guerra civil

VÍDEO Més de 600 persones de la demarcació volen localitzar familiars desapareguts durant la Guerra Civil

Aquest divendres 23 persones han facilitat una mostra genètica a Tarragona per tal de trobar familiars en fosses del període bèl·lic

Hi ha més de 5.400 persoens que s'han inscrit en el programa impulsat pel govern català

Els familiars que busquen desapareguts de la Guerra Civil ja són més de 5.000

, Tarragona | 21/04/2017 a les 11:59h
Arxivat a: General, Guerra Civil, genètica, mostres, fosses, desapareguts, Tarragona, identificar

El programa d'identificació genètica, impulsat pel govern català, ja té registrats més de 5.400 familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Aquest divendres 23 persones s'han acostat fins a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per tal de facilitar una mostra. Segons el Govern, hi ha més de 600 persones a la demarcació que s'han inscrit en aquest programa, de les quals, només 63 ja han entregat el seu ADN.

La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, i el cap de Genètica de l'Hospital Vall d'Hebron, Dr. Eduardo Tizzano, han explicat els detalls del programa -gratuït i públic- aquest matí a Tarragona. Un cop fetes les proves, les mostres s'afegeixen a una gran base de dades que permetrà a l'equip del Dr. Tizzano poder ordenar i classificar els perfils genètics dels familiars dels desapareguts. Aquestes mostres, més endavant es creuaran amb una altra base de dades, en aquest cas de les mostres genètiques analitzades de les restes òssies dels desapareguts.

Des del Govern animen a germans, fills, nets i nebots de persones desaparegudes durant la Guerra Civil que facilitin una mostra genètica perquè "volem obrir la porta a què tothom tingui la possibilitat de saber on estan enterrats els cossos dels familiars", ha dit García. La mateixa directora ha destacat que "ens agradaria que no fos necessari haver de fer això després de 80 anys, però ho és". A això, ha afegit que "és tard, ho sabem i per això aquest procés serà implacable". Les primeres proves que es van realitzar d'aquest programa es van fer a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el 23 passat de novembre i a partir de llavors, un equip del mateix hospital s'ha anat desplaçant per les diferents demarcacions per tal de poder fer aquestes proves genètiques.

Enguany, segons el Pla de fosses 2017 que va presentar el Departament d'Afers Exteriors, s'analitzaran una quarantena de fosses per a recuperar restes òssies.

"Vull tancar la ferida"

"Volem saber on va caure", això és el que diu la M. Dolors Palau, de Valls, que busca el seu tiet que va desaparèixer al front, quan tenia 19 anys. L'última notícia que tenen és que podria haver mort a Valdelinares, a l'Aragó, però no ho sap del cert. La neboda del desaparegut diu que "vull tancar la ferida" i poder acomiadar-se del seu parent.

La M. Teresa Miravall, veïna de La Secuita, vol localitzar el seu tiet que va desaparèixer durant la guerra a la zona de la serra Pàndols a la Terra Alta, entre Gandesa i el Pinell de Brai. Altres germans, segons la testimoni, van morir a casa o a l'hospital a causa de les ferides de guerra. La neboda no té massa esperances de poder localitzar el cos del seu tiet, ja que "fins ara tot ha sigut negatiu".

L'Eudald Salvat Coll, de Riudoms, està buscant un germà, al qual van perdre el rastre durant la guerra mentre era a Andalusia. El desaparegut, de 27 anys, feia de portalliteres amb un company d'Alcoi. El jove es comunicava amb la família a través de cartes, en les quals transmetia que la guerra ja estava a punt d'acabar i que estava content perquè aviat arribaria a casa "però mai va tornar", ha lamentat el seu germà, que sospita que el seu familiar va perdre la vida en una emboscada. Després de molts esforços per part dels seus pares de poder saber alguna cosa del seu fill i de no rebre cap explicació oficial, aquesta oportunitat que suposa aquest programa d'identificació genètica és una porta a l'esperança. A l'Eudald li faria "il·lusió" saber que encara hi ha "restes del meu germà".

 

La mostra genètica de la M. Teresa ja forma part del sistema del programa impulsat pel govern català Foto: Jonathan Oca


 

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Un tram de la Rambla Nova de Tarragona | Jonathan Oca
01/01/1970
La mitjana d'ingressos nets al territori se situen als 11.598 euros | Només a les Terres de l'Ebre la seva població té més sensació de pobresa
01/01/1970
No n'acabo de treure l'aigua clara perquè el que vull saber és què té a veure aquesta persona amb la feina o les feines que es desenvolupen a la Conselleria d'Ensenyament a banda que ara n'és la cap?
Imatge d'arxiu d'un helicòpter del SEM | SEM
01/01/1970
Un noi de 16 anys i de nacionalitat francesa ha sigut traslladat a la Vall d'Hebron per un fort traumatisme al cap

Voluntaris de Barcelona 92 amb el Cobi | Mònica Moro
01/01/1970
Aquest dimarts es compleix un quart de segle de la inauguració dels Jocs que, com esperava Pasqual Maragall, van posar "la ciutat en el mapa" | NacióDigital desxifra les claus de l'esdeveniment i el seu llegat amb Lluís Millet, David Escudé, Juli Capella i Miquel de Moragas | Barcelona arrossega assignatures pendents des dels Jocs, com el metro a Montjuïc, la línia 9 o la cobertura de la Ronda de Dalt
Vaga al metro de Barcelona | Adrià Costa
01/01/1970
L'empresa ha acceptat el document i el comitè de vaga el presentarà a les assemblees
Lluís-Anton Baulenas, autor d'«Amics per sempre» | ACN
01/01/1970
L'autor publica "Amics per sempre", una novel·la que mostra la contradicció entre l'eufòria olímpica del 1992 i el drama de la guerra dels Balcans, separats només per uns quants quilòmetres | "La crisi dels refugiats demostra que ni la Unió Europea és capaç de posar-se d'acord sobre una qüestió humanitària", afirma
01/01/1970
El número dos de Cristóbal Montoro havia enviat una nova carta a la interventora general de l'administració catalana en què l'advertia de responsabilitats penals
Alicia Sánchez-Camacho, aquest dilluns al Parlament | Parlament de Catalunya
01/01/1970
L'actual diputada del PP al Congrés i secretaria de la mesa nega l'existència de l'"operació Catalunya"