Atemptats terroristes

​Blocs de formigó i més agents al carrer, mesures de protecció als municipis turístics

Alguns ajuntaments ja debaten com incorporar elements de seguretat en el disseny urbanístic arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils

| 09/09/2017 a les 10:52h
Arxivat a: Societat, mesures de protecció, turisme, seguretat, terrorisme, atemptat Barcelona, gihadisme
Vuit tanques de formigó instal·lades al passeig Jaume I de Salou per evitar possibles atemptats | ACN
Més presència policial als carrers o protegir accessos a zones concorregudes amb elements com tanques de formigó o jardineres. Són algunes de les mesures que han posat en marxa municipis turístics de Catalunya per protegir-se d'eventuals atemptats. Alguns d'ells ja van prendre mesures de seguretat arran d'atemptats com el de Niça, però altres les han reforçat després de l'atac a les Rambles de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils d'aquest agost. Mentre algunes localitats només preveuen accions en esdeveniments puntuals, altres ja obren el debat de quins canvis caldrà plantejar en l'urbanisme del nou espai públic de les ciutats per incorporar aquests elements.

Cambrils manté un control fix davant del Club Nàutic

A Cambrils, una dotació dels Mossos d'Esquadra manté un control fix al davant del Club Nàutic, just al lloc on es va produir l'atemptat del 18 d'agost a la matinada. L'Ajuntament, per la seva banda, no ha col·locat tanques addicionals a la zona del passeig, que fa anys que disposa de pilones metàl·liques que separen la calçada de la zona de vianants.

L'alcaldessa, Camí Mendoza, ha explicat a l'ACN que, des que es va incrementar el nivell d'amenaça terrorista, el consistori reforça amb tanques i amb més presència policial els actes multitudinaris com els de la festa major, concerts, festivals i fires. "Per una qüestió de prevenció sempre es prenien mesures, però ara ho hem reforçat una mica més", ha explicat Mendoza.

De fet, el passat cap de setmana el consistori va instal·lar nombroses tanques de formigó entorn dels actes de la festa major. "És per la tranquil·litat de tots. Fa pocs dies de l'atemptat i és important que la ciutadania palpi que s'està vetllant per la seguretat dels veïns i visitants", ha afegit l'alcaldessa.

Tanques a Tarragona i Salou

A Salou, l'Ajuntament ha instal·lat diverses tanques de formigó al passeig Jaume I per evitar l'accés de vehicles pels vials que donen accés als aparcaments. També s'han col·locat bancs de formigó al carrer Saragossa per protegir aquesta cèntrica zona de vianants. A la ciutat de Tarragona, l'Ajuntament ha situat tanques a la Rambla Nova per blindar les coques centrals i també n'ha instal·lat al concorregut mercadet de Bonavista. Altres municipis del territori com Reus i Calafell també han implementat mesures físiques de seguretat a les zones del centre.

Manresa i Vic reforcen la seguretat en punts concorreguts

A les comarques centrals els municipis de Manresa i Vic han optat per reforçar la seguretat en punts molt concorreguts i de gran concentració de gent com són el Passeig Pere III de la capital del Bages i la Plaça Major de la capital d'Osona. En el cas de Manresa, el consistori ha instal·lat grans jardineres a les zones reservades a vianants d'una de les principals artèries de la ciutat. A més, durant els dies de la Festa Major també es van col·locar barreres de seguretat del tipus New Jersey en diferents punts on hi havia una gran concentració de gent.

A Vic, l'Ajuntament va decidir instal·lar blocs de formigó a una de les entrades de la Plaça Major. Concretament a l'accés pel carrer Verdaguer, l'únic per on acostumen a passar cotxes. Aquesta mesura, però, només està pensada pels dies de mercat o quan hi ha activitats a la plaça. Precisament a Vic s'hi va localitzar una de les furgonetes llogades per la cèl·lula terrorista de Ripoll.

Calella es replanteja l'urbanisme "amable"

Calella va ser un dels municipis que l'endemà mateix dels atemptats ja va adoptar mesures per protegir els carrers més concorreguts del centre, reforçant el patrullatge de la Policia Local i instal·lant blocs de formigó a la zona de vianants de la Riera Capaspre i també als accessos oberts del carrer Església. D'altra banda, la resta de l'entramat del nucli urbà ja comptava prèviament amb altre tipus d'impediments, com pilones, jardineres o papereres per barrar el pas de vehicles.

El regidor de Seguretat i Mobilitat de Calella, Albert Torrent, assegura que si bé fins ara l'urbanisme es pensava des de la "supressió total de barreres" per fer-lo més senzill i amable, els atemptats de Barcelona representaran un canvi de paradigma. A partir d'ara, afirma Torrent, quan es pensi en el disseny d'un nou espai públic ja s'hauran de preveure tot aquest tipus de mesures per minimitzar el risc que es produeixin fets com els de les Rambles.

Sitges vol blindar el casc antic

A Sitges, ja abans dels atemptats la Policia Local havia instat el govern municipal a instal·lar pilones hidràuliques per blindar l'accés al casc antic. "Abans era per pacificar el trànsit, ara és per una qüestió de seguretat", explica el sergent Vicenç Cardona, defensant que també caldria desplegar un sistema de lectura de matrícules. Des del consistori, asseguren que la previsió és actuar "a mig termini" però asseguren que "si cal posar pilones a algun lloc amb immediatesa, així es farà". El pressupost 2018 incorporarà una partida per implementar aquests elements.

Mentrestant, el sergent sosté que cal aplicar mesures puntuals que evitin el trànsit al casc antic i aposta per l'ús de barreres de formigó tipus 'New Jersey' en esdeveniments multitudinaris, com el Carnaval. Cardona lamenta que aquest any no s'utilitzessin aquestes tanques perquè la Direcció General de la Policia "no ho considerava necessari", però sosté que l'any vinent seria "recomanable" fer-ho per evitar possibles atemptats com el de les Rambles. De fet, durant la Festa Major de l'any passat i d'aquest any sí que se n'han instal·lat.

Platja d'Aro debat com reduir l'impacte visual

A dos grans municipis turístics de la Costa Brava, Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva), les alarmes ja van saltar després de l'atemptat de Niça, quan vau veure el risc potencial que podien tenir. A Platja d'Aro, a més, cal sumar-hi la 'flashmob' del pànic del 2 d'agost del 2016, quan es va confondre l'activitat amb una amenaça terrorista. Per això, ja van tirar endavant algunes iniciatives, com formar els comerciants sobre com reaccionar en cas d'emergència.

"Han de tenir la suficient capacitat per a calmar la gent perquè tots vagin a la part més profunda del local, mai a l'alçada del vidre, i en cas que tinguin persiana, abaixar-la", explica el cap de la Polcia Local, David Puertas.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils, però, han fet adoptar mesures extraordinàries. Platja d'Aro ha reforçat el nombre d'agents al carrer -entre quatre i cinc patrulles més en les hores de màxima afluència- i ha instal·lat tanques New Jersey a una quinzena de punts susceptibles del municipi, com a les entrades del Passeig Marítim i a l'avinguda principal del municipi.

La idea és mantenir aquestes barreres físiques tot l'any. Per aquest motiu han creat un grup de treball amb tècnics d'urbanisme i el Departament de Cultura per buscar la manera de substituir, a la llarga, les tanques de ciment "per algun tipus d'escultura amb capacitat suficient d'aturar un vehicle en cas que vulgui entrar", detalla Puertas. La intenció és reduir l'impacte visual.

Lloret de Mar, mesures per reforçar la percepció de seguretat

A Lloret de Mar també han instal·lat aquestes tanques, a banda de jardineres de ferro que se sumen al control electrònic de les pilones d'accés al casc antic del municipi. De moment, les tanques hi seran fins al 30 de setembre i després serà la comissió de seguretat municipal qui decidirà si les mantenen a més llarg termini i de quina manera. Tot i que la decisió no està presa, el cap de la Policia Local, Joaquim Martín, recorda que "són elements extraordinaris i invasius" que van lligats a la "percepció de seguretat".

Al municipi, de fet, les tanques ja les havien fet servir prèviament en esdeveniments multitudinaris, com per exemple el carnaval. Martín insisteix que, a banda de prevenir la delinqüència i possibles atacs amb furgonetes, aquestes tanques serveixen, sobretot, per reforçar la percepció de seguretat.

Altres poblacions turístiques, com Roses (Alt Empordà), després dels atemptats van reforçar el nombre de patrulles als punts febles i actualment estan elaborant un estudi per detectar on cal posar pilones. De moment, ja han previst encarregar-ne més i també fan servir cubs de ciment a l'entrada del mercat ambulant.

Terres de l'Ebre: mesures en esdeveniments puntuals

A les Terres de l'Ebre, de moment, cap dels municipis més turístics han decidit prendre mesures de seguretat permanents però no descarten fer-ho en esdeveniments puntuals. És el cas de Tortosa que durant les festes majors passades, els primers dies de setembre, va disposar de blocs de formigó i vehicles policials travessats als carrers d'accés a l'avinguda principal on hi havia un gran volum de gent celebrant des del correfoc, a l'ofrena o el cos iris. Des de l'Ajuntament s'apunta que han estat mesures extraordinàries pels atemptats i que només les repetiran en esdeveniments amb grans concentracions de persones al carrer.

En municipis ebrencs més costaners, de moment, tampoc s'ha previst cap actuació, ja sigui perquè la geografia del municipi ho dificulta o perquè la temporada estival acaba i es valorarà més endavant què fer l'any vinent. La façana marítima de l'Ametlla de Mar, per exemple, té una distribució que no afavoreix la instal·lació de pilones o elements de seguretat contundents; altres municipis com Alcanar (Montsià) estudiaran i escoltaran les recomanacions policials per si cal dur a terme alguna actuació extraordinària de cara la temporada d'estiu vinent o en alguns esdeveniments de festes majors.

Jardineres a les zones de vianants de Lleida

Ja el dissabte després dels atemptats de Barcelona i Cambrils l'Ajuntament de Lleida va instal·lar jardineres als accessos a l'Eix Comercial per reforçar la seguretat. La Paeria s'ha basat en les recomanacions del Ministeri de l'Interior i ha hagut de fer canvis al sistema de càrrega i descàrrega de la zona que han derivat en algunes queixes per part dels transportistes. La setmana passada, el 29 d'agost, aquesta mesura es va ampliar a la Zona Alta, que és un altre gran punt de carrers per a vianants de la capital del Segrià. Allà també ha calgut replantejar de forma important les àrees de càrrega i descàrrega així com també dels accessos per als vehicles de serveis d'emergències.

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
La plaça de la Font durant la concentració independentista d'aquesta setmana | ERC Tarragona
Jonathan Oca
01/01/1970
La ciutat està celebrant les festes de la patrona de la ciutat i la plaça de la Font estarà ocupada per diferents actes | La convocatòria per participar en la crida que ha fet l'ANC i Òmnium és a les 12 h, davant de l'Ajuntament
Tarragona acomiada amb foc les festes dedicades a la patrona de la ciutat | Júlia Abelló
01/01/1970
Els foc, les espurnes i els castells acomiaden la Festa Major
Concentració a Sabadell dimecres La plaça de la Font durant la concentració independentista d'aquesta setmana | ERC Tarragona
Jordi Bes
01/01/1970
L'ANC i Òmnium convoquen concentracions a les 11.00 i "una encartellada massiva" per denunciar "els assalts a les institucions catalanes" arran del referèndum

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, mostrant una papereta de votació de l'1-O. | Òmnium
01/01/1970
Els estudiants de la UB reparteixen 100.000 paperetes de votació de l'1-O en el marc de la Marató per la Democràcia que se celebra aquest diumenge, mentre que l'ANC i Òmnium en distribueixen 900.000 arreu de Barcelona
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 13:46 Pengen una pancarta de democràcia a la façana de la rectoria de Vallgorguina dies després que el rector obligués a retitar una banderola del Sí d'una finestra de l'Associació Cultural Vallgorguina.
 13:45 VÍDEO Augmenta la tensió a Saragossa i la policia argumenta que li falten reforços perquè «són a Catalunya»; informa Sara González. 
 13:34 La CUP Manresa celebrarà dilluns l'acte central pel referèndum amb Ebri Knight. 
 13:34 FOTOS Mobilització massiva al territori per defensar el referèndum. Imatges d'Adrià Costa i Juanma Peláez.
 13:34 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona i segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, considera, davant la crida al seny de Joan Josep Omella, que "no hi ha cap altra solució que no sigui el diàleg", i discrepa de C's i PP quan critiquen que s'ha polititzat la Mercè: "No crec que s'hagi polititzat. És senzillament un reflex del que en aquests moments està passant en aquest país".
 13:28 Ada Colau felicita els barcelonins per combinar "perfectament" el dret a la protesta amb el dret a la festa. Afirma que la crida al seny de Joan Josep Omella és compartida "amb la immensa majoria de la població que s'està expressant lliurement", i subratlla que els veïns reivindiquin la independència "però des del respecte a la diversitat i els altres" que no pensen el mateix.
 13:22 El portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, dona les gràcies a Pablo Iglesias i avisa que "s'estan creuant totes les línies vermelles inimaginables".
 13:21 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, destaca "la participació massiva" a les festes de la Mercè i que no s'ha produït "cap incident remarcable".
 13:21 El líder del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, critica "aquells que volen politzar-la i convertir-la en element de confrontació", i defensa que el seny que ha demanat l'arquebisbe, Joan Josep Omella, és "allò obligat per a qualsevol responsable públic".
 13:20 Un miler de blanencs es mobilitzen en la Marató per la Democràcia.
 13:15 Els independentistes del Baix Montseny tornen a omplir les places.
 13:14 Granollers i el Vallès Oriental tornen a sortir al carrer per la Marató de la Democràcia.
 13:14 Carina Mejías adverteix a l'ANC i Òmnium que "qui comet il·legalitats i es comporta com un delinqüent haurà d'assumir les responsabilitats que li corresponen", davant del fet que es reparteixin paperetes del referèndum.
 13:13 La líder de C's a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, critica que "s'ha intentat politizar" les festes de la Mercè perquè l'alcaldessa, Ada Colau, "s'ha sumat al full de ruta de Junqueras i Puigdemont". Celebra la crida al seny de Joan Josep Omella, però creu que l'única sortida que veu ara és "si Puigdemont rectifica" i desconvoca el referèndum.
 13:13 El líder del grup Demòcrata a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias (PDECat), afirma que el seny és "bàsic", i que Joan Josep Omella "fa bé" de demanar-ne. Segons Trias, no significa renunciar a les pròpies creences.
 13:07 El líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, considera que "el seny és democràcia, votar és seny". En la seva opinió, "resoldre les coses a les urnes és una manera molt assenyada de resoldre les coses", segons afirma en resposta a l'homilia de la Mercè de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha demanat actuar amb "seny" davant l'1-O.
 13:07 Mas i els encausats pel 9-N deleguen en els advocats la citació al Tribunal de Comptes.
 12:42 Lluís Rabell, president de CSQEP: "No es pot emmordassar tot un poble. No hi haurà democràcia a Espanya si les llibertats dels catalans són trepitjades".
 12:37 La plaça Sant Jaume de Barcelona crida "independència" després de cantar els Segadors.
 12:35 Miguel Urbán, eurodiputat de Podem, crida a la vaga general de Catalunya el dia 3 d'octubre.
 12:33 Ernest Urtasun, a l'assemblea d'electes de Saragossa: "El que passa a Catalunya és una crisi profunda d'Espanya. D'aquesta, o en sortim junts o no en sortim".
 12:29 L'Audiència Nacional investiga el diputat de la CUP Albert Botran per «enaltiment del terrorisme».
 12:28 En el tradicional brindis amb les cases regionals, representants de comunitats autònomes i províncies de fora de Catalunya, Ada Colau destaca que són "símbol de la diversitat de la ciutat". Colau afegeix: "Estimem molt la llibertat, els drets i la diversitat, que és característica essencial i que ens fa ser la ciutat que som".
 12:27 La plaça Sant Jaume de Barcelona, de gom a gom, també entona "votarem" quan Carles Puigdemont i Ada Colau han sortit al balcó de l'Ajuntament.
 12:26 Els sobiranistes responen massivament a la convocatòria per encartellar i bustiar Manresa. La plaça Major s'omple de voluntaris que fan cua per recollir material per treballar.
 12:14 Crida de les entitats a la desobediència pacífica: «Votarem per dignitat»; per Roger Tugas. 
 12:14 Més de 3.000 persones desborden la plaça del Vi de Girona responent la crida de la Marató per la Democràcia.
 12:03 
 12:03 VÍDEO Crits de "votarem" davant la basílica de la Mercè durant l'actuació castellera.
 11:58 Puigdemont, Forcadell, Colau, Millo i Forn es troben fora de la basílica de la Mercè abans del seguici d'autoritats.

Les autoritats a l'exterior de la basílica de la Mercè Foto: Jordi Bes

 12:02 
 11:53 VÍDEO Els periodistes desplaçats a Saragossa, víctimes d'insults d'ultres amb banderes espanyoles. Una trentena de persones els increpen al crit de "xusma" o "traïdors".
 
 11:42 Resposta massiva dels terrassencs i terrassenques a la crida de les entitats sobiranistes per defensar l'1-O. El raval de Montserrat, desbordat. No hi cap ni una agulla. Ara, enganxada de cartells i cercavila fins al Parc de Vallparadís, on es conclourà la jornada amb un acte d'Òmnium Cultural.
 11:41 L’Audiència Nacional obre diligències contra quatre militants de Poble Lliure. L’organització ho considera un nou atac a la llibertat d’expressió.
 11:38 Els universitaris tancats a la UB repartiran un milió de paperetes de votació de l'1-O entre els assistents a la Marató de la Democràcia perquè es facin córrer per Barcelona.
 11:36 "La nostra arma més perillosa són les urnes i els cartells", assegura Cuixart, que demana repartir paperetes de l'1-O. "No podran contra la nostra democràcia!", exclama el president d'Òmnium Cultural.
 11:33 
 11:32 Cuixart, en una intervenció especialment abrandada, ha garantit que no aconseguiran posar un comandant espanyol al capdavant dels Mossos d'Esquadra, i ha advertit l'Estat que tampoc podrà situar Enric Millo com a president de la Generalitat.
 11:32 
 11:30 El president de l'ANC insisteix que l'1-O es votarà perquè així ho ha garantit el Govern, i reclama "no caure en provocacions". Torn ara per a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural.
 11:29 Sànchez assegura que el delicte de sedició prové del codi penal franquista de l'any 1973 i insisteix que l'1-O, al vespre, "Catalunya serà els vots i les urnes que haguem col·locat".
 11:28 Omella crida a actuar amb «seny» davant del referèndum; informa Jordi Bes. 
 11:27 "Ens volen provocar, volen que sortim al carrer per generar incidents, però només tenim un camí: caminar directament cap a l'1-O", assenyala Sànchez.
 11:25 Sànchez assegura que el delicte de sedició "prové del codi penal franquista", i destaca que el relat de la Fiscalia és "ple de falsedats". "Sabem que la setmana vinent podem tenir situacions gens agradables", avisa el president de l'ANC.
 11:25 "Perseguir les urnes és antidemocràtic, per tant vostès [el govern espanyol] són antidemocràtics", manifesta el president de l'ANC.
 11:22 Sànchez posa de manifest que la Guàrdia Civil encara no ha trobat les urnes, i avisa l'Estat que Catalunya disposa no només de les urnes, sinó també d'un "poble alçat".
 11:23 Els ultres concentrats a la porta de l'assemblea d'electes de Saragossa increpen els periodistes. La policia obliga els periodistes a entrar i no els deixa informar. 
 11:21 "Mentre nosaltres volem votar, ells actuen per la porta del darrere. Rajoy no ha tingut la valentia ni l'honor d'anar al Congrés dels Diputats, amagat de la gent. El que estan fent és un autèntic cop d'estat, són ells els qui estan enderrocant l'estat de les autonomies", assenyala el dirigent independentista.
 11:20 El president de l'ANC acusa el govern espanyol d'actuar "sense respectar els drets de la gent", i demana que els Mossos mantinguin les competències per "garantir que no hi hagin desordres".
 11:19 Crits de "Votarem, votarem" a la Plaça Universitat de Barcelona durant la intervenció de Forcadell, que demana participar en l'1-O "per dignitat". Ara és el torn de Jordi Sànchez, president de l'ANC.
Entrades anteriors »
01/01/1970
Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Coberseguretat i Societat Digital, es queixa per carta al comissari europeu d'aquest àmbit