Fa un parell de setmanes vaig assistir al 9è debat del cicle La Felicitat Possible sobre el món del vi. Els ponents van ser el filòsof i escritor Rafael Argullol i el vinater Álvaro Palacios.  El debat se centrava al voltant del misteri que envolta el vi i que el diferencia d'altres begudes i aliments.

Argullol va fer un recorregut per la història del pensament occidental i va explicar que ja al diàleg de Plató El banquet o Simposi, i especialment a la religió catòlica, el vi és un símbol i que els efectes deshibinidors del vi l'han fet molt present a la creació artística.

A hores d'ara, però, el vi no deixa de ser un producte comercial i en un moment de crisi econòmica com l'actual, els cellers -empreses al cap i a la fi- busquen adaptar-se el màxim possible a les demandes del mercat i eviten els conflictes amb els clients o consumidors.

És per això que al mercat cada cop hi ha més presència d'ampolles tapades amb alternatives diferents del suro: taps sintètics i de rosca.

És un fet evident que els taps alternatius eliminen la possibilitat de vins defectuosos per olor de suro. Pel que fa a la qualitat, no hi ha estudis concloents sobre si un és tècnicament millor que l'altre, però hi ha un cert consens en que per als vins que han d'afinar-se en ampolla, el suro ofereix una micro-oxigenació que afavoreix aquest procés, mentre que per als vins joves que no s'han de guardar gaire temps, són més segurs els taps alternatius, que estadísticament ofereixen més hermeticitat i fiabilitat.

Però als nous mercats sense gaire tradició de consum de vi, sembla que el tap de suro i el llevataps intimiden i que les dones i els joves prefereixen el tap de rosca.

D'altra banda, estudis seriosos certifiquen els beneficis ambientals del suro.

Bé, estic segur que el tap de suro no és el més adequat per a la Coca-cola, malgrat que resisteix perfectament la pressió d'una ampolla de cava. I a hores d'ara no m'imagino amb tap de suro una cervesa industrial ni una ampolla de lubricant per a maquinària pesant.

Perquè li volem posar, doncs, al vi el mateix tap que a aquest productes, que de ben segur que són molt dignes i comercials, però que no tenen la tradició ni l'encant del vi?

Si posem el vi al mateix nivell que la resta de productes comercials, haurem d'entrar en una guerra comercial i publicitària que no crec que el sector del vi pugui guanyar.

I és que haver de competir publicitàriament amb la Coca-cola ha de ser ben difícil.