L'altra Muriel

«No hauria existit mai la Muriel d’ara, la coneguda, la darrera, sense la d’abans, la Muriel filla de l’exili, dels vençuts i de la resistència»

| 18/02/2016 a les 00:01h
Aquesta notícia es va publicar originalment el 18/02/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lluís Casals va perdre la guerra. En realitat, alguns mesos abans d’aquell gener gèlid i desesperançat de 1939, la guerra ja era perduda per a aquell jove advocat sabadellenc i per a tots els republicans. Passà, entre els vençuts, la ratlla que separa dos estats, però no un mateix poble, seguint el camí que hagueren d’emprendre tantes desenes de milers de compatriotes, entre els quals els seus amics Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, membres de la Colla de Sabadell o grup de La Mirada. Quan intentava fer front a un horitzó tan desconegut i forçat com era el de l’exili, l’1 de  setembre d’aquell any esclatava la II Guerra Mundial, el conflicte bèl·lic més sagnant i devastador de la història de la humanitat. Refugiat en una terra que no era la seva, totes les adversitats semblaven congriar-se, però Casals, malgrat que les forces de Hitler ocupessin França, no dimití de l’esperança, ni de la vida, com sí que van fer alguns altres exiliats. Amb la seva parella, la mestra Auguste Couturier, originària de Sant-Etiève, capital del departament del Loira, emprengué una vida en comú, decidits a formar una família. El 6 d’abril de 1945 els naixia la primera filla: Muriel, a Avinyó. Era el mateix dia en què la flota i les esquadres aèries japoneses patien una rebregada sense precedents, presagiant el final d’una guerra que no havia d’arribar fins al 2 de setembre d’aquell any. El dia abans, 5 d’abril, Pierre Mendes France, un dels grans referents de la política francesa, dimitia com a ministre en desacord amb la política econòmica i financera del govern francès. Eren anys intensos, on la roda del temps girava a tota velocitat i els esdeveniments es trepitjaven els talons, dia rere dia.

L’arribada de Muriel no va ser l’única bona notícia que féu obrir els finestrons de l’esperança a cals Casals: el 8 de maig, l’Alemanya nazi capitulava. El mateix dia, a Setif  i Guelma, ciutats algerianes i llavors territori de la República francesa, esclataven les primeres revoltes que havien de culminar amb la independència del país, el juliol de 1962. En la lenta recuperació de França cap a la normalitat política i cultural, aquell octubre de 1945 apareixia el primer número de Temps Modernes, la revista de pensament dirigida per Jean Paul Sartre, un filòsof de 40 anys. Quedaven enrere dues guerres devastadores per al paisatge físic i emocional d’aquells que les havien patides, però l’enyorança continuava més viva que mai. Eren,encara, temps convulsos, però havia arribat l’hora de tornar al país, a la ciutat del pare. El 25 de setembre de 1952, a Sabadell, a Muriel Casals li naixia una germana: Montserrat, futura periodista a París i crítica de literatura catalana. L’ombra de França, en la llengua, la cultura i les formes, planarà sempre positivament sobre les germanes Casals, com un tret identitari, inseparable de les emocions més íntimes i personals.

Pocs mesos abans, passava la frontera clandestinament, per la Guingueta d’Ix-Puigcerdà, Joan Comorera i Soler, secretari general del Partit Socialista Unificat, que havia trencat les relacions de dependència que vinculaven l’organització al PCE. Comorera s’establí a Barcelona, on ell mateix redactava i imprimia en una ciclostil el periòdic Treball. És aquí on signava una columna personal titulada “Despertat´t Catalunya!”, des d’on feia afirmacions com ara “som catalans per naturalesa, espanyols per coacció”, “Catalunya és una nació oprimida. El dret de Catalunya a l’autodeterminació, és indiscutible, és inalienable. (...) ha d’exercir-lo Catalunya sense ingerències estranyes, sense coacció, en plena llibertat i sobirania” o bé es referia a “les característiques nacionals de Catalunya, amb les Balears i València” o al “caràcter popular i revolucionari del moviment nacional” i blasmava “l’imperialisme camuflat d’internacionalisme”. El juny de 1954 era detingut a Barcelona per la policia franquista. Jutjat per un tribunal militar, amb Josep Benet com a advocat defensor de la seva muller, Rosa Santacana, fou condemnat a 30 anys de presó. Morí al penal de Burgos el 1958.

Sis anys després, el curs 1964-1965, Muriel Casals i Couturier ingressava com a militant al PSU de Catalunya, el partit dels comunistes catalans que aplegà tantes generacions de demòcrates, catalanistes i d’esquerres. Tenia 19 anys. Amb ella, també altres estudiants d’economia havien fet el mateix pas, com ara Francesc Artal, Francesc Roca i el fill del crític d’art Sebastià Gasch, Emili Gasch, el seu primer amor i amb qui tingué un filla. Amb aquests i altres companys, el 1973, signà l’obra col·lectiva “Economia crítica. Una perspectiva catalana”. Vuit anys més tard es doctorava amb una tesi sobre la indústria tèxtil a Sabadell, la seva ciutat d’adopció, tesi a la lectura del qual van assistir tant representants de l’empresariat del sector, com del món sindical a qui ella assessorava en tantes ocasions. No era l’únic vincle amb Sabadell, ja que sempre va fer costat al seu alcalde i company de partit Antoni Farrés, d’un tarannà també obert, dialogant i conciliador, forjat i practicat sota el franquisme, al PSU i a l’Assemblea de Catalunya.

Durant anys col·laborà amb Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti, ja a l’època d’IC, alhora que participava en iniciatives tan transversals com ara les Jornades sobre el nacionalisme català a la fi del segle XX, organitzades per l’insubstituïble Max Cahner o assistia a sopars tertúlia amb antics companys del PSUC, com ara Jordi Borja, Borja de Riquer o Anna Sellés. El seu arrenglerament en l’independentisme no va ser ni sobtat, ni fruit de cap conversió inesperada, sinó el resultat natural d’un procés inevitable. Òrfena de partit com tants altres, en el fons, no crec que Muriel Casals es mogués mai d’aquell vell PSU, nacional i d’esquerres, no dogmàtic, de fronteres ideològiques molt àmplies, flexible, adaptable, amb vocació de majoria i voluntat de govern. El 2010, com a presidenta d’Òmnium Cultural, pitjà l’accelerador en l’orientació sociopolítica que, a l’entitat cultural, hi havia iniciat el seu antecessor Jordi Porta. La resta de la seva biografia, la d’aquests darrers anys, és la que ha omplert pàgines senceres als diaris i de dol els carrers. Però no hauria existit mai la Muriel d’ara, la coneguda, la darrera, sense la d’abans, la Muriel filla de l’exili, dels vençuts i de la resistència.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Se suposa que Carod és separatista. Aleshores per què fa l'elogi d'un partit tan espanyolista com el PCE/PSUC?
Jesús-1, 18/02/2016 a les 12:05
+1
-20
L'espanyolisme més insidiós és el que s'expressa en català, talment com el d'Unió Democràtica, el del PCE-PSUC i el dels sociates.

Visca Catalunya catalana, independent, democràtica, completa, unitària i repubicana!
La Muriel Casals va seguir la mateixa evolució encomiable d'en Raül Romeva.
Anònim, 18/02/2016 a les 12:25
+14
-3
Van abandonar el partit comunista-Iniciativa perquè eren espanyolisme pur i dur; i van abraçar el nacionalisme català, o sigui, el separatisme. La gran majoria de comunistes catalans no han fet aquest pas, aquesta catarsi tan necessària, ai las! Per si algú encara té algun dubte de l’espanyolisme profund i exaltat del PCE-PSUC li suggereixo de llegir l’opuscle “El problema nacional català”, d’en Pere Ardiaca, Solé Tura i Francesc Vicens. La primera edició està impresa a Mèxic el 1961, el reedità el Partit dels Comunistes de Catalunya; encara el tenen, no l’han exhaurit, sortosament. És tot un exercici de jacobinisme, de totalitarisme, de reescriure la història nostrada, per la major glòria del materialisme dialèctic, d'Espanya i de l'URSS.

Moltes gràcies, Carod
El Pelut, 18/02/2016 a les 12:54
+13
-9
Per instruir-nos.
Gracies
Anònim, 18/02/2016 a les 13:01
+21
-2
Gracies per aquest article ....i tots a l'acte d'Omnim d'aquesta tarda.

Un petit homenatge que podem fer-li tots a la Muriel.
Carod excel·leix com a lingüística, no com a polític ja que fa un pa com unes hòsties.
Blai, 18/02/2016 a les 13:35
+10
-9
La Diputació de Barcelona i les Edicions de la Magrana van editar una antologia d'articles d'en Joan Comorera Soler. Es nota que Carod no se l'ha llegit perquè patentitza ultra mesura el grau d'espanyolisme que destil•lava Comorera, talment com Andreu Nin. Destacaven la "fraternitat que hi havia d'haver entre els pobles peninsulars" a fi de confederalitar l'Estat espanyol sota el signe de la falç i el martell, “la República Socialista d’Ibèria” i d’altres bajanades per l’estil. Aquest discurs capciós i hipòcrita avui l'ha recuperat Podemos i Izquierda Unida-Iniciativa. De la dreta estant ho ha fet Unió Democràtica. És cert que Comorera maldava per desvincular el PSUC del PCE, pero no per fer un comunisme nacional català en una Catalunya independent, sinó per marcar paquet de cara als comunistes espanyols, car ell se'n considerava, d'espanyol. Total, volia un comunisme català però un apèndix de l'espanyol, ferotgement contrari al nacionalisme català. Tot i així, el PCE-PSUC el va acusar de ser nacionalista català i el va denunciar a la policia espanyola, la qual el va detenir gràcies en aquesta delació; és com li l'hagués assassinat el seu propi partit, utilitzant la repressió franquista. Per la dreta, és el cas dramàtic d'en Carrasco Formiguera que tot i sent catalanista-antiseparatista, Franco l'assassinà. Carod també va fer l’elogi d’en Marcel·lí Domingo, tan espanyolista com Comorera i Nin. Intenta “recuperar” polítics botiflers esquerrans, fent-los passar per protonacionalistes catalans. A què juga Carod?
Gràcies Jordi Pujol per haver plantat cara gairebé sol, a les esquerres sucursalistes!
Jordi M, 18/02/2016 a les 23:52
+4
-6
Doncs a mi em sembla bé que repesquem catalans procedents de les esquerres sucursalistes. I fins i tot aprovo que s'endolceixi fins exagerar o directament falsificar el seu passat. El que no accepto és que ara se'ls pretengui deixar millor que a aquells que sempre van jugar amb la samareta nacional catalana.
Hi ha procés perqué de cop i volta milers i milers de botiflers progres es van fer independentistes
Jordi M, 19/02/2016 a les 02:42
+4
-3
Discrepo amb en Blai. Hem d'incorporar exbotiflers. Poc que serem mai majoria, si no ho féssim. El botifler que ha deixat de ser-ne, benvingut. Benvingut fins i tot el que ho fa per oportunisme, mira què et dic. I no només no li retraurem llur passat sinó que farem veure que ens empassem la reinterpretació creativa que ara tenen el morro de fer-ne, sempre que no sigui massa surrealista, és clar, perquè aquí encara resultarà que l'esquerra sucursalista defensava el sobiranisme però Convergència els frenava. Però jo hi poso una línia vermella. Ni accepto, ni acceptaré mai, que entri amb millor reconeixement i dignitat en la Catalunya lliure qui ha estat botifler que qui va plantar-li cara a aquests botiflers. Ni accepto, ni acceptaré mai, que la Catalunya lliure reti pitjor consideració a un Pujol, un Rigol o un Barrera, que a un Fulano, un Zurano o un Mengano que ja veieu que ni esmento pels noms en coherència amb el que he començat dient.
Democracia
Otro historiador, 19/02/2016 a les 12:23
+1
-4
Este nombre dice mucho de lo que significa. Poder expresarlas ideas de cada uno como piense, siempre que con ello no se insulte al contrario.
AUNQUE SEA EN CONTRA delos artículos de este señor.
Ya está bien de censura a todos los que opinamos de distinta forma. Es tan fácil como aclara que no somos bien recibidos en este medio. Claro que entiendo que sería un problema para tener mucho que aclarar después.
Repito de nuevo. La censura que tanto indignó tiempo atrás a quien no opinaba a favor del régimen franquista, es igual que la de ahora con quien no comulgue con la independencia.
Sí, era sabadellenca
Pere Font Grasa, 19/02/2016 a les 16:56
+0
-0
(perdoneu, havia oblidat el títol al meu comentari de fa uns minuts)
molt bé Carod- ens cal la teva memòria històrica
lleidatà, 19/02/2016 a les 17:46
+2
-1
Com es fa palès en moltes respostes, hi ha un sector del catalanisme que encara no ha tocat terra ni coneix el país real: tots en un o al.tre moment hem idealitzat algú o hem sublimat la part d'història que no vam viure. Ho dic per aquests amargats que retreuen al PSUC si era espanyolista.
El PSUC era l'oposició real al franquisme des dels anys 50 als 70. El PSOE no hi era, CiU en reunions de parròquia i al Palau, ERC anorreada.
Qui us penseu que va acollir al sentiment català a la població immigrant? El Barça sol? Van ser molts i moltes institucions, ara no vulgueu passar-los pel tamís. Ara som un poble majoritari, no renunciem a ningú!
17:46. Comunistes i sociates abans del 1975 prometien el dret d'autodeterminació
Anònim, 20/02/2016 a les 09:16
+0
-1
i en lletra petita i entre bastidors hi afegien que a condició que no signifiqués la secessió de Catalunya de l'Estat espanyol. Si alguna cosa cal agrair-li al PSOE-PSC és que s'hagi cruspit el PCE-PSUC durant la Transició 1975-1980. En fi va ser una lluita entre espanyolistes. Els comunistes també han proferit en moltes ocasions el seu "apoyaré", bo i manipulant la immigració espanyola a través de Comissions Obreres. Benvinguts els comunistes que s'han passat al nacionalisme català. Maleïts siguin els qui encara prioritzen la seva ideologia totalitària per damunt de la independència de Catalunya. Ergo, tant la Muriel Casals com en Raül Romeva es mereixen un monument per haver optat per la catalanitat i haver relegat una ideologia espúria, jacobina i criminal.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Autor
Josep-Lluís Carod-Rovira
Cambrils, 1952. Llicenciat en Filologia Catalana, director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat conseller en cap i vicepresident del govern de Catalunya, diputat al Parlament i diputat electe al Congrés de Diputats d'Espanya. Autor d'una quinzena de llibres, els darrers títols són: La passió italiana, 2014, Les religions a Catalunya i Història del protestantisme als Països Catalans. Membre de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona i de l'Agència Catalana de l'Arengada (ACA), li agrada la mar, llegir, escriure, l'allioli de la Fonda dels Àngels, la salsa de calçots de la Montserrat Coll, la ironia i l llibertat. És pare de dos fills i una filla i avi de dos nét i una néta.
El creuer Wind Surf tornà a atracar al Port de Tarragona | Port de Tarragona
01/01/1970
El Wind Star i Wind Surf atracaran aquest dissabte al dic de Llevant
Concentració a Tarragona per exigir l'alliberament de Cuixart i Sànchez | Jonathan Oca
Jonathan Oca
01/01/1970
Una cinquantena de persones han rebutjat l'empresonament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC davant de la subdelegació del govern espanyol
Una infermera posant la vacuna de la grip a un pacient | ANC
01/01/1970
Salut s'ha marcat com a principal objectiu arribar a les dones embarassades
Una oficina del Banc Sabadell, al centre de Barcelona. | Adrià Costa
01/01/1970
Les associacions demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb les conseqüències del referèndum de l'1 d'octubre
 22:06 VÍDEO Un centenar de persones reben Albiol a Sant Cugat amb una cassolada per reclamar la llibertat del Cuixart i Sànchez. El president del PP català ha assistit a la inauguració de la nova seu a la localitat vallesana.
 22:05 ÚLTIMA HORA ANC i Òmnium criden a retirar diners dels bancs per pressionar l'Estat. Les associacions demanen als ciutadans que treguin efectius de les cinc principals entitats financeres i que, en el cas del Banc Sabadell i La Caixa, especifiquin el rebuig a la decisió del canvi de seu.
 21:40 VÍDEO Crida per la Democràcia, abans d'anunciar les accions directes: «Recorda, no estàs sol». L'entitat ha publicat un vídeo a les xarxes socials en què recorda que "junts ho podem tot", en referència a les futures mobilitzacions organitzades pel sobiranisme.
 21:37 El vicepresident Oriol Junqueras ha admès aquest dijous que el Govern està "gens satisfet" amb el fet que algunes companyies hagin traslladat les seus socials fora de Catalunya, però ha volgut remarcar que hi ha 260.000 empreses que es mantenen.
 21:24 Agbar reubicarà la seu social a Barcelona quan es recuperi l'«estabilitat». El conseller delegat de la companyia assegura que traslladar-se a Madrid va ser una decisió "dolorosa".
 21:11 Unes 700 persones protesten contra el govern espanyol en dues manifestacions pel centre de Girona. Durant les marxes s'han escoltat crits contra l'aplicació de l'article 155 i demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart.
 21:04 Jordi Ballart guarda silenci davant de l'aplicació del 155 amb l'aval del PSOE. L'alcalde de Terrassa va assegurar que plegaria per "ètica" si els socialistes avalaven la intervenció de l'autonomia catalana. Informa Albert Prieto i Sergi Ambudio.
 20:44 Europa insisteix: "No hi ha espai per a la mediació internacional". Donald Tusk, president del Consell Europeu, assegura que Catalunya "no forma part a nivell formal" de les converses entre els líders del continent.
 20:31 VÍDEO El Teatre Nacional, dempeus cridant «llibertat» per Sànchez i Cuixart. El TNC ha dedicat l'estrena de l'obra "Desig sota els oms" als líders sobiranistes empresonats.
 20:30 La pluja frustra la segona concentració a Tarragona per exigir l'alliberament de Cuixart i Sànchez. Tot i les condicions meteorològiques adverses, una cinquantena de persones s'han aplegat a les portes de la subdelegació del govern espanyol per demanar la llibertat dels «presos polítics». Informa Jonathan Oca.
 20:19 La referència cinematogràfica del «The Telegraph» per il·lustrar l'independentisme. El diari britànic publica una vinyeta representant el procés català coincidint amb l'anunci de l'aplicació del 155.
 20:09 PRIMÍCIA ERC ja està a punt pel pitjor escenari: té un pla per si la il·legalitzen. Els republicans han informat els seus quadres sobre com reaccionar per preservar l'organització i la logística del partit. Per Roger Tugas. 
 20:03 La Fiscalia maniobra perquè el Govern aparti Josep Lluís Trapero de les seves funcions. El ministeri públic demanarà a l'Audiència Nacional que notifiqui al Departament d'Interior les mesures cautelars contra el major per sedició i s'apliquin les normes disciplinàries de l'estatut de la policia catalana.
 19:49 L'anunci del 155 ja afecta l'economia: l'Ibex tanca en vermell i la prima de risc s'enfila. Melià Hotels i la immobiliària Colonial han liderat les pèrdues del selectiu espanyol a la borsa.
 19:47 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons entitats de drets humans. ​Un informe de la plataforma #SomDefensores denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 19:46 EN PROCÉS «En un escenari de conflicte, Espanya sap que hi té molt a perdre». Oriol March, redactor de Política de NacióDigital, analitza els passos previs a l'aplicació del 155 i l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència.
 19:10 Concentració davant la delegació del govern espanyol per l'alliberament de Sànchez i Cuixart. Desenes de manifestants convocats per la CUP protesten sota la pluja per l'empresonament dels presidents d'Òmnium i ANC.
 19:05 Les càrregues de l'1-O van ser «desproporcionades i violentes», segons diverses entitats de drets humans. Un informe de la plataforma #SomDefensores, presentat aquest dijous, denuncia l'ús de la força per part de la Policia Nacional i Guàrdia Civil el dia del referèndum.
 18:53 Ple monogràfic o debat de política general: les vies per declarar la independència; ho expliquen Sara González i Oriol March. Junts pel Sí i la CUP perfilen la millor manera d'aixecar la suspensió amb l'horitzó de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. L'independentisme sospesa sotmetre a votació el procés constituent per sumar suports dins de Catalunya Sí que es Pot.
 18:49 El mail que ha enviat el govern espanyol a l'ambaixador belga: «Prenem nota». Madrid s'ha queixat al representant del govern de Bèlgica a l'Estat per les declaracions del primer ministre Charles Michel fent una crida al diàleg.
 17:36 Demanen un "relleu urgent" dels agents de la Guàrdia Civil destinats a Catalunya per aturar el procés independentista. L’Associació Espanyola de la Guàrdia Civil es mostra convençuda que de voluntaris "no en faltaran".
 17:28 Carme Forcadell, al «Frankfurter Allgemeine»: «Europa no pot mirar més cap a una altra banda». La presidenta del Parlament denuncia al diari alemany que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són "presos polítics".
 17:28 El Parlament Europeu descarta fer un debat sobre l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El vicepresident del PPE, Esteban González Pons, ha afirmat que l’Eurocambra no pot “censurar” l’acció de la justícia quan s’actua “d’acord” amb la llei.
 17:19 Vladimir Putin: «Europa hauria d'haver pensat molt abans en el problema de Catalunya».
 17:04 De L'estaca a La flama: 155 cançons de lluita per aplicar aquests dies. Una llista d'Enderrock amb temes que criden "a la revolta, a la unitat, a la resistència i, sobretot, a la pau per davant de tot".
 16:19 Urkullu demana al govern espanyol que no apliqui l'article 155 perquè no s'ha declarat la independència. El lehendakari reclama a Puigdemont i a Rajoy que dialoguin "sense condicions ni humiliacions".
 16:12 El Suprem manté la intervenció de Montoro als comptes de la Generalitat. El tribunal rebutja el recurs del Govern i recorda que els diners del FLA no es poden destinar a "finançar una activitat inconstitucional" com el referèndum.
 16:09 L'ex-primer ministre d'Itàlia i líder del partit Forza Italia (FI), Silvio Berlusconi, ha assegurat que ell no hauria enviat la Guàrdia Civil per impedir l'1-O. "És una crisi molt difícil que, crec, pot resoldre's amb el diàleg. Jo no hauria enviat la Guàrdia Civil als catalans per obstaculitzar el vot en el referèndum", ha declarat quan ha arribat a Brussel·les per participar en una reunió del Partit Popular Europeu (PPE) prèvia al Consell Europeu.
 16:00 CRÒNICA El Govern es prepara per resistir un 155 amb una intervenció selectiva; per Joan Serra Carné i Oriol March. L'executiu preveu que l'Estat prengui mesures "quirúrgiques" que afectin competències claus de l'autogovern, des de l'estructura política i administrativa fins al comandament dels Mossos. "La Generalitat no desapareixerà", assenyalen al Govern en referència a una intervenció agressiva de l'autonomia que substitueixi alts càrrecs.
 15:59 El TSJC cancel·la la citació de Turull en el cas de la mesa del Parlament. El conseller de Presidència i portaveu del Govern havia de declarar en qualitat de testimoni el proper 24 d'octubre.
 15:58 La Festa dels Súpers modifica la jornada de dissabte «per prevenció i seguretat». La mesura afectarà la programació de l'espectacle central, que es farà a les dotze del migdia en comptes de les quatre de la tarda.
 15:57 La cancellera alemanya, Angela Merkel, espera que es trobi una solució per a Catalunya "dins de la constitució espanyola".
 15:41 Els ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva es querellen per les càrregues de l'1-O.
 15:29 El Senat haurà de posposar el ple de l'article 155 fins a finals d'octubre. La decisió del consell de ministres de reunir-se aquest dissabte per iniciar la intervenció de l'autonomia de Catalunya obligarà a la càmara a endarrerir-lo fins al dia 30 o 31.
 15:21 La Diputació de Girona demana la llibertat immediata de Sànchez i Cuixart, informa Xavier Borràs.
 15:20 El primer ministre de Luxemburg creu que «Europa no pot ignorar la realitat» de Catalunya. Xavier Bettel espera que Rajoy parli del tema a la cimera dels líders europeus a Brussel·les.
 15:21 L'ex president del govern espanyol José María Aznar adverteix que la reforma constitucional "no ha de ser el pagament a terminis al secessionisme català". En un acte a València, també ha alertat que està en joc el pacte del 1978 davant una posició a Catalunya on "el nacionalisme ho ha donat tot per trencat".
 14:39 El Banc Sabadell estudia traslladar a Madrid la presidència i la secretaria general. El consell d'administració de l'entitat ja va aprovar el canvi de domicili social a Alacant arran dels efectes de l'1-O.
 14:32 ERC afirma que, quan es concreti dissabte el 155, es decidirà quan i com fer efectiva la independència.
 14:30 JxSí i la CUP no prendran cap decisió definitiva sobre la declaració d'independència fins que l'Estat no concreti el 155. Els dos grups parlamentaris s'han reunit al llarg del matí per discutir com fer efectiu el resultat del referèndum de l'1-O.
 14:05 Carreguen contra Prodis Terrassa per defensar Sànchez i Cuixart: «Vergonyós que utilitzin discapacitats». La Fundació va sumar-se a l'aturada d'aquest dimarts al matí per reclamar la llibertat dels presidents de l'ANC i Òmnium.
 14:04 Un centenar llarg de persones es concentren sota la pluja a Manresa contra l'aplicació de l'article 155. Part dels manifestants s'han dirigit fins les dependències de la policia espanyola i hi han fet una cassolada.
 14:00 Els ministeris de Foment i Interior mantenen efectius de la Guàrdia Civil en aeroports, ports i altres infraestructures "crítiques".
 14:00 El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, diu que l'AVE Madrid-Barcelona creix en viatgers per la fugida d'empreses a la capital espanyola.
 13:54 L'alcalde de Dosrius veu una «coincidència remarcable» entre la seva denúncia i la citació de la Guàrdia Civil. Marc Bosch es mostra "estupefacte" davant la investigació per desobediència i subratlla que l'1-O va mantenir una "resistència pacífica".
 13:52 El líder del PSOE, Pedro Sánchez, s'ha reunit amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Segons fonts del partit, el socialista ha trobat en Juncker "el suport" de les institucions europees a la legalitat, però no han abordat l'aplicació de l'article 155.
 13:48 El conflicte amb Catalunya espera Rajoy al Consell Europeu. El president espanyol assisteix a la cimera de la UE i avui tindrà una trobada amb Emmanuel Macron, el més favorable a Madrid.
 13:33 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el president de França, Emmanuel Macron, tindran aquesta nit una reunió bilateral al marge de la cimera europea que se celebra a Brussel·les, durant la qual podran abordar la crisi política a Catalunya.
 13:23 Joves de Societat Civil Catalana es reuneixen amb Ciutadans al Parlament. 
 

Membres de SCC amb C's al Parlament.  Foto: Sara González.

 13:16 El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, descarta un «corralito» a Catalunya. De Guindos veu "raonable" que els bancs traslladessin les seus socials i diu que els que ho han fet tenen "entrades netes" de dipòsits.
Entrades anteriors »
José Manuel Maza, Carlos Lesmes, Felip VI i Rafael Catalá | @CasaReal
01/01/1970
El Consell surt en defensa de la magistrada Carmen Lamela després que hagués ordenat l'empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez