Jordi Vinardell (al centre), envoltat d'amics després de correr La Mitja. Foto: Els 21 els correm per tu

De les iniciatives fetes amb innocència sempre en surt quelcom de pur. La Mitja Marató Granollers-Les Franqueses-La Garriga ha estat aquest any víctima d'una d'aquelles idees fetes amb tota la bona voluntat del món que, finalment, aixequen un gran rebombori informatiu. La cursa es vestirà aquest any amb almenys 2.000 samarretes de color blau destinades a recordar la figura d'un home corrent, en Jordi Vinardell, Toti, que va morir el 16 d'agost passat víctima d'un tumor cerebral. Poc després de la seva mort, vuit dels seus familiars i amics es van reunir amb un propòsit clar: recordar-lo i homenatjar-lo. A la seva manera. Una trobada i es van posar d'acord: farien samarretes de color blau, el negre els recordava massa al dol, i se les posarien per córrer La Mitja, la cursa que feia cada any en Toti. Els diners recaptats els destinarien a la unitat de cures pal·liatives la Fundació Hospital Asil de Granollers.

Cinc mesos més tard l'impacte de la iniciativa i els seguiment popular que ha generat aclapara un dels seus organitzadors i artífexs inicials, Jaume Borràs, amic de la llar d'infants de Vinardell. En l'actualitat, el grup de Facebook Els 21 els correm per tu té 9.432 afiliats, rep més de 30 correus electrònics al dia d'arreu de l'Estat, encarrega unes 300 samarretes noves cada setmana i quan les rep, ja en necessita més. El diari Ara hi contribueix amb un projecte propi de samarretes i dorsals solidaris, les botigues de l'Associació de Comerciants Gran Centre de Granollers s'han convertit en una xarxa de punts de venda que destinarà el 5 per cent de la seva facturació al mateix hospital. Han fet entrevistes per Catalunya Ràdio, TV3 i altres mitjans catalans. Fins i tot han sentit que algú de la colla dels Blancs de Granollers vestirà enguany una samarreta blava. I també els gegants, que ja tenen encarregada la seva de talla XXL. De la facturació final, encara no en poden parlar. Fins que no estigui tot tancat i s'acabin de fer tots els actes relacionats, serà una incògnita.

"Ens hem posat en un embolic de nassos"
D'on sorgeix tot aquest enrenou? Borràs ho té clar: la transparència, el record i, malauradament, el càncer. "Al principi només volíem fer 100 samarretes, no teníem cap pretensió", explica amb cara de circumstàncies Jaume Borràs, que afegeix que "ens hem trobat que amb el suport de la gent i de les diverses plataformes, la idea principal ha anat mutant i fent-se gran de tal manera que ens fa treballar dia a dia. Som com una petita Marató". Borràs assegura que la clau de volta de tot plegat va ser el moment en què van posar la paraula "càncer" a la plataforma de Facebook: "A partir d'aquí el grup va créixer molt", explica. De casos de càncer, per desgràcia, "se'n coneixen molts i els ha patit molta gent". A més a més, Borràs assegura que han "utilitzat la xarxa social com un lloc per fer conversa, no per fer publicitat", un fet que els ha acostat a compatir experiències amb altres familiars i afectats de la malatia.

El cas dels mitjans de comunicació ha esta una mica més paradigmàtic: "Hi hem sortit sense gairebé fer res, potser perquè hem estat molt inconscients. Per exemple, vam penjar la fotografía d'en Carles Puyol amb la samarreta a la xarxa i en menys d'una hora va rebre més de 12.000 visites. I després va sortir als mitjans esportius", declara en Jaume. La feina els sobrepassa del tal manera que l'amic de Vinardell assegura resignat que aquest any no podrà fer la cursa amb el temps que s'havia marcat: "Encara no he pogut ni entrenar". La que sí que ho farà, serà la Carme, la dona d'en Toti, que per primera vegada i després de fer el programa Comencem a fer La Mitja, es calçarà unes vambes i correrà els 21 quilòmetres. Ho faran tots els del grup, fidels al seu objectiu inicial: córrer per en Toti.

Un acompanyament exemplar
Que el destinatari de tota la recaptació sigui finalment la unitat de cures pal·liatives de l'Hospital Asil de Granollers no és perquè sí. Allà va ser on en Toti va passar els seus últims dies, cuidat, segons en Jaume, "d'una manera excel·lent". Vinardell va rebre les cures d'aquest grup de professionals durant els seus dos últims mesos de vida. Els amics van veure com les persones que hi treballaven li feien més amable el seu final, una tasca que Borràs assegura que no es pot fer si "no ets una persona especial". "És una feina poc reconeguda i mereix que la posem de relleu", assegura. Aquest ha estat potser també un dels altres motius que ha fet que la gent que no coneixia el Toti confiés en aquest projecte. "Auditarem tot els diners que recaptem i ho farem públic. A més a més, volem que serveixin per adquirir material tangible, i això fa que se'ns vegi transparents", sentencia Borràs.

Vermell de vergonya i rient
Que en pensaria en Toti de tot aquest enrenou? A ell no li agradava ser el protagonista; amic de la intimitat i home corrent de cap a peus, se'l recorda somrient per tot. Segons Borràs, aquesta també ha estat una de les altres virtuts del grup de Facebook: gràcies a totes les imatges que s'hi han bolcat i als milers de paraules dedicades, la visió dels últims dies de l'homenatjat s'ha esborrat: "Alguns diuen que gràcies al grup l'han pogut tornar a recordar sense la malaltía".

Del que pensaria Vinardell de la seva sobtada fama, en Jaume en té una resposta clara: "Estic segur que allà dalt està ben vermell de vergonya i rient", assegura; "si el dia de La Mitja fos aquí, s'amagaria dins la Fonda Europa". "Entre tots hem fet que es pugui rebel·lar contra el seu botxí. En moments de crisi sempre necessitem veure que hi ha una altre manera de fer les coses", sentencia Borràs.

En preguntar-li si la inciativa tindrà continuïtat el proper 2013, Borràs arronsa les espatlles. No ho sap, però de moment, La Mitja del 2012 serà per en Toti .
  La samarreta que lluiran centenars de persones aquest diumenge. Foto: Els 21 correm per tu

Una de les parades de venda de samaretes per a la lluita contra el càncer. Foto: Els 21 els correm per tu