He llegit amb calma i passió, aquesta excel.lent entrevista que heu fet a l'Amadeu Gallart, i m'agrada molt, per què explica moltes coses, personalment i col.lectivament. És una part de l'Alt Pirineu. Però m'he quedat amb les ganes, de saber-ne més. D'entendre millor que és vol des de l'Alt Pirineu sobretot ara que sembla que els camins traçats anys enrere han estat truncats pel canvi de situació política a Catalunya. La Vegueria sembla ja un intent fallit,els grups de l'esquerra al Pirineu desdibuixats, la Cerdanya va per un camí, mentre les altres comarques, potser es mouen en un terreny imprecís...
No es nota un interès d'unitat Alt Pirinenc; per tot això i molt més m'agradaria tenir punts i ponts de confluència, que es podrien resumir, em sembla, en una proposta senzilla, però de gran valor : explicar-ho en un llibre. Pensar i explicar aquest Pirineu amb un llibre de divulgació per a tots els públics.
És clar qué això ho haurien de fer tots els polítics que han estat claus en la ciutat de La Seu, és a dir en un dels centres de l'Alt Pirineu; em refereix-ho també, com no pot ser d'aaltre manera a J. Ganyet i a l'Amadeu Gallart.
Aquest projecte té connotacions de país, i crec que ens caala culturalment, políticament i per descomptat pirinencament.
En un article a la premsa de fa uns mesos Ramon Folch explicava la diferència entre l'esquerra i la dreta: "la dreta és l'opció de l'espècie humana per defecte. (...) La dreta és biològica, l'esquerra és cultural, (...) la dreta respón als instints; l'esquerra, a valors adquirits. (...) L'esquerra projecta i propícia futur, la dreta administra present. Per això, l'esquerra sense projecte no té sentit". I aquesta reflexió també val en tots els entorns socio culturals i polítics és clar. Per això m'atreveix-ho, sense ni conèixer personalment a l'Amadeu Gallart a demanar-li insistentment que ens expliqui amb una llibre la seva visió d'un Alt Pirineu culturalment i socialment consolidat. No pot ara defugir aquests elemental praxis cultural.

Gràcies pels teus comentaris positius. M'agradaria molt poder treballar en la línia que tu indiques. Avui estic molt lligat per unes activitats econòmiques cada vegada més complicades. Per això intento explicar-me a través d'articles...programes a Ràdio Seu...petites activitats polítiques...activitats compatibles amb l'esforç laboral quotidià. Salutacions afectuoses.