Convergència reuneix unes 11.000 persones a la festa del partit a Vic

per Redacció BCN, 19 d'abril de 2009 a les 17:11 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2009 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Mas ha fet aquestes afirmacions en l’acte polític del Dia de Convergència, que celebrat diumenge a Vic i Gurb (Osona), que ha reunit unes 11.000 persones vingudes de totes les comarques del Principat. Totes les federacions de Convergència han organitzat activitats a les seves parades. També la sectorial d’Immigració ha aportat les tradicions dels diversos països d’origen dels nous catalans.
 
Al voltant d'11.000 persones -segons xifres de l'organització- s'han sumat a la Festa de Convergència, un esdeveniment que el partit no celebrava des de feia 16 anys i que anteriorment anomenava La Gran Festa. L'acte, que ha tingut lloc entre les localitats de Vic i Gurb, ha tingut com a actes principals les intervencions del secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, del candidat de Convergència a les pròximes eleccions al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, i el líder del partit, Artur Mas.
 
Artur Mas ha recordat que la darrera vegada que es va celebrar la festa de Convergència, al 2003 a Castellar del Vallès, “Convergència era al govern, pero hi va anar la meitat de la gent que avui”. En aquest sentit, s’ha felicitat de l’exemple que dona el cap de llista de Convergència a les europees, Ramon Tremosa, que en un moment determinat va abandonar el partit i ara hi ha tornat per a sumar per a Catalunya: “Com més Tremoses tornin, i s’hi acostin més persones que mai hi han estat, més fort serà el catalanisme i més forta serà Catalunya”.
 
El líder nacionalista també s’ha congratulat perquè “els que ens van criticar per fer la Casa Gran del Catalanisme ara ens la imiten”. “A dferència d’ells, que etiqueten tothom, nosaltres no etiquetem ningú: parlar d’autonomistes, sobiranistes, independentistes, és un parany per dividir el catalanisme i afeblir-lo”, ha subratllat, “cal que acollim tothom, sense etiquetes, els que volen posar un gra de sorra al servei de la construcció nacional”.
 
Mas ha insistit que “aquests sis anys d’oposició demostren que Convergència té capacitat d’organització i disciplina per ser un gran partit, i alhora té una ànima prou forta per ser un gran moviment patriòtic al servei dels catalans”. “Els que van dir que sense el poder CDC es desfaria no entenen el que significa Convergència, i no entenen l’ànima del país”, ha afegit.
 
Per la seva banda, el secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig, ha assegurat que “la nostra força no ve de ser al govern, ve d’estimar el país la seva gent”. “Som especialistes en aixecar el país en moments difícils: ens hi tornarem a posar i farem d’Artur Mas el president que Catalunya necessita i merex”, ha reblat.
 
També ha intervingut el el cap de llista de CiU a les europees, Ramon Tremosa, ha posat de relleu que “el tripartit va aixecar grans expectatives, però ha estat un gran fracàs: no ha obtingut més autogovern ni ha gestionat millor l’autogovern que ja hi ha”. Tremosa ha denunciat que “el PSC ha acceptat l’ex ministra de Foment Magdalena Álvarez a la seva llista: deixarem que el 7 de juny la Maleni torni a guanyar les eleccions a Catalunya?”, ha plantejat.
 
El secretari general de CDC ha remarcat la gran afluència de gent a l'acte com a exemple de la resposta que dóna la militància del partit 'en circumstàncies difícils'. En aquest sentit, els sis anys d'oposició han demostrat, segons Mas, que Convergència, més enllà de ser un partit amb una gran capacitat d'organització i disciplina interna, és també un 'gran moviment patriòtic'.
 
Jordi Pujol: “Ens hem de negar a acceptar les quatre besses que ens donen des de Madrid”
 
El president de CiU Jordi Pujol, ha reclamat que Catalunya refusi de ple “les quatre besses que ens volen donar des de Madrid”. En el marc de la festa de Convergència, Pujol ha rebutjat “el que ara ens proposen: donar-nos infraestructures, competències, serveis o aigualir TV3, a canvi que ens portem bé, que no reclamem més poder polític, que no reclamem ser tractats com una nació...; hem de ser capaços de resistir això sinó estem perduts com a nació i com a poble”. I ha recordat que “aquest llenguatge només el té CDC i CIU, perquè hi ha molta gent al país disposada a acceptar un tracte d’aquesta mena”.
 
De fet, Pujol ha dit que els pròxim dies veurem un exemple d’aquest mal fer per a Catalunya: la visita de José Blanco a Catalunya coincidint amb la Diada de Sant Jordi. Per Pujol, Montilla, com a president, “li hauria de dir al Sr Blanco que per la Diada ell es deu al poble de Catalunya i que per tant no el pot rebre” i hauria de derivar la visita a un secretari.
 
Davant aquest escenari tant complicat nacionalment, el president de CiU  ha assegurat que el lema que movia el partit fa 30 anys “som aquí per aixecar Catalunya” és avui més vàlid que mai, ”és l’esperit que ens ha de moure, perquè per part del PSOE i per part del PP es pretén que tot allò que hem guanyat durant les darreres dècades, ho tornem a perdre, volen que tots plegats siguem una petita Diputació sense poder i sense ganes de fer res, sense consciència col·lectiva... no volen que siguem un poble, un país que vagi endavant”. Pujol no ha criticat però només la manca de sensibilitat cap a Catalunya dels dos grans partits espanyols sinó també de bona part de l’Estat. És per això que, davant onze mil persones, el president de CiU diu que “la política del dia a dia, necessita que Catalunya tingui una força política amb un projecte de país, que avui per avui només té CiU”.
 
D’altra banda, també ha reivindicat “la fortalesa tant de CDC com de CiU” després d’uns anys d’estar a l’oposició “i de temps que ens hagin negat el pa, l’aigua i la sal”. Pujol ha evidenciat que per a la resta de forces polítiques “avui l’home a batre és Mas, perquè és l’únic capaç d’aixecar el país, és el polític més seriós, entregat i compromès vitalment amb Catalunya; la gent ho sap i per això és l’home a destruir”.
 
CDC homenatja els seus polítics locals
 
Aquest discurs de Pujol ha coincidit just el dia que fa 30 anys de la recuperació dels Ajuntaments democràtics. Un dia que la primera força municipalista de Catalunya ha volgut aprofitar per homenatjar tots els alcaldes i regidors que durant aquestes dècades han fet possible la política municipal i el servei que aquesta dóna a la ciutadania. L’acte ha comptat amb la participació de diversos càrrecs locals de tot el país.
 
Així, Xavier Trias, el cap de llista de l’Ajuntament de Barcelona, ha assegurat que “ara podem tenir l’alcaldia de debò, les enquestes reforcen una sensació que es palpa al carrer”. I ha dit que “les paraules progrés social tornaran a tenir sentit. Ja n’hi ha prou, d’aquest color, perquè l’actual govern se les ha apropiades i ni tan sols les practica ni les aplica. Nosaltres els tornarem a donar el seu valor real”.  Per a Trias, els 30 anys ininterromputs d’ajuntament socialista a la ciutat comptal, són nefastos.
 
Per la seva part, Lluís M. Corominas, secretari executiu de territori i acció municipal de CDC i vicepresident segon del Parlament, ha obert l’acte recordant que CiU “té 436 alcaldies i 3.500 regidors i, a partir de la pròxima setmana, també tindrem l’alcaldia de Vilafranca”.
 
Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat i president del comissió nacional de política municipal de CDC,  ha recordat que Catalunya no li cal “un govern, no només tripartit, sinó trist i partit; necessitem un govern que no ens vegi com uns enemics” i per això ha reivindicat la presidència del govern català per a Artur Mas.
 
Ramon Companys, exsenador per Lleida, ha denunciat l’asfíxia de les arques municipals, ja no només per la crisi sinó també per l’actitud dels governs català i espanyol. En nom de les comarques de Girona, la regidora de Sarrià de Ter, Roser Estañol, que es va presentar per primer cop a les eleccions del 2007 ha dit que “els més nous també ens hem sumat amb il·lusió al projecte de CiU per millorar la vida dels nostres veïns”.
 
Des de les Terres de l’Ebre, l’exalcalde d’Amposta, Joan Ma Roig, ha dit que “la llavor sembrada des de fa molts i molts anys pel partit ha donat el seu fruit al territori” i que això ha permès dur endavant el gran projecte de reconstrucció de Catalunya. Carme Servitje, exregidora de Barcelona, ha reivindicat la feina dels consellers de districte de la ciutat i ha tingut unes paraules de record per a Ramon Trias Fargas.
 
Després de diverses actuacions musicals, Gerard Figueras, president de la JNC, ha assegurat que “els joves també ens impliquem en política i amb el país” sense renunciar a la història del partit i a la feina feta pels seus predecessors “de qui hem après tot el que sabem”. Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, ha manifestat que “la reconstrucció de Catalunya ja ha començat” i ho ha fet pel nord, pel Pirineu. 
 
En representació de la Catalunya Central, Juli Gendrau, alcalde de Berga, ha expressat la seva convicció que, en aquesta zona, la força de CiU a les grans ciutats va a l’alça. Marta Figueras, cap de llista de Badia del Vallès, ha felicitat els qui aquests darrers 30 anys han treballat als ajuntaments però ha advertit “que ara no ens podem relaxar, CiU ha de seguir tenint el seu gran pes municipal”.  I des de Tarragona, Josep Poble, president de la Diputació de Tarragona i alcalde de Vilaseca,  ha donat les gràcies a tots els qui durant dècades “han tirat endavant els ajuntament i hi ha deixat el segell de la manera de veure el país de CiU”.
 
Abans de tancar l’acte, Jordi Pujol, Artur Mas i Felip Puig han donat un record als alcaldes que ho són des de l’any 1979 i que avui han pogut ser presents a la festa: Daniel Górriz Nuet, de Prullans (Alt Pirineu); Joan Marginet Companyo, de Riu de Cerdanya (Alt Pirineu); Jaume Coderch Casanovas, d’Espolla (Girona); Joan Manel Sabanza March, de  Móra la Nova (Terres de l’Ebre); Josep Palmarola Nogué, de Seva (Catalunya Central); Valentí Riera Vilaplana, d’Aguilar de Segarra (Catalunya Central); Lluís Torrentó Calmet, de Viver i Serrateix (Catalunya Central); Josep Vilar Tristany, de Montclar (Catalunya Central); Andreu Alet Espuga, d’Odèn (Lleida); Jaume Llobet Maja, de Montornès de Segarra (Lleida); Ramon Pintó Rossich, de Granyanella (Lleida); Ramon Abelló Garcia, de Vilaverd (Tarragona); Amadeu Duch Garreta, d’Els Garidells (Tarragona) i Narcís Ausedas, de Palau Savardera.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
Política
Participació