El racó de les petites històries

«​​On són les gavines?»

La Victòria va sortir al carrer, però aquell dia tot era diferent

| 15/06/2017 a les 21:36h
Especial: El racó de les petites històries
Arxivat a: General, El Racó de les petites històries, Montserrat Guasch

Embarcacions amarrades al Moll de Costa de Tarragona Foto: Jonathan Oca


La Victòria havia sortit al carrer com cada dia. Sempre feia el mateix recorregut. Es sentia segura i confiada quan es trobava amb les mateixes cares, quan escoltava les mateixes salutacions, quan veia els mateixos somriures. Li agradava asseure's a descansar al mateix banc de pedra, al port dels pescadors, i es delitava amb el vol de les gavines que empaitaven les barques fins que atracaven a la dàrsena. De vegades alguna se li apropava encuriosida per veure si, amb una mica de sort, a la Victòria li queia a terra el gelat de maduixa que s'estava menjant. S'embadalia contemplant a la canalla que jugava als gronxadors mentre les seves mares els vigilaven a distància, i li agradava mullar-se les mans amb l'aigua de la font que hi havia al mig de la plaça. I l'olor, l'olor de mar i a sal que li deia que tot estava en ordre. I quan les campanes de l'església marcaven l'hora, ella les acompanyava amb veu alta. Una, dues, tres, quatre i cinc.

Però avui tot era diferent. Semblava que tothom anava més de pressa que mai, i ningú li dedicava un somriure. No hi havia bancs de pedra on seure, tot era ple de cotxes i no trobava la gelateria on comprar-se el seu gelat preferit. Els gronxadors havien desaparegut, no hi havia nens jugant i fent xivarri, i tampoc trobava la seva font per mullar-se les mans. I l'olor ja no era a mar; què era? Era olor de fum, de benzina, sí, ni mar, ni sal. On són avui els pescadors? On són les gavines? I les barques?, pensava. Qui ha pres el meu banc?!

De sobte es va adonar que una dona, des de l'altra banda d'un aparador, se la mirava fixament. Ella també se la va mirar. Vestit blau, de mitja màniga, amb una rebeca blanca, molt lleugera, pel damunt les espatlles. Bossa negra penjada d'un braç fent joc amb les sabates de mig taló, també negres. Cabell gris, bastant curt. Arracades de perla i una fina cadena d'or al coll. Portava ulleres, però no li podia veure els ulls. Quan la Victòria va començar a caminar, la dona que estava a l'altra banda del vidre també ho va fer.

Va decidir trucar per telèfon. Però, a qui havia de trucar? Va obrir la seva bossa i hi va trobar un paper amb una adreça i un nom escrits a mà. Es va preguntar d'on havia sortit aquell paper i qui era la tal Victòria.

Hores més tard, un home de mitjana edat denunciava a la policia la desaparició de la seva mare.

Contingut relacionat

Montserrat Guasch
29/06/2017
Montserrat Guasch
04/05/2017
Montserrat Guasch
20/04/2017

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un emblema d'Estat Islàmic | Europa Press
01/01/1970
L'organització terrorista ja s'havia atribuït els atacs a través d'una agència de notícies
Soraya Sáenz de Santamaría i Enric Millo visiten el passeig marítim de Cambrils | @EnricMillo
01/01/1970
La vicepresidenta del govern espanyol s'ha reunit amb l'alcaldessa aquest dissabte i després ha pogut veure el passeig marítim
Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèdul·la gihadista que ha atemptat a Catalunya "està desarticulada"

Juan Ignacio Zoido presidint la mesa de valoració de l'amenaça terrorista | Twitter @zoidoJI
01/01/1970
Zoido informa que s'implementaran mesures addicionals per reforçar la seguretat en indrets d'afluència massiva i turístics però descarta el nivell més alt, el cinc, que hauria implicar desplegar l'exèrcit | El ministre de l'Interior assegura que la cèl·lula gihadista que ha atemptat a Catalunya "ha quedat totalment desarticulada" | Forn discrepa i no la donarà per "desarticulada" fins que no s'hagin localitzat tots els seus membres
Imma Turbau, autora d'«El rostro del tiempo» | Jordi Jon Pardo
01/01/1970
L'autora gironina publica "El rostro del tiempo", una novel·la de misteri amb el temps i l'amor com a grans protagonistes | L'obra arriba més de deu anys després del gran èxit obtingut amb "El juego del ahorcado" | "L'amor és la manera més palpable de fabulació que tenim les persones", afirma en aquesta entrevista a NacióDigital
Obertura del llibre de condol per l'atemptat a l'Ajuntament de Barcelona | Jordi Bes
01/01/1970
L'Ajuntament obre com a espai de condol el Saló de Cent, que el presideix la llegenda "Barcelona, ciutat de pau" en 16 idiomes