“Aquí demà no s’hi podrà ni respirar” o “el millor que podrien fer és agafar els estands d’una banda i desmuntar-los aquesta nit per posar-los més avall”. Són dues de les moltes frases que el passat divendres s’escoltaven poc després de la inauguració del Cavatast, a Sant Sadurní d'Anoia, quan el recinte es va tornar gairebé impracticable degut a que el nombre de visitants feia impossible circular normalment per la zona.

I no és que de cop i volta l’afluència de visitants al primer dia del Cavatast s’hagi triplicat, sinó més aviat que les millores plantejades enguany per l’organització i la voluntat d’optimització econòmica no han donat els seus fruits.

Fins ara, la mostra s’havia instal•lat a la part baixa de la rambla de la Generalitat amb una llarga filera d’estands a una banda de carrer i taules o espais lliures situats al davant. Dedueixo que aquesta distribució obligava a una important despesa d’il•luminació o lloguer de mobiliari i que per això es deu haver volgut canviar a la part alta de la mateixa rambla amb una filera d’estands a cada cantó del carrer.

Això ha provocat que la gent que agafava la seva degustació no pogués enretirar-se de la zona on era, per manca d’espais lliures i que es creés en molts moments una veritable sensació de tap. Jo la vaig poder viure en persona el divendres a partir de les vuit del vespre i dissabte al migdia i asseguro que entraven ganes de fugir corrent.

I em sembla que no he estat pas l’única ja que fent un cop d’ull a la pàgina del Cavatast al Facebook es pot veure fàcilment com els han plogut crítiques a tort i a dret. Per la ubicació i pel fet d’haver de pagar 2 o 3 tiquets per la degustació d’alguns caves. Fins i tot hi ha qui s’ha dedicat a comparar en un vídeo la mida i la capacitat de la copa de l’any passat amb la d’aquest any, força més petita la d’enguany, per cert.

Personalment trobo que el fet de pagar dos o tres tiquets per un cava de qualitat superior és una bona idea però si fem comptes et surt per un ull de la cara:

Copa de cava + 4 degustacions = 6 euros. Per tant cada tiquet de degustació surt a 1,5 euros (1,2 euros si divideixo entre tiquets més copa), que multiplicat per 3 tiquets significa que cada vegada que he tastat un gran reserva de tres tiquets m’ha costat uns 4,5 euros!! Repeteixo, 4,5 euros. Algun s’ho podia valer, però no tots els de tres tiquets mereixen aquest preu.

Ah! I això sense comptar que no es podia agafar tiquet de repetició i que quan s’acabaven els 4 tiquets havies d’anar a comprar una nova copa. I a sobre, quan divendres vaig mostrar la meva queixa per aquest fet a la noia de venda de tiquets em va respondre que així podia aconseguir fer una petita col•lecció de copes.

La llista de desencerts d’aquest any ha estat llarga tot i que també seria injust oblidar els encerts, com ara la voluntat de canvi global, l’obertura de la botiga del Cavatast o l’ampli i atractiu programa d’activitats paral•leles amb sessions de tast i degustació.

I a tot això encara no he esmentat res sobre els caves tastats. Reconec que no he arribat a tastar tot el que m’hauria agradat però dels que he anat provant durant dos dies em quedo amb el Sumarroca Cuveé 07 Brut Nature Gran Reserva, el Brut de Brut 2003 de Recaredo, el Castell de Perelada Cuvée 2006 100% Trepat, el Brut Reserva de Vilarnau i l’Eudald Massana reserva.


EN EL CAVATAST 2011 ELS ASSISTENTS HAN QUEDAT ENCAIXONATS ENTRE LES DUES FILERES D'ESTANDS FOTO: CAVATAST