Diada Nacional 2017

La Diada definitiva

El sobiranisme surt al carrer en plena ofensiva judicial de l'Estat per evitar l'1-O, que el Govern considera vigent tot i la suspensió del TC

Les entitats criden a mobilitzar-se per defensar la consulta vinculant i mantenen que pot ser un dels Onze de Setembre més massius

| 11/09/2017 a les 08:06h
Arxivat a: Política, procés català, referèndum, Onze de Setembre, independència, Carles Puigdemont

La manifestació de la Diada, l'any passat a Berga. Foto: Martí Albesa


El centre de Barcelona torna a ser aquest dilluns a la tarda l'escenari principal de la mobilització sobiranista. El Passeig de Gràcia i el carrer Aragó s'ompliran de tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en el referèndum de l'1 d'octubre, formalment suspès pel Tribunal Constitucional (TC) i encara "vigent" pel Govern i la majoria -Junts pel Sí i la CUP- que li dona suport al Parlament. És, possiblement, la Diada definitiva: se celebra en ple pols amb l'Estat i permetrà calibrar quin és el suport de l'1-O al carrer. Tots els actors de l'independentisme assenyalen que la manifestació d'aquest dilluns és la primera part de la consulta vinculant i que serà determinant en el seu èxit.

Segons han explicat els últims dies l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, ja hi ha 400.000 inscrits i 1.800 autocars compromesos. "Serà la Diada més festiva de totes", ha assegurat Jordi Sànchez, president de l'ANC. "Serà tot un èxit, que ningú es quedi a casa", ha ressaltat Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Els dos coneixen al detall tots els debats previs que han existit entre el PDECat, ERC i la CUP i que han fet perillar els avenços del procés, i ara estan convençuts que l'1-O no afronta cap dificultat que no vingui de la Moncloa i de totes les institucions espanyoles.

En certa manera, aquest Onze de Setembre recorda a la tercera Diada massiva, la del 2014. Aquella del "president, posi les urnes" de Carme Forcadell quan faltaven menys de dos mesos pel 9-N. Forcadell era la màxima dirigent de l'ANC, ara és la segona autoritat del país com a presidenta del Parlament, i aquesta setmana ha viscut la seva setmana més complicada amb el debat i votació de les dues lleis de desconnexió. El Govern en ple serà a Barcelona amb l'excepció del conseller d'Interior, Joaquim Forn, que com és habitual en el seu càrrec ha de coordinar el dispositiu de seguretat. Tots els partits sobiranistes es mobilitzaran i Catalunya en Comú, amb Pablo Iglesias, celebrarà un acte propi a Santa Coloma de Gramenet que ha generat molta expectació.

Si bé la Diada de l'any passat va ser d'impàs, prèvia al canvi en el full de ruta que va suscitar la irrupció del referèndum, aquesta té una transcendència vital per al sobiranisme. Els preparatius de la consulta vinculant segueixen endavant i, tot i que queden incògnites, el Govern preveu que les urnes hi siguin. "Ja no ho poden aturar", sostenen a Palau. Les certeses sobre la votació i les garanties que hi estiguin associades també seran determinants en el paper que hi jugui l'Ajuntament de Barcelona. Els "comuns", que el governen amb el PSC, decidiran en una consulta a partir de l'endemà de la Diada, què faran per l'1-O. Una data que també es juga al carrer, com han demostrat les mobilitzacions dels últims cinc anys.

13:44
Més de 100 experts britànics denuncien un «nivell de repressió» inaudit «des del franquisme». Acadèmics i diputats britànics han criticat “la repressió de Madrid” per “impedir el referèndum” en dues cartes a The Guardian.
2017

El Govern, reunit just abans de signar el decret de convocatòria del referèndum Foto: Govern


És la Diada del referèndum. S'hi arriba en un context de setge per part de les forces policials i judicials espanyoles a tot el que faci olor a preparatius de la consulta vinculant. Puigdemont i Junqueras van anunciar el 9 de juny la data i la pregunta de l'1-O i, des d'aquell moment, tot es va accelerar. Els canvis al Govern van ser els protagonistes del mes de juliol i, en aquesta recta final, les dissensions internes sobre el full de ruta han quedat reduïdes a la mínima expressió. El Parlament va aprovar la setmana passada el marc legal de la desconnexió entre crítiques de l'oposició i el Govern no té intenció de fer marxa enrere: considera que la llei del referèndum -suspesa pel TC- és "vigent" i segueix desplegant l'operatiu de l'1-O, com ara les sindicatures territorials. La força de la Diada mesurarà el grau de mobilització independentista i suposarà un nou advertiment a Rajoy, que no es pot tornar a permetre la imatge d'urnes i cues als instituts del 9-N.
2016

Jordi Cuixart, a l'escenari de Barcelona Foto: Josep Maria Montaner


El 2016 no va ser un any senzill per al sobiranisme. La CUP va decidir tombar els primers pressupostos de Puigdemont i Junqueras -no en va permetre ni la tramitació- i el president va decidir sotmetre's a una qüestió de confiança per superar la crisi. Això va ser al juny, i el debat parlamentari no arribaria fins a finals de setembre. El president, després de mantenir converses amb tots els sectors de l'independentisme, va apostar pel "referèndum o referèndum". La Diada d'aquell any, celebrada dues setmanes abans que Puigdemont reformulés oficialment el full de ruta, va ser la menys massiva de totes, i també la primera que es descentralitzava: hi ha haver mobilitzacions a Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt i Berga.
2015

Mobilització independentista a la Meridiana de Barcelona Foto: ANC


Tot i haver pactat llistes separades, Mas va fer un últim intent per convèncer Junqueras i les entitats un cop CDC havia trencat amb Unió. El president va tornar a posar damunt la taula el plantejament d'una llista que mesclés polítics amb representants de la societat civil, i després d'una ronda de reunions a Palau se'n va acabar sortint. El resultat va ser Junts pel Sí, integrada per CDC, ERC, Demòcrates, MES i independents proposats per tots aquests partits amb Raül Romeva com a cap de llista. La Diada del 2015 es va celebrar en plena campanya electoral de les plebiscitàries i va voler ser la màxima expressió de la transversalitat sobiranista. Es va promoure a la Meridiana i representava tots els colors de les reivindicacions catalanes. Setze dies més tard, Junts pel Sí -62 diputats- i la CUP -10- van obtenir, per primera vegada, una majoria netament independentista al Parlament, tot i no arribar al 50% dels vots. Arrencava així una legislatura convulsa que va tenir la declaració de ruptura del 9-N i la renúncia de Mas a la presidència com a grans fites. A principis de 2016 es formaria un Govern encapçalat per Carles Puigdemont que tenia el repte de reformular el full de ruta, adaptar-lo als equilibris del sobiranisme i també al resultat obtingut a les urnes.
2014

Muriel Casals i Carme Forcadell, a la V. Foto: Adrià Costa


"President, posi les urnes!", va exclamar Carme Forcadell a la Plaça de les Glòries. Faltava una mica menys de dos mesos pel 9-N i l'estat de la unitat sobiranista no era precisament òptim, tot i que la manifestació en forma de "V" va tenir un èxit esclatant en omplir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona. Mas i Junqueras ja havien tingut diferències en privat -l'aleshores president ja havia posat damunt la taula la celebració d'unes eleccions plebiscitàries amb una llista unitària del sobiranisme com a gran novetat- i existien dubtes sobre l'operatiu de la consulta. L'actual líder del PDECat la va convocar setze dies després de la Diada però, després de la suspensió del Tribunal Constitucional, va impulsar una alternativa -una jornada de participació- que en un primer moment no va generar unanimitat i que finalment l'ha dut a ser inhabilitat i perseguit pel Tribunal de Comptes. De fet, els partits impulsors de la consulta van mantenir tres cimeres -alguna d'elles molt tensa- en què la unitat va trontollar. Finalment, però, la jornada va ser un èxit i hi van participar 2,35 milions de persones. Les desavinences, això sí, van tornar a aparèixer després del 9-N: Mas volia una llista unitària per anar a unes eleccions plebiscitàries el març del 2015, i Junqueras defensava que calia anar per separat. Finalment van acordar convocar-les per al 27 de setembre i anant cadascú amb les seves sigles. Amb el pas dels mesos, aquest plantejament va tornar a variar.
2013

La Via Catalana del 2013, al seu pas per Amposta Foto: ACN


L'ANC i Òmnium es van inspirar en la Via Bàltica per dissenyar la Via Catalana, que va unir el país de baix a dalt amb una cadena humana d'alt valor simbòlic. Les entitats van aconseguir mantenir el grau de mobilització de l'any anterior i posaven pressió al sobiranisme institucional per tal que fes passos concrets cap a la consulta. La resposta política va arribar uns mesos després, amb un acord transversal -CDC, Unió, ERC, ICV, EUiA i la CUP- sobre la pregunta del 9-N: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent? I, en cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?". Una doble formulació pensada per incloure els independentistes i, també, la tercera via que -amb matisos- defensaven Unió i els ecosocialistes. Aquell gest d'unitat, concretat el 12 de desembre del 2013, suposava l'arrencada d'un any convuls en què calia anar teixint els passos necessaris perquè la ciutadania es pronunciés sobre quin havia de ser el destí del país.
2012

Artur Mas i Mariano Rajoy, reunits el 20 de setembre del 2012 a la Moncloa Foto: ACN


"Catalunya, nou Estat d'Europa" era el lema de la primera -i massiva- manifestació sobiranista a Barcelona. Impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que tot just feia uns mesos que s'havia fundat, i Òmnium Cultural -artífex de la resposta ciutadana contra la sentència de l'Estatut de l'any 2010-, va sacsejar els fonaments de la política catalana i va suposar el tret de sortida oficial del procés. Al cap de poques hores, Artur Mas, que en aquell moment era president de la Generalitat, va començar a posar el focus en el nou rumb sobiranista després d'uns primers anys de mandat centrats en l'austeritat i les retallades pressupostàries. Mas es va reunir amb Mariano Rajoy la setmana següent a la Diada, i el president espanyol li va traslladar que no pensava negociar el pacte fiscal. CiU, que en aquell moment encara existia, va aprofitar el context per avançar unes eleccions en les quals va perdre 12 diputats -es va quedar amb 50- i ERC va començar la remuntada de la mà d'Oriol Junqueras. Les dues formacions van arribar a un acord de legislatura amb un punt principal en el programa de Govern: la celebració d'una consulta sobre el futur polític del país.

 

Manifestació de la Diada a Barcelona del 2016. Foto: Josep M. Montaner

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La plaça de la Font durant la concentració independentista d'aquesta setmana | ERC Tarragona
Jonathan Oca
01/01/1970
La ciutat està celebrant les festes de la patrona de la ciutat i la plaça de la Font estarà ocupada per diferents actes | La convocatòria per participar en la crida que ha fet l'ANC i Òmnium és a les 12 h, davant de l'Ajuntament
Tarragona acomiada amb foc les festes dedicades a la patrona de la ciutat | Júlia Abelló
01/01/1970
Els foc, les espurnes i els castells acomiaden la Festa Major
Concentració a Sabadell dimecres La plaça de la Font durant la concentració independentista d'aquesta setmana | ERC Tarragona
Jordi Bes
01/01/1970
L'ANC i Òmnium convoquen concentracions a les 11.00 i "una encartellada massiva" per denunciar "els assalts a les institucions catalanes" arran del referèndum

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 13:46 Pengen una pancarta de democràcia a la façana de la rectoria de Vallgorguina dies després que el rector obligués a retitar una banderola del Sí d'una finestra de l'Associació Cultural Vallgorguina.
 13:45 VÍDEO Augmenta la tensió a Saragossa i la policia argumenta que li falten reforços perquè «són a Catalunya»; informa Sara González. 
 13:34 La CUP Manresa celebrarà dilluns l'acte central pel referèndum amb Ebri Knight. 
 13:34 FOTOS Mobilització massiva al territori per defensar el referèndum. Imatges d'Adrià Costa i Juanma Peláez.
 13:34 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, considera, davant la crida al seny de Joan Josep Omella, que "no hi ha cap altra solució que no sigui el diàleg", i discrepa de C's i PP quan critiquen que s'ha polititzat la Mercè: "No crec que s'hagi polititzat. És senzillament un reflex del que en aquests moments està passant en aquest país".
 13:28 Ada Colau felicita els barcelonins per combinar "perfectament" el dret a la protesta amb el dret a la festa. Afirma que la crida al seny de Joan Josep Omella és compartida "amb la immensa majoria de la població que s'està expressant lliurement", i subratlla que els veïns reivindiquin la independència "però des del respecte a la diversitat i els altres" que no pensen el mateix.
 13:22 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, dona les gràcies a Pablo Iglesias i avisa que "s'estan creuant totes les línies vermelles inimaginables".
 13:21 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, destaca "la participació massiva" a les festes de la Mercè i que no s'ha produït "cap incident remarcable".
 13:21 El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, critica "aquells que volen politzar-la i convertir-la en element de confrontació", i defensa que el seny que ha demanat l'arquebisbe, Joan Josep Omella, és "allò obligat per a qualsevol responsable públic".
 13:20 Un miler de blanencs es mobilitzen en la Marató per la Democràcia.
 13:15 Els independentistes del Baix Montseny tornen a omplir les places.
 13:14 Granollers i el Vallès Oriental tornen a sortir al carrer per la Marató de la Democràcia.
 13:14 Carina Mejías adverteix a l'ANC i Òmnium que "qui comet il·legalitats i es comporta com un delinqüent haurà d'assumir les responsabilitats que li corresponen", davant del fet que es reparteixin paperetes del referèndum.
 13:13 La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, critica que "s'ha intentat politizar" les festes de la Mercè perquè l'alcaldessa, Ada Colau, "s'ha sumat al full de ruta de Junqueras i Puigdemont". Celebra la crida al seny de Joan Josep Omella, però creu que l'única sortida que veu ara és "si Puigdemont rectifica" i desconvoca el referèndum.
 13:13 El líder del grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias (PDECat), afirma que el seny és "bàsic", i que Joan Josep Omella "fa bé" de demanar-ne. Segons Trias, no significa renunciar a les pròpies creences.
 13:07 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el seny és democràcia, votar és seny". En la seva opinió, "resoldre les coses a les urnes és una manera molt assenyada de resoldre les coses", segons afirma en resposta a l'homilia de la Mercè de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha demanat actuar amb "seny" davant l'1-O.
 13:07 Mas i els encausats pel 9-N deleguen en els advocats la citació al Tribunal de Comptes.
 12:42 Lluís Rabell, president de CSQEP: "No es pot emmordassar tot un poble. No hi haurà democràcia a Espanya si les llibertats dels catalans són trepitjades".
 12:37 La plaça Sant Jaume de Barcelona crida "independència" després de cantar els Segadors.
 12:35 Miguel Urbán, eurodiputat de Podem, crida a la vaga general de Catalunya el dia 3 d'octubre.
 12:33 Ernest Urtasun, a l'assemblea d'electes de Saragossa: "El que passa a Catalunya és una crisi profunda d'Espanya. D'aquesta, o en sortim junts o no en sortim".
 12:29 L'Audiència Nacional investiga el diputat de la CUP Albert Botran per «enaltiment del terrorisme».
 12:28 En el tradicional brindis amb les cases regionals, representants de comunitats autònomes i províncies de fora de Catalunya, Ada Colau destaca que són "símbol de la diversitat de la ciutat". Colau afegeix: "Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som".
 12:27 La plaça Sant Jaume de Barcelona, de gom a gom, també entona "votarem" quan Carles Puigdemont i Ada Colau han sortit al balcó de l'Ajuntament.
 12:26 Els sobiranistes responen massivament a la convocatòria per encartellar i bustiar Manresa. La plaça Major s'omple de voluntaris que fan cua per recollir material per treballar.
 12:14 Crida de les entitats a la desobediència pacífica: «Votarem per dignitat»; per Roger Tugas. 
 12:14 Més de 3.000 persones desborden la plaça del Vi de Girona responent la crida de la Marató per la Democràcia.
 12:03 
 12:03 VÍDEO Crits de "votarem" davant la basílica de la Mercè durant l'actuació castellera.
 11:58 Puigdemont, Forcadell, Colau, Millo i Forn es troben fora de la basílica de la Mercè abans del seguici d'autoritats.

Les autoritats a l'exterior de la basílica de la Mercè Foto: Jordi Bes

 12:02 
 11:53 VÍDEO Els periodistes desplaçats a Saragossa, víctimes d'insults d'ultres amb banderes espanyoles. Una trentena de persones els increpen al crit de "xusma" o "traïdors".
 
 11:42 Resposta massiva dels terrassencs i terrassenques a la crida de les entitats sobiranistes per defensar l'1-O. El raval de Montserrat, desbordat. No hi cap ni una agulla. Ara, enganxada de cartells i cercavila fins al Parc de Vallparadís, on es conclourà la jornada amb un acte d'Òmnium Cultural.
 11:41 L’Audiència Nacional obre diligències contra quatre militants de Poble Lliure. L’organització ho considera un nou atac a la llibertat d’expressió.
 11:38 Els universitaris tancats a la UB repartiran un milió de paperetes de votació de l'1-O entre els assistents a la Marató de la Democràcia perquè es facin córrer per Barcelona.
 11:36 "La nostra arma més perillosa són les urnes i els cartells", assegura Cuixart, que demana repartir paperetes de l'1-O. "No podran contra la nostra democràcia!", exclama el president d'Òmnium Cultural.
 11:33 
 11:32 Cuixart, en una intervenció especialment abrandada, ha garantit que no aconseguiran posar un comandant espanyol al capdavant dels Mossos d'Esquadra, i ha advertit l'Estat que tampoc podrà situar Enric Millo com a president de la Generalitat.
 11:32 
 11:30 El president de l'ANC insisteix que l'1-O es votarà perquè així ho ha garantit el Govern, i reclama "no caure en provocacions". Torn ara per a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural.
 11:29 Sànchez assegura que el delicte de sedició prové del codi penal franquista de l'any 1973 i insisteix que l'1-O, al vespre, "Catalunya serà els vots i les urnes que haguem col·locat".
 11:28 Omella crida a actuar amb «seny» davant del referèndum; informa Jordi Bes. 
 11:27 "Ens volen provocar, volen que sortim al carrer per generar incidents, però només tenim un camí: caminar directament cap a l'1-O", assenyala Sànchez.
 11:25 Sànchez assegura que el delicte de sedició "prové del codi penal franquista", i destaca que el relat de la Fiscalia és "ple de falsedats". "Sabem que la setmana vinent podem tenir situacions gens agradables", avisa el president de l'ANC.
 11:25 "Perseguir les urnes és antidemocràtic, per tant vostès [el govern espanyol] són antidemocràtics", manifesta el president de l'ANC.
 11:22 Sànchez posa de manifest que la Guàrdia Civil encara no ha trobat les urnes, i avisa l'Estat que Catalunya disposa no només de les urnes, sinó també d'un "poble alçat".
 11:23 Els ultres concentrats a la porta de l'assemblea d'electes de Saragossa increpen els periodistes. La policia obliga els periodistes a entrar i no els deixa informar. 
 11:21 "Mentre nosaltres volem votar, ells actuen per la porta del darrere. Rajoy no ha tingut la valentia ni l'honor d'anar al Congrés dels Diputats, amagat de la gent. El que estan fent és un autèntic cop d'estat, són ells els qui estan enderrocant l'estat de les autonomies", assenyala el dirigent independentista.
 11:20 El president de l'ANC acusa el govern espanyol d'actuar "sense respectar els drets de la gent", i demana que els Mossos mantinguin les competències per "garantir que no hi hagin desordres".
 11:19 Crits de "Votarem, votarem" a la Plaça Universitat de Barcelona durant la intervenció de Forcadell, que demana participar en l'1-O "per dignitat". Ara és el torn de Jordi Sànchez, president de l'ANC.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Coberseguretat i Societat Digital, es queixa per carta al comissari europeu d'aquest àmbit