Programa d'actes de Tarraco Viva 2014 (I)

| 10/02/2014 a les 14:09h
Arxivat a: Tarraco Viva, Tarraco Viva, August, actes
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/02/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

PROGRAMA D’ACTES 2014
L’ESPAI AUGUST novetat 2014


El Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona es converteix, aquesta edició, en un centre cultural dedicat a August i la seva època, on es realitzaran més de 300 actes.


La recreació AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA será enguany, l’activitat central del festival, on anirem desvetllant i descobrint aspectes de la seva vida personal i familiar, la seva obra política, la seva visió de Roma i del món. Aquest espectacle es podrá veure tots els divendres i dissabtes del festival

La reproducció a escala de l’ARA PACIS, de l’escultura d’AUGUST DE PRIMA PORTA, formaran part, amb altres reproduccions, de l’Exposició AUGUST, UNA CIVILITZACIÓ MEDITERRÀNIA que, en format de visites comentades, ens acostaran a l’època del primer emperador. L’exposició podrá ser visitada durant tots els dies del festival.


Els centres educatius que ho desitgin, podran participar en una activitat de recreació de caire participatiu, AUGUST AL TEU GUST, durant tots els dies laborables del festival, en horaris de matí i tarda.

El primer diumenge del festival, dia 11 de maig, durant tot el matí al Camp de Mart, programem un petit festival el PUERI festival TARRACO VIVA, amb tallers, activitats de recreació adreçades al públic familiar, on els petits podran participar en les activitats que hem preparat especialment per a ells.

El segon cap de setmana, el dissabte 17 , durant tot el dia, i el diumenge 18 durant tot el matí, al mateix espai del Camp de Mart, serà el món de la GASTRONOMIA el que ens farà fer un viatge a l’antiga civilització romana a través del paladar. Tallers de recreació de menjar i vi, serrades i presentacions de productes que ja es trobaven a les cuines romanes. Podrem fer un aperitiu i degustar les “tapes” de recreació elaborades pels restaurants de l’Associació Tarraco a Taula.


AUGUST, UNA CIVILITZACIÓ MEDITERRÀNIA novetat 2014 Exposició amb visita comentada Oficina festival Tarraco Viva


Aprofitant el treball de recreació de diferents àmbits de la vida d’August que farem per la recreació històrica “August. El poder de la mascara” i afegint comentaris elaborats per els nostres col·laboradors científics (professors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Girona i de la Soprintendenza Archeologica de Roma) hom podrà gaudir, en format de visita lliure i amb visites comentades i amb altres activitats , d’una magnífica ocasió per endinsar-se en la figura, l’obra i l’època del primer emperador.


Els àmbits que tractarà l’exposició seran:

- El món d’August. Un món mesurat i dibuixat. - L’Eneida. Un poema per a un Imperi. - La praefectura annonaria d’August, molt mes que “pa i circ” - La Roma d’August; d’una ciutat de fang a una altre de marbre. - L ’entorn d’August. Amics, col·laboradors i una família difícil. - L’Ara Pacis. La Pax Augusta i l’edat d’Or. Mites per a un nou sistema polític. - L’August de Prima Porta. Una estàtua amb un missatge polític. - La nova visió política. Províncies, limes i política augustees


AUGUST, EL PODER DE LA MÀSCARA novetat 2014 Recreació històrica Projecte Phoenix (Tarragona)


A la descoberta de la vida i l’obra del primer emperador. La seva obra de govern, la lluita pel poder , la vigilància de les fronteres però també les seves rutines , les seves manies, les seves malalties. Un espectacle especial de divulgació històrica per a una edició especial del festival.

Més de cent re-enactors amb recreacions d’espais relacionats amb la vida i l ‘obra del creador de l’Imperi romà; l’estudi personal d’August, el triclini d’estiu de Livia la seva esposa, la Cúria Julia, l’Ara Pacis Augustae i d’altres espais per a comprendre un mica millor la complexitat i la realitat històrica de la Roma antiga.

Amb imatges arqueològiques i comentaris històrics que ens aproparan a una època cabdal de la història d’Occident i del món.


Per suposat que la personalitat d’August tenia dos cares, que semblaven mirar-se, com Janus, en direccions oposades; el pare de família afectuós també era un lasciu inveterat; el romà de vida senzilla es feia construir vil·les de vacances secretes; la seva lleialtat als amics li impedia de veure els seus defectes i crims; el pare amant de vegades es comportava com un pinxo: el culte mecenes de les arts podia ser un assassí despietat en temes polítics.


Es te la impressió per damunt de tot, que la supressió dels sentiments humans normals que exigia la vida publica del princeps , va magnificar l’afecte pels seus parents mes propers i amics íntims. Aquesta lluita interna pot haver avivat la fúria amb la que reaccionava davant els traïcions a la seva confiança.

 

No obstant i malgrat tots els seus defectes, el balanç general és positiu. En general August visqué en privat segons els valors del seu temps i malgrat que la figura pública va fer coses terribles, solien ser pel be comú.

La seva política envers les províncies i els seus continus viatges amb Agripa... va tenir una conseqüència enormement important ; va generar lleialtat i gratitud envers Roma. Va fer sentir a la gent que no eren víctimes de l’Imperi, sinó part interessada. Eren membres d’una mancomunitat imperial. Va ser aquesta consciencia comuna la que va ajudar a unir a Europa i als territoris de la conca mediterrània durant mes de cinc-cents anys.

Quants estadistes dels darrers dos mil anys poden reivindicar un llegat tant durador? Anthony Everitt "August. El primer emperador"


Data

Lloc Accés Durada aprox.

Divendres i dissabtes : 9, 10, 16, 17. 23 i 24 de maig, a les 22 h Diumenges, 11 i 18, a les 18 h Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona Entrada de pagament : 15 €

1,30 h


ARA PACIS AUGUSTAE. Un monument per un imperi novetat 2014 Visita comentada Oficina Tarraco Viva


El monument anomenat Ara Pacis Augustae , o sigui l’Altar de la Pau d’August, es sens dubte una dels llegats monumentals mes importants de l’antiga Roma. Pensat per exaltar la Pax Augusta, conté però molts mes ingredients: iconogràfics, decoratius, literaris, religiosos, mític, polítics , artístics i al mateix temps és un retrat de la família imperial. Aprofitant la recreació que es farà per l’espectacle de recreació història “August. El poder de la màscara”, tindrem l’oportunitat de veure molt mes a a prop la imatge i els continguts d’aquesta peça insòlita


IMATGE I PODER. L'AUGUST DE PRIMA PORTA novetat 2014 Visita comentada MV Arte (Tarragona)


Trobada ara fa uns cent cinquanta anys en el que va ser una de les vil·les de Livia, l’esposa de l’emperador, aquest estàtua ha fascinat i encara ho segueix fent avui dia, tant a experts com al públic en general. El festival, que ha engegat la recreació d’aquesta estàtua a través d’una rèplica amb materials moderns, presentarà una nova visió d’aquesta obra d’art i arqueològica. Tornarem a veure l’estàtua tal i com va ser feta; amb colors. Una magnifica ocasió per debatre i proposar noves interpretacions de tots els continguts de la mateixa.

 

AUGUST, AL TEU GUST. Vine a conèixer l'emperador de Roma novetat 2014 Recreació – Taller públic escolar Assumpta Mercader / Carles Alcoy


Som al segle I a.C. L’imperi romà va d’Hispània a l’Àsia, i des de les fredes aigües del Rin fins a les ardents sorres del desert de Líbia. Un sol home, August, governa aquestes terres i els seus habitants. August, l’emperador, per a quasi tothom és un déu temut i respectat, per a molt pocs un amic, i per a una sola dona, Lívia, un company. Enguany, fa dos mil anys de la mort d’August, després de 44 anys de govern, de pau, d’imperi en la república romana.


Podreu fer un passeig per la història i els carrers de l’antiga Roma, per la vida privada d’August, el seu govern i la seva manera de viure. Farem un tomb per diferents espais de la ciutat. Visitarem la casa de Lívia i el gabinet d’August. Entendrem les relacions entre família, poder i religió. Anirem al Senat i a l’Annona Frumentaria per veure la importància del blat i el vi en la vida dels romans.


I sortireu, tots, en processó, celebrant amb la seva família la glòria del Diví Cèsar Octavi August, honorant-lo a l’Ara Pacis, al seu victoriós retorn de Tarraco.

Dates Lloc Accés

Del 5 al 23 de maig, de dilluns a divendres Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona Reservat a grups escolars de 8 a 16 anys. Inscripcions : [email protected]


PRAEFACTURA ANNONARIA. Una llavor de l’estat de benestar Recreació històrica Projecte Phoenix (Tarragona)


Encara que les reparticions de gra i aliments a la plebs de Roma, les anomenades frumentationes ja es van realitzar en altres moments de la historia de Roma (durant els tribunats dels germans Grac, el mateix Pompeu i el pare adoptiu d’August Juli César n’havien realitzat ) no és sinó amb el geni polític d’August que es crea un organisme i tot un sistema administratiu i econòmic per regular-les. L’anomenada Praefectura Annonaria, va ser en realitat una espècie de Ministeri d’Economia i Benestar Social. No només repartia aliments gratuïts a la població de Roma sinó que regulava els preus dels aliments bàsics (cereals, vi i oli) i per tant la base de l’economia de tot l’Imperi.


DEO AUGUSTO. Un nou déu per a una nova era novetat 2014 Recreació històrica Nemesis ARQ (Tarragona)


Després d’anys de guerres, la societat romana està esgotada. En aquests moments de feblesa, la profecia de la sibil·la de Cumes es materialitza: arribarà l’Aetas Aurea i, amb ella, un nou dirigent d’origen diví que portarà la pax i l’ordre a tots els dominis romans. El jove Octavià, anomenat Augustus pel Senat, és l’elegit de l’Oracle. A ell li correspon la tasca de restaurar els cultes ancestrals, de refer els temples i de reorganitzar els sacerdocis. Només quan les divinitats estiguin ben ateses, Roma i les seves províncies podran assolir la pau universal, organitzada per August, proclamat déu vivent, i tutel·lat per Apol·lo.

 

A ALTRES ESPAIS

LUDUS MAGNUS AUGUSTI novetat 2014 Recreació històrica Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)


El grup Ars Dimicandi, vells col·laboradors del festival ens preparen una activitat extraordinària per commemorar l’any August.

Amb més gladiadors que mai i noves activitats, ens aproparem a un dels jocs organitzats per a major glòria de l’emperador. Una nova ocasió en aquest cas especial per tornar-nos a trobar amb el magnífic treball de recreació històrica del grup italià.


BACUS O LA NATURA DESFERMADA novetat 2014 Recreació històrica Nemesis ARQ (Tarragona)

DE BACCANALIA. Música en honor al déu del vi novetat 2014 Recreació històrica Ludi Scaenici (Itàlia)


Aquest any, per primer cop, incorporem la comarca del Priorat al nostre festival i esperem que esdevingui seu permanent en futures edicions.


Malgrat l’absència de restes arqueològiques d’època romana en aquest territori , el Priorat a través del vi ens connecta amb tota la cultura clàssica a través d’una de les seves més grans manifestacions: Els mites i les construccions simbòliques. Aquest any iniciem la col·laboració entorn de la figura de Bacus, el déu del vi. Quin millor lloc que al Priorat per endinsar-nos en les malifetes d’aquest déu de l’alegria

i la joia de viure?


EXCUBITORIUM COHORS VIGILES. El primer cos de bombers a Roma Recreació històrica Thaleia. Grup de recreació històrica de Tarragona


La forma constructiva de les ciutats romanes, sobre tot la gran capital, Roma, i materials emprats com la fusta, eren factors perillosos per la propagació d’incendis devastadors. Van ser dos incendis en època d’August (un a l’any 23 a.C. i un altre a l’any 6 a.C.) i el de l’any 64, en la de Neró, que es van transformar completament les ordenances de la ciutat i es va legitimar el cos de bombers.

 

Recreació històrica Nemesis ARQ (Tarragona)


Al món romà, cada primavera s’obria la navegació pel Mediterrani amb una cerimònia d’obertura del mar que tenia origen egipci: el Navigium Isidis. Després de mesos, els d’hivern, en que la navegació era perillosa, a molts ports de la Mediterrània i a través d’un magnifica cerimònia en honor a la deessa Isis, s’obria el període de navegació, el mare apertum. Es tracte sens dubte d’una cerimònia precursora de les nostres processons en honor de la verge del Carme. Les nostres arrels són sense cap dubte romanes..NAVIGIUM ISIDIS

Amb col·laboració amb l’ajuntament d’Altafulla, us convidem a “inaugurar “ el mar i conèixer una de les manifestacions culturals i religioses més interessants de l’antiguitat clàssica.


SUPERSTITIO. Rituals màgics i quotidians novetat 2014 La convivència entre els vius i els
esperits Recreació històrica Nemesis ARQ (Tarragona)

August, en la seva tasca de reformar la religió tradicional romana, xocarà frontalment amb les creences populars. La fetilleria i la superstició, presents en tots els estaments de la societat, continuaran sent un element quotidià malgrat les prohibicions.


Les religions estrangeres van ser especialment perseguides i castigades per August. Les noves creences que arriben dels territoris conquerits, especialment les egípcies, impregnen el vocabulari de moltes fórmules màgiques, que seran més efectives com més exòtiques es presentin davant els romans.


MUNERA GLADIATORA. El món dels gladiadors Recreació històrica Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

Aquest grup, veterà del nostre festival, està especialitzat en la recerca i reconstrucció de l’armament i les tècniques de combat dels gladiadors romans. Ofereixen, doncs, una demostració especialitzada i científica molt allunyada de la visió que ens ha donat el cinema.


LEGIO. LEGIONS ROMANES ALT IMPERIALS Recreació de l’exèrcit romà alt imperial. Projecte Phoenix -Legio VII Gemina (Tarragona).

Visita al campament de les Legions baix imperials Legio I Germanica (Tarragona).

Cóm eren les legions en els darrers segles de l’Imperi? Quin era el seu armament? Cóm s’adaptà als canvis dels seus enemics? Servirien per frenar els cada cop més perillosos pobles bàrbars?


VIDA QUOTIDIANA D’UN LEGIONARI

Tàctiques militars romanes al baix imperi Legio I Germanica (Tarragona)


EL CASAMENT D’AUGUST I LIVIA novetat 2014 Recreació històrica Recreació Històrica (Badalona)

Només néixer Júlia la seva única filla , August es divorcia d’ Escribonia i es casa amb una altre divorciada, Livia.

La tercera esposa de l’emperador serà molt mes que una matrona de casa. Fidel consellera l’acompanyarà durant dècades en tots els moments del seu llarg regnat, i finalment potser per compensar el fet de que no li va donar cap fill, serà el fillastre d’August i fill de Livia , Tiberi, qui succeirà aquest.


ELS ÚLTIMS LEGIONARIS

Demostració de tàctiques militars i armament de les legions romanes de finals de l’imperi.

Recreació històrica Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)


EL MÓN DELS GLADIADORS

Un cop més, el festival tindrà activitats a Altafulla, on els gladiadors faran la seva demostració sobre les diferents armes i les tècniques de combat, tal i com feien els antics gladiadors.

 


GENT d’ AUGUST

Familiars, amics, enemics... tot un seguit de personatges que “tornen” per explicar-nos, en primera persona, la seva història viscuda prop de l’emperador


LIVIA DRUSILA, esposa de l’emperador Recreació històrica Assumpta Mercader (Malgrat de Mar)

També anomenada Livia Drusa Augusta (57 aC – 29 dC) va ser la tercera esposa d’August,. Era filla de Marc Livi Drus Caudià, mare de Tiberi (que va ser emperador) i de Drus (general), avia de Germànic i Claudi (emperador) , besàvia de Cal·lígula i Agripina la Menor i rebesàvia de Neró. Una dona que va sobreviure a quatre emperadors !


JÚLIA. La filla d'August Recreació històrica Mercè Rovira (Tarragona)

Havia complert bé el seu paper de filla única de l’emperador. Primer es va casar amb el seu cossi germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, un cop vídua del primer marit, i per conveniència també del seu pare es va tornar a casar amb l’amic de tota la vida Marc Vipsani Agripa amb el qual va tenir varis fills que semblaven garantir la herència imperial. Un cop mort Agripa, es tornà a casar amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert el seu paper, ara tocava una mica de diversió.


OCTAVIA. La germana fidel novetat 2014 Recreació històrica Carme González (Tarragona)

Octavia la menor, única germana de l’emperador August, va ser una de les dones més respectades de l’historia romana per la seva lleialtat, humanitat i gran conservadora de las virtuts femenines romanes tradicionals.


ANTONIA MINOR. Neboda, tieta i mare d’emperadors novetat 2014 Recreació històrica Rat Cebrián (Tarragona)

Neboda d’August, filla petita d’Octavia (germana de l’emperador) i de Marc Antoni. Va ser també la mare d’un altre emperador : Claudi.

 

AGRIPA. L’home per a tot Recreació històrica Oriol Montesó (Tarragona)

Marc Vipsani Agripa és un dels personatges històrics cabdals de l’antiga Roma. Sense pertànyer a cap família important i d'origen humil, va arribar a ser cònsol vàries vegades, general en cap de l’exèrcit romà, amic personal d’August i finalment al ser gendre d’aquest, va ser l’avi de l’emperador Cal·lígula.


MECENES. L’amic d’Octavi novetat 2014 Recreació històrica Carles Alcoy (Mataró)

Octavi, com a home, emocionalment (i a l’inrevés de com a estadista) sols té un triomf clar: els seus amics : Virgili, Mecenes, Horaci, Agripa. De tots ells, Mecenes ho va ser tota la vida, amb daltabaixos i fredors. I ens explica com ell i August van ser, malgrat les dificultats del poder, uns grans amics.


VIRGILI. Un poeta per un imperi novetat 2014 Recreació històrica Nani Blasco (Tarragona)

Com Kafka al segle XX, Virgili demanà que els seu poema L'Eneida fos cremat a la seva mort. Afortunadament August el seu protector ho impedí. Una vida al servei de l'emperador i de Roma.


HORACI. El poeta del CARPE DIEM novetat 2014 Recreació històrica Agustí Farrè (Tarragona)

Horaci, un home que vol gaudir de la vida, retirat –en certa manera- dels trasbalsos mundanals gràcies als favors del seu amic Mecenes, passa tranquil·lament els seus dies en una finca rural. Li arriba un encàrrec especial: el mateix emperador August li demana la composició dels himnes que han de lloar els Ludi Saeculars


TIBERI. El fillastre eficient novetat 2014 Recreació històrica Jaume Montané (Tarragona)

Tiberi Claudi Neró, es convertí en Tiberi Juli Cèsar August. Va ser un dels millors generals de Roma. Fill de la dona d’August, Livia, fou emperador l’any 14 dC fins a la seva mort l’any 37 dC.

 

MARC ANTONI. La fascinació per l’orient novetat 2014 Recreació històrica Joan Gibert (Tarragona)

La cara de sorpresa quan va saber el contingut del testament de Juli Cesar , havia de ser una de les seves mes grans decepcions. També és una ironiade la història que un net seu (Claudi) i un besnet (Calígula) arrivessin al tro imperial.


FRINÉ. Històries d’una prostituta al llit d’August novetat 2014 Recreació històrica Thaleia. Grup de Reconstrucció històrica de Tarragona

Friné és una de les moltes prostitutes que va acompanyar a l’emperador August al llarg del temps. Pertany al grup de prostitutes de més alta categoria, anomenades cortesanes; dones fines, educades, elegants i complaents. Saben de música, ball i es converteixen, en moltes ocasions, en concubines. De la seva mà escoltarem com era la seva vida al Palau de l’Emperador.


LUCIUS. Un veterà soldat d’August a Tarraco novetat 2014 Recreació històrica Thaleia. Grup de Reconstrucció històrica de Tarragona

Presentarem a Lvcivs, un veterà soldat que ens explicarà la seva vida, com va viure la seva joventut a l’exèrcit, com va créixer com persona i com professional dins de les milicies. Coneixerem el difícil que era poder tenir una família sent un soldat a les ordres de Roma. Ens explicarà com es va sentir lluitant contra els seus germans i veient morir a la seva pròpia gent a les guerres civils...


CAIUS BAEBIUS. Sevir augustal. Un nou ric Recreació històrica Alex Manriquez (Tarragona)

De ser un esclau a llibert i sacerdot de culte imperial. En una societat classista com la romana que un ex esclau dediqui una estàtua pública a la seva esposa, ens indica un cert grau de permeabilitat social. Veurem que ens explica el tal Caius, per cert, segurament originari de Sagunt prop de València.


PAULLIANUS , lanista circulator. Un empresari de gladiadors a Tarraco Recreació històrica Ricardo Cagigal (Cantabria)

Els empresaris d’espectacles com els de l’amfiteatre, exercien un ofici infamant: No eren ben vistos socialment ni podien exercir cap tipus de magistratura. Però feien negoci. I quin negoci!. Veurem que ens explica aquest “empresari ambulant d’espectacles de gladiadors” originari segurament de la Bètica. Tarraco era un bon negoci?

 

NITS TARRACO VIVA


COENA LIBERA. La nit abans del combat novetat 2014 Recreació històrica Nemesis ARQ (Tarragona) - Istituto Ars Dimicandi (Itàlia)

Els gladiadors han estat entrenant-se durant tot el dia. Només unes hores abans de la celebració dels jocs, a la nit, es reuneixen amb el lanista circulator. A la cena parlaran dels combats de demà ... Assistirem al sopar i podrem conèixer alguns personatges que s’hi acostaven a aquelles hores per l’amfiteatre.


LA MÚSICA A ROMA EN ÈPOCA D’AUGUST novetat 2014 Recreació històrica - Concert Ludi Scaenici (Itàlia)

El grup de recreació musical romana ens realitzarà una demostració amb comentaris sobre els instruments musicals a l’antiga Roma i la importància de la música a la cultura romana.


LA FI DE JULI CÈSAR
Representació de titelles romans Genovesa Narratives Teatrals (Tarragona)

Escriu Ciceró que a les poques hores de l’assassinat de Cèsar, als carrers de Roma ja hi havien representacions titellaires que explicaven els fets. Veurem com Genovesa Narratives Teatrals segueix l’exemple dels seus avantpassats i continua amb la trajectòria de la representació titellaire iniciada amb els personatges de Marc Antoni i Cleopatra.


IN HISTRIONE VERITAS. Teatre als carrers de Roma Recreació històrica Zona Zàlata – Aula Teatre URV

Sota la direcció de Joan Pascual , podrem assistir a un autèntic festival de tècniques teatrals de l’antiga Roma. Tot un espai màgic, el fragment de passeig arqueològic que envolta la torre de Minerva, per reviure més que mai el teatre còmic romà.

 

GASTRONOMIA


TARRACO A TAULA

XVI Jornades gastronòmiques romanes

L’associació Tàrraco a Taula, ofereix durant els dies del festival Tarraco Viva una oferta gastronòmica que ens permetrà degustar els sabors de l’antiga Roma.

Recuperant, i de vegades actualitzant, receptes de plats romans extrets de textos de l’època com el llibre “De re coquinaria” d’Apici (el famós gastrònom de l’època d’August i Tiberi). Podrem constatar les similituds i les diferències amb la cuina d’avui dia, tot fent un viatge en el temps a través del paladar.

Oferta i informació als mateixos establiments participants i properament al web del festival.


CELLA VINARIA .El món del vi a Roma novetat 2014 Taller i tast de vi Benito Báguena (Saragossa)

Taller amb tast de vins romans. Un passeig per la cultura vinícola dels antics romans. La verema, l’elaboració dels diferents tipus de vins. S’elaboraran els fins Mulsum, segons la recepta de Paladi i el Carenum, com escriu Columela, així com del Defrutum, comentat per Apici al seu De re coquinaria.


LA CUINA DE VENUS novetat 2014 Taller de cuina romana KuanUm. Gastronomia i història (L’ Hospitalet de Llobregat -Barcelona)


TALLER DE SAL D’APICIUS Taller de cuina romana Domus Apicius (Tarragona)

HABEMUS IN COENA. Taller-degustació de plats romans Taller de cuina romana Domus Apicius (Tarragona)


NEGOTIATOR. Producció i comerç de vi Recreació històrica Recreació Històrica Badalona

 

TALLERS I PARTICIPACIÓ


EL CROMATISME DE LES ESCULTURES CLÀSSIQUES: novetat 2014 L’August de Prima Porta Taller MV ARTE (Tarragona)

A partir d les darreres propostes cromàtiques basades en l’anàlisi químic de les restes de policromia d’aquesta famosíssima escultura, es farà un pas més, proposant una manera de policromar clàssica, però, com es van aplicar.


LES COL·LECCIONS DE PINTURA D’AUGUST; privades i públiques novetat 2014 Taller MV ARTE (Tarragona)

“La Grècia captivà al seu ferotge vencedor i portà les arts al feréstec Laci”. Horaci, (Odas, II, 1, 56.)

A partir de la lectura d’unes ekfrasis (gènere literari de descripció de quadres) els participants d’aquest taller visualitzaran i dibuixaran les composicions d’alguns d’aquests famosos quadres, com van fer al renaixement i el barroc pintors com Bottichelli i Tizià.


SCRIPTORIUM novetat 2014 Taller d’escriptura romana Ricardo V. Placed (Osca)

Fins ara, els participants a aquest taller treballaven amb el càlam i la ploma metàl·lica. En aquesta edició podran exercir l’escriptura de cal·ligrafia capital augustea amb el pinzell quadrat o spathula sobre paper i roba.


ELS MITES DE LA CUIRASSA D’AUGUST. Un munt d’històries novetat 2014 Narració-taller de mitologia Grecoromana. Joc de recerca Narradors Tarragonins

Us heu fitxat que la cuirassa de l'emperador August de Prima Porta no és una cuirassa com les que portaven els soldats romans? Si us hi atanseu veureu imatges que representen a déus, soldats, animals fantàstics a qui August tenia en especial consideració. Un munt d’històries mitològiques que acompanyaven l’emperador.

 

A LA CUINA D’APICIUS novetat 2014 Taller de cuina romana Domus Apicius (Tarragona)

Què menjaven el antics romans ? quins ingredients hi posaven ? . Els més petits podran “entrar” a la cuina d’Apici i descobrir què és preparava, cóm ho feien i tastar el que ells mateixos prepararan.

Taller de Lucernas romanes Taller SIGILLUM (Calahorra, La Rioja)

Sovint s’associa l’oli al consum alimentari, però a l’antiguitat, el seu us fonamental era el de il·luminar les cases. El sistema més utilitzat com a llum a les llars va ser les llànties de ceràmica. Son milers i milers els fragments i peces les que apareixen a qualsevol excavació. Son per això, elements imprescindibles en la datació d’objectes arqueològics.

En aquest taller podrem aprendre de la fabricació d’una lucerna romana i tindrem l’oportunitat de confeccionar una de pròpia.


LUCERNAE

Taller de cistelleria romana Mónica Guilera - Associació de Cistellers i Cistelleres de Catalunya

Fins fa pocs anys la cistelleria ha estat un element omnipresent. A Roma hi era pertot: els carros, les cases, els escuts dels legionaris, les cistelles (la cista mística). En aquest taller de cistelleria romana podreu veure algunes mostres.


VINE, VEU I VIU ... el festival.

CISTA

Legionari amb la Legio I Germanica i la Legio VII Gemina (Tarragona) Gladiador amb Ars Dimicandi (Itàlia)

Fes de : Legionari, Senador. Públic de l’amfiteatre, Gladiador

Per aquells que no en tinguin prou en contemplar les moltes activitats programades, els oferim el poder participar, com un membre més, d’alguns dels grups de reconstrucció que hi participen.. Podreu provar el “gladius” d’un legionari o les armes dels gladiadors. Trieu i al mateix temps podreu saber quin es el treball de recerca i construcció dels materials reconstruïts. Una oportunitat única de “sentir-te “ romà.


TESSELLATUM Taller de mosaics romans Auriga, Serveis Culturals (Tarragona)

Els nens i nenes podran realitzar una còpia dels mosaics romans que s'han conservat a Tarragona per conèixer el nostre patrimoni. Els models estan adaptats a les edats dels i les participants.


SI VIS PACEM PARA LUDEM Jocs d’estratègia i simulació sobre l’antiguitat Associació Si vis pacem, para ludum (Tarragona)

Aquesta activitat dóna a conèixer el món dels jocs d’estratègia i, alhora, aprofundeix en la història i els coneixements sobre el món antic d’una manera divertida. L’ambientació històrica de cadascun d’aquests jocs incorpora noms, conceptes, fets històrics, etc. que el converteixen en una eina pedagògica i de divulgació.

 

EL CEL DELS ROMANS. Planetari

Blau el Planetari
Inés Dibarboure

Com era el cel que veien el romans a la nit? Quin coneixement en tenien, moviment del cel, constel·lacions? Quina utilitat pràctica hi donaven: navegació, collites, orientació?.

Mitologia romana representada al cel: el Lleó (història de Píram i Tisbe d'Ovidi). Els planetes: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn: per què porten aquests noms? Què simbolitzaven en el món romà? Com els identificaven al cel?

Activitats (tallers, jocs i altres) per a grups escolars de Tarragona i d’altres localitats.


JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES ROMANS

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Organitza: Camp d’Aprenentatge de Tarragona (Generalitat de Catalunya)


TALLERS PER A INFANTS

Camp d’Aprenentatge de Tarragona

Properament més informació

Consulteu la segona part del programa d'actes de Tarraco Viva 2014.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alcaldes compromesos amb el referèndum | AMI
01/01/1970
Les dues entitats demanen que el text s'aprovi en plens municipals els propers 23, 24 o 25 d'octubre
Pancarta a favor de la democràcia a TV3 | TV3
01/01/1970
"Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació"
Una càrrega policial a la plaça Imperial Tarraco l'1-O | Jonathan Oca
01/01/1970
En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat"
La manifestació d'aquest dissabte a Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular | El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i l'aplicació de l'article 155
 23:06 OPINIÓ Rendir-se no és una opció. Article de Laura Pinyol.
 22:30 LA VEU DE NACIÓ Diguem no. Article de Germà Capdevila. 
 22:29 OPINIÓ Confrontació. Article de Jaume Barberà.
 22:28 OPINIÓ Eleccions o independència? Article de Quim Torra.
 22:13 Carod-Rovira demana a l'expresident de la Generalitat i actual senador José Montilla que no voti  «contra Catalunya».
 21:50 Rajoy pot controlar el Govern si no va impedir l'1-O? Cinc claus per a una setmana decisiva. Rellevar tots els alts càrrecs o tombar lleis del Parlament per controlar els mitjans es pot convertir en un via crucis si l'Estat pretén una ofensiva temporal i sense suport popular. El carrer i els suports internacionals segueixen sent la cara i la creu del procés mentre es descarta del tot eleccions sense haver proclamat la independència. Informen Ferran Casas Joan Serra.
 21:40 ERC arrasaria en unes noves eleccions al Congrés, segons una enquesta d'«El Periódico». Els republicans superarien amb claredat els "comuns" i el PDECat obtindria la mateixa representació que PP i Ciutadans.
 21:08 Ertzaines promouen un manifest a favor dels Mossos i Trapero. Els agents bascos surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix.
 20:40 L'independentisme tornaria a aconseguir la majoria absoluta d'escons al Parlament, segons una enquesta d'«El Periódico». ERC, PDECat i CUP també sumarien més vots que en els comicis del 27 de setembre del 2015.
 20:30 Els "comuns" reclamen un nou front constituent per aturar l'ofensiva de l'Estat, per Sara González. El partit de Xavier Domènech proposa a l'independentisme sumar esforços entorn a la Taula per la Democràcia sense convocar eleccions. "El calendari dels 18 mesos ha fracassat. No es tracta de renunciar a la independència, sinó de recalendaritzar-ho tot", diu un dirigent de la direcció.
 19:59 L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat aquest diumenge, des de París, que unes eleccions a Catalunya convocades per l’Estat a partir del 155 “no serien una solució”. Tot i admetre que uns comicis “tard o d’hora” se celebraran, perquè “s’ha arribat a l’esgotament d’un procés”. Colau ha demanat una convocatòria a les urnes  amb “una normalitat institucional, sense una DUI i ni el 155”.
 19:45 Serret alerta que l'aplicació del 155 «posa en risc les polítiques agràries». La consellera d'Agricultura ha afirmat que durant els pròxims dies el Govern estudiarà amb més detall les implicacions que pot suposar l'aplicació de l'article per part de Madrid.
 18:49 El Sindicat de Periodistes de Catalunya rebutja "frontalment i radicalment" la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans. Afirma que és un "intervencionisme desmesurat i interessat" i que "vulnera les competències del Parlament". Considera "especialment sagnant" que ho faci un Govern caracteritzat per una utilització dels mitjans públics estatals com la RTVE. "Pura ironia" que ho facin en nom de la "informació veraç, objectiva i equilibrada".
 18:34 Centenars de persones s'han aplegat aquest diumenge, a primera hora de la tarda, davant la caserna del Bruc per donar suport a les forces armades. Els manifestants han entonat càntics a favor del rei Felip VI i l'exèrcit i han demanat l'empresonament de Puigdemont i Trapero.
 18:20 El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest diumenge, en la cloenda del congrés del partit de Madrid, que "s'activi el 155 dependrà de la decisió última de Puigdemont". Sánchez ha apuntat que tots els estats membres de la UE "tenen el seu propi 155 per afrontar els embats unilaterals per intentar trencar la integritat territorial". "Ningú ha fet tant contra aquest autogovern de Catalunya com el secessionisme", ha determinat i ha carregat contra el Govern: "El problema de Catalunya no és Espanya, sinó els seus mals governants". 
 18:09 ERC posa en mans de José Montilla la continuïtat del PSC al govern comarcal del Bages, informa Pere Fontanals. Els republicans veuen inviable l'acord si el socialista català al Senat vota a favor de l'aplicació del 155.
 17:50 El PDECat manté el pacte de govern amb el PSC a Girona. Des de l'executiu municipal asseguren que "ara no és moment" de ruptures tot i l'aval socialista a l'aplicació de l'article 155.
 17:35 VÍDEO Els Bombers de Manresa fan sonar les sirenes en protesta per l'aplicació del 155.
 17:21 Catalunya ha creat vuit cops més empreses el 2017 que les que han marxat per l'1-O, per Roger Tugas.  L'increment net de 9.524 societats fins al setembre supera de llarg el miler que canvia la seva seu a partir del referèndum. Un document del Govern justifica que aquest trasllat no afecta directament a l'ocupació o la tributació a la Generalitat.
 17:02 
 16:24 L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, ha reclamat aquest diumenge “proximitat perquè la població catalana se senti satisfeta”. Tot i així, ha matisat que no li pertoca valorar decisions de l’Estat, en referència a l'article 155 i ha apel·lat a l'estima dels madrilenys als catalans per ser "vincle" mitjançat el "diàleg" per resoldre el problema. I que "els catalans trobin molt satisfets amb el marc jurídic que decideixin", ha finalitzat. 
 16:07 L'Estat prepara els seus «homes de negre» per intervenir Catalunya, per Pep Martí. Qui és qui en la comissió de Secretaris d'Estat i Subsecretaris que presideix Sáenz de Santamaría i que tindrà un paper decisiu en l'execució de l'article 155.
 15:04 El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya s’ha sumat a les mostres de rebuig de l’aplicació de l’article 155. Ho ha manifestat en una piulada, també ha carregat per la intervenció dels mitjans de comunicació públics catalans i ha condemnat “aquest atac a la llibertat d’expressió”. 
 15:03 Raül Romeva a l'acte d'homenatge als republicans que van ser executats a Barcelona durant el franquisme: "La república no és una opció, és una absoluta necessitat de supervivència".
 14:42 L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) promouen als ajuntaments mocions de rebuig a l'aplicació de l'article 155. 
 14:31 L'expresident valencià Alberto Fabra, entre els senadors de la comissió que estudiarà l'aplicació del 155. Juntament amb altres 14 senadors del PP, entre els quals Xavier García Albiol, decidirà de quina manera es realitza l'aplicació d'aquest article a Catalunya.
 14:25 CCOO denuncia la presència de "policia camuflada" entre els treballadors de TVE a Sant Cugat, lamenta que no se'ls hagi informat i demana que marxi. 
 14:03 VÍDEO Un emotiu cant dels Segadors enceta aquest diumenge la diada castellera de Santa Úrsula de Valls, presidida per una pancarta amb el lema: "Defensem les institucions catalanes".
 13:48 VÍDEO Les dones de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart expliquen com estan vivint l'empresonament de les seves parelles, i lamenten que encara no els hagin pogut veure en persona a Soto del Real. 
 13:08 El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, ha retret al lehendakari, Iñigo Urkullu, el suport mostrat al Govern, "que està donant un cop a la democràcia", i ha lamentat que posi "en risc l'estabilitat del País Basc". Maroto li ha reclamat que "torni a la responsabilitat" i no es deixi contagiar per "aires de ruptura". Maroto ha participat aquest diumenge en un acte de partit al Kursaal de San Sebastian.
 12:38 El portaveu del Govern, Jordi Turull, afirma que les eleccions «ara mateix no estan sobre la taula», i diu que cal defensar "a ultrança" les institucions i culminar el mandat de l'1 d'octubre.
 12:13 La defensa de Cuixart aporta proves de la seva acció «pacífica» i de mediació policial. El recurs presentat per l'advocada Montserrat Roig també recull que no hi ha risc de fuga, com en el cas del major dels Mossos, José Luis Trapero.
 12:13 El coronel de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí relaciona la «kale borroka» de l'època d'ETA amb la situació de Catalunya.
 12:08 El ministre Alfonso Dastís, sobre les càrregues policials: "Moltes de les imatges són falses".
 En una entrevista en un programa de la BBC també assegura que l'ús de la força va ser "provocat".
 11:49 COMUNICAT NacióDigital rebutja l'aplicació de l'article 155 contra els mitjans públics catalans. "Considerem que és del tot inadmissible, que atempta contra la llibertat de premsa i d’informació".
 11:38 L'exministra del PSOE María Antonia Trujillo fomenta amb un tuit el boicot a les empreses catalanes. Un fet que genera una allau de reaccions a la xarxa. 
 11:36 Viatge a les entranyes dels «comuns»: el naixement de Catalunya en Comú pren forma de llibre. Els periodistes de NacióDigital Joan Serra Carné i Sara González relaten en "El part dels comuns" (Edicions Saldonar) la gestació de la formació liderada per Xavier Domènech a través d'una dotzena de testimonis.
 11:15 L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, demana per carta a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que es posin en marxa mecanismes perquè els municipis puguin participar en una reforma constitucional.
 11:08 L'aplicació del 155 posa de nou en risc la cohesió del PSC, per Sara González. Un sector del partit, entre ells l'alcaldessa Núria Parlon, lliura un pols a la direcció d'Iceta perquè no doni suport a la suspensió de l'autogovern de Catalunya. El primer secretari confia que un gest de Puigdemont d'última hora eviti les mesures dràstiques anunciades per Rajoy.
 10:37 Els Castellers de Berga alcen pilars per reclamar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a la diada que aquest dissabte van realitzar a la capital del Berguedà. 
 10:25 Ciutadans critica el discurs de Carles Puigdemont i assegura que el president de Catalunya "ja no té res a oferir". El partit d'Albert Ribera demana "recuperar l'autonomia, l'estabilitat i la convivència" i reclama "un nou Govern" que "pugui ser un interlocutor vàlid amb el conjunt d'Espanya". 
 09:59 Creen la figura del «piolín» caganer. L'empresa ja va posar a la venda caganers sobre el referèndum i la llibertat d'expressió.
 10:05 

Les Marxes de la Dignitat han convocat una concentració aquest diumenge, a partir de les 19 hores, a la Puerta del Sol de Madrid per exigir la llibertat "immediata i sense càrrecs" dels presidents de l'ANC, Jordi Sànchez, i Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La plataforma, que va organitzar multitudinàries mobilitzacions per demanar "pa, sostre i feina" per als més desfavorits, veu algunes semblances amb la seves reivindicacions: "Aquesta bàrbara repressió desfermada sobre un poble que només pretenia votar és la mateixa que es va exercir sobre les Marxes de la Dignitat al març de 2014".

 09:58 VÍDEO Pau Casals, a l'ONU: «I'm a catalan». El violoncelista va morir el 22 d'octubre de 1973, avui fa 44 anys. El recordem amb el seu emotiu discurs a l'ONU, més actual que mai.
 09:10 
 08:59 La ruptura de Colau amb el PSC pel 155: una amenaça difícil de fer efectiva, per Jordi Bes. L'alcaldessa de Barcelona pressiona els socialistes per evitar que avalin la suspensió de l'autonomia, però un trencament del pacte de govern faria encara més ingovernable l'Ajuntament. L'oposició no està disposada a facilitar-li la gestió, i Colau s'abocaria a arribar al 2019 sense haver acordat ni un dels quatre pressupostos del mandat.
 08:08 L'unionisme carrega contra el Barça. Albiol i Girauta critiquen a Twitter el suport del president blaugrana, Josep M. Bartomeu, a les institucions catalanes després de l'activació de l'article 155.
 07:41 L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha demanat al president de a Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, que convoqui eleccions la propera setmana, informa Àlvar Llobet. En un missatge a les xarxes socials, el paer en cap ha indicat que aquesta decisió seria la millor manera de respectar les institucions d'autogovern.
 07:34 La resposta dels Mossos al govern espanyol per l'activació de l'article 155
 07:20 PORTADES La premsa espanyola aplaudeix el 115 que «rescatarà» Catalunya. Recull de les portades dels diaris de paper catalans i espanyols.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Un centenar d'agents de la policia basca surten en defensa de la feina feta per la policia catalana davant la "constant i reiterada desqualificació" que pateix