Empar Moliner presenta la seva última novel·la, 'La col·laboradora'. Foto: Margalida Amengual

La coneguda escriptora de Santa Eulàlia de Ronçana Empar Moliner torna a la novel·la dotze anys després de publicar Feli, esthéticienne amb La col·laboradora (Columna). L'autora s'endinsa en el món editorial amb la història duna dona, abandonada i amb una filla, que es dedica a escriure llibres per encàrrec. "Aquesta novel·la vol ser una cosa seria, no és una comèdia tràgica perquè no acaba bé, té més tragèdia que comèdia", ha explicat l'autora. "He volgut explicar l'alegria i la misèria de la cocaïna", ha afegit Moliner, referint-se a l'addicció de la protagonista. "Són qüestions que conec de prop, però no és una novel·la autobiogràfica", ha advertit la santaeulalienca, que en aquest llibre ha canviat d'editorial.

Refugiada durant anys en els contes, l'escriptora i col·laboradora en diversos mitjans de comunicació torna a la novel·la, i ho fa retratant el món editorial des de dins ja que la protagonista és una escriptora de llibres per encàrrec. "Una vegada em van oferir escriure la biografia del David Bisbal", ha bromejat Moliner, que va rebutjar l'oferta. "M'agradava la idea de mostrar una persona que ha de fer llibres molt tècnics i cronològics, sense floritures. No és un personatge excessivament intel·ligent, però no és imbècil. És una dona que voldria ser escriptora, però sap que potser no ho pot i odia els que tampoc poden ser-ho i ho són", ha afegit.

Un monòleg en segona persona
La col·laboradora és la història d'una dona abandonada i amb una filla que s'afronta al seu primer cap de setmana de custòdia compartida. "No pot suportar la idea de separació", ha afirmat Moliner, que per escriure la història s'ha servit de les vivències explicades en diferents fòrums cibernètics. Aquest "monòleg", com l'ha definit l'escriptora, està narrat en segona persona i vol ser "una cosa seria". La protagonista de llibre pateix una addicció a la cocaïna que supera durant l'embaràs, però en la que recau en tenir la filla fins que l'abandona definitivament. Per a Moliner, "la forma ho és tot", compta més el com que el què. "En els llibres anteriors m'havia mirat molt que els narradors fossin molt freds, però un dia vaig pensar que els autors que més m'agraden són els que tenen narradors que es passen el dia opinant", ha explicat l'escriptora, referint-se sobretot a Bukowski.

Moliner ha apuntat que "la sorpresa no és gens important, la novel·la no és gens trepidant i el final el tens al principi". Tècnicament, a més, Moliner ha optat per posar les paraules col·loquials i els anglicismes en rodona, no en cursiva com és habitual, que s'ha guardat per a les intencions. "Abans només demanava que es compressin el llibre, ara demano que el llegeixin perquè la sensació que tinc no és repugnant, n'estic una mica satisfeta", ha conclòs l'autora.