Aquesta setmana s'han fet públics els resultats del Concurs Mundial de Brussel·les que es va fer els dies 6,7 i 8 de maig a Luxemburg. El gran guanyador ha estat el celler Altavins, que ha vist com el seu Domus Pensi del 2006 ha estat guardonat amb una Gran Medalla d'Or i amb la distinció al millor vi negre d'entre els 7.386 vins i licors procedents de 49 països que s'hi han presentat. El celler també han rebut una Medalla de Plata per l'Ilercavonia, un monovarietal de garnatxa blanca.

Només cal tastar el Domus Pensi, per adonar-nos-en del privilegi que tenim envers aquests jutges belgues o d'on siguin els 260 tastadors professionals que han fet de jurat, que per gaudir-ne, hauran d’anar a buscar un vi elaborat tan lluny de casa seva.

A Altavins, el propietari, Joan Arrufí, i l'enòleg Jordi Vidal van decidir des de les primeres anyades, treballar majoritàriament amb el raïm autòcton: garnatxa peluda 50%, garnatxa negra 20%, 15% de carinyena i el 15% restant entre sirà, cabernet sauvignon i merlot, per conservar la tipicitat local. La garnatxa peluda fa vins de característiques similars a la garnatxa negra, de caràcter dens i tanins suaus, però encara més fins i melosos. Tot el raïm procedeix de vinyes velles, amb més de trenta anys en el cas de les varietats autòctones.

El resultat és espectacular: és un vi de color roig molt fosc, gairebé negre, al qual la criança,14-15 mesos en bótes de roure europeu de primer i segon any a parts iguals, no ha apagat el voraviu de robí amb reflex lilenc, però sí ha aportat aromes de cafè i cacau, que es combinen amb les notes dominants de fruita madura del raïm: mores i gerds i també notes de violes.

A la boca l’alt contingut alcohòlic passa desapercebut, però aporta un tacte gras que juntament amb els tanins d'entrada llaminera el fan agradable de prendre, sense oblidar, però, que estem davant d’un vi potent. El millor del cas és que aquesta potència no desdiu de l'elegància ni de la complexitat. Posats a buscar-li les pessigolles, té un final una mica secant, però que de ben segur acabarà d'afinar-se amb una mica més de temps d'ampolla: cal no oblidar que tot just s'estan començant a comercialitzar les primeres ampolles i que encara és difícil de trobar a les botigues.

Malauradament, potser continuarà essent difícil de trobar a Catalunya, que no creu en els seus propis vins, i al final resultarà que els llestos són els consumidors dels EUA o d'Europa, que és on possiblement s'acabaran venent més ampolles; o els jutges belgues o luxemburguesos que li han atorgat el títol de millor vi negre del món.