Potser alguns de nosaltres, mai no ens hauríem pensat que un calçat tan humil com l’esclop donés tant de sí com per a tenir un museu monogràfic, segurament perquè només l’hem vist  com un tipus de calçat per a no enfangar-se, sense anar més enllà, i més propi de la vida rural. Però una visita al Museu de l’Esclop de Meranges ens canviarà radicalment aquesta pobra percepció. Ja a primera vista, podrem copsar que aquest museu té unes característiques que el fan, objectivament, digne de ser visitat.

En primer lloc, el contingut està històricament molt ben documentat per la qual cosa, allò que a priori semblava que no podia donar massa de sí, acaba resultant una lliçó molt profitosa d’història de l’esclop així com de l’ofici d’escloper i de la matèria prima que s’emprava, extreta de l’entorn més immediat.

En segon lloc, el continent, és a dir, l’espai dedicat al museu, ja atractiu per sí mateix, ajuda a crear el caliu necessari per a mostrar de manera pedagògica i àgil la història d’aquest calçat,  gairebé desconegut per les noves generacions.

L’espai ocupa l’antiga vicaria, al costat mateix de l’església,  i consta d’una planta baixa, on hi ha la major part de l’exposició amb els plafons informatius, i un altell, amb possibilitats d’ampliació, on s’exposen esclops de diverses procedències.

El tercer ingredient l’aporta la persona encarregada de comentar la visita : sap encomanar l’estimació que professa per aquelles coses que han configurat la identitat del seu poble i la del territori cerdà, en general, comentant tots i cadascun dels components de les diferents parts que conformen el museu, tant pel que fa al contingut com al continent.

Els merangins, en particular, i els cerdans, en general, s’han de sentir orgullosos d’haver tingut, durant la primera meitat del segle XX , una indústria esclopera de renom, tant pel bon fer dels seus artesans com per la qualitat de la matèria prima, el pi negre.

Hi trobarem el vocabulari específic de l’ofici d’escloper amb paraules tan curioses com picassa, triba, aixol o musicador, condemnades a passar a la història, com els mateixos esclops quan van aparèixer les botes d’aigua i les xiruques.

El Museu de l’Esclop de Meranges es va inaugurar el 25 d’abril de 1999. Està situat al bell mig del poble, al costat de la església romànica de Sant Serni. L’entrada val 3 €. Hi ha servei de lavabo. L’accés a l’altell és amb escala de baranes. Per a visites, cal posar-se prèviament en contacte amb la Sra. Montse, al mòbil 666 822 761.

                                                                                               Núria Boltà i Vilaró