara és una opció. La societat ultratecnològica en la que es viu, els humans decideixen quan transfereixen la seva consciència a un suport digital per convertir-se en éssers eterns en un món virtual que l'autor ha batejat com Beyond. És com un renaixement. Però no tothom, dels que s'ho poden pagar, està d'acord en deixar de ser humà.

En aquesta entrevista en parlem i qui en vulgui conèixer més detalls pot anar a la presentació que aquest divendres 19 de gener de 2018 es farà a la biblioteca l'Escorxador de Sant Celoni.

- Francesc Aunión Julià és una persona de carn i ossos, oi?

- Sí, sí de carn i ossos i molt propera. Molt accessible.

- Ho dic per què en el teu llibre Conóndromo la virtualitat és l'argument en el qual gira la història i segurament ja ens podem començar a fer una idea de com serà la societat del futur?

- En el món en el que vivim actualment aquesta virtualitat que comentes ja és molt present. De fet, ens està absorvint en el dia a dia. Fixa't que als carrers, a les places, arreu veus gent amb constantment connectada en aquest món virtual. Evidentment, la barrera entre el món virtual i el real cada vegada és més difosa perquè tot el que passa en el món virtual ens acaba afectant en el nostre món real, modifica el nostre jo.

- Tu estàs o has estat molt vinculat, però, al món virtual?

- Professionalment estic molt vinculat a les xarxes socials, he treballat en tot el que és on line i, per això la necessitat d'escriure Conóndromo va venir una mica d'aquesta connexió permament en el que em vaig adonar que sempre bolquem en la tecnologia una part de la nostra felicitat i que està vinculada en el fet de tenir les últimes tecnologies, però com aquesta sobresaturació de la tecnologia té el seu vessant negatiu. La hiperconnexió fa que visquem més allunyats del nostre món físic i d'alguna manera ens col·lapsa.

- Aquesta virtualitat que tu planteges per a l'any 2146 es diu Beyond, però avui ho podríem comparar, salvant les distàncies, al que és el Facebook, el Whatsapp, l'Instagram o qualsevol altra xarxa similar. És així?

- Conóndromo és una una exageració del que és la realitat d'avui en dia. Com bé dius Beyond és on l'any 2146 la immortalitat ja és possible, però no s'aconsegueix en el món físic sinó que cadascun de nosaltres podem bolcar la nostra consciència en un món virtual on es viu amb un avatar, en un entorn físic que és pràcticament impossible de diferenciar del que és el món físic. Seria com una mena de matrix però que no és un matrix en el que hi entrem de forma forçada sinó que ho fem de manera voluntària per poder aconseguir aquesta immortalitat.

"Conóndromo és una una exageració del que és la realitat d'avui en dia"

- Dit això, la jove Ray de disset anys rep com a regal d'aniversari l'accés a Beyond...

- Sí, exacte, però ella s'hi nega i el punt de partida del llibre és aquest, precisament. Conèixer les raons que porten a la principal protagonista de Conóndromo a negar-se a entrar al món virtual per seguir vivint al que és el món físic que el llibre s'anomena l'Ara -Elahora- i que estan disposats a fer els seus pares que ja estan vivint a Beyond per endur-se-la a ella amb ells i que està disposada a fer ella perquè no ho aconsegueixin.

- Tot aquest procés el planteges en tres parts: la concepció, la gestació i naixement...

- És una ciència ficció que no és de capa i espasa, és molt costumbrista que sí que és ciència ficció però al mateix temps ens pot semblar molt plausible.

- I també és molt actual per què en el llibre hi descobrim qüestions de poder polític i econòmic, valors socials i religiosos.

- Malauradament és així. He volgut impregnar el llibre amb un gran sentit de crítica social perquè estic convençut que caldran més de cent-cinquanta anys per eliminar tot el llast que ens marca la diferència de poder entre classes, perquè cal dir que per accedir a Beyond necessites tenir un cert poder adquisitiu perquè del contrari la immortalitat està tancada. En aquesta història hi ha un seguit d'esdeveniments que serveixen tant ara com en el món d'aquí cent-cinquanta anys.
 
- Tu planteges una societat robotitzada en part

- La meitat de la població humana ja no existeix físicament i les ciutats estan semibuides i hi ha molts pobles que no hi viu ningú i s'ha de derruir tot allò que està construït i no es fa servir. I en aquest sentit hi ha una part crítica a favor de l'ecologia perquè estem buidant el planeta i això faria possible una major sostenibilitat ja que el fet que siguem més virtuals que no pas físics faria que deixessim menys coses de la nostra existència.

- El final del llibre no l'explicarem per què és bo que ho descobreixin els lectors però sí que podem dir que els protagonistes tenen nom de ciutat Ray, Paris, Mérida, Heidelberg, Haifa, Sydney...

- No desvetllaré la raó perquè com dius que ho descobreixin els lectors per si mateixos però d'alguna manera té a veure amb els canvis socials, també amb la qüestió de la religió, de la política són canvis que quan arribem a un concepte com el no morir, això trastocaria tot el nostre sistema de valors. Per què creiem en una divinitat si no és pel temor a la mort. Una vegada eliminat això tots els valors d'una societat canviarien.

"Temàtiques com el transhumanisme i la singularitat estan molt en auge precisament per això, perquè la nostra tecnologia evoluciona molt ràpidament"

- La tecnologia evoluciona molt de pressa i per això hi ha alguns conceptes relacionats amb les persones que cal analitzar no?

- Efectivament hi ha temàtiques com els transhumanisme i la singularitat que actualment estan molt en auge precisament per això, perquè la nostra tecnologia evoluciona molt ràpidament. Si comparem el que era fa tres segles la tecnologia de l'humà amb el que és avui ha augmentat exponencialment i si la comparem el que era en el nostre dia a dia els darrers vint anys ens adnonem de com ha canviat. Hi ha molts científics que estan treballant amb les teories de la singularitat que és quan l'home farà un salt evolutiu com el que va fer l'homosapiens, tot i que en aquest cas no serà un canvi físic ni lent, serà radical molt ràpid i estarà estretament lligat a aquesta tecnologia. En definitiva la nostra relació amb les màquines i la nostra tecnologia.

- Quan arribes al final de la història t'adones que hi podrien haver més parts. No és un final tancat. Ho has fet volent que sigui així?

- Efectivament he deixat el món obert perquè en el llibre plantejo moltes preguntes, però no respostes. I encara hi ha moltes preguntes per fer. La intenció és fer reflexionar sobre grans temes i grans preguntes que ens fem tots. Algunes preguntes que no he fet estan relacionades amb qüestions que m'afecten directament en els últims anys com és la mort d'éssers estimats o el naixement de fills. Llavors les preguntes que voldria fer en les properes novel·les estan relacionades també amb això.

- Entenc doncs que ja has pensat en escriure alguns altres llibre?

- Tinc pensants dos o tres llibres més i de fet ja he començat amb el segon. Són històries independents però sí que passen dins del mateix univers. Alguns dels personatges sí que són els mateixos però no és la mateixa trama. I aquí m'agradaria explicar que Conóndromo és un llibre que s'enfoca en el que és la lluita personal. És una persona que està lluitant per ella mateixa. Moltes vegades quan parlem de ciència ficció veiem lluites contra un sistema i que aparaixerien en els llibres d'història si és que fossin reals. Les històries que jo narro són qüestions que dins de la història amb majúscules passarien desapercebudes perquè em centro més en el problema que representaria aquesta tecnologia per a les persones del carrer.

- Ha estat fàcil editar el llibre?

- La veritat és que ha estat un procés llarg fins que vam trobar l'editorial andalusa Adaliz ediciones. Ho vaig fer a través de l'agència literària Sandra Bruna que va fer una bona valoració del llibre i junts vam buscar editorial per l'obra. N'hi havia dues o tres d'interessades però no s'acabaven de llençar perquè aquest tema és vist com molt americà però el desenvolupament de la novel·la com podria pensar-se no és gens hollywoodnià, tot i que sí que té l'estètica i la temàtica que s'aborda molt sovint des de Hollywood, des del món del cinema. De fet hi ha gent que ha llegit el llibre i m'han dit que podria ser molt fàcilment convertida en una pel·lícula. En qualsevol cas una vegada trobada l'editorial tot va anar molt de pressa.