Un caçador, esperant el moment de disparar. Foto: Jordi Marsal

Les armes s'associen amb la violència i no agraden a la majoria. I sovint, es mira de reüll a qui les utilitza per fer activitats de lleure com la caça. La mort recent d'un jove de 24 anys a causa del tret d'un caçador que el va confondre amb un senglar durant una batuda a Maià de Montcal, a la Garrotxa, ha desfermat de nou el debat al voltant de la perillositat de l'esport que a casa nostra duen a terme 954 societats de caçadors i ocellaires dins 1.400 àrees. Del 100 per cent del territori català, almenys un 85 per cent, incloses reserves nacionals de caça i zones de caça controlada, permet l'activitat. Una extensió prou gran com per assumir que, ben sovint, caçadors i persones topen.

L'assetjament dels caçadors?
Resultants d'aquest contacte en són algunes de les queixes que va recollir el programa Els Matins de Catalunya Ràdio el passat 9 de gener, on es va sentir la veu tres ciutadans del Vallès Oriental. El Jaume, el Francesc i la Magda, els primers de Santa Eulàlia de Ronçana, i la segona de Samalús, van refermar-se en una sola denúncia: els caçadors a la comarca no compleixen les normatives.

"Els diumenges les famílies passegem pel bosc entre Samalús i la Garriga, i ens trobem amb batudes mal senyalitzades a les zones més transitades", declarava la Magda, que també va assegurar que es va segregar d'una zona amb permís de caça perquè li queia munició dins l'hort. El Jaume es va proclamar "indignat", per patir el que va anomenar "l'assetjament dels caçadors", cada dissabte i diumenge quan els perdigons li cauen sobre la teulada. "Com pot ser si tenen prohibit disparar a menys de 300 metres d'una zona habitada?", va preguntar. Segons després, el Francesc afirmava que ha presentat denuncies i que "les autoritats policials m'han dit que coneixen els causants, però que si no els enxampen in fraganti no hi poden fer res".

Caça controlada
En relació a les queixes, Amadeu Cortés, president de la Societat de Caçadors de Santa Eulàlia de Ronçana, assegura que "sovint, els veïns estan cremats", i que per això s'ha "intentat posar en contacte amb aquestes persones per parlar, sense èxit". A la població vallesana es pot caçar a 900 hectàrees, "la major part zones de cultiu i la resta a torrents i bosc". "És una zona molt urbanitzada", afirma.

Tot i això, Cortés reafirma que les normatives de seguretat establertes són restrictives i delimiten "els períodes de temps dins els quals està permesa l'activitat (de mitjans d'octubre a mitjans de febrer), i regulen l'ús de les armes a l'activitat cinegètica o esportiva". Francesc Piera, president de la Federació Catalana de Caça el secunda i afegeix que "les batudes estan sota el control policial dels Agents Rurals, Seprona (Guàrdia Civil) i de l'URMA (Mossos d'Esquadra), i també de la figura dels caps de colla i les juntes directives de Societat". A més a més, "la batuda del senglar està senyalitzada especialment i es realitza un dia concret".

Malgrat tot, els incidents es succeïxen, en part per la infracció de les normes d'alguns caçadors, de les quals Piera assegura "no tenir-ne constància", i en part, per un comportament poc atent de les persones. Segons explica el president de la Federació, "la gent també hauria de ser conscient que té molts dies a la setmana i moltes hectàrees per ells", per tant, la convivència "no és complicada com pretenen alguns". Piera també reivindica l'acció mediambiental dels caçadors, que recullen la brossa del bosc o avisen els propietaris d'incidents dins la seva finca. El mateix enfocament cívic també el dona Cortés quan cita les batudes de senglar que serveixen per controlar-ne la població i que es fan, a través d'autoritzacions excepcionals, per minimitzar els danys a l'agricultura i per prevenir accidents de trànsit.

El maldecap del senglar
El senglar és un animal matusser que provoca desastres als camps de conreus, "els pagesos se'n queixen perquè fa malbé molt més del que menja, com els sistemes de regadiu", assegura Cortés. Només durant la temporada 2009-2010 es van caçar a Catalunya més de 27.00 exemplars d'aquesta espècie, que creix, i creix. Un dels pobles de la comarca que el pateix és l'Ametlla del Vallès, declarada zona de seguretat l'any 2008 per l'antic govern del PSC (en coalició amb el grup municipal AIA), quan aquest va decidir prohibir la caça amb arma de foc dins el terme per assegurar la seguretat ciutadana; tot plegat a causa de queixes per perdigonades de caçadors forans. A recer, els senglars han trobat un refugi on s'hi han instal·lat còmodament i provoquen maldecaps diversos com els 7 accidents a la C-17, o 3 més en carreteres del nucli urbà. Fa uns dies, la Policia Local del municipi va veure un grup de 18 senglars que travessava còmodament una zona propera a les urbanitzacions del poble.

Fins ara, s'ha provat de mantenir el senglar a ratlla amb dues batudes fetes amb arc i fletxa, una modalitat de caça prou romàntica. "Requereix molta més espera", assegura Piera, que opina que "ha quedat demostrat que la decisió de prohibir la caça a aquest municipi va ser precipitada i poc consensuada entre les parts". L'actual regidor de Medi Ambient, del grup municipal CIU, Carles Borràs, assegura, però, que la mesura era vàlida quan es va aprovar "perquè l'alarma per perdigons era molt alta i s'havia de prioritzar la seguretat de les persones". Ara, i sense perdre aquest objectiu, el poble estudia recuperar puntualment la caça amb arma de foc en batudes especials per evitar un problema que ja és vial, una mesura que segons el regidor serà de caire "preventiu", i no "esportiu".

Com a resposta al debat de si cal o no cal eliminar la caça per evitar incidents, Cortés és clar: "impedir-la no és la solució. Jo em vaig fer caçador per tradició i respecto la natura. Un home sempre ha de mirar on dispara i ser conscient de l'abast del tret. Ets caçador, no un matarife", recorda.
  Zona entre Besalú, Beuda i Maià de Montcal on el 8 de gener un caçador va matar un jove. Foto: T. Tapia