«La tecnologia només és el mitjà; al final, la intel·ligent és la ciutadania»

Entrevista a Santiago Castellà, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City

| 09/07/2014 a les 07:00h
Arxivat a: Societat, Santiago Castellà, URV, Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, Tarragona Smart Mediterranean City, vídeo
Aquesta notícia es va publicar originalment el 09/07/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

 

Quan Tarragona es planteja esdevenir una ciutat intel·ligent i utilitzar els Jocs Mediterranis com una palanca per accelerar totes les seves lògiques de creixement, l’Ajuntament de la ciutat considera que la universitat és l’aliada necessària. La manera de concretar la col·laboració de la URV en el conjunt de la fundació Tarragona Smart Mediterranean City —a part de ser-ne patró— ha estat organitzar la càtedra que serveix per articular tota la participació de la Universitat Rovira i Virgili en el projecte. Així neix la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City, dirigida pel professor de Dret  Internacional Públic, Santiago Castellà.
 
Què fa intel·ligent una ciutat? 
Aquí a Tarragona cada cop parlem més de ciutadania intel·ligent i menys de ciutat intel·ligent, una idea que va néixer molt vinculada al tractament massiu de dades. Quan usem smartphones deixem un rastre que les ciutats poden aprofitar per millorar la gestió i per fer nous serveis, ja que es pot saber per on passa majoritàriament la gent, a quina hora deixa les escombraries, on va a fer esport… Tot això que es diu el Big Data, moltes ciutats les començaven a tractar per buscar millors solucions per la mobilitat o en el tractament de residus. Ara, al voltant de la idea que la tecnologia pot ajudar a la ciutat a funcionar millor s’ha desenvolupat el concepte cities in motion, en el qual ha agafat molta importància el concepte de no aplicar només tecnologies de la comunicació sinó també d’eficiència energètica. En resum, ciutats que amb menys despesa poden fer molt més.
 
I això s’aconsegueix...?
Fent les coses de manera més intel·ligent. Per exemple, utilitzar l’aigua del freàtic, abaixar l’enllumenat dels carrers quan no hi hagi trànsit o recollir els contenidors només quan estiguin plens de residus. Tot un seguit de lògiques que han ajudat a crear un nou concepte d’smart city.
Al final, una smart city estaria formada per tres grans revolucions: l’ecològica, que inclou accions d’estalvi energètic però també d’horts urbans, de taulades verdes, d’incorporar més espais verds a la ciutat o d’utilitzar bicicleta. Penseu que les ciutats més dinàmiques i de referència del món cada cop són més ecològiques, més sostenibles i més eficients.
La segona revolució és democràtica, perquè les possibilitats de participació ara són molt directes. Podem participar en la política en línia i hi ha experiències molt interessants com la del Govern de Londres, on els ciutadans quan tenen o veuen un problema a l’espai públic fan una foto, ho envien i saben a quina hora es resoldrà aquest problema. En aquest sentit estan sortint moltíssims aplicatius.
I la tercera revolució associada és la de l’emprenedoria: desenvolupar APP, aplicatius, pensar noves possibilitats d’utilitzar la ciutat… Això fa que les ciutats es tornin molt més creatives, que la investigació i la recerca tinguin un paper més important i que hi hagi una atracció permanent de talent. Ara una smart city s’explica més amb aquestes lògiques que no només amb tecnologia. La tecnologia és només el mitjà, però, al final, la ciutadania és la intel·ligent, en el sentit de poder fer les coses millor amb menys recursos i que s’incrementi la qualitat de vida dels ciutadans.
 
Quin serà el paper de la càtedra a l’hora d’aplicar tot això?
El que farà serà impulsar que hi hagi projectes parlant amb les empreses, amb les entitats i amb les institucions. Els expliquem que Tarragona està vivint un moment excepcional amb la celebració dels Jocs del 2017, però també perquè té unes potencialitats econòmiques importants, amb un polígon petroquímic associat molt potent, amb patrimoni històric i cultural molt fort… Tot això fa que sigui un espai molt interessant, no només per portar projectes sinó també per presentar-los al conjunt de la Mediterrània. El sud de la Mediterrània d’aquí al 2020 farà un salt impressionant, s’està urbanitzant molt ràpidament, té una població molt jove, un bon teixit universitari, el paper de la dona i de les pimes cada cop és més important, cada cop hi ha més estabilitat democràtica i les ciutats de la Mediterrània necessitaran poliesportius, escoles, hospitals, enllumenat… Segurament Tarragona serà un aparador excel·lent i podrà explicar que ha il·luminat de manera intel·ligent, barata i eficient el patrimoni de Tarragona, un model que després podrà exportar a la resta de ciutats del Mediterrani que tinguin necessitat de fer-ho per atraure turistes. O en temes de mobilitat, per exemple. Sobretot perquè estem parlant de solucions que són més barates i, per a ajuntaments que no són molt rics, representen un estalvi.
A la càtedra també acompanyem els projectes perquè es puguin realitzar, els divulguem a través d’aquesta marca Tarragona vinculada a la intel·ligència, però sobretot volem que el conjunt dels 50 o 60 projectes resultants tinguin coherència i responguin a un model de ciutat que és la que han decidit els tarragonins.
 
Ja n’hem pogut veure algun, de projecte?
Sí. Amb BASF vam fer un aïllament tèrmic al col·legi Cèsar August per tal de millorar l’eficiència energètica del centre. Un altre exemple és que Repsol està dissenyant una línia d’asfalts intel·ligents que capta partícules contaminants, que estan preparats per portar sensors per detectar el tràfic i que absorbeixen bé l’aigua. Igual que aquests, tenim en cartera una trentena de projectes, alguns més vinculats a la recerca com un estudi que fem amb laboratoris d’Alemanya i Àustria de la internet de les coses, com els diferents sensors poden parlar entre ells. 
 
Què hem de fer per convertir-nos en un ciutadà intel·ligent?
Aquesta és una de les nostres grans preocupacions i per això hem posat en marxa diferents fòrums sobre temes de salut, d’eficiència energètica, d’habitatge, etc. També en farem per a joves, amb la intenció de propiciar l’emprenedoria i la creativitat, i per a gent gran, per demostrar-los que les noves tecnologies són una ajuda més que un problema. Constantment estem fent activitats. Tenim una comunitat inspiradora que volem que pensi en la ciutat que li agradaria tenir d’aquí a deu anys per mirar que totes les lògiques ens facin avançar cap a idees disruptives que ens facin avançar cap a ciutats noves i diferents.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jon Gaztañaga | Nàstic de Tarragona
01/01/1970
El jugador basc de 26 anys ha firmat un contracte per tres temporades amb l'equip tarragoní
Els detinguts Mohamed Houli Chemal, Salh el Karib, Driss Oukabir i Mohammed Aalla | EFE
01/01/1970
El jutge manté detingut el propietari del locutori de Ripoll i deixa en llibertat el propietari del cotxe de Cambrils | El pla fallit de la cèl·lula gihadista era posar bombes a monuments concorreguts de Barcelona | Els detinguts assenyalen l'imam de Ripoll com l'instigador dels fets i asseguren que el seu objectiu era immolar-se
Treballs de recerca en les hores posteriors a la primera explosió al xalet de la urbanització Montecarlo d'Alcanar. | Sofia Cabanes
01/01/1970
Els Mossos també troben diversa documentació relacionada amb els terroristes

Enric Millo, Ada Colau i Joaquim Forn a la Junta de Seguretat de Barcelona | Ajuntament de Barcelona
01/01/1970
La Generalitat, l'Ajutament i l'Estat també acorden que s'estudiarà fer alguns carrers de vianants com la Rambla i els voltants de la Sagrafa Família | Les tres administracions subratllen que la cooperació en matèria de seguretat ha estat "permanent, constant i fluïda" tant a nivell policial com polític
Miquel Sàmper (PDECat) al seu despatx de tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Terrassa | Albert Prieto
01/01/1970
El portaveu del PDECat i alcalde accidental de Terrassa anuncia un nou escenari en el procés de municipalització de l'aigua, en el qual manté diferències amb el PSC | Creu que Mina s'ha equivocat en la manera d'enfocar la fi de la concessió i alerta que la gestió directa pot sortir cara | Sàmper avança que si no poden garantir que a Terrassa es practiqui el referèndum de l'1-O "amb total normalitat" deixaran el govern municipal
01/01/1970
El Parlament de Catalunya va decidir eliminar aquest municipi de la llista de poblacions on es permet fer festes amb bous i el municipi va aprovar una moció del PACMA | PDECat i COET no entendrien "que un alcalde d’ERC negui el dret a votar"