El poeta Gabriel Pena al Passeig de la Garriga, abans de l'entrevista. Foto: Esteve Plantada

Espero en Gabriel Pena (Serós, 1980) al bar La Calma, i crec que no és casual. Ho penso quan en Gabriel comença a parlar de tot plegat, d'allò que l'apassiona, del poble on viu, del país d'on és. I no em sorprèn gens que, després d'anys de voltar, de passar també una temporada a Barcelona, hagi volgut establir-se, de moment, a la Garriga. "Venir a la Garriga ha estat fantàstic. Un indret que té aquests llocs de calma, però que, d'altra banda, també t'ofereix gent. Un poble molt viu, amb molta activitat, i on sents parlar el català pel carrer". Deu ser que, potser, tampoc no és tan freqüent, això, en d'altres indrets d'aquest Vallès tan ple de nits i dies. Però, més enllà de la calma, en Gabriel ve amb ganes de dir coses, com sempre ha fet i com de ben segur seguirà fent. Inquiet, viu, compromès i de conversa amatent. Un poeta que té una mica aparcada la poesia, diu.

El seu darrer llibre publicat, La Revolució del bon gust (Pagès Editors, 2010), va guanyar el premi Màrius Torres i va suposar un desgast vital molt gran. "Aquest llibre va servir per obrir-me molt i és un llibre molt fosc. La poesia va molt lligada a un moment determinat, i ara no em veig escrivint-ne". Viure la poesia i vessar-hi experiències implica aquestes coses, de vegades dolor. De vegades la necessitat d'un cert distanciament. "Estava acabant el llibre a Almatret, l'espai idíl·lic dels meus poemes, i van esclatar un cúmul de coses. Va ser un moment molt dur- En primer lloc, va passar que el David, un gran amic meu, bomber, va morir a l'incendi d'Horta. I va passar, també, que vaig descobrir el personatge d'en Met Miravitlles, comissariat de propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil".

Un poeta allunyat dels tòpics
"Jo crec que un poeta no és un escriptor, un poeta és diferent", em diu mentre subratlla que encara avui en dia la figura del poeta segueix tenint una aura mítica, carregada de tòpics i que no s'ajusta a la realitat. "Hem de reivindicar la figura del poeta, però abans caldria trencar aquesta imatge distorsionada que s'ha anat construint, de drogues i alcohol, d'un ésser romàntic i maleït. Un poeta és una altra cosa diferent i crec que no fa cap bé a la poesia que se'n vulgui fer un espectacle, tal com passa darrerament. A mi m'agradaria que la poesia penetrés més a la societat, però sense haver de fer el show".

Potser una solució seria implementar de manera adequada la poesia a l'escola, replantejant el model de lectures. "Per què un jove no pot llegir Nabokov, que connecta més amb el seu perfil, en comptes d'algunes de les lectures obligatòries que està obligat a fer? El mateix passa amb les campanyes de foment a la lectura. Si volem arribar als nous consumidors, hem de tenir clar què son els nous consumidors, i què consumeixen. Em sembla increïble que qui en té la responsabilitat no s'adoni que, d'aquesta manera, els joves mai no entendran la dimensió real de la poesia".

Un nou projecte literari innovador i de gran abast
Amb la poesia una mica aparcada, l'horitzó immediat d'en Gabriel és ple de projectes llaminers. El més destacat, per la inversió, les intencions i l'ambició, és un que ens avança en primícia per a VallèsOriental.com, BookMovies. El projecte suposa tota una innovació en el camp de la difusió literària. "Bookmovies posarà en contacte l'oferta i la demanada de la indústria editorial. Té dues branques: per una banda, l'usuari, el públic lector; i de l'altra, tota aquella gent que està implicada en el negoci (escriptors, agents, llibreters, etc). Hi haurà una web amb totes les novetats editorials, que incorporaran el vídeo i es podran recomanar, comprar, etc". El projecte comptarà amb unes eines accessibles i obertes a les necessitats de les editorials. "És una petita revolució, com a un espai de promoció on podrà ser-hi tothom. Editorials grans i, sobretot, editorials petites".

BookMovies pretén ser un canal de trobada "de tots els lletraferits". Servirà, per exemple, i segons la tarifa, "per a què els escriptors facin promoció del seu llibre si l'editorial no en fa o creus que en fa poca. I per a això volem ser un espai literari independent i neutre, sense cap vinculació editorial o empresarial". Un gran repte que començarà a rodar d'aquí a ben poc. "És un projecte vital i, de moment, m'ho estic passant molt bé. Ja puc dir que l'èxit de l'empresa és aquest, tot el trajecte i els satisfaccions que em dóna. Fa dos anys que hi anem al darrere i hem superat molts reptes".

Publicació diària en un mitjà digital
A banda d'aquest "projecte vital", en Gabriel també obre noves vies de creació literària. "D'aquí poc engegaré una publicació diària en un mitjà digital. Estic fent uns relats molt breus, d'uns 1.100 caràcters, amb protagonista i secundari. Al següent relat, el secundari passa a ser el protagonista i així successivament. La pretensió és descriure situacions quotidianes que acaben patint una mutació a través del perfil psicològic dels personatges". Aquest projecte portarà per nom A Barcelona no toquen a morts. "Tindran atmosferes molt contemplatives, aquests moments que no s'acostumen a viure a Barcelona i que sí que es viuen, encara, a municipis com la Garriga".

Potser ha deixat una mica aparcada la poesia, darrerament. En Gabriel s'ho mira amb la calma que dóna viure a un lloc com aquest. I remata la conversa amb un convenciment, revolucionari de veritat. "Calen més poetes a la política, a la societat, als consells directius de les empreses. Els poetes tenen una intuïció especial. Hem de començar a buscar un altre perfil laboral que s'allunyi dels perfils acadèmics. Els millors han d'estar al capdavant". Un món liderat per poetes. Deixeu-m'hi pensar per uns moments, entomar-ho amb calma. Potser sí que un altre món seria possible.

Pena va guanyar el premi Màrius Torres amb 'La Revolució del bon gust'. Foto: Esteve Plantada