Prada homenatja al 'mestre' Puyal

 

Joaquim Maria Puyal no és una persona que li plaguin els homenatges. Així ho manifestat repetidament en l'acte celebrat a la Universitat Catalana d'Estiu. A banda, després de rebre discursos elogiosos de mestres i alumnes de la seva trajectòria no ha pogut defugir assenyalar-ne els punts crítics. En primer lloc, s'ha mostrat 'amoïnat' per la deriva de l'ofici de periodista. 'Perdem cada vegada més de vista el sentit de servei; hem de servir als interessos de la gent, no pas dels poderosos' ha explicat. Així mateix, ha afirmat sentir-se 'fracassat' per la 'incapacitat' d'engegar un grup mediàtic privat en català. Segons el periodista aquest element 'és tant necessari ara quan governen uns, com era imprescindible abans quan ho feien els altres'. Finalment ha advertit que la manca d'un teixit comunicatiu fort al nostre país ens pot condemnar a la 'violència simbòlica'. Puyal ha definit aquest tipus de violència com 'la substitució dels símbols d'identitat d'un territori' i que s'empara en els mitjans per tal que 'el receptor l'accepti com un fet normal'.

Antoni Bassas ha participat a l'homenatge celebrat a Prada i la seva aparició ha estat llargament aplaudida per l'audiència després de la polèmica no renovació al capdavant d'Els Matins de Catalunya Ràdio. En el discurs no ha dubtat en definir-se com un alumne de l'escola Puyal i en assenyalar-lo com a mestre pel fet de generar un llibre d'estil. Aquest llibre quedaria definit, segons Bassas, a base d'intuïció, creativitat, experiència, intel·ligència emocional i treball personalitzat.

Bassas ha denunciat al final de la seva intervenció que els poders no toleren als periodistes que amb 'la seva narració depassen el poder del mitjà pel qual treballen'. I ha advertit que en Puyal 'no tolera ni la crosta de la mediocritat ni la del sectarisme'. Hores més tard, la directora de TVC Mònica Terribas, s'hi ha referit 'mostrant-s'hi cent per cent d'acord'. En canvi Antoni Bassas no volgut revelar el seu futur professional però ha descartat prendre's un any sabàtic i ha manifestat que l'oferta prioritària prové de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Un dels elements claus en la trajectòria de Joaquim Maria Puyal va ser realitzar la primera retransmissió després de la mort de Franco d'un partit de futbol en català. Concretament es tractava d'un Barça – las Palmas del 5 de setembre de 1976. Jordi Mir -una de les persones que van permetre tirar-ho endavant- ha recordat el treball conjunt per trobar expressions 'genuïnes' que evitessin convertir les narracions en calcs de l'espanyol. Aquesta tasca va generar elements que han esdevingut 'marca de la casa' com 'l'escapolir-se de l'escomesa' per tal de substituir el 'zafarse del acoso'. Puyal ha explicat que durant un bon temps es va dedicar a narrar a l'estadi els partits d'amagat per posteriorment analitzar-ho amb Mir.

Per altra banda, Joan Martí, president de la secció filològica de l'IEC, ha recordat que Puyal no ha sentit el 'rubor' de parlar bé la llengua catalana i, en definitiva, entendre que el seu ús correcte no genera un producte 'carrincló' i 'encarcarat' sinó tot el contrari. Així mateix ha afirmat que el periodista 'pateix amb el material que treballa ja que és el símbol més preuat de la nació catalana a la qual estima'.

Finalment, el lingüista Sebastià Serrano -que va ser professor del periodista a la facultat-, s'ha declarat un 'puyalòleg' i ha fet un esbós del seu caràcter que ha qualificat de 'complex'. Per Serrano Puyal és el millor tant en la comunicació, com en la seducció i en la creació.