Xirinacs deixa una carta pòstuma on proclama que, amb la seva mort, Espanya «té un esclau menys»

per Redacció BCN, 11 d'agost de 2007 a les 21:04 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'agost de 2007 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Empresonat Havia estat sacerdot i la seva acció de resistent al règim franquista el portà en diverses ocasions a la presó, on protagonitzà vagues de fam que van tenir repercusió internacional. Va tornar a ser detingut i empresonat durant unes setmanes ara fa dos anys, acusat de fer un discurs en què es declarava "amic d'ETA".
Símbol de la lluita Lluís Maria Xirinacs va esdevenir un dels grans símbols de la lluita del poble català en defensa de la llengua, la cultura i la nació. El 1976 havia estat proposat pel premi Nobel de la Pau. Aquest vespre, el president d'ERC, Carod-Rovira, s'ha declarat molt afectat per la notícia de la mort de Xirinacs.
Testament al poble català En medis propers a Mossos es creu que es tracta d'un suicidi. També es considera que se'n va anar al bosc, prop d'on vivia, per deixar-se morir, ja que patia una greu enfermetat en fase avançada.
Ha deixat dues cartes En una d'elles, adreçada al poble de Catalunya, critica durament als líders polítics i diu que amb la seva mort, ara serà lliure i Espanya tindrà un esclau menys. Cliqueu a (llegir més) per veure les dues cartes, que han estat trobades a la Fundació Randa de Barcelona, de la qual formava part.
 
L'escrit d'en Xirinacs:
 
En ple ús de les meves facultats marxo perquè vull acabar els meus dies en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç no em busqueu. Si algú em troba li prego que, estigui jo com estigui, no vulgui ell pertorbar la meva soledat i el meu silenci.
Gràcies!
 
ACTE DE SOBIRANIA
 
He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l'univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!
 
Lluís M. Xirinacs i Damians
 
Barcelona, 6 d'agost de 2007

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política
Participació