cultura

​L'única obra de Gaudí a Tarragona obre les seves portes als visitants

El santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor es podrà veure a partir del juliol

| 18/06/2017 a les 10:30h
Arxivat a: Cultura i patrimoni, Nostra Senyora del Sagrat Cor, Gaudí, Tarragona
El santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona | ACN
Darrere la Rambla Nova de Tarragona s'amaga un petit tresor fins ara pràcticament desconegut. És el santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, considerada l''opera prima' d'Antoni Gaudí i l'única de l'arquitecte a les comarques tarragonines. A partir d'aquest juliol, estarà obert als visitants de dimarts a diumenge. El capellà rector del santuari, Antonio Pedro Martínez Subías, explica que l'espai és la primera obra en què va intervenir Gaudí, tot i que no hi ha un document contractual que ho acrediti perquè, aleshores, no podia signar cap projecte executiu perquè encara no era arquitecte. A l'església, d'estil neogòtic, destaquen les esveltes columnes, la decoració vegetal geomètrica i els arcs de catenària del cambril de la Mare de Déu, que "després veurem en moltes obres de Gaudí", detalla el mossèn.

A més de la petjada de Gaudí, el santuari, situat al carrer Méndez Núñez, també és especial perquè és el primer lloc d'Espanya on la Verge Maria va rebre culte sota la nova advocació de Nostra Senyora de Sagrat Cor, d'Issodein, França, el 1857. "Al cap de tres anys venen les primeres monges a Tarragona, disposen d'alguns terrenys i es fa el primer col·legi de Jesús Maria; d'aquí surt a la península i a les colònies d'ultramar", explica el mossèn.

Però la implicació de Gaudí amb el santuari es va iniciar després que morís la seva germana Rosa i la seva neboda quedés sota la seva custòdia, ja que el pare l'havia abandonada. El rector apunta que l'autor mantenia una molt bona relació amb el vicari general de Tarragona, Joan Baptista Grau Vallespinós, i li va demanar que la nena fos acollida per les monges. "A partir d'aquí hi ha una gran relació entre la comunitat, Vallespinós i Gaudí, units per Reus", assenyala Martínez Subías.

"Quan ve aquí hem d'imaginar un edifici fet per un altre arquitecte, que ell aprofitarà per fer la nova capella", quan encara no havia acabat els estudis. L'església és un espai de tres naus subdividit per 12 esveltes columnes de ferro colat i ornamentada amb decoració floral geometritzada. A més de la capella, un testimoni manuscrit de l'època apunta que Gaudí també hauria intervingut en la creació dels jardins del Col·legi Jesús Maria, actualment desapareguts.

Entre les obres documentades de Gaudí hi ha el manifestador, del 1879, de grans dimensions, de fusta sobredaurada, situat sobre la columna marmòria. D'altra banda, també està documentat l'altar, del 1880, amb la taula i un antependi format per tres espais quadrats on s'allotgen tres àngels emmarcats per columnes; i el cadiratge. Martínez Subías recorda que el 21 de juliol del 1936, l'Església va ser profanada: es va cremar el cadiratge, el manifestador –l'actual és una rèplica exacta de Ferran de Castellarnau-, la primera imatge de la Mare de Déu i el sagrari.

A Astorga (Castellà i Lleó) hi ha, segons el capellà, el que és una altra "joia de Gaudí", el Palau Episcopal. "Quan Vallespinós surt de Tarragona per ser nomenat bisbe d'Astorga veu que la residència havia estat cremada i crida a Gaudí perquè li faci un projecte que evoca el santuari si es miren les voltes, les arestes i l'ornamentació".
 

Mare de Déu del santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor de Tarragona Foto: ACN


Martínez Subías, rector del santuari, reconeix que oficiar les misses des d'aquest espai representa "una gran responsabilitat" perquè "és l'única obra del mestre arquitecte a les comarques de Tarragona". Per tot plegat, reclama que "s'hauria de fer l'impossible perquè no es degradés i la mantinguéssim i recuperéssim amb tota la seva esplendor". Les visites guiades ajudaran en aquest sentit, i és que l'empresa organitzadora, Expertus Turismo y Ocio, destinarà els diners de les entrades per restaurar algunes de les parts del santuari.

La directora d'Expertus, Marketa Stverakova, ha apuntat que, el primer que es farà, és elaborar un projecte de restauració per avaluar quines són les actuacions més urgents de parts que estan visiblement deteriorades, "les bases de les columnes, la part que rodeja l'altar o la pintura". L'empresa, que ja s'encarrega de les visites a la Catedral de Tarragona, entre altres espais, confia atreure entre 3.000 i 4.000 visitants, que pagaran entre 3 i 5 euros per l'entrada.

Les visites s'allargaran durant tot l'estiu en un període que es considera de prova i que mesurarà l'atracció dels visitants cap a l'única obra de Gaudí a Tarragona. A partir d'aquí, l'empresa estudiarà si amplia els "tours" i prepara, a més de les visites guiades i els fulletons informatius, una vídeoguia que permeti fer-se una idea dels elements originals que ja no estan presents a l'església.

La regidora de Turisme de Tarragona, Inma Rodríguez, ha explicat que la iniciativa "era una tasca pendent" del consistori i que amb l'obertura al públic, el santuari es convertirà en "el quilòmetre zero" i punt de partida de la ruta modernista, amb el Teatre Metropol i el Mercat Central entre els elements principals. A partir d'ara, els visitants "tenen una oportunitat per descobrir una joia amagada, que des del carrer no es pot saber com és de bonica per dins", afirma Stverakova.
 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El supermercat Mercadona del barri de Torreforta | Google Maps
01/01/1970
El foc ha començat al motor d'un congelador i una persona ha resultat intoxicada lleu per inhalació de fum
Una nena amb un gos | Pixabay
01/01/1970
La majoria d'animals tenen fòbia a la nit de Sant Joan
01/01/1970
Augmenta el nivell de reserves a la Costa Daurada i de l'Ebre, especialment de clients estrangers, per la inestabilitat geopolítica en destinacions com el nord d'Àfrica i Turquia

Ada Colau, amb Jaume Collboni i Alfred Bosch | ACN
01/01/1970
BComú repunta en intenció de vot coincidint amb l'equador del mandat i els republicans es posen a només 1,2 punts, segons el baròmetre municipal | El turisme ja és el problema més greu que els barcelonins perceben a la ciutat
Una foguera de Sant Joan | Adrià Costa
01/01/1970
La festivitat va néixer per celebrar el solstici d'estiu i purificar persones i camps, però el cristianisme va acabar fent-se-la seva tot relligant el nom del sant amb el de Jesús | L'intent del clergat d'abolir les fogueres va topar amb l'arrelament de la tradició, que s'ha conservat i que també se celebra en altres països europeus
El vídeo d'un conductor negre sent tirotejat per un policia, a Cuatro | Cuatro
01/01/1970
«Portem anys amb uns programes informatius -Telecinco, Antena 3, Cuatro- que són purs mostraris de successos escabrosos, d'imatges morboses»