La malvasia de Sitges és un raïm autòcton d’aquesta vila del Garraf, i la llegenda diu que els primers ceps els va portar de Grècia un almogàver sitgetà.

És una varietat molt delicada, i per aquest motiu i la pressió urbanística d’aquesta zona costanera, en van desaparèixer gairebé tots els vinyars. Bé, tots excepte els de la Fundació de l’Hospital de Sant Joan Baptista, que procedent del llegat Llopis, una família sitgetana benestant, va garantir durant anys la continuïtat de la varietat i del vi que se n’elabora.

A partir d’aquests ceps únics, des de fa vint anys, els germans Enric i Carles Bartra han anat replantant-ne al poble veí de Sant Pere de Ribes, on també hi ha referències d’haver-n’hi hagut plantada a principis del S. XX.

Si bé el vi tradicional que s’elaborava amb aquesta varietat era una mistela dolça, els germans Bartra, al seu celler Vega de Ribes, van decidir elaborar-lo sec, i a més, fer-lo amb agricultura ecològica.

Aquesta varietat té la característica d’aconseguir una maduració molt bona, arribant a poder-se fer vins blancs molt corporis i estructurats i de fins a 14 o 15 graus, i alhora mantenir una bona acidesa, el punt feble dels vins mediterranis i càlids.

És gràcies a aquesta acidesa, que garanteix una bona longevitat i evolució dels vins en criança, que la Malvasia Sasserra l’elaboren donant-li un envelliment en dipòsits d’acer inoxidable, on s’està gairebé un any amb les mares del vi i sense passar per bóta, i encara força temps més en ampolla.

Això encara reforça més l’estructura d’aquest vi, que amb 13º, ja és prou ferm.

A les aromes, en destaquen les varietals, que suren damunt el líquid de color groc d’or amb un reflex notablement verdós. Hi ha tocs florals, de gessamí, i de fruita, préssec de vinya i albercoc, amb un final més fresc i cítric, d’aranja. Només al final apareixen notes de pa torrat procedents de la criança amb els llevats.

A la boca és dens, corpori i licorós, amb un final molt fresc i agradable. De fet, és el que més sorprèn, la gran frescor que manté, molt superior a la de la majoria de vins de l'any, després d'un període de criança tan llarg.

Un gran vi amb la qualitat i l’originalitat dels grans i la demostració pràctica, a la copa, de les possibilitats d'aquesta varietat autòctona que va arribar a estat a punt de l'extinció.


LA MALVASIA DE SITGES ÉS UNA VARIETAT AUTÒCTONA DEL GARRAF FOTO: VEGA DE RIBES