L'ACA insisteix en el Segre com a 'garantia' per a l'abastament de l'àrea de Barcelona

 

Al llarg del debat celebrat a la UCE de Prada Gabriel Borràs s'ha referit de nou a la proposta de crear un centre d'intercanvi de drets públics de l'aigua. Tot plegat, en un escenari a mig termini -cap al 2025- i després d'executar obres de dessalinització, eficiència i reutilització que permetran augmentar l'oferta en 300 hm³ l'any 2012. L'intercanvi de drets d'aigua es realitzaria a partir dels cabals concessionats als canals Segarra Garrigues i de l'Urgell. En aquest darrer cas es realitzaria una gran inversió en modernització que permetria 'alliberar-ne' uns 140 hm³.

La portada d'aigua cap a la Regió Metropolitana, que només es podria realitzar en escenaris de prealerta segons Borràs, seria 'reversible'. En aquest sentit ha anunciat la possibilitat que en alguns moments es fes arribar a les comarques de Ponent aigua regenerada procedent de la Regió Metropolitana per tal de donar suport a les campanyes de reg. El responsable de l'ACA ha volgut remarcar que en cap cas hi hauria una nova detracció al riu Segre ja que es tracta de concessions de reg. La proposta l'ha definida com un 'pacte entre la Catalunya rural i la urbana' a assolir 'sense pressa, serenament i posant els costos sobre la taula'. Així mateix ha afirmat que 'no tenia sentit al segle XXI' tirar endavant el projecte de regadiu del Segarra – Garrigues -impulsat pel Departament d'Agricultura- que ha definit com 'l'obra hidràulica més gran mai feta a Catalunya'.

Amb aquesta pregunta sobre la taula s'han confrontat els parers de Gabriel Borràs; el catedràtic d'Ecologia de la UB Joan Armengol; la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella; i el president de l'Ateneu Naturalista de Girona i membre de la Plataforma del Ter, Lluís Sala. El dirigent de l'administració hidràulica ha afirmat contundentment que a les conques internes -on l'ACA hi té competències exclusives- s'avança cap a aquest nou paradigma de gestió dels recursos hídrics. Menys optimista s'ha mostrat el representant de la Plataforma del Ter que ha considerat que 'almenys a Girona no ha arribat' i que aquesta nova manera d'entendre la gestió de l'aigua 's'aguanta pel fil que el Ter pugui donar cada any 200 hm³ cap a la Regió Metropolitana'.

Per la seva banda, Susanna Abella, ha mostrat la seva 'decepció' per tornar a les 'velles receptes' -en referència a la proposta derogada d'interconnexió entre les xarxes de Tarragona i Barcelona- en el moment de 'crisi' per l'episodi de sequera. Finalment, el catedràtic d'Ecologia Joan Armengol, ha recordat la seva 'visió crítica' de la qüestió i s'ha manifestat partidari del transvasament del Roina ja que considera la situació dels rius del Principat com a molt negativa.

Des de la Plataforma del Ter s'ha insistit en la situació 'crítica' del riu a causa d'un transvasament cap a la Regió Metropolitana que de mitjana ha suposat en els darrers mesos un 70% del seu cabal. El director de Planificació de l'ACA ha reafirmat el compromís de retornar a curt termini -cap al 2012- un 25% del cabal que actualment se'n transvasa.