La psicòloga i treballadora del PADI Laura Hernández. Foto: Aj. Canovelles

Per parlar amb la Laura Hernández despengem el telèfon. Reproduïm el mateix gest (però amb intencions evidentment diferents) que diverses dones del Vallès Oriental han dut a terme 289 vegades aquest 2011, en trucar al 900 900 120, el servei d'atenció a les dones en situacions de violències. La Laura és psicòloga i treballadora del PADI (Punt d'Assessorament per a Dones sobre Igualtat d'oportunitats) de Canovelles, un servei destinat a l'acollida psicològica i jurídica de problemàtiques de les dones que per a les víctimes de violència masclista pot ser el primer pas per eliminar aquest abús de les seves vides. "Venen per reclamar drets i informar-se sobre les ajudes", explica, "nosaltres les assistim i si és necessari engeguem els mecanismes per garantir la seva seguretat".

No hi ha un perfil concret de dona maltractada
Podem identificar un possible cas d'abús masclista observant les seqüeles que deixa en la dona: estats ansiosos, depressions, autoestima baixa, trastorns de la son, culpabilitat, o sentiment de dependència són alguns dels símptomes que posen en alerta l'especialista. Cal cercar seqüeles perquè buscar un perfil de dona maltractada ens durà a un concepte erroni. Segons Hernández, "no hi ha perfils, és un fals mite". Com també el de que una condició econòmica i social desfavorida augmenta les possibilitats de rebre maltractaments. "La violència es troba dins tots els estrats socials. Ens arriba gent nascuda aquí i de bona situació que la pateix", explica la psicòloga, que afegeix que aquesta percepció pot ser produïda pel fet que moltes dones derivades al servei d'atenció jurídica i psicològica ho fan des dels serveis socials, on "els usuaris tenen una situació econòmica i social baixa". Al servei també hi reben dones que hi accedeixen per pròpia iniciativa, cada vegada amb més fluïdesa gràcies a "la sensibilització i la pedagogia". O per cansament; aquest últim detectat en ciutadanes que passen la seixantena i que han patit maltractaments tota la vida i no poden aguantar més el silenci.

Així, per identificar un possible cas d'abús, cal estar atents a aquest símptomes, sobretot en casos de maltractament psicològics o econòmics, més difícils de detectar perquè "moltes dones encara se n'amaguen perquè pensen que es mereixen el que els passa". A finals de 2011, i fent una ullada a les polítiques desplegades per les institucions els últims anys, la permanència d'aquest argument sobta. O potser no. La psicòloga no dubta en afirmar que manca fer "reforç en l'educació i la prevenció", i també, parlar i tractar el maltractador, "perquè és una persona que pateix i una part implicada en el conflicte". "Només se'ls culpabilitza. Si no l'escoltem no acabarem mai amb aquest problema. Falten polítiques d'igualtat que l'integrin dins el sistema". Per a Hernández un altre factor que afavoreix l'abús masclista és que "la violència està integrada socialment. La potenciem a la cultura i basem algunes relacions en ella. Cal una reflexió real sobre el concepte violència". Un dels pals de paller, però no l'únic.

Els nens no ploren, les nenes si
Els nens i les nenes tenen, des del seu naixement, uns rols marcats per tota la vida que provoquen una desigualtat a nivell cultural. El nen serà educat sota la idea de la fortalesa personal i si ha d'utilitzar l'agressivitat per aconseguir-la li serà permès, segons opina Hernández, ja que "és la nostra imatge social de la masculinitat". Les nenes, en canvi, estan destinades a tenir cura dels altres i aguantar. Perquè tot canviï, la psicòloga apunta una solució que, lluny de ser una formula màgica, sembla prou coherent: "cal actuar en el moment de néixer". "Si aconseguim que l'home no tingui l'obligació moral de ser el protector canviarien moltes coses. Continuem amb la cultura patriarcal de domini de poder de l'home sobre la dona", sentencia.