Joan Nebot | Actualitzat el 26/05/2012 a les 10:09h

«Hi haurà un gran creixement del consum de vi català a Catalunya»

Jordi Bort, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, pronostica la fi del domini dels vins forans al mercat català

El director de l'Incavi, Jordi Bort en un acte a la fira Alimentaria. Foto: INCAVI

Jordi Bort i Ferrando (Tortosa, 1974) fa un any que és director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), càrrec al qual recentment ha sumat el de conseller delegat de Promotora d'Exportacions Catalanes (PRODECA).

Quan va acceptar el càrrec suposo que ja s'imaginava que seria un mandat complicat per les restriccions de pressupost. Ara, amb un any de perspectiva, ha estat millor o pitjor del que pensava?
Amb l'experiència d'un any, tinc la mateixa percepció que quan vaig començar, perquè una de les coses que més clares em van deixar quan vaig acceptar el càrrec va ser el pressupost que tindria i el que vindria més endavant. El pressupost és una realitat i tot i que a tothom li agradaria tenir més diners, ens hem d'adaptar al que tenim. El que fem és maximitzar la utilitat de cada euro de què disposem, administrant amb ordre, amb criteri, sobretot, amb una austeritat controlada, de tal forma que puguem fer coses. Retallada de pressupost no necessàriament vol dir fer menys coses, també pot significar fer més coses, però de menor cost.

L'anterior Govern va parlar d'una integració de l'Incavi a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), cosa que significaria, si no la desaparició de l'Incavi, sí una pèrdua d'autonomia. Segueix endavant, aquesta idea?
Aquest projecte està totalment abandonat, no hi ha cap intenció d'integrar l'Incavi en cap altre organisme.

La reducció del pressupost ha estat del 13%, han passat de 4,15 milions d'euros als 3,6 actuals. Què s'ha fet per adaptar-se a aquesta nova realitat?
S'han fet un seguit de petites accions, buscar bons aliats per tirar endavant els projectes, i portar-los a terme en comú. Aquesta reducció pressupostaria no passa només per una reducció en les accions de promoció i difusió, tot el contrari, hem fet ajustos transversals. Per posar un exemple: s'han reduït fins i tot les despeses en material d'oficina. Justament el que mirem de no tocar és el que es destina a fer difusió dels vins catalans. Tant és així que enguany intentarem fer més accions que l'any passat amb aliats del sector. Per exemple ja hem fet una acció juntament amb l'associació de comerciants Contraetiqueta; n'estem preparant una altra juntament amb el sector hoteler; tenim un altre projecte amb el gremi de restauració... Intentem ajuntar diversos actors per tenir entre tots, el pressupost necessari. Així, més que un sol gran impacte, el que cerquem es una continuïtat en les accions.

Fa uns dies dies es va publicar un estudi de Nielsen de vendes de les DO de vins a tot l'Estat, que situa la DO Penedès la setena, l'única catalana entre les 10 primeres, amb una quota de mercat del 3,2%. No és molt poc, això?
Sí, és poc, però hem de pensar que la setena entre més de 60 DO tampoc està malament, malgrat el pes i la mida important de la DO Penedès podria fer esperar una quota més alta.

L'anàlisi que n'ha fet la DO Penedès és que han guanyat vendes a Catalunya i a l'exportació, i que han baixat a la resta de l'Estat. Creu que els vins catalans, exceptuant potser el cava que no té cap rival, ho tenen complicat a Espanya?
Si més no, tothom diu que les seves vendes a la resta de l'Estat han fet un petit retrocés. Potser també perquè s'estan focalitzant en el mercat català, on hi ha una bona oportunitat de negoci, perquè el consum de vi català a Catalunya creix i encara creixerà més.

Perquè ara és molt baix...
Sí, per això mateix hi ha una bona oportunitat. Si ja tinguéssim una quota de mercat del 80%, per exemple, costaria molt créixer, però com que no la tenim, hi ha molt camp per córrer fins arribar-hi. Pel que fa al mercat espanyol, cadascú l'ha de valorar en funció de la seva xarxa de distribució.

Respecte a l'enoturisme, quines accions podem esperar de l'Incavi a curt i mitjà termini?
És el primer camp de treball i s'hi ha apostat molt fermament des del departament d'Agricultura, i l'Incavi i la direcció general de Turisme hi col·laboren estretament. S'ha fet un inventari online a través de la web de l'Incavi, de tots els cellers de Catalunya per conèixer el que ofereix cadascun i després encara es farà un estudi sobre el terreny per acabar d'afinar amb la recollida de dades. A partir d'aquí podrem definir la senyalització enoturística a Catalunya, i podrem ofertar els recursos que ofereix cadascun dels cellers i dels paquets ja existents, com són les rutes enoturístiques del Penedès o de Lleida o els que ofereixen totes les DO. També volem que la Direcció General de Turisme tingui en l'enoturisme una categoria més.
 
Abans ha esmentat també una acció amb el sector hoteler.
Tenim oberta la col·laboració amb el gremi hoteler, per aconseguir que els milions de visitants que té Catalunya també coneguin els nostres vins, juntament amb el paisatge i la història, i fer que durant les estades també tinguin ben a l'abast activitats enoturístiques.

En aquest projecte amb els hotelers, també hi entraria la inclusió de més vins catalans a les cartes dels restaurants?
Sempre que parlem d'activitats amb botigues, restauració i hotels, també hi ha la intenció que a més de conèixer els nostres vins, els incorporin a la seva oferta. De fet, al proposar activitats relacionades amb el vi català, ja bé donat d'una forma natural la incorporació d'aquest vins a les cartes per recolzar aquesta proposta.

I respecte a les fires i mostres que es fan per tot el territori català?
Volem consolidar la Mostra de vins i caves de Catalunya, que aquest any oferirà novetats i sorpreses, per esdevenir un referent de les activitats a Barcelona. I el més important és que aquests canvis han estat proposats pel propi sector. Nosaltres els recollim i intentem dur-los a terme. I ja que parlem de fires, també volem consolidar el Mercat de Mercats, que també ha estat un èxit, sense oblidar la bona feina que s'ha fet pel vi català a Alimentària. I encara hi ha propostes de dues ciutats més per fer activitats obertes al públic.

Quines?
Una és Girona, on hi ha ganes de fer alguna activitat important relacionada amb el vi català, i l'altra és acabar de consolidar i potenciar la 32a edició de la Fira de Vins de Catalunya de Pals. Això, a més a més de totes les altres a les què donem suport com, per exemple, Reus viu el Vi o la de la DO Tarragona.

I el famós Espai del Vi que sempre està pendent d'obrir-se a Barcelona?
Ho estem mirant, i si bé de moment no es preveu la creació d'un Espai del vi pròpiament dit, hi la possibilitat d'ubicar uns petits corners dels vins de les DO catalanes. Estem estudiant amb l'Ajuntament i amb Turisme de Barcelona tres possibles ubicacions en espais turístics on actualment no hi ha res sobre el vi.

Així no es tractaria d'un espai propi?
No, perquè ni hi ha pressupost, ni sabem encara com hauria de ser. He estudiat personalment molts models d'oficines de promoció i crec que al final aquests diners es millor dedicar-los a fer altres coses.

A banda de la promoció, amb quin altre aspecte treballa l'Incavi per potenciar les vendes?
La recerca. Perquè per guanyar quota de mercat, tant a Catalunya com a l'exterior, hem de continuar fent bons vins i millorar-los encara més. Però recerca aplicada, pràctica. Els últims mesos hem estat parlant amb els cellers, amb els enòlegs i hem establert col·laboració amb empreses. La recerca és lenta, per això ha d'estar ben orientada, planificada de cara a un objectiu futur, i ho hem fet des d'un punt de vista ampli, que engloba des de la viticultura fins a l'enologia.

Com han de ser els vins catalans del futur?
Nosaltres (l'Incavi) no hem de definir com han de ser els vins. El que fem és sondejar el sector per decidir quines necessitats reals té el mercat. Un cop identificades aquestes necessitats, posem en pràctica els treballs de recerca adequats per tal que el sector se'n pugui beneficiar.

Estaríem parlant, entre d'altres coses de la potenciació de les varietats de raïm autòctones respecte a les foranes?
Per exemple. Sobre aquest tema, del que tant es parla, l'Incavi ha fet, fa i farà investigació, com microvinificacions d'alguna d'aquestes varietats, per anar tancat cicles. Quan es tingui clar com es comporten, s'emetran informes qualitatius el més aviat possible perquè no s'allarguin més les coses. Espero que aquest any es prenguin moltes decisions d'aquest tipus, d'acceptació i d'incorporació d'aquestes varietats a diverses DO que fa anys que ho han demanat, per fer possible que els viticultors puguin prendre la decisió de plantar determinades varietats amb coneixement de causa.

Però hi ha coses que desmenteixen que s'estigui treballant de forma preferent amb varietats autòctones. Fa poc a VADEVI.cat vam publicar que a Torre Marimón, que depèn de l'Irta, un institut de recerca del departament d'Agricultura, s'està treballant amb varietats foranes...
Bé, això és un cas puntual. Es tracta d'aprofitar una cosa que ens ha vingut donada així. Si haguéssim rebut aquestes instal·lacions plantades amb garrut, samsó o xarel·lo, semblaria més conseqüent. A més a més, a banda de les varietats autòctones també hem de fer investigació amb varietats foranes, perquè a vegades els cellers ens venen a demanar assessorament sobre problemes amb chardonnay, amb cabernet o merlot, i no podem dir “com que no és una varietat catalana, no li podem donar aquest servei”.

També sobta que els ajuts que per a la reconversió de la vinya, es donen sense tenir en compte la varietat a la que es reconverteix. És a dir, es donen ajuts igualment al que vol reconvertir una vinya de xarel·lo de vinya vella a sauvignon blanc, com per al que vol passar de sauvignon blanc a xarel·lo. No s'hauria d'aplicar un criteri?
Es podria, suposo, però les coses no són tan clares. Sovint sembla que pel fet de ser autòctona, una varietat ja és millor que una de forana. I això ho ha de definir el mercat. Jo no vull ser el que digui que s'ha de plantar tot de varietats autòctones i que després el mercat no ho admeti. Qui té la vareta màgica? El sol fet de ser varietat autòctona, vol dir que és qualitativament i comercialment millor i que a la gent li agradarà més? O és millor fer investigació, aprendre a vinificar-la bé i que així assoleixi per sí mateixa el seu lloc al mercat? Ja en tenim de vins de varietats autòctones. Ara, ho han de ser tots?
Primer hem de veure si el mercat ho acceptarà, perquè potser el mercat demana un tipus determinat de vi, sense que li importi la varietat. Als EUA el principal criteri de compra són les varietats, però s'opta per determinades varietats, per les conegudes, perquè si és una varietat que no coneixen, potser compraran abans un vi d'origen conegut, que no pas un de varietat desconeguda. Dir que l'èxit del vi català vindrà donat només per les varietats autòctones i apostar-hi al 100% és córrer un risc massa gran.

Així, a l'Incavi no tenen un model de com han de ser, els vins?
El que hem de fer són bons vins, tenim la capacitat tècnica i humana, amb instal·lacions i enòlegs de primer nivell, disposem d'un clima i un territori privilegiats per a la vinya. I després, els hem de saber vendre. Un argument de venda molt important en alguns mercats és la varietat, però en altres no. Hi ha d'haver un equilibri. Per això, en el tema del que hem parlat, dels ajuts, no ens podem tancar només a les varietats autòctones.

Però seria una forma de que l'administració marqués un full de ruta de cap on s'ha d'anar.
És que a més a més, amb la quantitat de varietats que es poden considerar autòctones de Catalunya, qui és el que diu que aquesta és l'encertada i l'altra no? Pensem que a l'hora de fer una reconversió, primer s'ha d'arrencar la vinya existent, deixar respirar la terra, tornar a plantar, esperar a que els ceps tornin a ser productius. Estem parlant d'un termini de sis o set anys, si vols fer-ho bé. Massa temps per anar fent proves, a veure si l'encertes o no.

També es pot reempeltar, que és més ràpid...
Sí, però també hi ha estudis sobre quin és el comportament al reempeltar i n'hi ha que diuen que és millor una reconversió total (arrencar i tornar a plantar). Són coses que s'estan estudiant. Jo insisteixo que les varietats autòctones són un molt bon mitjà per diferenciar-se, però al final el mercat és qui dirà sí es un camí encertat o no. S'ha de tenir paciència, les coses s'estan fent bé. El creixement del consum de vi català a Catalunya s'està fent amb els vins que tenim actualment, amb un alt percentatge de varietats autòctones, però també de les d'origen forà.

Quin espera que sigui el canvi més important per als vins catalans a pocs anys vista?
Hi haurà un gran creixement del consum de vi català a Catalunya, com ja es comença a veure. El que no sé és si l'any que ve ja serà totalment comprovable, o si serà una tendència que s'anirà veient mica en mica, com passa ara. De fet, estem treballant a l'Incavi per a l'obtenció de dades fidedignes del comportament de vendes del vi català a botigues especialitzades i restauració, per poder sensibilitzar els consumidors informant-los a través dels mitjans del que està passant. I també espero que l'augment de vendes consolidi les empreses del sector, de tota la cadena d'empreses, des de la viticultura fins al les que fan arribar les ampolles al consumidor final.

Però la realitat s'entesta en desmentir que això hagi de ser necessàriament així, perquè el cava creix en vendes, però el preu del raïm segueix baixant.
L'any passat es va frenar la tendència a la baixa i el raïm fins i tot va pujar una mica, de forma gairebé insignificant i no tant com voldrien els viticultors, cert, però és un canvi de tendència, fins i tot en el cas del vi base per al cava. Jo espero que enguany aquesta tendència es confirmi, que els pagesos es guanyin la vida venent raïm, que els elaboradors se la guanyin fent-lo i que tota la cadena de distribució es consolidi.

No troba que un dels problemes del sector per dur a terme projectes comuns, com els enoturístics, que necessàriament s'ha de fer en xarxa, són la desconfiança i la rivalitat entre cellers?
La competència d'un vi català no és un altre vi català, han de ser aliats i l'enoturisme n'és un exemple clar. Catalunya és un país prou petit com per poder projectar una identitat comuna, i alhora prou gran per conservar la identitat de cadascuna de les DO.

Per projectar aquesta imatge comuna de tots els vins catalans, seria interessant fer servir una marca tant potent com és Barcelona?
De moment no hi ha cap pla en aquest sentit. És cert que Barcelona és una gran marca, però no es poden vincular tots els vins catalans a Barcelona, per començar perquè geogràficament no és així. Per això, més que com a marca, es pot fer servir de punt de referència: als EUA hi ha qui fa dues hores de cotxe per anar a treballar, i en dues hores des de Barcelona s'arriba a tots els territoris de les DO catalanes, i això ho hem de saber aprofitar.

Navega per les etiquetes

Jordi BortINCAVI

COMENTARIS

+0
-0
Si no et veuen no existeixes
Xavier.DF, 08/03/2013 a les 20:35
Manca divulgació dels vins catalans. Fa pena veure cartes de restaurants amb 4 vins catalans i de gama baixa i farcit de Riojas, albariños i Riberas de gama mitja-alta.Les D.O. de TOT Catalunya haurien de anar juntes per prestigiar i promocionar els nostres vins. Salut.
+0
-0
Incavi no us necessitem
Jordi P., 11/07/2012 a les 15:11
Com a petit productor voto per treure tota aquesta xusma de polítics que només volen sortir a la foto. Bort go home¡¡¡ ens en sortirem sense vosaltres, segur.
+0
-0
Menys personal!
Pepa, 01/06/2012 a les 23:14
Sr. Bort, pq no diu les coses pel seu nom: no fan res ni poden fer res pq tot el pressupost s'envà a pagar sous de gent q no fa res! L'any passat tenia l'excusa d q el pressupost se l'havia trobat fet i per això no podia fer res! Però i aquest 2012? Quina excusa posarà per justificar q no fa res l'Incavi?
+0
-0
Fallem a la base
Xavier, 30/05/2012 a les 19:54
Però el país no ajuda. Fa uns anys a Caixa Catalunya (abans de la fusió) regalaven als bons clients ampolles de Rioja per Nadal. Si ara has comprat accions del Banc de Sabadell, aquest banc et regala un DO Somontano. Som una desgràcia de país. Si els d'aquí consumíssim vi d'aquí potser l'Incavi es podria estalviar els diners de la difusió dels vins a Catalunya i podria dedicar-se a altres coses, amb més o menys encert, això ja no ho sé.
Evidentment Caja de Logroño mai regalarà vins del Penedès o del Montsant.
+0
-0
BLA BLA BLA
EL SURO, 30/05/2012 a les 15:54
Menys ampliar despatxos a l'INCAVI i mes treballar!
Que ara no toca!
De que serveixen les paraules de l'INCAVI?
BLA BLA BLA BLA BLA BLA BLA
De no res!
+0
-0
Jo fins ara creia que era a la inversa
Marc, 29/05/2012 a les 20:37
Abans s'anava al mercat amb un producte, es lluitava per introduir-lo i consolidar-lo, i es vivia d'aconseguir-ho. Això en el vi és més clar encara si té DO. Veig que ara ha de ser el contrari segons aquest senyor. No ho pillo, sincerament. El mercat ha de ser el repte, mai el nen petit que demana i li donen el que vol. Al menys fins ara sempre havia estat així. No farem res de bo amb aquestes idees.
+0
-0
mercat, quin mercat
Anònim, 29/05/2012 a les 19:13
Sense discurs propi no hi ha mercat, però de quin mercat parlem??, qui es el mercat??.El mercat ens dirà que es lo bo, qué es lo bó?..el mercat ens ho dirà.
Demagogia política, com diu el Sergi abans bla bla bla.
+0
-0
Bla bla bla
sergi, 29/05/2012 a les 10:54
Politiqueo....bla bla bla...
+0
-0
per què de fora?
Xavier, 28/05/2012 a les 19:24
Acabo d'arribar de 3 dies en un alberg de la Generalitat. Si demanaves vi te'l donaven DO Cariñena. El vi no és l'únic perjudicat: l'aigua embotellada de Castelló, la melmelada de Madrid, les magdalenes de Valladolid etc
Som un país que potser tenim el que ens mereixem.
Hem d'anar tots a una, no sé si el que fa l'Incavi està bé o no, però repeteixo que hem d'anar tots a una i podem tiranr endavant. Som molta gent, tenim un pes demogràfic important i sabem fer les coses bé. Productes catalans sí, sempre.
+0
-0
Regiones Térmicas
Manel Duran, 28/05/2012 a les 11:30
¿Cuando ha explicado el INCAVI que las variedades extranjeras no son aconsejables para nuestra Región Térmica y que producir vino imitando el francés como hacen todos los países que no tienen vatiedades autoctonas es una equivocación que se refleja en la escasa venta de las DO catalanas?
¿Por qué el INCAVI no responde a los mails que le envío?
+0
-0
No ho entenc gaire
Miquel, 27/05/2012 a les 18:55
Al sector el que més es sent és que l'incavi no serveix per res. A veure si ara es posaran ells solets la medalla de que es vengui més vi català... només faltaria.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Vés a: Torre Galimany Gran Reserva 2010: L’art del cupatge

Torre Galimany Gran Reserva 2010: L’art del cupatge

Tot i ser un gran productor de caves, l'Heretat Segura Viudas també fa petites produccions molt especials com aquesta

Vés a: Pluja de premis International Wine Guide per a Torres

Pluja de premis International Wine Guide per a Torres

Milmanda, Perpetual, Grans Muralles i Reserva Real aconsegueixen la màxima distinció | Cinc vins més de Torres són premiats amb la Medalla d’Or

Agenda

» Diumenge, 21 de desembre

Tastos temàtics al Parc Vallès: Especial Torreblanca, DO Cava i DO Penedès
 Parc Vallès de Terrassa

» Diumenge 28 de desembre

Cursa dels Nassos al País del Cava
 Sant Sadurní d'Anoia
Premis Vinari 2014
Vés a: Premis Vinari 2014: Els vins de la Terra Alta es cobreixen d'or

Premis Vinari 2014: Els vins de la Terra Alta es cobreixen d'or

El Gran Vinari d’Or és per al Mil·lennium 2011 del Celler Xavier Clua. Josep Lluís Pérez Verdú, guardonat amb el premi Monvínic

Vés a: Mil·lennium 2011: l'or negre català

Mil·lennium 2011: l'or negre català

El vi negre del celler Clua ha guanyat el Gran Vinari d'Or, el guardó al vi més ben puntuat entre els gairebé 800 inscrit al gran concurs dels vins catalans

Premis Vinari 2014
Vés a: Josep Ll. Pérez: «El món ja reconeix que a Catalunya hi ha molt bons vins, de gran qualitat i personalitat»

Josep Ll. Pérez: «El món ja reconeix que a Catalunya hi ha molt bons vins, de gran qualitat i personalitat»

El guanyador del Premí Monvínic a la trajectòria personal destaca la feina de les noves generacions i la bona reputació que estan assolint els vins catalans

Destaquem
Vés a: Llista Parker completa dels vins catalans 2013-2014

Llista Parker completa dels vins catalans 2013-2014

Els més de 700 vins catalans que ha tastat i puntuat Luis Gutiérrez, ordenats per puntuació i amb les estadístiques per denominacions d'origen

Vés a: Francesc Homs: «No per militància, sinó per sentit comú, demanem vins catalans al restaurant»

Francesc Homs: «No per militància, sinó per sentit comú, demanem vins catalans al restaurant»

El conseller de Presidència destaca els valors que representa el vi i que són propis del país, com la “qualitat, la feina ben feta i l'esforç”

Vés a: Joan Nebot: «Encara no hem consolidat el consum de vi català»

Joan Nebot: «Encara no hem consolidat el consum de vi català»

El director dels Premis Vinari destaca la incorporació dels vermuts al certamen

Vés a: Antoni Cantos: «Si el consumidor vol vins catalans, els ha d'exigir»

Antoni Cantos: «Si el consumidor vol vins catalans, els ha d'exigir»

El president de l'Associació Catalana d'Enòlegs considera que la primera edició dels Premis Vinari va representar un salt qualitatiu en la valoració dels nostres vins per part dels comsumidors

Vés a: Roldán: «No responsabilitzem només els restauradors de la poca presència de vi català a les cartes»

Roldán: «No responsabilitzem només els restauradors de la poca presència de vi català a les cartes»

El president de l'Associació Catalana de Sommeliers reconeix que durant molt de temps "ens hem envoltat d'un esnobisme que no es permetia dir el que veritablement sentíem"

Reportatge
Vés a: Andorra té una altra cara per descobrir: els vins de les Valls

Andorra té una altra cara per descobrir: els vins de les Valls

La Trobada de Microproductors de vins vol promocionar un altre atractiu turístic del país: la gastronomia i els productes locals

Vés a: El «Gordo» brinda amb «champagne»

El «Gordo» brinda amb «champagne»

A l'anunci de 'Lotería de Navidad' d'enguany els premiats ho celebren amb ampolles d'escumós francès

Grup Vinari

Editor: Salvador Cot (salvadorcot@naciodigital.cat)
Adjunt a l'editor: Vicent Sanchis (vsanchis@avui.cat)
Directora financera: Anna Murgadas (finances@vadevi.cat)
Màrqueting i comunicació: Eva Vicens (evicens@vadevi.cat)

Vadevi.cat

Director: Joan Nebot (jnebot@vadevi.cat)
Coordinadora: Ester Bachs (ebachs@vadevi.cat)
Col·laboradors: Jordi Palmer, Lluís Montserrat, Àngel Garcia Petit, Leandre Romeu, Ruth Troyano, Josep Saperes i Lluís Tolosa
Correu electrònic: redaccio@vadevi.cat
Telèfon: +(34) 637 781 133
Adreça: Passeig de Gràcia 26, 4t 2a. 08007 Barcelona
Avís legal