Si llegiu el reportatge en format d'agenda que hem hagut de publicar a VADEVI.cat per poder encabir les nombroses i variades propostes i activitats que s'organitzen aquest cap de setmana a l'entorn del cava i el vi català, veureu que la cosa belluga.
Sembla que per fi el sector se n'ha adonat de que no es pot estar creuat de braços esperant que els comprin les ampolles. Aparentment, els cellers, les denominacions d'origen i l'Incavi ha entès que cal fer esforços per vèncer la inèrcia del mercat català de comprar vins forans. I que la millor manera és apropar els nostres vins als consumidors, posar-els-hi a la copa: si els tasten, se n'adonaran de com en són de bons.
Però potser aquest cap de setmana és un miratge. Coincidint amb la verema es fan moltes festes tradicionals, i a més a més, els cellers són conscients que han de salvar la campanya de Nadal. I la campanya de Nadal és ara. Ara és quan la distribució acaba de fer les previsions i les compres, així que és ara quan s'ha d'exhibir múscul i ensenyar els aparadors ben empolainats.
De fet, també es pot pensar que si s'acumula tanta activitat aquest cap de setmana, és perquè falta previsió i coordinació. No té sentit que la Setmana del vi amb DO Alella coincideixi amb la Mostra de vins i caves de Catalunya.
Però, i el cap de setmana vinent, i l'altre, i l'altre? Ja hi haurà activitats per als enòfils, per als enamorats del vi i el cava catalans?
Bé, encara ens queda el
Cavatast, la Setmana del Cava, la Festa de la verema del Bages, entre d'altres. Però, insisteixo: i el gener i el febrer i el març? Sembla que el sector segueix el calendari biològic de la vinya, i amb el fred, resta en repòs.
I és que us he de dir una cosa: jo, a l'hivern, també en consumeixo, de vi. Potser encara més, perquè, ho confesso, amb la calor de l'estiu sovint sucumbeixo a la temptació d'una copa glaçada de cervesa.
De moment, però, gaudim d'aquest cap de setmana de glòria, que ja arribarà l'hivern, on sembla que ningú necessita vendre ampolles.
O potser és que tothom espera un hivern tan cru, que ningú confia en vendre'n, i per això ja no s'hi esmercen esforços. Però ¿voleu dir que aquesta actitud no és la dels qui tenen poca fe en la victòria, que s'asseguren un petit moment de glòria per a l'epitafi, per si l'enemic els passa pel damunt?