'Pugilatus', de la Companyia Escarlata Circus, amb Jordi Aspa i Piero Steiner. Foto: Gina Aspa

Aquest dissabte 12 de novembre vam tenir el privilegi d'assistir a un assaig general de Pugilatus, de la Companyia Escarlata Circus, amb en Jordi Aspa (de Sant Esteve de Palautordera) i en Piero Steiner. Un espectacle trencador realitzat al Casal de Vallromanes. Poesia visual duta a l'extrem de l'originalitat. El públic hi va participar de formes tan sorprenents com expressant el condol o menjant quatre llesques de pernil.

Dalt de l'escenari, en forma de ring, els actors enviaven a volar conceptes fonamentals com la mort, la família i l’amistat. Allò senzill i allò transcendent es mesclava per fer-ne uns macarrons a la italiana. Bufes i abraçades incitaven a riure i a plorar. Altaveus amb pulsacions contraposades convidaven al públic al conflicte inherent de l’existència humana. Un espectacle que es podrà veure a la Temporada Alta de Girona (concretament els dies 9 i 10 de desembre a l'Auditori de la Mercè).

I si això era dissabte al matí, fem un canvi de rasant i ens plantem el diumenge a la Parròquia de Marata, al concert número dos-cents quatre que ha organitzat el Centre Cultural de Marata amb el violoncel·lista Francesco Ferranini. Feia temps que volíem treure el nas a les activitats que s'organitzen a Marata perquè n'havíem sentit a parlar molt i molt bé. Avui ha pogut ser. Tot i la pluja i l'horari matiner, la parròquia és plena a vessar. En la calidesa d'aquest espai sona el violoncel. En aquest instant la música és com si es solidifiqués. És llavors quan la carícia als sentits és garantida.

Tenim una grata sorpresa quan a la pausa mossèn Josep Cardús ens llegeix unes paraules del llibre Lletres catalanes de Joan Vilar i Costa (escrites des de l’exili el 1946). El mossèn ens avisa que les coses no han canviat tant i que els textos que ens llegirà són prou contemporanis. Tot esperant que es reiniciï el llenguatge de la música, el llenguatge de les emocions a través de l’instrument de la pau de l’admirat Pau Casals, el mossèn ens llegeix fragments que són un cant a la llibertat del poble català, a la tan somniada independència.

Agraïm haver pogut viure aquests espectacles. Sortim a la terrassa de casa i mentre parlem del Vallès Oriental i la seva cultura uns quants grills, de fons, hi posen l'adjectiu idoni:

-Ric, ric, ric!!!!


Núria Pujolàs