Julià ha publicat 11 volums de poesia i uns quants d’assaig i pensament literari. Foto: Esteve Plantada

En Jordi Julià no para. Escriu molt, llegeix encara més, i dorm poc. Quan el veus arribar, amb la gavardina negra d'aires Matrix perfectament cordada, tot queda desbordat per la passió d'aquell qui estima la poesia, els poetes i totes les desventures que se'n deriven. Quan pren la paraula no pots deixar de pensar en aquell professor d'universitat que t'agradava tant escoltar, i de qui intentes aprendre alguna cosa, encara que sigui de biaix. En Jordi Julià (Granollers, 1972) viu a Sant Celoni, treballa a la universitat i escriu, escriu molt. En la seva ja extensa obra, formada per 11 volums de poesia i uns quants més d'assaig literari, ha tocat temes ben diversos en formes també diverses. En aquests llibres ha jugat amb el metre, ha provat maneres de dir el vers, ha recreat els patrons de la tradició d'on prové i també ha tingut temps per flirtejar amb els topants d'altres maneres d'aproximar-se a la creació.

Segons ell mateix diu a l'epíleg de Poètica per a un ninot, la seva obra veu culminada una primera etapa amb els llibres Circumstàncies adverses (premi 25 d'abril) i, sobretot, amb el mateix Poètica per a un ninot (premi de les festes Decennals de la Candela de Valls), un llibre ambiciós, de gruix. Un soliloqui que mostra un ric exercici de creació que llisca brillantment pels versos. A aquests dos guardons s'afegeix, a més, el recent premi Memorial Joan Camp, que comparteix amb el seu bon amic Pere Ballart, per un treball sobre la prosa de Màrius Torres, i també el darrer premi Joan Alcover, encara fresc, pel llibre Gent forastera.

La deconstrucció d'en Jordi Julià
"Al principi, la Poètica per a un ninot era un poema llarg, d'aquests que jo sempre incloc als meus llibres. De fet, la idea era incloure'l a Circumstàncies adverses, però allà ja hi havia un poema llarg, la Faula tercera. La Poètica va anar creixent i, finalment, es va convertir en un llibre amb entitat pròpia. Crec, i ho dic des de la humilitat, que és el meu llibre més ambiciós".

Aquesta Poètica per a un ninot és un poema escènic que interpreta el titella d'un poeta anomenat Jordi Julià, "però no és una pseudobiografia. És una Poètica -com la d'Aristòtil, Horaci, Luzán o tants d'altres-, que parla de la poesia i dels poetes. Però, que quedi clar, qui més rep en aquest llibre és en Jordi Julià, que resulta ser el poeta a qui conec millor. El llibre vindria a ser una mena d'exercici de deconstrucció d'un mateix i d'aquest món. Ara bé, si hi ha algú que el llegeix en clau biogràfica, s'està equivocant. Tots els escriptors escrivim i adoptem una màscara, una postura, una actitud. Hi ha un moment, però, en el qual has de prendre consciència que això es una impostació. I que l'autor no és equivalent a la persona".

El llibre aborda temes com les falsedats, la crítica o el posicionament social dins el món literari, i ho fa des d'una reflexió paròdica que sap trobar sempre el punt precís. "No he pretès ser polèmic, al contrari. Només he volgut reflexionar poèticament sobre l'acte d'escriure i les circumstàncies actuals de l'escriptura i de la poesia. Viure en la confrontació més que en l'entesa, en el rebuig més que en l'apropament, és el mal d'aquesta societat. I aquest mal també ens afecta com a poble i com a país. Hem d'aprendre a gaudir dels altres, i sobretot d'aquells que no pensen com nosaltres. Particularment, jo aprenc molt més amb la poesia que no s'assembla a la meva, m'interessa més".

Un cicle que es tanca, un nou camí que comença
En Jordi Julià diu a l'epíleg que clou Poètica per a un ninot que tanca un cicle, iniciat fa catorze anys amb Els grills que no he matat (premi Màrius Torres, 1998). "És la poètica que me'l tanca: el ninot del Jordi Julià ja no es creu aquest personatge. Amb quaranta anys ja no ets innocent, ja no pots anar fent el cràpula com si res. El primer poema de Circumstàncies adverses parla d'això, justament. Explica el moment en el qual et deixa la dona i actues com si tinguessis divuit anys. Mentre anava escrivint el llibre n'era conscient, de tot això, del moment de canvi, i em plantejava coses literàriament".

De moment, l'horitzó es presenta amb més obres. L'última en veure la llum, Gent Forastera, és "un llibre que s'està escrivint des del 2002. El llibre és una praxi de la intertextualitat, on cada poema és un homenatge a un escriptor que jo he utilitzat per escriure un altre poema". Aquest nou recull referma aquella voluntat d'un Jordi Julià que no volia "no amanerar-se" després del primer llibre. "Quan vaig començar a publicar, vaig proposar-me que cada llibre fos diferent a l'anterior. I això serveix, i molt! Per començar, ningú podrà acusar-te de fer sempre el mateix. I, a sobre, t'ajuda a netejar la teva pròpia paleta, a no embrutar-la del què hi has fet abans. Per això cada llibre dels meus té una forma diferent, juga amb una mètrica diferent i procura abordar temes diferents. Tot i que sóc molt conscient que tampoc no tinc una imaginació il·limitada!".

La imaginació pot esgotar-se, però no pas les ganes de dansar amb els versos. La feina, el talent i la vocació s'apleguen en aquest poeta de mires amples i de pensament lliure, un celoní que mai sacia del tot aquesta necessitat de veure, d'aprendre, de posar nous límits als mons que imagina. Un poeta que fa temps que diu que no ho és, de poeta. Un poeta que diu que, en realitat, voldria ser poema.

En Jordi Julià no para. Escriu molt, llegeix encara més, i dorm poc. Foto: Esteve Plantada