Juli Cèsar serà el protagonista del Tarraco Viva 2013

Del 16 al 26 de maig, el Festival Romà de Tarragona oferirà més de mig miler d'actes relacionats amb la reconstrucció històrica

| 26/03/2013 a les 14:04h
Arxivat a: Tarraco Viva, TarracoViva, patrimoni, festival
Aquesta notícia es va publicar originalment el 26/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Festival Tarraco Viva comença el 16 de maig. Foto: Oficina Festival Tarraco Viva.

La vida i la mort de Juli Cèsar seran el fil conductor de la 15a edició del Tarraco Viva. El Festival Romà de Tarragona presenta aquesta edició com un prefaci del que ha de donar de si el 2014, any del bimilenari de la mort de Cèsar August. L'emperador que durant uns anys va fer de Tarraco la capital de l'Imperi Romà i, per tant, del món occidental.

Juli Cèsar, tiet d'August, va posar els ciments del que seria aquest imperi i va morir a mans d'aquells que volien evitar-ho. La representació d'aquest assassinat, durant els Idus de Març del 44 abans de Crist, serà el colofó del festival amb un acte de cloenda que reunirà a molts dels grups de reconstrucció històrica que participen des de fa anys al Tarraco Viva. «Juli Cèsar va morir l'equivalent al que nostre dia de fi d'any, quan tothom estava de celebració» explica Magí Seritjol, director del festival, «la seva mort i el posterior funeral es considera l'acte de fundació del nou Imperi. Per primera vegada s'enterra a un governant romà amb els honors d'un emperador. Significa la fi de la República i l'inici de l'Imperi Romà».
 
En aquest sentit, es duran a terme nombroses activitats relacionades amb el cabdill romà: Nemesis ARQ oferiran una reconstrucció històrica sobre com el que fou Pontifex Maximus de Roma, Juli Cèsar, aprofitar una infidelitat per anar a la conquesta de les Gal·lies. També les titelles romanes de Geneovesa Narratives Teatrals estrenaran obra per representar La fi de Juli Cèsar , al qui Tarraco deu la seva fundació. Ja que tot i ser els germans Escipions qui establiren l'assentament militar, es creu que fou el general romà qui atorgar a la ciutat el nom de Colonia Iuliana. L'associació Projecte Phoenix serà l'encarregada de reconstruir aquesta fundació als jardins del Camp de Mart.
 
Per tots aquells que encara vulguin aprofundir més en la vida i la mort Juli Cèsar, el festival proposa conferències a càrrec de destacats acadèmics d'aquí i de fora. Seritjol destaca la presència d'Antonio Monterroso, catedràtic del CSIC, que aquesta tardor va descobrir el lloc on va morir el dictador romà.
 
Una altre novetat és que el Festival vol ser més participatiu que mai i, per tant, obrirà les portes als visitants a formar part d'algunes de les reconstruccions històriques. Gràcies a l'activitat «Vine, veu i viu... el festival», aquells que ho desitgin podran sentir-se romans durant una estona. Amb tot, Seritjol recorda que «sempre hem estata reacis a la participació indiscriminada. Volem donar veu a la gent però de manera controlada perquè el Tarraco Viva no és una fira de disfresses sinó un festival de reconstrucció històrica».
 
A banda, el certamen inclourà altres activitats noves com una representació de com el cos de bombers de l'època, els vigiles, apagaven els freqüents focs que s'originaven a la capital. O «Parlant de Roma», un curs online a càrrec del professor de la URV, Joaquin Ruiz de Arbulo, que a partir de xerrades curtes introduirà als usuaris en el coneixement de diferents aspectes de la història de l'antiga Roma. També s'afegeixen nous personatges de Tarraco als de l'any passat. Enguany els espectadors podran conèixer al general Agripa o a Júlia, la filla d'August.
 
Junt amb la resta de personatges de Tarraco que vam poder veure en la passada edició, es mantenen activitats infantils, tallers per a totes les edats, reconstruccions històriques —que inclouen les exitoses lluites de gladiadors—, concerts de música romana, jocs de taula ambientats al món romà i oferta gastronòmica amb ingredients de l'època.

Tarraco Viva en xifres
 
En resum, i anant a les xifres, un festival que amb deu dies —del 16 al 26 de maig— es preveu que reuneixi a més de 100.000 espectadors, com va succeir l'any passat. Segons dades presentades per la conselleria de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, en cinc anys, el festival gairebé ha quadruplicat el nombre d'espectadors —de 26.008 el 2007 a 102.210 el 2012—, incrementant també el nombre d'activitats i suposant un impacte econòmic aproximat per a la ciutat de set euros per cada euro invertit. Això sense tenir en compte la repercussió mediàtica que suposa per Tarragona l'esdeveniment.
 
Amb la idea de créixer més en aquest sentit, el Festival ha apostat per una campanya d'expectativa a la xarxa a través de materials audiovisuals que complementaran l'essència del festival: explicar la història en viu.
 

Programa d'actes del Tarraco Viva 2013.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

jajajajajajajajajajaEnciclopedia dels disbarats del barri maritim, capitol 'I', Lo Cascu Romanu
El Campaneret de Reus, 26/03/2013 a les 18:44
+0
-0
Eus aquí, que ves per on, aquest es un capitol, molt important, i molt esperpentic, que per gracia tenim a pocs Km. I es ni mes ni menys, que la obseció, perque es aixins, la obseció, per part d'alguns, ratllan clarament el friquisme en estat pur, doncs es una mania, o obseció per tot el que es lo romà, i les restes romanes, ei!, que això, Srs, això que tant s'omplen la boca alguns, doncs, no fa pas massa que va, es a dir, aixo Srs, aixo tota aquest tundra romana, i tot aquest paripé romà, doncs es un fet bastant anagdotic, que arranca tot just, per allà els anys 80, es a dir, el 1980, i abans, doncs no hi havia cap mena de tradició, ni festival, ni recordatòri, a tot el que fos romà, es a dir, inclús, inclús, restes amb un cert grau de monument, per dir-ho d'alguna manera, doncs restes romanes, amb cert grau, doncs abans del 1980, doncs si es tenia de posar formigo al damunt per construir, doncs s'hi posava, i no existia absolutament cap referencia al mon roma, ves per on, que comença els anys 80, es un fet important, i crec que bastant entenedor, i té certa explicació, la explicació, es que amb la entrada de la democràcia a Espanya, les provincies poc a poc, van anant perdent poder, i representativitat, i organisme oficials del estat central, crec que aquesta es un explicació bastant encertada, de perque els anys 1980 es va manifestar un cert
enfasis, o exaltació de tot el tema romà, la unica explicació que hi trovo, es que com que perdien certa representativitat al territori, doncs van intentar aferràs al mon roma, per allo de la provincia, i que sempre està a la palestra, ja que la Gran Capital que es Reus, sempre ha sigut una clara Capital, durant el segle passat amb el famós Reus Paris Londres, posteriorment amb l'entrada del franquisme, la ciutat de Tarragona, al instalàs els organismes oficials corresponents del regim, doncs van ser una capital artificial, que encara hi han certes restes amb naftelina avui en dia. Pero es curiós, tot aixo de lo romanu, i el cascu romanu, es bastant cuiròs, be, per fer cinc centims, diré que els Romans van trepitjar tota la peninsula iberica, creant diferntes ciutats, un gran nombre, per tota la peninsula, i hi han restes com es natural per tota la peninsula, Cartagena, Malaga, Almeria, etc ,etc, algunes mes ben conservades, el cas de tarragona, per desgracia com dic, fins els 1980 no es van posar a treballar a tenir una certa conservació de les restes, per lo cual, avui en dia, gariebé no queda res, i el que queda, esta tot o be, mig abandonat, o bé a boçins, fins i tot, hi han cases que tenen pedres de restes romanes, pareds, etc...vull dir, que el conjunt de restes, esta molt malmés, el anfiteatre que hi ha, doncs fa 20 anys, era garibé una abocador descontrolat de escombraries, i aixins una llarga llista, el que pocs volen entendre es que els Romans el que va vindre a tarragona, va ser tota una legió, que va passar per la esapas, doncs tota la població, i la que va quedar es va vendre per esclaus, jo no sé si es bastant logic retre honors algo aixins, i referent a la figura del Cesar i August, doncs com es comprensible el seu natalici, no se sap exactament, i document de aquells anys, pocs queden, es a dir, que tot es molt hipotetic, pero el mon roma es va expandir per tot el mon, i en tot el mon, hi han moltes ciutats, mes ben conservades, i amb mes condicions, etc,..pero be, que hi farem, tenim el cascu romanu, doncs aixo, el que passa, es que tot aixó genera una enorme despesa, com els nous vestits, que valen varis milers de euros, aquests espectacles també tenen un cost, i reconec, que es molt dificil, fer com una perfomance, d'aquells anys, perque com es natural, si no hi han els edificis i construccions de llavorens, d'aquells segles, doncs es dificil crear un escenari creible, jeje, bueno, el unic remarcable, es aquell que porta la pell de leopardo a la esquena, vull dir, que depen com, doncs home, la vista no es molt atractica que diguem, i be, em quedo finalment amb el article del Sr. Monzó que va deixar retretat aquest espectacle que es fa de la tarraco viva, reconec que va ser algo durillo, i be, amb cascu o sense cascu, sempre tindrem nous capitols a la enciclopedia dels disbarats del barri maritim.
Pero be,...
El Campaneret de Reus, 26/03/2013 a les 18:53
+0
-0
Si disfruten amb això, doncs deixem-los, que les vagueries s'acosten...i la Capital Reusenca, ja estem treballant, amb el punt del estatut que diu que la Capital serà escollida pel territori....llavorens, que tornarem a veure la Legio XVII, amb Cascu romanu i pell de Lleo? qui sap..
Camapanaret rabiós
Anònim, 26/03/2013 a les 19:32
+0
-0
Campanaret, tens ràbia, oi?
Rabia?
El Campaneret de Reus, 26/03/2013 a les 20:16
+0
-0
de que? no noi, rabia res de res, apart, com dic el final, si voleu jugar a romans i a gladiadors, doncs, que vols que et digui, sou totalment lliures de fer el que volgueu. A Reus, tenim coses mes importants que jugar a romans i gladiadors, o anar a balls de disfresses a lo "romà", peró rabia? no, no....en absolut. Em fa l'efecte que la rabia que dius, com diuen alguns, del teu municipi "l'has de veure passat el riu en sentit contrari". T'enrecordes del Aeroport de Reus? t'enrecordes? doncs allò si que es un exemple clar i evident, del que dius "rabia". Pero tranquil, ja estem acostumats a veure actes barruers del estil fa bastant de temps, per cert amb el mateix final.
Confirmat, tens ràbia
Anònim, 26/03/2013 a les 22:27
+0
-0
i fas pena...
Confirmat
El Campaneret de Reus, 27/03/2013 a les 20:31
+0
-0
Quan us toquen les quatre essencies existencials, us posseu de polleguera, la pena noi/a, es que tot plegat no porta a res, encara que alguns creguin el contrari, bé, si que porta algo, es un gasto enorme, sumem? vols sumar? començem? Suma del gasto del cascu romanu:"El club dels Tarraconins, Un senat al estil romá, la Tarraco Viva, Bustos de presidents de la Generalitat de Catalunya, Vestits que valen un ull de la cara, amb milers de euros de valor, que, "jo els portaria assegurats", atretzo, obres de teatre, i actes diversos, i finalment entre altres, pagines web, i marketing, tot sumat puja una bona suma, que passa del milió de euros, pero com dic, vosaltres mateixos, ara be, després no vingueu perque tenim un hospital, com diuen alguns "tant flamant",que hi farem! bona setmana Santa.
Dubte.
El Campaneret de Reus, 27/03/2013 a les 20:47
+0
-0
Ara em pregunto fent referencia el exposat abans, es, i això ha servit per algo? o encara millor, la pregunta més interessant, es fins quan? fins quan el consistori tarragoní podrà mantenir aquest enorme dispendi del cascu romanu? recordem, que el club dels tarraconins, ja per si sol, val 300000 euros el any, aproximadament, llavors, tot això perque?, be, si que te una explicació, el que passa es que es una explicació totalment anacrònica, i es que per part d'alguns de la ciutat de Tarragona, en el seu moment, parlo de 20 anys enrera, van intentar dur a terme una acció politica, que es trovar, o intentar identificar-se amb simbols, referents, etc... que fossin clarament diferenciadors de la resta de la comunitat del entorn, aixó per desgracia, ho porten fent, durant bastants episodis lamentables de la historia de la humanitat, doncs regims totalitaristes, pero be, es una tactica molt antiga, intent de dir o representar, "jo soc diferent que tu", per aixo tota aquesta parafarnalia de les tuniques de la foto, entre altres, coses, i les que he comentat amunt, pero be, l'arrel es aquesta, es intentar establir una visió de diferencació de la resta, en aquest cas, amb clarament amb to romà, ja sé, que tot plegat sona estrambotic, ho sé, pero, com dic, sempre, es el que hi ha. Pero esclar, una cosa es que ho façi tota una maquinaria de propaganda de una pais, amb un objectiu clar, que es la usurpació i la confrontació, i l'altre es com diuen alguns, el model dels del passat el riu, pero be, crec que les distancies son manifestament clares, en potencialitat, pero el cert, es que el fons es un fons comú, amb un ideal comú, pero esclar, una cosa es un país totalitari, i l'altre es un municipi, pero, fa refelxionar, i molt. Salut.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Prop de 5.000 persones demanen la llibertat per a Sànchez i Cuixart a Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència
Els advocats Ramon Setó (centre) i Ramon Maria Sans (dreta) i un dels ferits durant l'1-O, Sergi Albarran | ACN
01/01/1970
Els advocats habiliten una adreça de correu per atendre consultes i es desplaçaran a municipis afectats del territori
La plaça del Mercadal de Reus plena de gom a gom per la concentració del 3-O | Jordi Sánchez Benet
01/01/1970
Tindrà lloc aquest vespre, a les 20 h, davant les seus d'Òmnium Baix Camp i de l'ANC Reus
Òscar Peris, delegat del Govern a Tarragona, durant la concentració d'aquest migdia | R.S.
01/01/1970
Prop d'un centenar de persones s'han concentrat a les portes de la delegació del Govern per rebutjar la mesura contra Cuixart i Sànchez | Pere Grau reclama la suspensió de la declaració d'independència i que marxin "les forces d'ocupació" de Catalunya
Josep Acero, regidor del PP a l'Ajuntament de Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
El socialista assumeix la cartera de Seguretat Ciutadana i el popular incorpora l'àrea de Protecció Civil | Begoña Floria torna a ser la màxima responsable de Cultura
La plaça del Cinc d'Oros, plena en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart | Adrià Costa
01/01/1970
Unes 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, han omplert un tram de la Diagonal per exigir que els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural surtin de la presó | Alcoberro assegura que estan "disposats a continuar la lluita des de la presó" i Marcel Mauri recorda que ni el franquisme es va atrevir a engarjolar el president d'Òmnium
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el referèndum
 23:34 Més de 2.000 persones il·luminen la Porxada de Granollers per la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Crònica de Jaume Ventura.
 23:29 Desenes de persones es concentren davant la delegació del govern espanyol a Barcelona. Els manifestants protesten per l'empresonament de Sànchez i Cuixart i en demanen el seu alliberament. 
 23:07 VÍDEO Barcelona recupera el «Què volen aquesta gent», el cant contra la repressió franquista. Desenes de persones han entonat el cant que l'any 1968 va composar Maria del Mar Bonet.
 23:01 «La Razón» intenta trolejar el vídeo de «Help Catalonia» d'Òmnium. El diari espanyol publica una piulada animant els seus lectors a boicotejar el vídeo a YouTube.
 23:01 La plaça de Prim de Reus queda petita en la concentració per rebutjar l'empresonament de Cuixart i Sànchez. Més de 5.000 persones han exigit democràcia i l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Per Jonathan Oca. 
 22:44 GALERIA DE FOTOS Concentració multitudinària a Sabadell per l'alliberament de Cuixart i Sànchez; fotografies de Juanma Peláez. 
 22:27 Les espelmes s'encenen al Berguedà contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart. Centenars de persones criden a Berga per demanar la llibertat dels presidents d'Òmnium i l'ANC.
 22:25 Unes 18.000 persones es manifesten a Lleida per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Els participants, molts amb espelmes a la mà, han expressat el seu rebuig a l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, als quals han qualificat de "presos polítics".
 22:03 CRÒNICA Primer suport multitudinari del carrer a la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Sara González, Isaac Meler, Oriol March i Roger Tugas.
 21:45 
 21:44 Els carrers del Pallars s’omplen de llum per exigir la llibertat de Sànchez i Cuixart. Les places i els carrers de les poblacions pallareses es tornen a omplir, aquest cop amb espelmes. Crònica de Jordi Ubach. 
 21:42 Fins a 15.000 persones marxen de la plaça de la Constitució cap a la de la Independència a Girona. Crònica de Xavier Borràs. 
 21:40 CRÒNICA Unes 5.000 persones demanen des de Terrassa la llibertat de Sànchez i Cuixart. El raval de Montserrat s'ha omplert d'espelmes, cassoles i cartells contra l'empresonament dels presidents d'Òmnium Cultural i l'ANC. Per Albert Prieto. 
 21:37 Les places del Baix Montseny d'omplen en solidaritat amb Sànchez i Cuixart. A les places dels municipis s'ha reclamat la llibertat dels dos empresonats.
 21:29 Els manifestants envolten d'espelmes la plaça de Francesc Macià per demanar la llibertat de Cuixart i Sànchez.
 21:37 Concentracions massives davant els ajuntaments ebrencs contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart.
 21:20 Els manifestants de Barcelona es comencen a dissoldre, després de pràcticament dues hores de mobilització. Hi han participat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana.
 21:17 Els manifestants reunits a Barcelona canten "Els Segadors".
 21:15 "Avui no parlem de full de ruta, ni de 155: avui parlem de democràcia i de llibertat", assegura Camil Ros, secretari general de la UGT. Segons Javier Pacheco, el seu homòleg de CCOO, el poble de Catalunya està "donant una lliçó" sobre com gestionar el conflicte polític.
 21:16 
 21:13 Una cinquantena de persones s'han congregat a la Plaza del Sol de Madrid per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart.
 21:12 Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM): "Després de les detencions, l'únic camí que hi ha és la independència".
 21:13 
 21:06 Els congregats a Barcelona porten cinc minuts en silenci des que han acabat els parlaments de l'ANC i Òmnium Cultural. Només crits a favor de la independència i el cant de Què volen aquesta gent han irromput en la calma general.
 21:07 CRÒNICA La plaça Major de Vic s'il·lumina per demanar la llibertat de Sànchez i Cuixart; per Carles Fiter.  
 21:05 "Per tot plegat, avui i aquí volem deixar clar que les mesures decretades per l'Audiència Nacional espanyola no només són injustes sinó que també són il·legals. Per tant, demanem la llibertat immediata de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. No demanem clemència. Exigim justícia", conclou el manifest entre els aplaudiments del públic.
 21:05 Més de 1.000 persones omplen Olot per la llibertat dels presos i per la república; crònica de Xavier Borràs.
 21:04 "Som un sol poble unit i conjurat per blindar la democràcia i la llibertat. Encara no han entès que això no va de noms propis. Aquest procés neix del poble i així seguirà sent. El mandat democràtic de l'1 d'octubre és inepel·lable i més vigent que mai", llegeix Sílvia Bel davant de les 200.000 persones congregades.
 21:04 ÚLTIMA HORA Unes 200.000 persones es concentren a la Diagonal de Barcelona en contra de l'empresonament de Sànchez i Cuixart. 
 21:04 "L'objectiu final és desactivar les entitats sobiranistes, que representen més de 100.000 socis, i així justificar una repressió indiscriminada contra tota la societat civil", recalca el document de les entitats.
 21:03 "No ens cansarem de dir-ho. Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Si empresonen els dos Jordis, ens empresonen a tots", assegura el manifest.
 21:02 L'actriu Sílvia Bel llegeix el manifest de la concentració: "L'Estat espanyol ha tornat a creuar una línia vermella en qualsevol democràcia a l'Europa del segle XXI. Empresonar els presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana per manifestar-se pacíficament és un gran error, que posa en risc els valors democràtics que crèiem que eren la base de la Constitució de 1978".
 21:00 Segons la Guàrdia Civil, 200.000 persones s'han congregat aquest dimarts a la Diagonal de Barcelona per reclamar la llibertat de Sànchez i de Cuixart.
 20:59 VÍDEOS Més de 3.000 persones omplen la plaça Doctor Robert de Sabadell per exigir l’alliberament de Cuixart i Sànchez; per Albert Segura. 
 20:57 El portaveu d'Òmnium: "Ni tan sols el franquisme va tenir la barra de tancar el president de l'entitat a la presó". "Hem de sortir al carrer per defensar la democràcia i el que vam decidir l'1-O. Això ningú ens ho podrà prohibir mai", recalca.
 20:57 VÍDEO "Llibertat!", la plaça de l'Ajuntament de Ripoll s'omple per reclamar l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Per Xevi Pujol. 
 20:56 Prop de 5.000 persones exigeixen la llibertat de Cuixart i Sànchez a Tarragona. Des de la plaça Imperial Tarraco s'ha demanat al Govern que aixequi la suspensió de la declaració d'independència. Per Jonathan Oca. 
 20:56 "Estem fotuts però determinats. La revolució democràtica que vam començar al carrer acabarà també al carrer", assegura Mauri. "Han tancat a la presó dues veus de diàleg, pau i democràcia", destaca.
 20:55 Mauri: "Som aquí per demanar l'alliberament dels presidents d'Òmnium i de l'ANC. Mentre els Jordis siguin a la presó, qualsevol dels que som aquí pujarem dalt de l'escenari".
 20:53 Alcoberro diu que, per cada "represaliat", s'aixecaran "cinc veus més" a favor de la democràcia i de la República. Li agafa el relleu Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural.
 20:51 "Per moltes persones que ens empresonin, sempre tindrem relleu. Tenim una magnífica pedrera, que és el poble de Catalunya", insisteix Alcoberro, interromput constantment per crits d'independència i de "no tinc por".
 20:50 "L'empresonament és una peça més de la deriva antidemocràtica del govern espanyol", lamenta el vicepresident de l'ANC. Avisa que no admetran que es segueixin conculcant drets com el de reunió o el d'associació.
 20:49 El vicepresident de l'ANC sosté que Sànchez i Cuixart són presos polítics i "hostatges del regne d'Espanya".
 20:48 Alcoberro: "Poden passar quatre anys a la presó sense que s'hagi produït el judici. Si algú dubtava, queda clar que el poder judicial del regne d'Espanya no és independent ni imparcial".
 20:47 "Estan forts i segurs, tenen el coratge i la moral elevada. Disposats a continuar la lluita des de la presó", assegura Alcoberro.
 20:43 El secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural ja són a l'escenari. Agustí Alcoberro, vicepresident de l'Assemblea, transmet "l'escalf" de Sànchez i Cuixart als manifestants, que criden: "Llibertat, llibertat!".
 20:42 
 20:37 Demanen al secretariat de l'ANC i la junta d'Òmnium Cultural que pugin a l'escenari organitzat a la confluència entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia.
 20:40 
 20:30 La presidenta del Parlament, que acumula tres querelles, confia que el govern espanyol "no permetrà cap error més d'aquesta magnitud". Demana que les mobilitzacions siguin "serenes i pacífiques, sense caure en provocacions".
 
Entrades anteriors »
01/01/1970
La primera ministra britànica truca el president del govern espanyol i li deixa clar que, segons el Regne Unit, el referèndum de l'1-O no va ser legal