memòria històrica

Localitzades 123 fosses de la Guerra Civil a les Terres de l’Ebre i el Priorat

El Govern amplia el Pla de Fosses tres anys més i el dotarà amb un pressupost de 800.000 euros

VÍDEO Més de 600 persones de la demarcació volen localitzar familiars desapareguts durant la Guerra Civil

, La Fatarella | 28/04/2017 a les 15:38h
Arxivat a: Política, Josep Sánchez Cervelló, Raül Romeva, URV, memòria històrica, guerra civil, fosses comunes, Batalla de l'Ebre, Pla de Fosses, estudi, geolocalització

L'alcalde de la Fatarella, amb el conseller Romeva i el director de l'estudi Josep Sánchez Cervelló. Foto: Sofia Cabanes


La Generalitat ha presentat este divendres a la Fatarella (Terra Alta) els resultats del primer estudi de geolocalització de fosses comunes de la guerra civil, que s’ha dut a terme a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat. Un treball que ha permès ubicar sobre el terreny 123 fosses (69 confirmades i 54 de les quals es tenen indicis). A més, el Govern ha anunciat l’ampliació del Pla de Fosses, que passarà a ser bianual i amb una ampliació de pressupost de 300.000 a 800.000 euros.

Els resultats de l'estudi han estat presentats pel conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia i el catedràtic d'Història de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director l'estudi, Josep Sánchez i Cervelló.

L'estudi resol "una situació absolutament anòmala i extraordinàriament incomprensible", en paraules del conseller Romeva, i és que tot i el protagonisme que havien tingut aquestes comarques en el front de guerra, havent-se lliurat en elles la Batalla de l'Ebre, fins ara no hi ha via cap estudi exhaustiu que localitzés les fosses comunes que guarden, majoritàriament, restes de soldats del bàndol republicà. Al mapa de fosses i de la repressió de Catalunya només hi constaven fins a la presentació de l'estudi 11 fosses a les comarques de les Terres de l'Ebre i Priorat, l'estudi elaborat per la URV ha permès incorporar-ne 112 de noves i s'amplia fins a 495 el nombre de fosses localitzades a tot Catalunya. Així, al Priorat s'han localitzat 51 fosses (29 confirmades, 22 probables), al Baix Ebre 5 (1 confirmada, 4 probables), al Montsià 2 (2 confirmades), a la Ribera d'Ebre 41 (25 confirmades , 16 probables) i a la Terra Alta 24 (12 confirmades, 12 probables).

"Aquestes són les que hem trobat, però no són totes les que hi ha. Si el projecte continua, en trobarem més", ha constatat el director de l'estudi, Sánchez Cervelló. Per geolocalitzar les fosses comunes, l'equip liderat pel catedràtic d'Història de la URV contactava amb informadors de cada municipi, bé personal dels ajuntaments o també persones grans que haguessin viscut la guerra. Un cop es constatava el lloc on s'ubicava una fossa, es referenciava amb coordenades UTM. En algunes de les ubicacions s'han utilitzat també georadars que han servit per confirmar l'existència de restes òssies. Així, de cada fossa se n'ha fet una fitxa que conté: coordenades UTM, localització amb cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICCG), fotografia del lloc, resum històric i fonts consultades. Alhora, s'especifica si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats (indicant l'exèrcit: republicà o rebel) o de civils, així com el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits, si n'hi ha.

D'entre les dificultats que s'han trobat els investigadors a l'hora d'elaborar l'estudi, Sánchez Cervelló ha destacat la "falta de memòria", dels pocs testimonis vius que queden, però també les reticències dels propietaris de cultius on se sap que s'hi ha trobat restes. "Crec que el projecte haurà d'incloure compensacions als pagesos, perquè tenen por que els hi destrossem les finques buscant les restes i després no els reparem els danys", ha demanat el director de l'estudi.

En aquest sentit, el conseller Romeva ha anunciat una ampliació de la dotació pressupostària per al projecte que passarà a ser, de moment, bianual i que preveurà la cobertura de danys en propietats privades: "La dimensió del que estem trobant ens fa ser molt més ambiciosos, per això redoblem el compromís". El pla de fosses estava previst per a un any, el 2017, amb 300.000 euros de dotació pressupostària i ara es convertirà "amb un pla bianual amb possibilitat d'ampliar-lo dos anys més" i que comptarà amb un pressupost de 800.000 euros. "Som molts conscients de les dificultats després de tants anys, però al mateix temps encarem això amb absoluta determinació", ha afirmat Romeva. Segons el conseller "la transició va institucionalitzar la desmemòria, la nostra missió és desinstitucionalitzar-la, perquè només si tenim una memòria endreçada podem mirar cap al futur".

Durant l'elaboració de l'estudi de la URV també s'han fet 20 actuacions en superfície realitzades en el marc de l'execució del Pla de fosses 2017 a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, quan han consistit en la recollida i classificació de restes òssies que restaven desenterrades en terrenys dispersos del territori. En total s'han recuperat 300 restes que formen part de 16 persones i que s'han dipositat també aquest divendres al memorial de les Camposines, des d'on es procedirà a la seva identificació genètica.

En paral·lel als treballs de geolocalització del Pla de fosses, la Generalitat està duent a terme també el programa d'Identificació Genètica (PIG) de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que compta amb 5.400 inscrits que volen trobar familiars desapareguts.

 

Les restes de 16 persones s'han dipositat al memorial de les Camposines. Foto: Sofia Cabanes

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Molt bé
Anònim, 28/04/2017 a les 19:07
+1
-0
Molty bé Romeva, molt bona i necessària feina, anem molt tard ja era hora

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
El dulce sabor del limón, òpera prima de David Aymerich
01/01/1970
És l'òpera prima del director David Aymerich | La posada en escena serà el 17 de setembre a les 19:30h al Teatre Tarragona
Mapa dels fets dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils | Guillem Bellafont
01/01/1970
Els atacs els reivindica Estat Islàmic i commocionen la societat catalana | En total, hi ha 15 víctimes mortals dels atemptats i més d'un centenar de ferits
Els Mossos d'Esquadra durant l'operació a Ripoll | Xavi Pujol
01/01/1970
El seu testimoni pot ser clau per esclarir alguns punts pendents de la investigació

Un emblema d'Estat Islàmic | Europa Press
01/01/1970
Conceptes com "gihad", "califa" o "wahhabisme" són determinants per entendre la significació de la principal força del terrorisme islamista que ha esquitxat de sang Catalunya | El seu discurs és minoritari encara però ha fet forat en grupuscles de joves europeus
El Grup de Diàleg Interreligiós durant la pregària per la pau a la mesquita El Fath, en una imatge d'arxiu | Pere Fontanals
01/01/1970
La capital del Bages és pionera en el diàleg entre confessions a Catalunya, amb un embrió de grup que data de 1996, que ha aportat a la ciutat dos esdeveniments d'importància internacional, el 2003 i el 2006, i que ha estat formada per una desena de confessions
Colau i els agents econòmics després de la reunió | Ajuntament de Barcelona
01/01/1970
Turisme de Barcelona assegura que ja treballen "amb absoluta normalitat" i dubta que l'atac afecti les reserves en els pròxims mesos | L'alcaldessa i els agents econòmics aparquen les diferències i reivindiquen el bon funcionament de la col·laboració públic-privada en la resposta als fets