Artur Mas, durant l'entrevista d'avui a la seu del Grup Nació Digital. Foto: Adrià Costa
-CiU és a punt de tornar o d'arribar?
A punt d'arribar. No tornem, després de 7 anys de travessa del desert, arribes, conquereixes una posició, no tornes (alça el dit índex).
- El dia 28 els resultats per CiU, ateses les enquestes, poden ser molt favorables. És conscient que no som als anys 80 i que en l'era del 2010 mana la immediatesa, per tant molts vots que rebin no seran un xec en blanc i molts demanaran resultats ja?
Sóc conscient que això no està fet, el resultat pot ser aclaparador o fantàstic, o pot ser que la gent es despisti no vagi a votar o bé que ho faci per altres opcions i es repeteixi un altre tripartit. Jo només sé que és una partida que no s'ha guanyat, les enquestes diuen que les podem guanyar, però no que les hem guanyades. Ara bé, sóc conscient que ens votarà gent que mai no ens havia votat. Sóc també conscient que la gent exigirà molt, però la situació del país és la que és, però no clamaré miracles ni promeses que no pugui complir. Ara bé, amb un govern fort i seriós tenim sortida. Si remem tots en la mateixa direcció ens en podem sortir.
- Parlant d'un hipotètic govern, perquè ha refredat la possibilitat que Josep Antoni Duran i Lleida s'incorpori en un hipotètic govern de la Generalitat?
No l'he refredada perquè no l'escalfada. No puc refredar alguna cosa que no he escalfat. Així de clar. Ara no és oportú de parlar d'aquestes coses, no puc parlar de nomenaments si no sóc president. Jo sóc gat escaldat, com a mínim dues vegades, i ja se sap que gat escaldat fuig de l'aigua tèbia. Haig de ser prudent,mesurat, no donar res per fet ni guanyat. Si guanyem farem un govern dels millors, però a Madrid necessitem gent bona, i en Duran a Madrid ho està fent molt bé.
-Un dels eixos de la campanya serà la immigració. Una de les polèmiques que s'ha viscut els darrers mesos fou la decisió de l'alcalde de Vic, del seu partit, de regular el padró, quina és la proposta en concret en aquesta matèria?
És molt clara. Primer, la immigració és un fenomen que tenen tots els països desenvolupats, no som una excepció. Segon, hi ha molts oficis i feines que descansen sobre persones que han vingut de fora, fins i tot de la Unió Europea. Tercer, estem parlant de persones, no de coses. Quart, la immigració s'ha de controlar, des de la seva intensitat i s'ha d'estimular des del punt de vista de la seva integració amb el país. Som el país de la Unió Europea que tenim uns índex d'immigració més alt extracomunitària. Això vol dir que algú s'ha despistat, sia el PP o PSOE, o ho han fet expressament... mai se sap. S'ha de controlar, s'ha de canalitzar bé; seleccionar la immigració en origen, i s'ha d'estimular que el que vingui aquí tingui contracte de treball i fer tot allò possible perquè els nouvinguts facin de Catalunya el seu país.
-Però quines serien les mesures en concret?
Doncs, la selecció en origen. Abans que vingui tothom de la manera que vulguin, anem-los a buscar i fins i tot forment-los allí, com fan al Quebec, - per qüestions culturals i lingüístiques-. Un cop seleccionats, mirar a quins sectors hi ha dèficit de personal. Ens podem trobar que no n'hi hagi de dèficit en algun dels sectors, on fins i tot la gent del país no té feina, i evidentment hem de donar primer el lloc de feina a la gent del país que als de fora. Un cop amb contracte i feina els hem de fer un contracte d'acollida en què demostrin que tenen una voluntat d'identificar-se amb la societat que els acull. I en última instància que tindran els mateixos drets però recordant que a cada dret hi ha un deure. I un dels deures bàsics és que en aquest país hi ha unes lleis, uns costums i unes tradicions, i que aquestes no es poden canviar pels que venen de fora.
- Un altre dels eixos de campanya és l'agenda nacional, que guanyaria o bé que perdria CiU si es declarés independentista?
No és un problema de perdre o guanyar, és un problema de ser conscient del país que tenim. Després de la sentència de l'Estatut hem dit clarament que apostem pel dret a decidir de Catalunya, dret a decidir sobre el seu futur. Per tant, no hi posem límit a aquest dret a decidir, anirem tant lluny com calgui, tant lluny com el poble de Catalunya ens acompanyi. És un camí sense punt final. Fins i tot, en aquest camí hi ha la possibilitat que Catalunya esdevingui un estat propi dins la Unió Europea, seria l'únic límit. Ara bé, aquest camí només el podem fer si hi ha una majoria de catalans ho veuen, ho creuen i estan disposats a patir les conseqüències d'aquest camí. I en aquest moment, a Catalunya la meitat de la població estaria a favor i l'altra no. En aquest escenari, abans de plantejar aquestes coses, has de ser prudent perquè divideixes el país, i un país dividit és un país paralitzat.
Per tant, CiU que proposa per sortir d'aquest atzucac? Plantegem l'administració dels diners - el concert- sabem que en aquesta reclamació Catalunya anirà molt unida i si ho ressolem haurem resolt un problema de país. I aquesta és una etapa d'un camí que ens portarà fins allà on vulgui Catalunya.
-Això del concert és una posada al dia del debat identitari de Catalunya respecte Espanya?
En part sí, però sobretot és una sortida després de la sentència de l'Estatut, que demostra que els poders de l'estat no accepten la veu ni el vot de poble de Catalunya. És evident que Catalunya no pot construir el seu futur dins la Constitució Espanyola; de fet la Constitució ens expulsa com a catalans, no ens hi volem com vam demanar nosaltres, i això implica que hem de fer el nostre camí. Dintre d'aquest camí la condició bàsica és que el poble de Catalunya estigui unit, s'ha de construir aquesta unitat, hem d'aconseguir una majoria social si volem un estat propi.
- 50 més 1 no és una majoria social suficient?
No, això no és una majoria social. Si una llei electoral s'ha d'aprovar per dos terços dels diputats del Parlament, decidir si Catalunya ha de ser un estat propi ha de ser també una majoria qualificada. Si partim de 50 més u i 50 menys un, el cacau el tenim a dintre. Ara la confrontació la tenim amb Espanya, però si hi ha confrontació amb Madrid però amb una Catalunya fent pinya el perill és petit; però si el cacau el tens a dintre el perill és més gran.
Artur Mas, Aquest migdia a la seu del Grup Nació Digital, a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa






