La presentació dels vins de tramuntana a la Llotja de Mar de Barcelona ha estat un veritable èxit.

Primer pel dinar amb la premsa especialitzada, amb importants botiguers de vins i amb la presència d’en Josep Roca i en Roger Viusà. I després per la presentació al públic de 25 cellers de la DO Empordà que van portar els seus millors vins.

Em deia en Josep Roca que són vins profundament mediterranis, amb una marcada personalitat de la terra, com els vins del Priorat, i amb la singularitat d’aquesta tramuntana que agita els ceps sense pietat però els treu tota la humitat per poder donar raïm sa i pur.

Possiblement costa trobar un altre territori amb tanta intensitat d’història, cultura i paisatge. Per Empúries va entrar la cultura grega i romana, i amb ells els grans cultius de vinya es van estendre per tota la Península Ibèrica.

Després, aquest 2.000 anys de tradició vitivinícola els vam portar a Amèrica, i des de Mèxic la vinya es va estendre cap a Califòrnia, al nord, i cap a Xile, Argentina i altres països del sud del continent americà. Tot això està escrit a les ruïnes d’Empúries i a la dotzena de jaciments arqueològics romans que es conserven al llarg de la costa, des de Llafranc fins a Tossa de Mar.

Els altres 1.000 anys d’història del vi estan escrits a Sant Pere de Rodes, Santa Maria de Vilabertran i Sant Quirze de Colera, que van impulsar la recuperació de les vinyes després de les invasions germàniques i musulmanes, i van fer de la vinya i el vi la seva principal font d’ingressos.

Tenim documentats els noms i cognoms dels monjos cellerers de Sant Pere de Rodes des de l’any 1130, i sabem que no només s’ocupaven de les vinyes i el vi, sinó que s’encarregaven d’autoritzar plantacions de noves vinyes en les terres que controlaven en tot el Cap de Creus, que s’ocupaven de la manutenció de la comunitat i que eren els monjos de confiança de l’abat.

És una de les rutes més fascinants del món per la història i la cultura del vi, des de l’antiguitat fins que al voltant de l’any 1835, quan els monjos van ser desallotjats dels monestirs en compliment de les lleis de desamortització dels bens eclesiàstics.

Amb la crisi de la fil·loxera a França a partir de l’any 1863, l’Empordà va gaudir d’una demanda de vins enorme, i la vinya va arribar a les 40.000 hectàrees. La vinya va ser el motor del segle XIX, fins que la fil·loxera va creuar els Pirineus i va arrasar la vinya empordanesa.

Ara hem recuperat només 2.000 hectàrees de vinya, però aquesta època d’esplendor, de crisi i recuperació es pot llegir en el paisatge actual de l’Empordà, especialment al Cap de Creus, on el boom turístic, el creixement urbanístic i els incendis han deixat un paisatge despullat i cobert de vegetació baixa espontània. Per això són tant importants els projectes de recuperació de la vinya.

Guanyat el repte de la qualitat, la DO Empordà afronta ara el repte de l’enoturisme. Poques zones del món concentren en una mateixa zona tanta historia, tanta cultura, un paisatge tant espectacular i variat, una gastronomia d’avantguarda i una de les millors infraestructures hoteleres del país.

De fet, a l’Empordà no cal portar gent, cada any hi van milions de persones. L’únic repte és que un cop allà es desplacin deu minuts a visitar alguns dels grans cellers de la zona. En això els cellers tenen dos aliats de luxe, els hotels i els restaurants, que veuen en l’enoturisme una oportunitat de desestacionalitzar la temporada d’estiu, allargant-la dos mesos per davant i dos mesos per darrera, aprofitant la primavera de la vinya l’abril i maig i l’època de verema el setembre i octubre. Tots hi guanyen.