Ciència en societat: anàlisi

​Està plovent més que anys anteriors?

Els registres de l'Observatori Fabra no fallen

| 16/05/2018 a les 14:16h
Arxivat a:
La plaça Major de Vic, un dia de pluja
La plaça Major de Vic, un dia de pluja | Adrià Costa
Durant els primers quatre de 2018 mesos ha plogut més que altres anys, tant prenent el quadrimestre, com els mesos individualment –com es pot veure en la gràfica de precipitacions. En total han estat 340 mm de bona aigua, ja que ha caigut amb intensitat moderada i s’ha distribuït en el temps. Dels 43 dies en què ha plogut, aquells en què ho ha fet més dilatadament van ser en 23h el 24 de març (49,5 mm) i en 15h el 26 de gener (47,1 mm).
 

Atès que els humans tenim una escassa memòria per les condicions atmosfèriques, el meteoròleg Antonio Gázquez ha anat a buscar les sèries històriques de pluviometria al Fabra, que van començar el 1914, i n’ha elaborat un recull. Els resultats els trobareu esquematitzts en la taula adjacent.

La quantitat total d’aigua caiguda en el quadrimestre, fa que 2018 sigui el tercer inici d’any més plujós, després de 1944 i de 1982. Fins al 15 de maig, la precipitació acumulada ha estat de 49,7 mm; de manera que, si la segona quinzena segueix plovent, fàcilment superarà la mitjana del mes, que és de 58,9 mm. Si es donés el cas, 2018 entraria aleshores en el grup d’anys en què més ha plogut en els cinc primers mesos, després de 1977, 1921, 2010 i 1944, i potser de 1996.

Alguns anys reflecteixen un seguit de mesos successius en què, en cada un d’ells, la pluja caiguda va superar la mitjana. Algunes vegades van ser períodes de sis mesos consecutius: 1954, 1962-63 i 1996-97. Altres, de cinc mesos: 1920, 1926, 1971, 1971-1972 i 2008-09 –i, segons com segueixi el maig, potser també 2018. O bé, de quatre mesos: 1915, 1931, 1932, 1943, 1946, 1987-88, 1992 (i va respectar força jornades olímpiques), 1996 i 2018.

Quant a la quantitat d’aigua total anual, l’any més plujós va ser 1971. Malgrat la discontinuïtat de l’agost, és l’únic de la sèrie que va superar els 1.000 mm; amb el mes (desembre) i el dia (la nit del 6 al 7) més plujosos. El segueixen, per volum d’aigua, 1996, 1987 (especialment a la tardor), 1951, 1959, 2002, 1921, 1943, 2011 i 1962 (que inclou les inundacions del setembre i la nevada del Nadal). Durant els anys marcats en cursiva no va ploure en mesos consecutius. L’any que menys va ploure del registre va ser 2015; enguany ja està superat el valor, ni que no tornés a ploure –cosa que no seria gens bona.

Les pluges a la mediterrània litoral es concentren a la tardor. Per això, tot i que plogui bé és una bona notícia per als boscos i els conreus, hi ha aspectes que no són tan bons. Si un sotabosc molt desenvolupat coincideix amb mesos posteriors molt eixuts, el risc d’incendis es veu afavorit. Quant a l’agricultura –que afecta les comarques veïnes del Fabra– una terra xopa dificulta les labors agrícoles encara pendents –com ara els conreus de secà, lleguminoses i cereals tardans de cicle curt– i també a la vinya, ja que hi poden proliferar les infeccions per fongs. Per als pagesos no és sorpresa.
 

I, persistint en la memòria, enguany l’Observatori Fabra recorda efemèrides. La Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), que n’és la propietària, el 31 de març commemora el cent-cinquantè aniversari del naixement de Josep Comas i Solà, primer director de la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra –el director de la secció de meteorologia en va ser Eduard Fontseré. I ho celebra a l’edifici de la Rambla 115, que, com el Fabra, va ser construït per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà, del qual, a la tardor, se’n commemorarà el cent-seixantè aniversari del seu naixement.

01/01/1970
No hi ha hagut ferits | Ha cremat totalment el magatzem d'un supermercat Dia
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes
Foto de família entre els representants del Govern i els alcaldes | AMI
01/01/1970
Diversos ajuntaments de Catalunya ja han rebut els requeriments per saber quants locals es van posar a disposició de l'1-O i qui en va autoritzar l'obertura com a col·legis electorals
Alumnes de Sant Celoni experimentant amb la química
Alumnes de Sant Celoni experimentant amb la química | ajsc
01/01/1970
El projecte Montquímic busca promoure el procés d'ensenyament-aprenentatge de la química des de metodologies experimentals